La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. Pren nom de la família Terrades, propietària d’una part de la finca.
Mitjançant escriptura autoritzada pel notari Rafel Rosselló Cladera, el fuster Pau Mateu Martorell adquirí del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, el trast nombre 22 del plànol de parcel·lació. Ocupava una superfície d’1 quarterada i confrontava amb terres del doctor en medicina Joan Pelegrí Deyà mitjançant un camí tender, terres de Josep Mascaró, terres d’Esperança Pons, terres del prevere Francesc Mulet Servera i terres de Joan Mas (ARM, Not. R-889, f. 121).
Segons l’Apeo (1818), la propietat pertanyia a mestre Pau Mateu Martorell, fuster, tenia cases, ocupava una superfície d’1 quarterada de camp de tercera qualitat i valia 500 lliures (ARM, D-1530, f. 205).
El 10 de gener de 1841 davant el notari Jaume Rosselló, Pau Mateu Martorell feu donació de la propietat als seus fills Pau, Onofre i Caterina Mateu Comas, els quals se la dividiren mitjançant escriptura atorgada a Establiments el 26 de gener de 1845 davant el notari Bernat Togores. Pau s’adjudicà una porció de 252 destres, i Onofre, la porció restant, de 148 destres, amb la casa (RP2: 3037-terme, 3190-terme).
Pau Mateu Comas morí sense testar el 12 de febrer de 1861, i en providència de 10 d’abril de 1877 dictada per Francisco de Paula Puig García, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant l’escrivà Enrique Bonet Ferrer en foren declarats hereus legals els seus sis fills: Margarita (jornalera, veïnada d’Establiments), Pablo (fuster, veïnat de Calvià), Raimundo (jornaler, veïnat d’Establiments), Francisco (jornaler), Guillermo (fuster, veïnat de Barcelona) i Miguel Mateu Poncell (exsecretari, veïnat de Santa Maria del Camí) (RP2, 3037-terme, 1a).
El 19 d’abril de 1877 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy vengueren la propietat per preu de 1.960 pessetes a Juana Ana Terrasa Mateu, veïnada del lloc de Son Anglada, casada amb Pedro Terrades Perelló. Aleshores prestava 3 lliures 15 sous cens de nombre de 6 lliures cens el 29 de setembre a l’Estat, abans al monestir de la Real, redimible al for de 3%. Ocupava una superfície de 252 destres i confrontava al nord amb terra d’hereus d’Onofre Mateu; a l’est, amb terra d’hereus de Magdalena Terrasa, i al sud i a l’oest, amb terra de Francesc Pelegrí Mulet (íd., 1a-2a).
Juana Ana Terrasa Mateu morí viuda el 27 de novembre de 1912 amb testament que havia disposat el 14 de gener de 1883 davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Pedro Terrades Perelló (†14-4-1898), i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Jaime, José, Magdalena i Catalina Terrades Terrasa. Mitjançant escriptura de 2 de març següent autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà José. Aleshores comprenia una casa rústica sense numerar (íd., 3a).
El 9 de juliol de 1953 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, José Terrades Terrasa feu donació d’aquesta propietat a la seva filla Catalina Terrades Bonet, casada amb Arnaldo Florit Oliver. Aleshores consistia en una peça de terra camp amb arbrat, tenia una casa rústica marcada amb el nombre 25 del carrer de Can Sunyer i confrontava al sud i a l’oest amb terra de Dionisia Bordoy (íd., 4a).
Onofre Mateu Comas morí sense testar el 27 de juliol de 1861, i en sentència de 4 de gener de 1878 dictada per Francisco de Paula Puig García, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant l’escrivà Antonio Cañellas Clar en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Pablo, Francisco, Margarita (casada amb Sebastián Torres Sastre), Antonia (casada amb Ignacio Alcover Marimón) i Francisca Mateu Cabrer (casada amb Antonio Rullán Catalá). Mitjançant escriptura de 27 de gener de 1878 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Pablo. Aleshores ocupava una superfície de 148 destres, tenia una casa marcada amb el nombre 40 i prestava 2 lliures 5 sous cens de nombre de 6 lliures cens el 29 de setembre a l’Estat, abans al monestir de la Real. Confrontava al nord amb terra de Miquel Salom; al sud, amb un camí de quatre pams d’ample que la dividia de la terra del prevere Bernat Pelegrí; a l’est, amb l’altra porció de la propietat, de Juana Ana Terrasa Mateu, i a l’oest, amb terra de Pedro José Hernández, Francisca Vidal i Margarita Vidal (RP2, 3190-terme, 1a).
Pablo Mateu Cabrer morí el 21 d’octubre de 1907 amb testament que havia disposat el 16 d’abril de 1888 davant el notari Antonio Cañellas Clar, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Juana Ana Balaguer Florit, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Onofre, Francisca i Juana Ana Mateu Balaguer. Mitjançant escriptura de 27 de març següent autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Juana Ana Mateu Balaguer (íd., 2a).
El 7 d’octubre de 1950 davant el notari Juan Alemany Valent, Juana Ana Mateu Balaguer, casada amb Mateo Tous Porcel, vengué la propietat a Benito Roca Planas per preu de 5.400 pessetes. Aleshores estava marcada amb el nombre 33 (abans 40) del carrer de Can Sunyer (íd., 3a-4a).
El terme de Palma 