La propietat té l’origen en les terres que el blanquer Bartomeu Vaquer Creuades adquirí entre 1808-09, les quals procedien al seu torn de la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10.
Mitjançant escriptures d’11 d’octubre de 1808 i 10 de març de 1809 autoritzades pel notari Rafel Rosselló Cladera, el blanquer Bartomeu Vaquer Creuades, fill de Bartomeu i d’Elisabet, adquirí tres peces de terra del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real. La primera porció comprenia els trasts nombres 44, 45 i 51 del plànol de parcel·lació, ocupava una superfície de 3 quarterades i 1 quartó i confrontava amb terres de Guillem Tomàs, Joana Pons i Lleonard Reus i terrenys romanents al monestir. La segona porció comprenia els trasts nombres 53 i 54, ocupava una superfície de 2 quarterades i confrontava amb la paret de la vinya del monestir, la resta del territori del Secar, la síquia de na Bastera mitjançant un camí de carro i terra erma del monestir encara sense establir. La tercera i darrera porció comprenia els trasts nombres 55 i 56, ocupava una superfície de 2 quarterades i 52 destres i confrontava amb la paret de la vinya del monestir, terres del comprador mitjançant un camí tender, terres de Bartomeu Sabater mitjançant un camí, la síquia de na Bastera mitjançant un camí i terra de Jordi Llinàs Abraham (ARM, Not. R-889: f. 136, 174v, 179).
En un moment que no podem precisar Gabriel Marimon Palmer, fill d’Antoni i de Francina, adquirí una porció que ocupava una superfície aproximada d’1 quarterada amb l’obligació de prestar 12 lliures cens al for de 3% de nombre de 15 lliures cens el 29 de setembre al monestir de la Real i 3 lliures 15 sous 2 diners cens de nombre de 28 lliures cens i aquestes de 35 lliures cens el mateix dia al blanquer Bartomeu Vaquer Creuades (RP2, 718-terme, 1a).
Mitjançant escriptures de 27 de juny i 28 de novembre de 1831 autoritzades pel notari Joan Maria Rosselló González, Gabriel Marimon Palmer vengué sengles porcions de mitja quarterada i 1 quartó a Francesc Mas Pol, casat amb Maria Aina Alemany, amb l’obligació de prestar 12 lliures cens al for de 3% de nombre de 15 lliures cens el 29 de setembre al monestir de la Real (íd.).
El 15 d’octubre de 1839 davant el notari Miquel Pizà Nadal, Gabriel Marimon Palmer vengué a Sebastià Simó Pons una porció de 14 destres amb l’obligació de prestar 15 sous 2 diners cens de major nombre a Bartomeu Vaquer Creuades (RP2, 6720-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 13 de juliol de 1857 autoritzada pel notari Antoni Fernández, Gabriel Marimon Palmer vengué a la seva filla María Marimón Mateu i al seu gendre Rafael Jaume Alemany, conrador, per preu de 250 lliures una porció de 25 destres lliure de cens que confrontava al nord amb terra de Gabriel Mas Alemany; al sud, amb la casa de Nicolau Reus Mascaró; a l’est, amb la casa i terra de Sebastià Simó Pons, i a l’oest, amb terra d’hereus del prevere Miquel Forteza Forteza (RP2, 1611-terme, 1a).
Francesc Mas Pol morí als 72 anys el 27 d’abril de 1847 amb testament que havia disposat el mateix dia davant el notari Miguel Font Muntaner, en què llegà en concepte de llegítima a les seves filles, Catalina Tomás i María Ana Mas Alemany, la casa botiga i algorfa que tenia a Palma i 1/3 part perhom de la peça de terra que tenia al Secar de la Real, i en la resta de béns nomenà hereu universal propietari el seu fill, Gabriel Mas Alemany (RP2, 718-terme, 1a).
Josefa Aguiló Bonnín, viuda de Mariano Valentí Forteza Aguiló, acudí al jutjat de primera instància del districte de la Llonja i escrivania de Jerónimo Sureda sol·licitant acreditar la possessió en què es trobava el seu difunt home de percebre un cens de 12 lliures al for de 3% que aquesta propietat prestava el 29 de setembre de cada any des de 1821, en què l’adquirí per herència de son pare, Bartomeu Valentí Forteza Aguiló. Hi presentà una escriptura que atorgà el 28 d’abril de 1871 davant el notari Antonio Fernández, segons la qual la propietat es denominava Cal Ferrer, ocupava una superfície d’1 quarterada, comprenia una casa novament edificada marcada amb el nombre 34 i confrontava a l’est amb la casa i terra d’hereus d’Agustí Gazà Sorà; al sud, amb la casa i terra de Miquel Vich; a l’oest, amb la casa i terra de Margalida Frontera, i al nord, amb la casa i terra de Juan Vicat (ARM, Antonio Fernández, Any 1871, f. 169).
Catalina Tomás Mas Alemany morí sense testar el 20 de maig de 1869, i en sentència de 10 de setembre de 1877 dictada pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Francisco Javier Patiño Moreno davant l’escrivà Miguel Villalonga Villalonga en foren declarats únics hereus legals els seus fills en parts iguals: Marcos (†7-12-1894, pilot, casat amb María Josefa Muntaner Llampayes [†2-11-1895]), Francisco (fuster), Catalina (casada amb Francisco Femenía Mas) i María Mateu Mas (veïnada de Sevilla, casada amb Antonio Picornell Bauzá). María Ana Mas Alemany morí sense testar el 6 de desembre de 1863, i en sentència de 15 de gener de 1881 dictada per Guillermo Ignacio Mas, jutge municipal del districte de la Llonja encarregat del jutjat de primera instància del mateix districte, davant l’escrivà Miguel Villalonga Villalonga en foren declarats únics hereus legals en parts iguals els seus fills: Juan i Francisco Femenía Mas (comerciant, veïnat de Sevilla). Mitjançant escriptura de 22 de desembre de 1884 autoritzada pel notari de Sevilla Pedro de Vega, María Mateu Mas i Francisco Femenía Mas cediren la seva part indivisa de la propietat a Francisco Mateu Mas «sin reserva de cosa alguna». Mitjançant escriptura de 24 de març de 1885 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas, Gabriel Mas Alemany, Juan Femenía Mas i Marcos i Catalina Mateu Mas cediren les seves parts indivises de la propietat a Francisco Mateu Mas per preu global de 1.200 pessetes. Aleshores ocupava una superfície de 295 destres i mig, tenia una casa d’un aiguavés, planta baixa, pis i porxo marcada amb el nombre 34 i s’anomenava Cal Ferrer. Confrontava al nord amb terra d’hereus de Juan Vicat; al sud, amb terra de Nadal Vives; a l’est, amb terra de Caterina Company Escalas, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP2, 718-terme, 2a-3a).
El 4 de desembre de 1897 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Francisco Mateu Mas adquirí de Juana Pou Giá per preu de 2.500 pessetes el dret de percebre 3 hores i mitja d’aigua cada 16 dies de la síquia de na Bastera de nombre del dret de 9 hores i mitja i aquest de nombre del dret de 12 hores cada 16 dies agregat al rafal de Son Güells. La venedora el tenia per donació que li feu la seva germana Margarita Pou Giá (íd., 5a).
Francisco Mateu Mas, constructor de bucs, morí fadrí als 75 anys el 6 de novembre de 1902 amb testament que havia ordenat el 24 de març de 1892 davant el notari Antonio Mulet Mas, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereves en parts iguals les seves germanes: Catalina i María Mateu Mas, les quals acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptures de 4 de desembre de 1902 i 8 de juny de 1903 autoritzades pel notari José Alcover Maspons (íd., 6a).
Catalina Mateu Mas morí el 12 de març de 1921 amb testament que havia disposat el 26 de novembre anterior davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereva usufructuària la seva germana, María Mateu Mas, i propietaris, els fills d’aquesta: José, Marcos, Francisco i Gabriel Picornell Mateu. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 de juny següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons i escriptura de 18 d’octubre de 1922 autoritzada pel notari de Sevilla Francisco Felipe Duque (íd., 14a).
María Mateu Mas morí el 17 de desembre de 1933 amb testament que havia ordenat el 26 de novembre de 1920 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereus universals els seus fills: José, Marcos, Francisco i Gabriel Picornell Mateu, els quals acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 13 de juny següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons (íd., 16a).
José, Marcos, Francisco i Gabriel Picornell Mateu moriren sense testar el 15 de gener de 1943, el primer de febrer de 1941, el 10 de novembre de 1936 i el 21 de desembre de 1938, respectivament. En acte de 30 de març de 1944 dictat per Jaime Ferrer Amengual, jutge accidental del jutjat de primera instància nombre 2 de Palma, en foren declarats hereus els germans María (casada amb Arístides de Soto Navarro), Antonio María, Leonor, Manuel María, Asunción i María Milagros Picornell de Soto. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 13 d’abril de 1944 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 17a).
Mitjançant escriptures de 12 de novembre de 1946 i 24 de febrer de 1947 autoritzades per dit notari Chacártegui, els germans Picornell de Soto vengueren aquesta propietat i altres dues per preu global de 10.000 pessetes al matrimoni Rafael Jaume Sastre, horticultor, i Antonia Ordinas Estarellas. Aleshores consistia en una peça de terra plantada de tarongers i altres arbres fruiters, comprenia una casa d’un aiguavés, planta baixa, pis i porxo i tenia dret de percebre 3 hores i mitja d’aigua de la síquia de na Bastera (íd., 18a-19a).
Rafael Jaume Sastre morí l’11 d’agost de 1957 amb testament que havia disposat el 15 de maig anterior davant el notari Rafael Losada Perujo, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: Francisca (casada amb Arnaldo Manera Comas) i Apolonia Jaume Ordinas, i nomenà hereva la seva dona, Antonia Ordinas Estarellas. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 21 de novembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 22a).
Sebastià Simó Pons morí el 20 de setembre de 1895 amb testament que havia disposat l’11 anterior davant el notari Antonio Mulet Mas, en què instituí en la porció llegítima el seu net José Juaneda Simó, i en la resta de béns nomenà hereves amb designació de béns les seves filles: Juana Ana i Teresa Simó Colombás. Mitjançant escriptura de 14 de març següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Teresa. Aleshores confrontava al nord amb Can Marron; al sud, amb una altra propietat del difunt mitjançant un camí; a l’est, amb Cal Ferrer, de Francisco Mateu Mas, mitjançant un camí, i a l’oest, amb la casa i terra de Josep Forteza Fuster. D’altra banda, Juana Ana Simó Colombás s’adjudicà una altra propietat procedent de la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que el difunt adquirí de Nicolau Reus Mascaró mitjançant escriptura de 2 d’octubre de 1856 autoritzada pel notari Sebastián Feliu Bonet. Consistia en una peça de terra de 20 destres amb casa i prestava 3 lliures cens al for de 3% el 29 de setembre als hereus de Bartomeu Vaquer Creuades. Confrontava al nord amb la propietat que s’adjudicà Teresa Simó Colombás; al sud, amb un camí sender; a l’est, amb Cal Ferrer, de Francisco Mateu Mas, mitjançant un camí, i a l’oest, amb la casa i terra de Josep Forteza Fuster. El 22 de gener de 1921 davant el notari Pedro Alcover Maspons, Juana Ana Simó Colombás la vengué per preu de 400 pessetes a Francisca Ribas Ferragut (RP2, 6720-terme, 1a-3a; RP2, 6719-terme: 1a-3a, 6a).
L’11 de març de 1903 davant el notari José Alcover Maspons, Teresa Simó Colombás vengué la propietat per preu de 630 pessetes a Miguel Jaume Ribas, fill de Gabriel Jaume Llinás (†16-1-1897) i de María Ribas Rosselló (†30-6-1902) (RP2, 6720-terme, 5a).
Miguel Jaume Ribas i la seva dona, Catalina Vaquer Ribas, moriren el 15 de març de 1939 i el 29 d’octubre de 1951, respectivament, amb testament mancomunat que havien ordenat el 9 de setembre de 1933 davant el notari Juan Alemany Valent, en què es nomenaren recíprocament hereus usufructuaris i nomenaren hereus propietaris en parts iguals els seus dos fills: Gabriel i Miguel Jaume Vaquer (fuster). Mitjançant escriptures de 28 de juny de 1939 i 27 de març de 1952 autoritzades, respectivament, pels notaris Juan Alemany Valent i Manuel Cerdó Pujol acceptaren i es dividiren els béns hereditaris, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se l’adjudicà Miguel (íd., 8a-9a).
El 12 de març de 1965 davant el notari Rafael Losada Perujo, Miguel Jaume Vaquer vengué la propietat per preu de 12.000 pessetes al mecànic Arnaldo Manera Comas (íd., 10a).
Rafael Jaume Alemany morí el 14 de novembre de 1888 amb testament que havia disposat el 2 d’agost anterior davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Marimón Mateu, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Antonio, Rafael, Gabriel, José, Sebastián i Andrés Jaume Marimón, els quals mitjançant escriptures de 29 de març de 1894 i 11 de març de 1897 autoritzades pel mateix notari la vengueren per preu de 500 pessetes al jornaler Sebastián Espases Coll, qui el 22 de març de 1897 davant dit notari la vengué pel mateix preu al matrimoni Guillermo Tugores Obrador i Juana Ana Mir Barceló, veïnats d’Establiments. Aleshores consistia en una peça de terra tancada de paret de 25 destres de superfície amb unes cases construïdes. Confrontava al nord amb terra de Francisco Mateu Mas; al sud, amb la casa de Nicolau Reus Mascaró; a l’est, amb la casa i terra de Sebastià Simó Pons, i a l’oest, amb terra de Josep Forteza Fuster (RP2, 1611-terme, 1a-5a).
Guillermo Tugores Obrador morí el 10 de febrer de 1907 amb testament que havia ordenat el 19 de setembre de 1903 davant el notari Juan Palou Coll, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal la seva dona, Juana Ana Mir Barceló. Aquesta morí el 8 de febrer de 1917 amb testament que havia disposat el 28 d’abril de 1911 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu universal el seu nebot polític José Marqués Tugores, qui acceptà els béns hereditaris mitjançant escriptura de 29 de maig de 1926 autoritzada pel notari José Fernández del Busto (íd., 6a).
José Marqués Tugores morí als 61 anys el 21 de febrer de 1933 amb testament que havia ordenat el 9 anterior davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Guillermo (industrial) i Antonia Marqués Umbert (casada amb el ferrer José Victori Macías), i en la resta de béns nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Ángela Umbert Bosch, i propietària, la seva filla, Antonia Marqués Umbert. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 2 de febrer de 1934 autoritzada pel notari Antonio Rosselló Gómez (íd., 7a).
El 5 de novembre de 1952 davant el notari Tomás Sastre Gamundí, Antonia Marqués Umbert i Ángela Umbert Bosch vengueren la propietat per preu de 2.250 pessetes a l’agricultor Bartolomé Reus Caldés (íd., 8a).
El terme de Palma 