Ca na Pentinada

La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. Desconeixem la procedència del topònim.

Mitjançant escriptura autoritzada pel notari Rafel Rosselló Cladera, Joana Pons Rullan, casada amb Macià Simó, filla d’Amador i de Joana, adquirí del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, el trast nombre 48 del plànol de parcel·lació. Ocupava una superfície d’1 quarterada i confrontava amb terres del prevere Miquel Planes Trobat, terres de Guillem Thomàs Gallard i terres de Lleonard Reus Oliver mitjançant un camí sender (ARM, Not. R-889, f. 26v).

Segons l’Apeo (1818), la propietat pertanyia a Joana Pons Rullan, ocupava una superfície d’1 quarterada de camp de segona qualitat, tenia casa i valia 700 lliures (ARM, D-1530, f. 204).

Mitjançant escriptura d’11 d’octubre de 1832 autoritzada pel notari Joan Maria Rosselló González, Joana Pons Rullan, viuda de Macià Simó, vengué al comerciant Josep Coll Ramonell per preu de 112 lliures 10 sous una porció d’1 quartó que confrontava amb terra del comprador, terra del prevere Miquel Planes Trobat, terra romanent a la venedora i terra de Miquel Vich. Era tenguda sots alou del monestir de la Real, a mercè de lluïsme i franca de cens (RP2, 340-terme, 1a).

En un moment que no podem precisar, la porció restant, de 3 quartons de superfície amb casa, passà a Sebastià Terrers Mestre. Aquest es casà amb Isabel Socias i en foren fills Jerónimo (misser), Sebastián, Luis, Teodoro, Francisca, Isabel i Luisa Terrers Socías. Morí el 29 de juny de 1859 amb testament que havia disposat el 22 de setembre de 1846 davant el notari Joan Muntaner Riera, en què nomenà hereu el seu fill Jerónimo, qui inscrigué Ca na Pentinada al seu favor mitjançant escriptura de 10 de novembre de 1862 autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy. Aleshores la propietat comprenia una casa, ocupava una superfície de 3 quartons i confrontava al nord amb terra de Jorge Martorell; al sud, amb terra de Domingo Coll mitjançant un camí sender; a l’est, amb terra de Jorge Jaume, i a l’oest, amb terra de Melcion Planes Morey. Era tenguda sots alou de l’Estat, abans del monestir de la Real, i a mercè de lluïsme. Prestava 3 lliures cens el 29 de setembre a l’Estat, abans a dit monestir (confiscat per l’Estat en virtut de les lleis de primer de maig de 1855 i 11 de juliol de 1856). Tanmateix, el cens fou quitat després que Jerónimo Terrers Socías ingressàs en el tresor públic la quantitat de 30 lliures (RP2, 7944-terme, 1a).

Jerónimo Terrers Socías morí als 74 anys el 19 de febrer de 1892 amb testament que havia ordenat el 16 d’abril de 1890 davant el notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Coloma Montes Gonet (†24-6-1899), i propietària, la seva pubila, Isabel María Terrers Montes, casada amb Miguel Terrasa, la qual mitjançant escriptura de 6 de maig de 1901 autoritzada pel notari de Santa Maria del Camí Matías Mascaró acceptà els béns hereditaris, entre els quals hi havia Ca na Pentinada i una casa al carrer de la Posada de Terra Santa (íd.).

El 28 de novembre de 1902 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Isabel María Terrers Montes vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes als germans Bartolomé i Antonio Aguiló Martí. Aleshores confrontava al sud amb Can Coll, de María Francisca Oliver Caubet, i a l’oest, amb l’Aljub, dels compradors (íd., 3a).

Bartolomé Aguiló Martí morí viudo als 59 anys el 12 de juliol de 1913 amb testament que havia disposat el 30 d’agost de 1911 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereves universals en parts iguals les seves dues úniques filles: Ana (n. 9-2-1890), casada amb Alejandro Cortés Bonnín, i María de las Mercedes Aguiló Aguiló, les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 de gener següent autoritzada pel mateix notari (íd., 4a).

Mitjançant escriptura de primer de juliol de 1927 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, Antonio Aguiló Martí i les seves nebodes Ana i María de las Mercedes Aguiló Aguiló es dividiren els béns que tenien per indivís i aquesta propietat se l’adjudicà María de las Mercedes (íd., 5a).

María de las Mercedes Aguiló Aguiló (†7-11-1980) es casà en dues ocasions. Del seu primer matrimoni nasqué Juana María Coll Aguiló. El 15 d’agost de 1921 es casà en segones núpcies a l’església de Monti-sion amb l’apotecari Alonso Forteza Rey Forteza (1895-1926) i en foren fills María de las Mercedes (1923-1994), María (n. 1924) i Alonso Forteza Rey Aguiló (1926-1996), apotecari.