La Vinya, Ca Don Marc
La propietat formava part del territori de l’extingit monestir de la Real. Se situava entre el Secar, el camí d’Esporles i el camí del Pinar. Segons l’Apeo (1818), ocupava una superfície de 22 quarterades.
Durant el Trienni Liberal i en virtut de l’aplicació del decret de primer d’octubre de 1820, se suprimiren tots els monestirs, convents i col·legis dels ordes militars i passaren a formar part del conjunt de propietats que reberen el nom de béns nacionals. Poc després el monestir de la Real fou adquirit per la Diputació Provincial, que emprà el lloc com a llatzeret durant l’epidèmia de pesta groga que assolà la ciutat el 1821. Posteriorment la Diputació decidí parcel·lar i establir la major part de les terres del monestir cistercenc.
Pel que fa a la Vinya de la Real, el 14 de juliol de 1823 fou establida en tres porcions per Pere Maria Canals Mayol i Joan Sorà Gazà, com a vocals de la Diputació Provincial, mitjançant escriptures atorgades davant el notari Francesc Pujol Esteva.
El comerciant llucmajorer Miquel Salvà Cardell, natural de Llucmajor, fill d’Antoni i d’Isabel, adquirí una porció de 5 quarterades i mitja per preu d’entrada de 230 lliures i cens reservatiu de 20 lliures per quarterada. Confrontava amb el camí d’Esporles, el camí del Pinar i les altres dues porcions de la Vinya, venudes a Pere Josep Roig Cladera i Antoni Coll Muntaner (ARM, Not. P-1338, f. 261).
El comerciant Antoni Coll Muntaner adquirí una porció d’11 quarterades per preu d’entrada de 220 lliures i cens reservatiu de 120 lliures. Confrontava amb el camí reial d’Esporles, les porcions de la Vinya de Miquel Salvà Cardell i Pere Josep Roig Cladera i terres d’Antoni Cocoví, Onofre Salas, Pau Romaguera i Pere Josep Ribas procedents de les terres del Secar de la Real establides el 1808. Posteriorment aquesta propietat formà part de Son Cocoví o Son Cànaves (íd., f. 273).
La darrera porció de la Vinya, de 5 quarterades i mitja, fou adquirida pel xocolater Pere Josep Roig Cladera per preu d’entrada de 110 lliures i cens reservatiu de 57 lliures 10 sous. Confrontava amb terres d’Antoni Coll Muntaner i Miquel Salvà Cardell de la mateixa procedència, la síquia i aljub gran del monestir i una travessia per la qual s’anava del monestir al camí reial d’Esporles (íd., f. 276).
El 24 de desembre de 1845 davant el notari Cayetano Socías Bas, Miquel Salvà Cardell vengué la propietat a Antonio Aguiló Segura, fill de Francesc i de Joana, per preu de 1.500 lliures i l’obligació de prestar 57 lliures 10 sous cens a la Diputació Provincial. El venedor es reservà l’alou. Aleshores ocupava una superfície de 5 quarterades i mitja, tenia una caseta construïda i confrontava amb el camí d’Esporles, el camí del Pinar i terres de Pere Josep Roig i d’Antoni Coll de la mateixa procedència (ARM, Cayetano Socías Bas, Any 1845, f. 227).
Mitjançant escriptura de 24 de desembre de 1849 autoritzada per dit notari Socías, Antonio Aguiló Segura vengué la propietat a Vicente Serra Rosselló, fabricant de dolços, fill de Guillem i de Ramona, per preu de 1.200 lliures i l’obligació de prestar 57 lliures 10 sous cens a la Diputació Provincial. Era tenguda sots alou del comerciant Miquel Salvà Cardell (íd., Any 1849, f. 238v).
El 18 d’octubre de 1850 Vicente Serra Rosselló vengué la propietat a Miguel Oliver Moll, fill de Joan i de Beneta, per preu de 1.200 lliures i l’obligació de prestar 57 lliures 10 sous cens a la Diputació Provincial. Era tenguda sots alou del comerciant Miquel Salvà Cardell (ARM, Not. 6113, f. 451v).
Miguel Oliver Moll estava casat amb Francisca Oliver Rosselló, la qual era hereva de Vicente Serra Rosselló. Contragué nombrosos deutes i li foren embargats els béns. La propietat fou posada a la venda en pública subhasta i la rematà Juan Aguiló Valentí el 20 de juliol de 1863 per 13.007 lliures. La compravenda fou elevada a escriptura pública pels comerciants Andrés Barceló Bestard i Pablo Llabrés Vanrell, síndics de la fallida de Miguel Oliver Moll, mitjançant escriptura de 20 de juny següent autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas. Aleshores ocupava una superfície de 5 quarterades i mitja de terra plantada d’arbres, comprenia una casa rústica i urbana i tenia el dret de percebre 8 hores d’aigua de la síquia de na Bastera. Confrontava al nord amb terres d’Antoni Coll Muntaner de la mateixa procedència; al sud, amb una carretera transversal que arrancava del camí d’Establiments; a l’est, amb terres de Marc Palou Far de la mateixa procedència, i a l’oest, amb un camí de ferradura i l’extrem del ramal de carretera que des de la carretera d’Establiments conduïa en aquesta propietat (RP2, 119-terme, 1a).
Juan Aguiló Valentí morí sense testar el 13 de setembre de 1865, i en acte d’11 de setembre de 1889 dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Antonio Cañellas Clar en foren declarats hereus en parts iguals els seus dos únics fills: Joaquín i Juan Aguiló Valentí. Mitjançant escriptura de 20 de desembre de 1890 autoritzada pel notario Guillermo Sancho Mas procediren a la descripció de béns, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se l’adjudicà Joaquín, excepte el safareig gran construït a l’angle superior de la finca i l’aqüeducte subterrani corresponent, que se’ls adjudicà Juan (íd., 2a-3a).
Joaquín Aguiló Valentí morí als 55 anys el 6 de desembre de 1918 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Mercedes Valentí Forteza, i propietaris amb designació de béns, els seus tres fills: Juan, Rosa (casada amb Sebastián Mesquida Amengual) i Joaquín Aguiló Valentí, destinant aquesta propietat a Rosa, qui l’inscrigué al seu favor mitjançant escriptura de 20 de febrer de 1920 autoritzada pel mateix notari (íd., 4a).
El 7 d’agost de 1930 davant dit notari Massanet, Rosa Aguiló Valentí vengué la propietat per preu de 20.600 pessetes al matrimoni Joaquín Aguiló Valentí i Rosa Aguiló Aguiló (íd., 9a).
Joaquín Aguiló Valentí morí el 15 de setembre de 1935 amb testament que havia ordenat quatre dies abans davant dit notari Massanet, en què instituí en la porció llegítima els seus dos fills: Joaquín i María de las Mercedes Aguiló Aguiló, i nomenà hereva la seva dona, Rosa Aguiló Aguiló (íd., 11a).
El 23 de novembre de 1945 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada vengueren la propietat per preu de 22.780 pessetes a Jaime Jaume Mestre (íd., 12a).
Les cases d’aquesta porció de la Vinya de la Real encara existeixen. Segons el cadastre, ocupen una superfície de 590 m² i se situen damunt una parcel·la de 719 m² marcada amb el nombre 1 del carrer de la Tafona.
Mitjançant escriptura de 26 d’agost de 1842 autoritzada pel notari Mateu Mora Carbonell, Pere Josep Roig Cladera establí una porció de 4 quarterades de nombre de 5 quarterades i mitja a Jaume Escat Gibert, fill de Jaume i de Josepa. Segons el document, la terra estava plantada de vinya i arbres fruiters i confrontava amb un camí carreter del venedor que anava a ca seva fins a la partió d’Antoni Coll Muntaner, un camí públic mitjançant paret que conduïa fins a l’aljub gran del monestir, terra i vinya de dit Coll i per dues parts amb una síquia i terra dita Can Cocoví. Era tenguda sots alou del venedor i les íntegres 5 quarterades i mitja prestaven 57 lliures 10 sous cens al for de 3% el 22 de setembre, ço és, 13 lliures 2 sous 2 diners a Maria Manuela Boneo Villalonga, 4 lliures 1 sou 6 diners a Joan Bibiloni Llabrés i les restants 40 lliures 6 sous 4 diners a la Diputació Provincial. El comprador s’obligà a la prestació dels censos que gravaven l’íntegra propietat (ARM, Not. M-2435, f. 121v).
Pere Josep Roig Cladera, fill de Joan i de Magdalena, morí testat en una data que no podem precisar i nomenà hereva la seva dona, Joana Maria Far Cañellas, filla de Macià i de Joana, la qual morí el 30 de juny de 1857 amb testament tancat que havia ordenat el 14 de març de 1856, el qual fou obert i protocol·litzat pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereus propietaris en parts iguals els seus dos nebots Marc i Maria Ignàcia Palou Far (†13-10-1857), fills de Mateu Palou Estada (†26-12-1859) i de Maria Pereta Far Cañellas (†30-6-1865). Mitjançant escriptura de 6 de gener de 1866 autoritzada pel notari Pedro José Bonet, Marc Palou Far acceptà els béns hereditaris, entre els quals hi havia una peça de terra de 2 quarterades amb casa procedent de la Vinya de la Real, la qual prengué per nom Ca Don Marc. Confrontava al nord amb terres d’hereus d’Antoni Coll Muntaner; al sud, amb un camí públic; a l’est, amb terres de Marc Palou Far procedents de la porció de la Vinya de la Real que adquirí (1842) Jaume Escat Gibert, i a l’oest, amb terres dels hereus de Juan Aguiló Valentí (RP2, 417-terme, 1a-5a).
Marc Palou Far morí viudo el 25 de març de 1889 amb testament que havia disposat el 28 de març de 1888 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus nebots Jaime i Mateo Escat Palou (†15-1-1896), fills de Jaume Escat Gibert i de Catalina Palou Far, i María Magdalena (†1-1-1899) i Concepción Ramón Escat (†12-6-1888), filles de la seva neboda Pilar Escat Palou i de José Ramón Rosselló. Per la mort sense descendència dels altres cohereus, Jaime Escat Palou acceptà els béns hereditaris mitjançant escriptura de 6 de novembre de 1902 autoritzada pel mateix notari (íd., 6a).
Jaime Escat Palou, fill i hereu intestat de Jaume Escat Gibert (†29-6-1901), heretà de son pare la porció de la Vinya de la Real que adquirí (1842) de Pere Josep Roig Cladera. Aleshores ocupava una superfície de 2 quarterades, car les 2 quarterades restants havien estat adquirides per Antoni Coll Muntaner, qui les agregà a Son Cocoví. Confrontava al nord amb la propietat de Sebastián Feliu; al sud, amb un camí veïnal que anava a l’aljub; a l’est, amb Son Cocoví, i a l’oest, amb terres procedents de la Vinya de la Real que Jaime Escat Palou heretà del seu oncle Marc Palou Far (RP2, 174-terme: 1a, 6a-7a).
Jaime Escat Palou, veïnat de Campanet, morí a Palma el 2 de març de 1912 amb testament que havia ordenat a Inca el 23 de febrer de 1903 davant el notari José Llambías Llompart, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Antonia Villalonga Bennásar (†16-11-1916), i propietaris, els seus fills: Jaime i Andrés Escat Villalonga, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 de desembre següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons (íd.; RP2, 417-terme, 9a).
El 7 de febrer de 1918 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, els germans Jaime i Andrés Escat Villalonga agruparen sota una mateixa finca registral les dues porcions de 2 quarterades procedents de la Vinya de la Real i vengueren la finca resultant per preu de 22.500 pessetes a Ana Jaume Montaner. Consistia en una peça de terra de 4 quarterades tancada de paret amb una casa i dues cisternes. Confrontava al nord i a l’est amb Son Cocoví; al sud, amb un camí públic, i a l’oest, amb terres de Joaquín Aguiló Valentí procedents de la Vinya de la Real (RP2, 10787-terme, 1a-2a).
Mitjançant escriptura d’11 de setembre de 1948 autoritzada pel notari de Llucmajor Jerónimo Massanet Sampol, Ana Jaume Montaner vengué la propietat per preu de 25.000 pessetes a Elvira Rigo Jaume, casada amb Bartolomé Ferrando Gallard (íd., 3a).
Les cases d’aquesta porció de la Vinya de la Real foren enderrocades quan s’urbanitzaren els terrenys a les acaballes del decenni de 1980.
El terme de Palma 