La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. Pren nom de la família Tomàs, àlies Mostatxo.
Mitjançant escriptura autoritzada pel notari Rafel Rosselló Cladera, Antoni Tomàs Pieras adquirí del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, el trast nombre 12 del plànol de parcel·lació. Ocupava una superfície d’1 quarterada i confrontava amb terres de Nadal Vallespir, terres de Tomàs Vidal, terres d’Antoni Bosch i terres romanents mitjançant un camí (ARM, Not. R-889, f. 31v).
Segons l’Apeo (1818), la propietat pertanyia a Antoni Tomàs, Mostatxo, tenia casa, ocupava una superfície d’1 quarterada de camp de segona qualitat amb ametlers i valia 700 lliures (ARM, D-1530, f. 201).
Mitjançant escriptura d’11 de desembre de 1854 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà, els germans Josep, Antoni, Joan i Jaumeta Tomàs Pujol, fills d’Antoni Tomàs Pieras, es dividiren la propietat a raó d’1 quartó perhom. També es repartiren el cens de 3 lliures que la finca prestava al monestir de la Real (RP2, 6156-terme, 1a).
Jaumeta Tomàs Pujol, viuda de Nicolau Coll, morí als 84 anys el 29 de febrer de 1892 amb testament que havia disposat el 24 anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Antonio i Catalina i nomenà hereva l’altra filla, Juana Ana. Mitjançant escriptura de 13 de maig següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Antonio. Aleshores ocupava una superfície d’1 quartó, tenia una casa i era tenguda sots alou de l’Estat, abans del monestir de la Real. Confrontava al nord amb un camí d’establidors; al sud, amb Can Milla o Ca na Milla, d’Antonio Cánaves Coll; a l’est, amb la porció de Cal Mostatxo que s’adjudicà Joan Tomàs Pujol, i a l’oest, amb la que s’adjudicà Josep Tomàs Pujol (RP2, 6156-terme, 1a-3a).
El 17 de juny de 1903 davant el notari Mateo Jaume Servera, Antonio Coll Tomás vengué la propietat per preu de 2.600 pessetes a Jaime Morro Socías, casat (1919) amb Antonia Ramis Florit, el qual mitjançant escriptura de 7 de juny de 1930 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons la vengué per preu de 5.000 pessetes a Francisco Roig Ripoll, natural de Valldemossa (íd.: 6a, 9a).
Francisco Roig Ripoll, casat amb Francisca Riutort Comas, morí als 69 anys el 31 de desembre de 1938 amb testament que havia ordenat l’11 d’abril de 1935 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Gaspar (mecànic), Paula (casada amb el conrador Bartolomé Garí Catalá) i Catalina Roig Riutort (casada amb el xòfer Guillermo Vaquer Tomás), i en la resta de béns nomenà hereva usufructuària la seva filla Catalina Roig Riutort, i propietària, la filla d’aquesta i neta del testador Margarita Vaquer Roig, qui s’adjudicà la propietat mitjançant escriptura de 14 de març següent autoritzada pel notari Antonio Gual Ubach. Segons aquest document, la casa era de planta baixa i alts (íd., 10a).
El 30 de gener de 1882 davant el notari Antonio Cañellas Clar, Antoni Tomàs Pujol, jornaler, vengué la seva porció de Cal Mostatxo al seu germà Joan per preu de 200 lliures. Confrontava al nord amb terra dels hereus de Francina Terrades mitjançant un camí d’establidors; al sud, amb Can Milla o Ca na Milla, d’Antonio Cánaves Coll; a l’est, amb la porció de Cal Mostatxo que fou de Josep Tomàs Pujol, i a l’oest, amb terres de Ramón Vallespir (RP2, 4039-terme, 1a).
Joan Tomàs Pujol s’adjudicà una porció d’1 quartó que confrontava (1901) al nord amb terra de Juan Balaguer Terrades mitjançant un camí; al sud, amb Can Milla o Ca na Milla, de Francisca Cánaves Vidal; a l’est, amb la porció de Cal Mostatxo que fou de Josep Tomàs Pujol, i a l’oest, amb terra de Gabriel Salamanca. Morí el 22 d’abril de 1901 amb testament que havia disposat davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Antonio (rajoler, veïnat de Sóller) i Juan Tomás Garau, i nomenà hereva universal la seva dona, Sebastiana Garau Rebassa (†24-12-1921 als 94 anys). Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 6 d’agost següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la porció que fou d’Antoni Tomàs Pujol tenia una casa i confrontava al nord amb terra de Bartolomé Lladó mitjançant un camí; al sud, amb Can Milla o Ca na Milla, de Francisca Cánaves Vidal; a l’est, amb terra de Francisco Vidal, i a l’oest, amb la porció de Cal Mostatxo que fou de Jaumeta Tomàs Pujol (íd., 2a-3a; RP2, 7723-terme, 1a-2a).
El 21 de febrer de 1922 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, els germans Tomás Garau vengueren la porció que fou d’Antoni Tomàs Pujol per preu de 2.000 pessetes a Tomás Vidal Gil, fill de Francisco Vidal Morey. Mitjançant escriptura de 10 de març següent autoritzada pel mateix notari vengueren la porció que fou de Joan Tomàs Pujol per preu de 750 pessetes a Bernardo Simó Gelabert (íd., 4a; íd., 3a).
El terme de Palma 