La propietat es formà mitjançant l’agrupació de tres peces de terra procedents del Secar de la Real que el comerciant Josep Coll Ramonell adquirí entre 1824-32. Posteriorment el seu fill Domingo hi afegí dues petites porcions procedents de Son Anglada. Prengué nom de la família Coll, els successors de la qual encara n’eren propietaris a la segona meitat del segle XX.
La primera peça de terra l’adquirí de Nicolau Reus Mascaró, fill de Lleonard Reus Oliver i de Margalida, per preu de 98 lliures 10 sous 9 diners mitjançant escriptura de 17 de juny de 1824 autoritzada pel notari Joan Maria Rosselló González. Ocupava una superfície de mitja quarterada i 33 destres i confrontava amb la vinya del monestir, terra del prevere Miquel Planes Trobat i terra de Joana Pons Rullan. Era tenguda sots alou de l’abat de la Real, a mercè de lluïsme i a cens d’1 lliura 10 sous el 29 de setembre al monestir de la Real (RP2, 340-terme, 1a).
La segona peça de terra l’adquirí també de Nicolau Reus Mascaró per preu de 75 lliures mitjançant escriptura de 12 de setembre de 1825 autoritzada per dit notari Rosselló. Ocupava una superfície de 142 destres i confrontava amb la vinya del monestir mitjançant una paret i terra d’Antoni Josep Romaguera Alemany. Era tenguda sots alou del monestir de la Real, a mercè de lluïsme i a cens d’1 lliura 6 sous 3 diners el 29 de setembre a dit monestir (íd.).
La tercera peça de terra l’adquirí de Joana Pons Rullan, viuda de Macià Simó, filla d’Amador i de Joana, per preu de 112 lliures 10 sous mitjançant escriptura d’11 d’octubre de 1832 autoritzada per dit notari Rosselló. Ocupava una superfície d’1 quartó de nombre d’1 quarterada i confrontava amb terra del comprador, terra del prevere Miquel Planes Trobat, terra romanent a la venedora i terra de Miquel Vich. Era tenguda sots alou del monestir de la Real, a mercè de lluïsme i franca de cens (íd.).
Josep Coll Ramonell, comerciant, era fill de Domingo i de Maria Aina. Es casà amb Maciana Oliver i en fou fill Domingo. Morí als 61 anys el 5 de setembre de 1850 amb testament que havia disposat el 2 de juny de 1840 davant el notari Joan Muntaner Riera, en què nomenà hereu universal el seu fill (íd., 2a).
Mitjançant escriptura de 16 d’abril de 1856 autoritzada pel notari Antonio Fernández, Domingo Coll Oliver adquirí del prevere Miquel Planes Trobat per preu de 20 lliures un trast de 68 pams de llarg i 20 d’ample procedent de Son Anglada que confrontava amb el camí d’Esporles, terra romanent al venedor i la paret de la casa de Pere Joan Buades (íd., 1a).
Mitjançant escriptura de 16 de desembre de 1861 autoritzada pel notari i escrivà del jutjat d’Hisenda Miguel Villalonga Villalonga, Domingo Coll Oliver adquirí de Melcion Planes Morey, fill de Jaume i de Maria Josepa, per preu de 300 lliures una peça de terra destinada a camí de 14 pams i mig d’ample i de llarg des d’una cotxeria del comprador fins a Can Coll per devora la paret de la vinya del monestir. Confrontava amb terres d’Antoni Coll Muntaner procedents de la Vinya de la Real mitjançant paret, terres romanents al venedor de la mateixa procedència, el camí Vell d’Esporles i la dessusdita cotxeria. Era tenguda, ço és, per 9/10 parts en alou de l’Estat (abans del monestir de la Real) i per la 1/10 part restant en alou de José Quint Zaforteza Togores, franca de cens (íd.).
El 17 de juny de 1865 davant el notari Pedro José Bonet es redactà l’inventari de béns de Josep Coll Ramonell. Segons aquest document, Can Coll ocupava una superfície de 9.399,2 m². Comprenia una casa d’esbarjo de 218,43 m² de planta baixa, pis principal, porxo i una torre. Tenia un jardí que confrontava al nord amb un camí d’establidors; al sud, amb terres d’Antoni Coll Muntaner; a l’est, amb terres d’hereus de Miquel Vich, i a l’oest, amb terres de Melcion Planes Morey. Comptava amb una cotxeria que tenia el seu enfront a la carretera d’Esporles i amb una porció de terra destinada a camí que des d’un dels costats del jardí anava fins a la cotxeria. El camí, de 87 metres lineals, ocupava juntament amb la cotxeria una superfície de 301,87 m² i confrontaven al nord amb terra de Melcion Planes Morey; al sud, amb la casa d’hereus de Joan Buades, el camí Vell d’Esporles i terres d’Antoni Coll Muntaner; a l’est, amb el jardí de Can Coll, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (íd.).
Domingo Coll Oliver morí als 65 anys el 5 de novembre de 1877 amb testament que havia ordenat el 8 d’abril de 1876 davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, María Concepción Moyá Llabrés (†26-10-1880), i propietàries en parts iguals, les seves cosines Ana (†24-4-1906), María Luisa (†28-7-1906) i María Francisca Oliver Caubet. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 d’abril següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner (íd., 6a).
María Francisca Oliver Caubet morí fadrina als 81 anys el 26 de novembre de 1919 amb testament que havia disposat el 17 d’agost de 1908 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereus universals amb designació de béns els seus nebots Bartolomé (†12-4-1919) i Ana Oliver Ripoll, fills del seu difunt germà Guillermo Oliver Caubet; Juan, Ana i Francisca Oliver Feliu, fills del seu difunt germà Miguel Oliver Caubet; Juan, Pablo, Ana i María Oliver Torres, fills del seu difunt germà Juan Oliver Caubet; Gregorio Vicens Oliver (†11-5-1917), fill de la seva difunta germana Margarita Oliver Caubet, i Juan (†7-3-1918), María Rosa (†27-7-1913, casada amb Emilio Borel Burghart), Ana i Concepción Torres Oliver, fills de la seva difunta germana Concepción Oliver Caubet. Destinà Can Coll a Juan Oliver Feliu. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 17 de novembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 10a).
Juan Oliver Feliu, misser, morí el 8 d’octubre de 1956 amb testament que havia ordenat el 4 de desembre de 1948 davant el notari Tomás Sastre Gamundí, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, María del Carmen Montaner Fernández, i propietària, la seva germana Ana Oliver Feliu, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 de gener següent autoritzada pel mateix notari (íd., 11a).
Ana Oliver Feliu morí viuda el 4 de gener de 1965 amb testament que havia disposat el 31 d’octubre de 1962 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què nomenà hereu el seu pubil, Francisco de Paula Cabrinetti Oliver, casat amb Mercedes Sande Fuster, filla del duaner Ramón Sande Zanón (íd., 12a).
Segons el cadastre, la parcel·la que comprèn les cases ocupa una superfície de 7.918 m² i està marcada amb el nombre 2 del carrer dels Glosadors.
El terme de Palma 