La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. Molt probablement, pren nom del seu primer propietari, Pere Balle Esteva, qui tal volta era conegut amb el malnom de Negre.
El 2 d’octubre de 1808 davant el notari Rafel Rosselló Cladera, Guillem Verger Fornés (fill d’Antoni i de Caterina) i Pere Balle Esteva (fill de Pere i de Caterina) adquiriren del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, el trast nombre 20 del plànol de parcel·lació. Ocupava una superfície d’1 quarterada i confrontava amb terra de Tomàs Vidal, terrenys romanents i terra del doctor en medicina Joan Pelegrí Deyà mitjançant un camí tender. S’imposà un cens reservatiu de 9 lliures 5 sous (ARM, Not. R-889, f. 51).
Al mateix acte es dividiren la propietat. Guillem Verger Fornés s’adjudicà una porció de mitja quarterada i l’obligació de prestar 4 lliures 12 sous 6 diners cens. Confrontava amb terra del doctor en medicina Joan Pelegrí Deyà mitjançant un camí tender i terres de Pere Balle Esteva, Jaume Roca Font, Margalida Mateu Martorell i Tomàs Vidal. Pere Balle Esteva s’adjudicà una porció de mitja quarterada i l’obligació de prestar 4 lliures 12 sous 6 diners cens. Confrontava amb terra del doctor en medicina Joan Pelegrí Deyà mitjançant un camí tender i terres de Jaume Roca Font, Margalida Mateu Martorell, Tomàs Vidal, Josep Mascaró i Guillem Verger Fornés (ARM, Not. R-210, f. 243v).
Pere Balle Esteva es casà amb Isabel Mateu. Morí el 19 d’agost de 1834 i la propietat se la dividiren els seus fills Pere Josep i Pau Balle Mateu a raó d’1 quartó perhom. Mitjançant escriptura de 16 de febrer de 1862 atorgada a l’escrivania d’Hisenda Pública, Pere Josep adquirí la porció del seu germà Pau per preu de 100 lliures (RP2, 2564-terme, 1a).
Pere Josep Balle Mateu morí sense testar el 26 de febrer de 1863, i en providència de 24 de desembre de 1870 dictada pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Francisco María Donnet Arias davant l’escrivà Antonio María Rosselló Ribera en foren declarats únics hereus legals en parts iguals els seus set fills: Pedro José (jornaler), Antonio (jornaler), Catalina (casada amb Jaime Pons Ramis), Isabel María, Pablo (conrador), Margarita i Jaimeta Balle Tomás (també documentada com a Jaimita o Jacoba, casada amb Cristóbal Sampol Torres). Mitjançant escriptures de 5 de març de 1870, 2 de setembre de 1873, 22 de desembre de 1875 i 8 d’octubre de 1876 autoritzades, ço és, les tres primeres, pel notari Manuel Sancho, i la darrera, pel notari Cayetano Socías Bas, els germans Balle Tomás vengueren la propietat per preu de 532 lliures 17 sous al mariner Damián Boscana Boscana. Aleshores consistia en una peça de terra de mitja quarterada amb una casa construïda marcada amb el nombre 33 coneguda per Can Pere Negre. Confrontava al nord amb terra de Tomàs Vidal; al sud, amb Cal Metge, dels germans Bernat, Josep i Francesc Pelegrí; a l’est, amb terra de Josep Vidal, i a l’oest, amb terra de Jaume Escat (íd., 2a-6a).
Josefa Aguiló Bonnín, viuda de Mariano Valentí Forteza Aguiló, acudí al jutjat de primera instància del districte de la Llonja i escrivania de Jerónimo Sureda Guiscafré sol·licitant acreditar la possessió en què es trobava el seu difunt home de percebre un cens de 4 lliures 12 sous 6 diners al for de 3% de nombre de 9 lliures 5 sous cens que aquesta propietat prestava el 29 de setembre de cada any. Hi presentà una escriptura que atorgà el 28 d’abril de 1871 davant el notari Antonio Fernández, segons la qual constava que Pere Balle Esteva i Mariano Valentí Forteza Aguiló signaren un conveni el 5 d’octubre de 1823 davant el notari Josep Fullana pel qual el primer es comprometia a prestar dit cens al segon, qui al seu torn s’obligava a prestar-lo al Crèdit Públic. El 24 de maig de 1856 davant el notari Miguel Villalonga Villalonga, Mariano Valentí Forteza Aguiló se subrogà en el dret de l’Estat mitjançant la redempció del cens (íd., 11a; ARM, Antonio Fernández, Any 1871, f. 169).
El 27 de setembre de 1880 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Damián Boscana Boscana vengué la propietat per preu de 590 lliures al jornaler Francisco Morey Cabrer (RP2, 2564-terme, 9a).
Francisco Morey Cabrer morí als 72 anys el 27 de setembre de 1915 amb testament que havia disposat el 16 de febrer de 1907 davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Sampol Torres (†6-2-1920), i propietaris amb designació de béns, els seus tres únics fills: Bartolomé, Catalina (casada amb Antonio Abraham Garcías) i María Morey Sampol. Mitjançant escriptura de 21 de maig de 1920 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons acceptaren i es dividiren els béns paterns i materns i aquesta propietat se l’adjudicà María (íd., 15a-17a).
El 20 de maig de 1930 davant el notari Asterio Unzué Undiano, María Morey Sampol vengué la propietat per preu de 5.500 pessetes a l’industrial Juan Garau Xamena (íd., 18a).
El terme de Palma 