Son Cànaves

Son Cocoví

La propietat es formà durant el segle XIX a partir de l’agrupació de diverses peces de terra procedents de la Vinya de la Real, del Secar de la Real i de Son Anglada que adquirí el comerciant Antoni Coll Muntaner. Prengué nom de la família Cánaves i d’Antoni Cocoví. La documentació consultada es refereix sistemàticament a la finca amb la denominació de Son Cocoví, si bé sembla que en l’ús oral predominava el nom de Son Cànaves, que finalment s’acabà imposant.

Mitjançant escriptura de 20 de juliol de 1823 autoritzada pel notari Francesc Pujol Esteva, Antoni Coll Muntaner adquirí de Pere Maria Canals Mayol i de Joan Sorà Gazà, com a vocals de la Diputació Provincial, una peça de terra d’11 quarterades procedent de la Vinya de la Real. Confrontava amb el camí d’Esporles, terres de la mateixa procedència de Miquel Salvà Cardell i de Pere Josep Roig, terres d’Antoni Cocoví i terres procedents del Secar de la Real d’Onofre Salas, Pau Romaguera i Pere Josep Ribas (ARM, Not. P-1338, f. 273).

El 29 de març de 1842 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Antoni Coll Muntaner adquirí de Maria Francisca Dameto Sureda i del seu fill Tomàs Quint Zaforteza Dameto una peça de terra de 20 destres procedent de Son Anglada que confrontava amb el camí d’Esporles, un camí del comprador, terres de Joan Alemany i terres de Bernat Reus. Probablement, aquesta compra l’efectuà per a tenir sortida al nou camí d’Esporles, que per aquells anys havia canviat lleugerament el seu traçat (ARM, Not. O-429, f. 215v).

Mitjançant escriptura de 27 d’agost de 1861 autoritzada pel notari Miguel Villalonga Villalonga, Antoni Coll Muntaner adquirí de Pere Joan Bonnín Forteza per preu de 5.500 lliures la propietat anomenada Can Cocoví, que consistia en una peça de terra d’unes 2 quarterades tancades de paret amb unes cases edificades procedent del Secar de la Real. Confrontava amb la Vinya de la Real, la síquia de na Bastera i per dues parts amb terres del comprador. Tenia dret de prendre aigua de la síquia per concessió de 10 de desembre de 1830. S’ha d’identificar amb la propietat que el Plano Topográfico Estadístico del distrito municipal de Palma de Mallorca (1850) registra amb el nom de Can Bonnín (ARM, Not. H-73, f. 817).

El 24 de desembre de 1862 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, Antoni Coll Muntaner adquirí de Sebastián Feliu Bonet per preu de 300 lliures una peça de terra d’1 quartó tancada de paret de pertinences de Son Espases Nou. Procedia del territori del monestir de la Real i el venedor la tenia per herència de son pare, Jacinto Feliu Togores, qui l’adquirí el primer de desembre de 1835. Confrontava amb Can Cocoví, la Vinya de la Real, terres del venedor mitjançant la síquia i el camí denominat el Pas de les Tórtores (ARM, Gregorio Vicens Bordoy, Any 1862, f. 442).

Antoni Coll Muntaner era fill de Miquel i de Francina Aina. Fou un dels fundadors més destacats del Banc Balear (1864), absorbit (1874) per la delegació del Banc d’Espanya. Morí fadrí a Valldemossa als 80 anys el 12 d’octubre de 1865 amb testament que havia disposat el 18 de juny de 1849 davant el notari Joan Muntaner Riera, en què nomenà hereus universals, ço és, les seves germanes Caterina (†19-7-1859), Maria i Francina Aina, d’una cinquena part cadascuna; els seus nebots Francisca Ana (†19-7-1870), Miguel, Rosa, Catalina María i María Francisca Marcer Coll (casada amb Melchor Serra Mir), d’una altra cinquena part; i els seus nebots Antonio, Catalina (casada amb el capità de buc mercant Gabriel Giá Bosch), Damián i Francisco Cánaves Coll, de la cinquena part restant. Feu diversos llegats, com per exemple que es pagàs dels seus béns la carrera de misser del seu nebot Juan Palou Coll. Ordenà que durant els primers 10 anys després de la seva mort es continuàs la seva casa de comerç sota el nom Coll y sobrinos. Nomenà marmessors els seus nebots Antonio Cánaves Coll, Miguel Marcer Coll i Juan Palou Coll. Mitjançant escriptura de 31 de desembre de 1871 autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy acceptaren i es repartiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se l’adjudicà Antonio Cánaves Coll. Aleshores es denominava Son Cocoví, ocupava una superfície de 14 quarterades i 130 destres de terra amb ametlers, figueres i altres arbres fruiters i comprenia una casa rústica i urbana de 443 m² construïda a l’est de la finca consistent en planta baixa, entrada, dos pisos i dos terrats a cada pis amb dues cisternes i altres dependències. Confrontava al nord amb terra de successors de Domingo Coll, terra de successors de Miquel Vich, terra de Jaume Tomàs i terra de Gabriel Mas; al sud, amb una peça de terra de 2 quarterades del difunt, terra dels successors de Joan Aguiló, Cera, terra de Marc Palou Far i terra de Jacinto Feliu Ferrá; a l’est, amb terra de Gabriel Salas i el camí del Secar de la Real, i a l’oest, amb la carretera d’Establiments. La part occidental de la propietat era travessada de ponent a llevant per una síquia en la qual hi havia diverses fibles que pertanyien a la mateixa finca per tal que el propietari pogués conduir-hi les aigües que volgués i emprar-les dins la seva propietat, podia eixamplar les obertures i augmentar-les en nombre i podia prendre i emprar durant nou mesos de l’any les aigües sobrants que hi passaven, les quals foren propietat de Miquel Oliver, qui les feia servir per a regar una finca seva també procedent de la Vinya de la Real. Al mateix acte se li agregà una porció de 2 quarterades (marcada amb el nombre 36 del quarter 8è de la zona 4a) procedent d’una peça de terra de 4 quarterades de la Vinya de la Real que Antoni Coll Muntaner i Marc Palou Far adquiriren de Jaume Escat Gibert (qui la comprà el 26 d’agost de 1842 al comerciant Pere Josep Roig Cladera, el qual l’adquirí amb la superfície de 5 quarterades i mitja dels vocals de la Diputació Provincial mitjançant escriptura de 20 de juliol de 1823 autoritzada pel notari Francesc Pujol Esteva), la qual confrontava al nord amb Son Cocoví; al sud, amb un camí veïnal; a l’est, amb Son Espases Nou, i a l’oest, amb la porció de 2 quarterades que s’adjudicà Marc Palou Far (RP2, 3835-terme, 1a; RP2, 7897-terme, A; ARM, Not. M-2435, f. 121v).

Antonio Cánaves Coll era fill de Damià Cànaves i de Francina Aina Coll Muntaner. Fou navilier, comerciant i un dels promotors del Banc de Crèdit Balear (1872). Morí el 28 de juny de 1897 amb testament que havia ordenat el 27 de setembre de 1893 davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereus universals propietaris els seus fills: Damián, Gabriel, Francisca, Antonia i Luisa Cánaves Vidal, en la proporció de 2/7 parts per a cadascun dels fills mascles i 1/7 part per a cadascuna de les filles. Mitjançant escriptura de 16 de desembre següent autoritzada pel notari Juan Palou Coll acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Gabriel. L’heretat comprenia tres cases al carrer del Sindicat, abans de Sant Silvestre; una casa al carrer de Reus; una casa amb pati, entresols i quatre pisos al carrer dels Apuntadors; una casa de planta baixa, pis i jardí al Terreno; una cotxeria al Terreno; una casa coneguda amb el nom de Casino de Vista Alegre; una peça de terra hort anomenada l’Hort Gran de la Real; el rafal de Son Cocoví; una peça de terra amb casa anomenada Can Prim, abans Cal Majoralet, de 82 destres, i una peça de terra denominada Can Milla o Ca na Milla, de mitja quarterada. Al mateix acte s’agregà a Son Cocoví el dret de percebre tres hores d’aigua de nombre de les 5 hores i 3 vuitens que percebia l’Hort Gran de la Real, que el difunt heretà de sa mare, Francina Aina Coll Muntaner, qui al seu torn l’heretà del seu germà, Antoni Coll Muntaner (RP2, 3835-terme, 2a-3a; RP2, 2074-terme, 2a-4a).

Gabriel Cánaves Vidal morí als 40 anys el 7 d’agost de 1926 amb testament que havia disposat el 30 de març de 1899 davant el notari Juan Palou Coll, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereus universals propietaris els seus tres germans: Damián, Luisa i Antonia. Com que Damián i Luisa premoriren al testador, respectivament, el 25 de febrer i el 10 d’abril de 1923, vengué a ser-ne única i universal hereva la seva germana Antonia, la qual acceptà els béns hereditaris mitjançant escriptura de 9 d’octubre següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí. Aleshores Son Cocoví confrontava al nord amb terres de Juan Oliver, Francisca Sastre Sancho, Jaime Balaguer Salas i Gabriel Mas; al sud, amb terres de Rosa Aguiló (filla de Joaquín Aguiló, successor de Juan Aguiló), terres d’Ana Jaume Muntaner, un camí públic i terres dels germans Feliu Blanes; a l’est, amb terres de Gabriel Salas i el camí del Secar de la Real, i a l’oest, amb la carretera d’Establiments (RP2, 3835-terme, 5a; RP2, 13364-terme, 1a).

Antonia Cánaves Vidal morí el 13 d’octubre de 1931 amb testament que havia ordenat el 27 de juliol de 1899 davant el notari Juan Palou Coll, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereus universals propietaris els seus tres germans: Luisa, Damián i Gabriel, els quals li premoriren. En sentència de 25 de gener següent dictada pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Adolfo Fernández Moreda Martínez Chacón en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus dos nebots, Juan i Catalina Bauzá Cánaves (casada amb Antonio Bennásar Capó), fills de Francisca Cánaves Vidal (†21-11-1930) i de Juan Bauzá Capó (†6-8-1922). Mitjançant escriptura de 22 de març següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí acceptaren els béns hereditaris, entre els quals hi havia Son Cocoví i l’Hort Gran de la Real, que se les adjudicà Juan pel seu valor global de 54.968 pessetes (RP2, 13364-terme, 2a).

Juan Bauzá Cánaves es casà amb Florentina Comas Socías i en foren fills Juan i Francisca (†1941), casada amb Felipe Orlandis Villalonga. Morí a la Pobla d’Uialfàs l’11 de juliol de 1938 amb testament que havia disposat el 22 de juliol de 1932 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal la seva dona, la qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 7 de novembre següent autoritzada pel notari de Manacor José Vidal Busquets (íd., 3a).

Florentina Comas Socías morí als 76 anys el 29 de setembre de 1953 amb testament que havia ordenat el 27 d’octubre anterior davant dit notari Vidal, en què nomenà hereu universal el seu fill, Juan, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 8 de juny de 1956 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 4a).

El 25 d’abril de 1962 davant el notari José Clar Salvá, Juan Bauzá Comas vengué Son Cocoví per preu de 250.000 pessetes al misser pobler Jaime Gelabert Martorell, qui mitjançant escriptura de 23 de juny següent autoritzada pel notari José Masot Novell la vengué pel mateix preu al comerciant andritxol Guillermo Reus Bosch (íd., 6a-7a).

Guillermo Reus Bosch (1906-2002) era fill de Guillermo Reus Bonet i de Catalina Bosch. Emigrà a Cuba, on feu fortuna com a refinador de sucre i destil·lador de rom. En el decenni de 1960 instal·là una granja industrial a Can Burgos (Andratx). Mitjançant escriptura de 29 de gener de 1964 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada vengué a Antonia Mulet Vidal una porció d’11.706,75 m² situada a la part de xaloc que comprenia les cases. El 24 de juliol següent davant el notari Manuel García Mayor vengué la resta de la propietat (104.251,65 m²) per preu de 20 milions de pessetes a la Cooperativa Sindical de Viviendas de Banca y Construcción (íd.: 7a-8a, 10a).

El 29 d’abril de 1983 davant el notari Raimundo Clar Garau, la porció d’11.706,75 m² amb les cases fou adquirida per Banco Urquijo Unión SA, el qual mitjançant escriptura de 21 de febrer de 1986 autoritzada pel mateix notari i pel notari de Madrid Manuel Ramos Armero la vengué a l’entitat Explotación de Fincas Rústicas y Urbanas y Desarrollo de Urbanizaciones Madrileñas SA (RP2: 2502-III, 19937-VI).

En sessió celebrada el 28 de desembre de 1988 el Ple de l’Ajuntament de Palma aprovà definitivament el projecte de compensació del Secar de la Real, aprovat per la junta de compensació en sessió celebrada el 21 de desembre de 1987. La corporació municipal havia aprovat definitivament els estatuts i bases d’actuació de la junta de compensació del Secar de la Real en sessió plenària celebrada el 23 de desembre de 1986. Segons l’escriptura que atorgaren el 18 de març de 1987 davant el notari José Rafael Clar Garau, la junta de compensació estava integrada per Son Cocoví i altres set finques registrals procedents de la Vinya de la Real, Son Espases Nou, les Tanques (procedent de Son Espases Nou) i el Safareig de la Real, de les quals sis corresponien a Explotación de Fincas Rústicas y Urbanas y Desarrollo de Urbanizaciones Madrileñas SA. Els terrenys afectats de la junta de compensació ocupaven una superfície de 279.529 m² i confrontaven al nord amb Son Coll, Cal Calatraví, el camí del Vicari i Ca l’Indiot; al sud, amb el carrer del Pinar i el camí de la Real; a l’est, amb Son Espases Vell, i a l’oest, amb cases d’establits i el carrer del Coronel Beorlegui. Segons l’escriptura que atorgaren el 2 de juny de 1989 davant el notari Rafael Gil Mendoza (com a substitut per incompatibilitat de José Rafael Clar Garau), el pla parcial (aprovat per l’Ajuntament en sessió plenària de 27 d’abril de 1989) contemplava la creació de 30 illetes, vuit zones verdes i 16 vials, a més de la cessió de les cases de Son Cocoví com a part del 10% d’aprofitament de la urbanització (RP2, 23708-VI, 1a).

El 13 setembre de 2006, després d’anys d’abandonament, l’Ajuntament de Palma es pronuncià sobre el futur de les cases de Son Cocoví. Es plantejà la possibilitat d’instal·lar-hi un centre d’interpretació de les síquies de la Vila i d’en Baster, una unitat bàsica de salut, un casal de barri, un centre de formació del professorat i un altre d’FP. L’avantprojecte de rehabilitació comptava amb un pressupost de 2 milions d’euros. El 21 de març següent es presentà novament el projecte inacabat de rehabilitació de les cases, sense concretar la data d’inici d’obres (Diario de Mallorca).

Finalment, el 13 de maig de 2009 l’Empresa Municipal d’Obres i Projectes de Palma (EMOP) adjudicà les obres a l’empresa Construcciones Ortiz amb un pressupost d’1.402.615,74 euros. El projecte de rehabilitació fou redactat pels arquitectes Iciar de Basterrechea Meunier, Maria José Duch Navarro i Francisco Pizá Alabern. Les obres començaren l’agost de 2009 i conclogueren el novembre de 2010. Les cases acullen un centre sociocultural, un local municipal i una biblioteca (íd.).