La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. Pren nom d’un dels seus propietaris, Francesc Martorell Flexas.
El 9 d’octubre de 1808 davant el notari Rafel Rosselló Cladera, Guillem Thomàs Gallard, natural de Banyalbufar, adquirí del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, el trast nombre 43 del plànol de parcel·lació. Ocupava una superfície d’1 quarterada i confrontava amb terres de Miquel Planes Trobat i terrenys romanents al monestir mitjançant un camí tender. S’imposà un cens reservatiu de 3 lliures (ARM, Not. R-889, f. 85v).
Guillem Thomàs Gallard morí el 6 de novembre de 1818 amb testament que havia disposat el 14 d’abril anterior, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margalida Aina Thomàs Ripoll, filla de Francesc i de Magdalena, amb la facultat de vendre béns de la seva heretat en cas de ser necessari. Segons l’Apeo (1818), la propietat pertanyia a Margalida Aina Thomàs Ripoll, tenia unes cases edificades, ocupava una superfície d’1 quarterada de camp de segona qualitat amb ametlers i valia 600 lliures (ARM, Not. R-225, f. 268; ARM, D-1530, f. 204v).
Fent ús de la facultat que li conferí el seu home i atès que l’heretat estava carregada amb nombrosos deutes que sumaven la quantitat de 106 lliures 6 sous, Margalida Aina Thomàs Ripoll vengué una porció de 3 quartons i 5 destres a Francesc Martorell Flexas, natural de Calvià, fill de Jeroni i de Francina, qui l’adquirí en tres compres (ARM, Not. R-225, f. 268).
El 25 de juny de 1822 davant el notari Joan Maria Rosselló González, Francesc Martorell Flexas adquirí una peça de terra de mitja quarterada per preu de 100 lliures i l’obligació de prestar 1 lliura 10 sous cens de nombre de 3 lliures cens al crèdit públic. Confrontava amb terrenys romanents a la venedora, terres de Joana Pons Rullan, terres del prevere Miquel Planes Bernat i un camí sender (íd.).
El 17 de novembre següent davant el notari Agustí Marcó Guardiola, Francesc Martorell Flexas adquirí una peça de terra de mig quartó i 17 destres per preu de 33 lliures 6 sous 8 diners i l’obligació de prestar 10 sous cens de nombre de 3 lliures cens al crèdit públic. Confrontava amb un camí tender, terres de Joana Pons Rullan, terrenys romanents a la venedora i terres del comprador (ARM, Not. M-2299, f. 244).
El 3 de gener de 1823 davant dit notari Marcó, Francesc Martorell Flexas adquirí una peça de terra de 38 destres per preu de 18 lliures i l’obligació de prestar 5 sous cens de nombre de 3 lliures cens al crèdit públic. Confrontava amb terres del comprador, terres de Joana Pons Rullan i un camí tender (íd., f. 275).
Francesc Martorell Flexas morí sense testar el 14 de gener de 1841, i en providència de 23 de juny de 1885 dictada pel jutge de primera instància del districte de la Catedral José Mora Besó davant l’escrivà Enrique Bonet Ferrer en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus dos fills: Jerónimo i Francisco Martorell Alemany, jornalers, els quals inscrigueren la propietat al seu favor mitjançant escriptura de 22 de juliol de 1885 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Aleshores consistia en una peça de terra camp ametlerar amb una casa construïda, ocupava una superfície de 3 quartons i 5 destres i confrontava al nord amb un camí d’establidors; al sud, amb terra de Jerónimo Terrers; a l’est, amb terra de Pedro Juan Bonnín, i a l’oest, amb terra de Jaime Planes. Era tenguda sots alou de l’Estat (abans del monestir de la Real), a qui prestava 2 lliures 5 sous cens (RP2, 4798-terme, 1a).
Francisco Martorell Alemany morí el 21 de març de 1902 amb testament que havia disposat el 4 de maig de 1893 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Martina Coll Santandreu (†18-7-1913), i propietària, la seva pubila, Margarita Martorell Coll, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 18 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 2a).
Jerónimo Martorell Alemany morí el 31 d’octubre de 1902 amb testament que havia atorgat el dia anterior al lloc de Son Anglada davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Jerónima Morey Llinás (†15-11-1913), i propietària, la seva neboda, Margarita Martorell Coll, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 7 d’abril següent autoritzada pel mateix notari (íd., 3a).
Margarita Martorell Coll morí el 6 de setembre de 1924 amb testament que havia disposat el primer de març de 1915 davant el notari Miguel Pons Pons, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Salvador Serra Martorell (†28-4-1929), i propietaris en parts iguals, els seus sis fills: Gregorio, Magdalena, Francisco, Salvador, Martina i Margarita Serra Martorell. Mitjançant escriptura de 23 de juliol de 1929 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Francisco (íd., 4a).
El 17 de febrer de 1951 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Francisco Serra Martorell vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes als germans Pedro i Teresa Bonnín Bonnín (íd., 5a).
El terme de Palma 