La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. Desconeixem la procedència del topònim.
Mitjançant escriptura autoritzada pel notari Rafel Rosselló Cladera, Gabriel Quetglas Amengual adquirí del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, el trast nombre 25 del plànol de parcel·lació. Ocupava una superfície d’1 quarterada i 80 destres i confrontava amb terres d’Arnau Abraham, un camí tender i terres d’Antoni Josep Romaguera (ARM, Not. R-889, f. 80v).
En un moment que no podem precisar la propietat passà a Esperança Carbonell Gelabert, qui mitjançant escriptura de 29 de febrer de 1856 autoritzada pel notari Miguel Font Muntaner la vengué als germans Lluís (argenter) i Josep Bonnín Forteza, fills de Pere Joan Bonnín Forteza (†2-3-1837) i de Margalida Forteza Forteza (†13-11-1850) (RP2, 4805-terme, 1a).
Lluís Bonnín Forteza morí el 31 d’octubre de 1860 amb testament que havia disposat el 18 anterior davant el notari Miguel Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Pedro Juan (†20-11-1869), Francisco (†1-3-1883), Emilia (†20-1-1878), María Concepción (†14-2-1885 als 27 anys) i María Josefa Bonnín Bonnín. Nomenà hereva usufructuària la seva dona, Maria Josepa Bonnín Bonnín, i propietaris, els fills mascles: Pedro Juan i Francisco. Maria Josepa Bonnín Bonnín morí als 65 anys el 2 de desembre de 1883 amb testament que havia ordenat el 12 de desembre de 1882 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereves universals les seves filles: María Concepción i María Josefa (íd.: 1a-2a, 5a).
Josep Bonnín Forteza morí fadrí el 30 de març de 1865 amb testament que havia disposat el 26 de gener anterior davant el notari Cayetano Socías Bas, en què deixà al seu nebot Pedro Juan Bonnín Bonnín la meitat que li pertanyia de la casa situada al carrer dels Fideus, i al seu nebot Francisco Bonnín Bonnín, la meitat que li pertanyia de Ca la Senyora. Nomenà hereus dits dos nebots i el seu altre nebot José Bonnín Tarongí (íd., 1a).
Mitjançant escriptura de 30 d’abril de 1885 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, María Josefa Bonnín Bonnín s’adjudicà Ca la Senyora, que aleshores ocupava una superfície d’1 quarterada i 80 destres i comprenia una casa de planta baixa, pis i porxo marcada amb el nombre 48 del quarter 8è de la zona 4a. Confrontava al nord amb terra de Pedro Rotger; al sud, amb terres que foren de Miquel Planes i terres d’hereus d’Agustí Gazà Sorà mitjançant un caminoi; a l’est, amb un camí, i a l’oest, amb Can Terrassa, d’hereus d’Antoni Abraham Terrasa, i terres d’hereus de Maria Riutort. Era tenguda sots alou de l’Estat, abans del monestir de la Real (íd.).
María Josefa Bonnín Bonnín morí fadrina als 70 anys el 4 de juliol de 1923 amb testament que havia disposat el 14 de novembre anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què declarà que mancava d’hereus forçosos. Nomenà marmessors el seu cosí Nicolás Bonnín Piña, prevere; Bartolomé Cortés Piña, prevere; Ramón Aguiló Piña, comerciant, i Jorge Aguiló Forteza, Cetre. Llegà a María Bonnín Tarongí (casada amb Francisco Tarongí Forteza) i a María Josefa Bonnín Piña (casada amb Baltasar Cortés Cortés), respectivament, l’usdefruit i la nua propietat de Ca la Senyora. Llega també a dita María Bonnín Tarongí 2.500 pessetes. En la resta de béns nomenà hereva universal la seva ànima i per ella Déu Nostre Senyor. Mitjançant escriptures de 9 de novembre i 15 de desembre següent autoritzades pel mateix notari, María Josefa Bonnín Piña s’adjudicà la finca en plena propietat per renúncia de María Bonnín Tarongí (íd., 7a).
L’11 de febrer de 1965 davant el notari José Clar Salvá, María Josefa Bonnín Piña vengué la propietat per preu de 25.000 pessetes a Francisca Llinás Bosch, qui mitjançant escriptura de 4 d’octubre de 1967 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada la vengué per preu de 50.000 pessetes a l’enginyer agrònom Pedro Serra Rosselló (íd., 8a-9a).



