Com s’assenyala a la fitxa corresponent al monestir de la Real, entre 1808-09 els frares cistercencs establiren una part del seu territori, tal volta la manco productiva. Per tal de dur-ho a terme aixecaren un croquis on es delimitaven 56 trasts que majoritàriament ocupaven una superfície d’1 quarterada. Al plànol també es representa el camí d’Esporles i un camí tender que anava devora la síquia de na Bastera, els quals, juntament amb la possessió de Son Berga i la Vinya de la Real, constituïen els límits del territori establit.
Els camins d’establidors que es representen al plànol i que també citen les escriptures són l’origen dels actuals carrers de Can Socies, Can Sunyer i Cal Vicari. La documentació no especifica l’amplada d’aquestes noves vies, però com es pot comprovar al Plano Topográfico Estadístico del distrito municipal de Palma de Mallorca, de 1850, eren camins de ferradura. La majoria es transformaren posteriorment en camins de carro, tot i que encara existeix un petit tram del carrer de Cal Vicari que conserva l’amplada original, concretament el que es troba a les immediacions de l’entrada a Can Gasà.
La superfície total del territori establit fou de 60 quarterades i 48 destres. Com era habitual en aquests casos, algunes persones adquiriren més d’una parcel·la, essent el major nou propietari el prevere Miquel Planes Trobat (10 quarterades, 1 quartó i 65 destres). De fet, aquest era juntament amb el doctor en medicina Joan Pelegrí Deyà, el prevere Francesc Mulet Servera i el comerciant Francesc Camps de Suñer les úniques persones que a les escriptures d’establiment eren citades amb alguna distinció de tractament (don o senyor). Altres compradors importants foren el blanquer Bartomeu Vaquer Creuades (7 quarterades, 1 quartó i 62 destres) i Nadal Vallespir Camps (6 quarterades 3 quartons i 25 destres).
El terme de Palma 