Can Pineta
La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. Prengué nom de Josep Seguí, Garroví, casat amb Bàrbara Salom Terrasa. Desconeixem la procedència de l’altra denominació.
El 9 d’octubre de 1808 davant el notari Rafel Rosselló Cladera, Bàrbara Salom Terrasa (casada amb Josep Seguí, filla de Bartomeu i de Caterina) i Esperança Pons Barceló (casada amb Guillem Terrasa, filla de Bartomeu i de Francina) adquiriren del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, el trast nombre 16 del plànol de parcel·lació. Ocupava una superfície d’1 quarterada i confrontava amb terra de Joan Vanrell mitjançant un camí tender, terra del prevere Francesc Mulet, terra d’Esperança Pons Barceló i terrenys romanents. S’imposà un cens reservatiu de 3 lliures (ARM, Not. R-889, f. 110v).
Al mateix acte es dividiren la propietat. Bàrbara Salom Terrasa s’adjudicà una porció de mitja quarterada i l’obligació de prestar 1 lliura 10 sous cens. Confrontava amb terra de Joan Vanrell mitjançant un camí tender, terra de Francina Lladó, terra del prevere Francesc Mulet i terra de Joan Mas. Segons l’Apeo (1818), la propietat tenia casa, ocupava una superfície de mitja quarterada de camp de segona qualitat, pertanyia a Josep Seguí, àlies Garroví, i valia 400 lliures. Esperança Pons Barceló s’adjudicà una porció de mitja quarterada i l’obligació de prestar 1 lliura 10 sous cens. Confrontava amb terra de Joan Vanrell mitjançant un camí sender, terra del prevere Francesc Mulet, terra de Joan Mas i terra de l’adjudicatària (ARM, Not. R-210, f. 256; ARM, D-1530, f. 200v).
Bàrbara Salom Terrasa es casà amb Josep Seguí, Garroví, i en foren filles Magdalena, Maria, Margalida i Bàrbara Seguí Salom, les quals mitjançant escriptura de 16 de maig de 1858 autoritzada pel notari Pedro José Bonet es dividiren la propietat, que consistia en una peça de terra de mitja quarterada amb una casa construïda d’un aiguavés, planta baixa i carrera. Magdalena Seguí Salom s’adjudicà una porció de 33 destres i 80 pams quadrats. Maria Seguí Salom s’adjudicà 33 pams de casa i carrera i una porció de 67 destres i mig a la part de Margalida Terrasa que confrontava al nord amb la porció adjudicada a Margalida Seguí Salom; al sud, amb terra de Francesc Pelegrí; a l’est, amb la casa de Josep Femenia i la porció adjudicada a Magdalena Seguí Salom, i a l’oest, amb terra de Miquel Salom. Bàrbara i Margalida Seguí Salom i els fills de Caterina Seguí Salom (Juan, José, Catalina i Miguel Femenía Seguí) s’adjudicaren una porció de 116 destres. Es repartiren el cens d’1 lliura 10 sous a raó de 7 sous per a Maria, 5 sous per a Magdalena, 6 sous per a Margalida, 6 sous per a Bàrbara i 6 sous per als germans Femenía Seguí (RP2, 901-terme, 1a).
Magdalena Seguí Salom morí sense testar el 14 d’octubre de 1882, i en acte de 19 de novembre de 1902 dictat pel jutge de primera instància de Palma Pedro Armenteros Ovando davant l’escrivà Antonio Tomás Rosselló en fou declarada única hereva legal la seva filla Magdalena Colombás Seguí, veïnada de València, casada amb Andrés Pol Pericás. Mitjançant escriptura de 28 de juliol de 1902 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou, Magdalena Colombás Seguí vengué la porció de 33 destres i 80 pams quadrats per preu de 350 pessetes al metge Bartolomé Bordoy Gelabert. Confrontava al nord amb terra de Domingo Juaneda i d’hereus de Josep Femenia; al sud, amb terra del comprador; a l’est, amb terra de Margarita Riutort Seguí, i a l’oest, amb terra de Juan Morro Ginestra. Bartolomé Bordoy Gelabert agregà aquesta porció a la seva propietat denominada Can Sossies (RP2, 8055-terme, 1a-2a).
El primer d’agost de 1858 davant el notari Pedro José Bonet, Maria Seguí Salom vengué al seu home, Sebastià Juaneda Veny, jornaler o moliner, fill de Josep i de Magdalena, per preu de 12 lliures un trast de 1.886 pams quadrats damunt el qual el comprador feu construir una casa rústica de dos aiguavessos marcada amb el nombre 42. Confrontava a l’est amb terra de Domingo Juaneda (RP2, 801-terme, 1a).
El 20 d’octubre de 1867 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, Maria Seguí Salom vengué al seu cunyat Domingo Juaneda Veny, jornaler, per preu de 96 escuts una peça de terra de 17 m² amb una casa de planta baixa d’un aiguavés de 51 m², carrera de 24 m² i dos corrals. Confrontava al nord amb terra de Margalida Seguí; al sud, amb terra de Magdalena Seguí; a l’est, amb la casa de Josep Femenia, i a l’oest, amb terra romanent a la venedora (RP2, 902-terme, 1a).
Sebastià Juaneda Veny morí sense testar el 19 de novembre de 1886, i en acte de 21 de desembre de 1897 dictat pel jutjat de primera instància de Palma davant l’escrivà Enrique Bonet Ferrer en foren declarats únics hereus legals en parts iguals els seus fills: Magdalena, Bárbara, José i María Juaneda Seguí, els quals mitjançant escriptura de 2 d’abril de 1898 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner vengueren la propietat per preu de 1.000 pessetes al jornaler Bartolomé Martorell Roca. Aleshores comprenia una casa amb corral de 158 m² i confrontava al nord amb terra de Margarita Riutort Seguí, abans de Margalida Seguí Salom. Al mateix acte Maria Seguí Salom vengué a Bartolomé Martorell Roca la resta de la propietat per preu de 216 pessetes (RP2, 801-terme: 1a, 9a-10a; RP2, 901-terme, 5a).
Domingo Juaneda Veny, casat en primeres núpcies amb Paula Cardell Bosch, en segones amb Caterina Mas Mulet i en terceres amb Francina Mir Barceló, morí sense testar el 19 de juliol de 1909, i en acte de 31 de desembre de 1913 dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Antonio Cáceres Cáceres davant l’escrivà Guillermo Vidal Sáenz en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Magdalena Juaneda Cardell (casada amb Miguel Verd Rosselló) i Francisca (casada amb Bartolomé Rigo Vidal) i José Juaneda Mir, jornalers. Mitjançant escriptura de 24 de gener de 1914 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán acceptaren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà José (RP2, 902-terme, 2a).
José Juaneda Mir es casà en primeres núpcies amb Magdalena Sans Martorell i en foren fills Francisca (casada amb Guillermo Mateu Verdera), María (casada amb Juan Arjona Muntaner), Domingo (picapedrer), Jaime (picapedrer) i Magdalena Juaneda Sans (casada amb José Ribot Caldentey). En segones núpcies es casà amb Antonia Verd Rigo i en foren filles Agustina (casada amb Bartolomé Balaguer Vallespir) i Antonia Juaneda Verd (casada amb Miguel Llabrés Lladó). Morí viudo el 14 de març de 1956 amb testament que havia disposat el 22 de setembre de 1941 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereus en parts iguals els set fills. Mitjançant escriptura de 25 de febrer següent autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà María Juaneda Sans (íd., 3a).
El 30 de juny de 1902 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Bartolomé Martorell Roca vengué la propietat per preu de 800 pessetes al jornaler Juan Morro Ginestra. Aleshores ocupava una superfície de 850 m² i comprenia una casa composta de dues (RP2, 7187-terme, 1a-2a).
Mitjançant escriptura de 27 d’abril de 1929 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, Juan Morro Ginestra vengué la propietat per preu de 2.475 pessetes a María Bauzá Juaneda (íd., 7a).
María Bauzá Juaneda morí fadrina i sense testar el 19 de novembre de 1950, i en acte de 3 de juny de 1953 dictat pel jutjat de primera instància nombre 1 de Palma en foren declarats hereus legals les seves germanes Margarita (casada amb Miguel Oliver Nadal) i Catalina Bauzá Juaneda (casada amb el jornaler Jaime Verdera Roca) i els seus nebots María (casada amb el cambrer Gabriel Cánaves Beltrán), Bárbara (casada amb el motorista José Mercader Segarra), Catalina (casada amb Antonio Salas Lliteras) i Antonio Rullán Bauzá (comerciant, veïnat de Madrid), fills del mecànic Bartolomé Rullán Morey. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 d’abril de 1952 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí. Aleshores la propietat confrontava a l’oest amb les finques d’Antonio Castillo i Francisco Lladó Bonet (íd., 11a).
El 14 d’octubre de 1958 davant dit notari Sastre vengueren la propietat per preu de 9.000 pessetes al jornaler José Ojea Morales (íd., 12a).
Margalida Seguí Salom s’adjudicà una porció de 39 destres que prengué per nom Cal Garroví. Confrontava al nord amb terra dels germans Femenía Seguí; al sud, amb terra de Maria Seguí Salom i la casa de Domingo Juaneda Veny; a l’est, amb terra de Bartomeu Riutort, i a l’oest, amb terres de Miquel Salom. Morí el 4 de juny de 1893 amb testament que havia disposat l’11 de gener de 1892 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què instituí en la porció llegítima la seva filla Margarita Riutort Seguí i nomenà hereu usufructuari el seu home, Bartomeu Riutort Oliver (†15-2-1895), i propietària, l’altra filla, Coloma Riutort Seguí. Mitjançant escriptura de 5 d’agost de 1895 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Margarita (RP2, 6595-terme, 1a-3a).
Margarita Riutort Seguí morí el 29 de març de 1932 amb testament que havia ordenat el 18 d’octubre de 1923 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Bartolomé Martorell Roca (†12-1-1924), i propietaris en parts iguals, els seus dos fills: Pablo i Margarita Martorell Riutort. Mitjançant escriptura de 12 d’abril de 1934 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Margarita, qui l’11 de juliol següent davant el mateix notari la vengué per preu de 250 pessetes al jornaler Jaime Verdera Roca (íd., 9a-10a).
L’11 de març de 1939 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Jaime Verdera Roca vengué a José Juaneda Mir per preu de 105 pessetes una porció de 24 m² que confrontava amb el corral del comprador (RP2, 19310-terme, 1a).
Bàrbara Seguí Salom s’adjudicà una porció de 38 destres i 66 dècimes damunt la qual feu construir una casa coneguda com a Can Pineta. Morí viuda als 72 anys l’11 de desembre de 1890 amb testament que havia disposat al Secar de la Real el 9 anterior davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, en què nomenà hereves usufructuàries d’aquesta propietat les seves filles Sebastiana (†16-2-1896) i Margarita Mateu Seguí, i propietaris d’aquesta mateixa finca, els altres fills: Guillermo, Bárbara (†21-10-1895) i Antonia Mateu Seguí. En la resta de béns nomenà hereus en parts iguals els cinc fills. Mitjançant escriptura de 27 de novembre de 1898 autoritzada pel mateix notari, les germanes Margarita i Antonia Mateu Seguí vengueren al seu germà, Guillermo, les seves parts indivises de la propietat per preu global de 338 pessetes. Aleshores confrontava al nord amb la propietat de Francina Salom mitjançant un camí sender; al sud, amb la propietat de Miquel Salom; a l’est, amb la propietat de Margarita Riutort Seguí, i a l’oest, amb la propietat dels hereus dels germans Femenía Seguí (RP2, 7260-terme, A-4a).
Guillermo Mateu Seguí morí sense testar el 26 d’octubre de 1902, i en acte de 15 de novembre de 1925 dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Ignacio Valor Thous davant el secretari Antonio Tomás Rosselló en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus dos únics fills: Antonio i Guillermo Mateu Barceló. Mitjançant escriptura de 24 de setembre de 1926 autoritzada pel notari José Fernández del Busto es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Antonio (íd., 9a).
Antonio Mateu Barceló morí sense testar el 14 de maig de 1931, i en acte de 14 de juliol de 1947 dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Guillermo (policia municipal), Margarita (casada amb Mateo Torres Alemany), Juana Ana (casada amb el picapedrer Martín Serra Cánaves), Onofre (†5-3-1959, conrador) i Magdalena Mateu Oliver (casada amb el comerciant Miguel Sans Garau), amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Juana María Oliver Barceló. Mitjançant escriptura de 27 de setembre de 1948 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada acceptaren els béns hereditaris, entre els quals hi havia aquesta propietat, que comprenia dues cases: l’antiga i una de nova construcció que hi havien fet edificar els germans Mateu Oliver. Confrontava al sud amb la propietat de Juana Castelló Lladó, i a l’oest, amb el carrer de Can Sossies, abans terrenys dels hereus dels germans Femenía Seguí (íd., 11a).
El 6 de novembre de 1953 davant el notari Asterio Unzué Undiano, els germans Mateu Oliver vengueren al matrimoni Nadal Nadal Salamanca i Magdalena Crespí Galarza per preu de 16.000 pessetes una porció de 342,5 m² que comprenia la casa de recent construcció, marcada amb el nombre 102 del carrer de Can Sossies. Confrontava al nord amb dit carrer; al sud, amb la propietat de Jaime Verdera Roca; a l’est, amb el carrer lletra T, i a l’oest, amb terrenys romanents (íd., 14a-15a).
Mitjançant escriptura de 21 d’agost de 1959 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, Margarita Mateu Oliver s’adjudicà la porció restant, que ocupava una superfície de 342,5 m² i comprenia la casa antiga, marcada amb el nombre 100 del carrer de Can Sossies (RP2, 27227-terme, 2a-3a).
El 4 de gener de 1967 davant el notari Ignacio Zabala Cabello, Margarita Mateu Oliver donà la propietat a María Torres Mateu, qui mitjançant escriptura de 16 de novembre següent autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo la vengué per preu de 10.000 pessetes al fuster Miguel Marcé Pons (íd.: 3a, 6a).
El terme de Palma 