La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. Desconeixem la procedència de la denominació.
El 2 d’octubre de 1808 davant el notari Rafel Rosselló Cladera, Jaume Vallespir Homar adquirí del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, el trast nombre 14 del plànol de parcel·lació, d’1 quarterada de superfície. S’imposà un cens reservatiu de 3 lliures (ARM, Not. R-889, f. 60v).
Jaume Vallespir Homar, veïnat del lloc de la Vileta, morí el 27 de març de 1850 amb testament que havia disposat el 9 de setembre de 1846 davant el notari Mateu Mora Carbonell, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Joana Aina Mateu Ferragut (†22-4-1860), i propietària, María Josefa Marcó Seguí, casada amb Pedro Juan Gelabert Vidal, la qual acceptà els béns hereditaris mitjançant escriptura de 2 de maig de 1875 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas. Aleshores la propietat ocupava una superfície d’1 quarterada plantada d’ametlers, tenia una casa construïda marcada amb el nombre 36 i es denominava Cal Comprador. Confrontava al nord amb terres de Cayetano Forteza; al sud, amb terres de Pedro José Hernández; a l’est, amb terra de Miquel Salom, i a l’oest, amb terres de Tomàs Vidal (RP2, 2577-terme, 1a).
Josefa Aguiló Bonnín, viuda de Mariano Valentí Forteza Aguiló, acudí al jutjat de primera instància del districte de la Llonja i escrivania de Jerónimo Sureda Guiscafré sol·licitant acreditar la possessió en què es trobava el seu difunt home de percebre un cens de 3 lliures al for de 3% que aquesta propietat prestava el 29 de setembre de cada any. Hi presentà una escriptura que atorgà el 28 d’abril de 1871 davant el notari Antonio Fernández, segons la qual constava que Mariano Valentí Forteza Aguiló adquirí el dret de percebre dit cens en virtut de l’obligació que contragué de prestar-lo al Crèdit Públic per compte del censatari Jaume Vallespir Homar i d’haver-se subrogat després en el dret de l’Estat mitjançant la redempció que de dit cens i d’altres verificà en escriptura de 7 de setembre de 1841 autoritzada pel notari Miquel Pizà Nadal (íd., 9a; ARM, Antonio Fernández, Any 1871, f. 169).
El 12 d’agost de 1881 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, María Josefa Marcó Seguí, jornalera, vengué la propietat per preu de 1.304 lliures 10 sous a Margarita Sampol Terrades (RP2, 2577-terme, 6a).
Margarita Sampol Terrades morí als 61 anys el 29 de setembre de 1923 amb testament que havia ordenat el 27 de juny de 1898 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Juan Cabrer París (†14-12-1898), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Bernardo, Matías i Francisca Cabrer Sampol. Mitjançant escriptura de 24 de setembre de 1924 autoritzada pel notari Juan Bauzá Clar acceptaren i es dividiren els béns paterns i materns i aquesta propietat se l’adjudicà Francisca (íd., 13a).
Francisca Cabrer Sampol morí el 14 de març de 1944 amb testament que havia disposat el 28 de juny de 1939 davant el notari Antonio Gual Ubach, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Nicolás Armajach Coll, i propietari, el seu fill Luis Armajach Cabrer, prevere, veïnat d’Estellencs, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 de maig següent autoritzada pel notari Jaime Gelabert Ferrer (íd., 15a).
El 24 de novembre de 1967 davant el notari Francisco Servera Amengual, Luis Armajach Cabrer vengué la propietat per preu de 60.000 pessetes al comerciant Juan Salas Roca. Aleshores estava marcada amb el nombre 36 del carrer de Can Sossies (íd., 18a).
El terme de Palma 