Cal Vicari Vell

Cal Vicari, Cal Vicari General, Cal Vicari General Vell

La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. Pren nom de Francesc Mulet Servera, prevere i vicari.

El 21 de setembre de 1808 davant el notari Rafel Rosselló Cladera, Francesc Mulet Servera adquirí del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, els trasts nombres 33, 34 i 35 del plànol de parcel·lació. Ocupaven una superfície de 3 quarterades i confrontaven amb el camí d’Esporles, terres del prevere Miquel Planes (posterioment denominades l’Aljub) mitjançant un camí d’establidors i terres romanents al monestir (ARM, Not. R-889: f. 11, 16).

Mitjançant escriptura de 5 de gener de 1809 davant dit notari Rosselló, Francesc Mulet Servera i Joan Mas adquiriren del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, una peça de terra no contigua a les anteriors que ocupava una superfície d’1 quarterada i confrontava amb terres de Francesc Camps de Suñer mitjançant un camí i terres romanents al monestir. Mulet adquirí la part de Mas el 20 de març de 1813 davant el mateix notari (íd., f. 161v).

Segons l’Apeo (1818), la propietat pertanyia al prevere Francesc Mulet Servera, comprenia unes cases edificades, ocupava una superfície de 4 quarterades i 1 quartó de camp de segona qualitat amb ametlers i fruiters i valia 3.400 lliures. Aquesta superfície comprenia totes les dessusdites peces de terra, malgrat no formassin una unitat territorial (ARM, D-1530, f. 202v).

Francesc Mulet Servera morí el 8 d’octubre de 1834 amb testament i codicil que havia disposat, respectivament, el 19 d’octubre de 1832 i el 20 de juliol de 1834 davant el notari Joan Nadal, en què feu diversos llegats a la seva germana sor Maria Antònia Mulet Servera (†24-12-1839), religiosa del convent de dominiques de Santa Caterina de Sena, a Joana Maria Cabrer i a Sebastià Garau. Nomenà hereus la seva germana Maria Aina Mulet Servera (†19-2-1844) i el fill d’aquesta Francesc Pelegrí Mulet, nascut del seu matrimoni amb el doctor en medicina Joan Pelegrí Deyà (†16-2-1840) (RP2, 3528-terme, 1a).

Segons l’escriptura que Francesc Pelegrí Mulet atorgà el 9 de juliol de 1879 davant el notari Antonio Mulet Mas, la propietat consistia en una peça de terra de 3 quarterades i 94 destres amb una casa de planta baixa i pis que contenia un oratori públic. Confrontava al nord amb terres d’hereus de Joan Munar i la propietat denominada Son Pi (del prevere Bernat Pelegrí Camps de Suñer); al sud, amb l’Aljub (de Melcion Planes Morey) mitjançant un camí sender; a l’est, amb terres dels hereus de Joan Pelegrí Deyà, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (íd.).

Francesc Pelegrí Mulet, viudo al temps de la seva mort d’Isabel Ferrer, morí als 75 anys el 23 de gener de 1885 amb testament i codicil que havia disposat, respectivament, el 6 d’agost de 1878 i l’11 de juny de 1879 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima el seu fill, Juan Pelegrí Ferrer, mestre d’instrucció primària, veïnat de Sant Martí de Provençals (Barcelona), i nomenà hereves universals en parts iguals les seves filles: María Ana, Isabel María i María Francisca Pelegrí Ferrer. Llegà a les seves filles en parts iguals la casa amb les seves dependències de la propietat dita Cal Vicari Vell i les tanques de terra de la mateixa finca que confrontaven amb la carretera d’Esporles. Mitjançant escriptura de 13 de juny de 1885 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris, que consistien en unes cases situades al carrer de l’Estrella, tres immobles al carrer dels Oms (una finca, una casa botiga i dos pisos i una casa botiga i pati), una propietat situada al Secar de la Real denominada Son Pi o Cal Metge, una altra propietat al mateix lloc anomenada Cal Vicari Vell (amb casa de planta baixa, pis i oratori), una peça de terra d’1 quarterada al mateix indret també denominada Cal Vicari Vell i dues peces de terra a Establiments denominades la Punta o la Punta d’en Bover (una de 3 quarterades i l’altra de 71 destres, que el difunt tenia com a hereu de sa mare, Maria Aina Mulet Servera). Juan Pelegrí Ferrer s’adjudicà en concepte de llegítima la propietat denominada Son Pi, un cens de 6 lliures 12 sous que percebia l’herència de Llorenç Rayó i un altre d’1 lliura 9 sous 3 diners que prestaven els hereus de Jeroni Borràs (íd., 4a-5a; ARM, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1885, Semestre 2n, f. 2216).

El 17 de juliol de 1902 davant el notari Rafael Togores Palou, les germanes María Ana, Isabel María i María Francisca Pelegrí Ferrer vengueren a Bartolomé Bordoy Gelabert (†2-1-1906) per preu de 3.000 pessetes una peça de terra que Francesc Mulet Servera i Joan Mas adquiriren del monestir de la Real el 5 de gener de 1809. Es denominava també Cal Vicari Vell i ocupava una superfície d’1 quarterada. Aquesta peça de terra fou agrupada amb la propietat anomenada Can Sossies (RP2, 3529-terme, 6a).

María Ana Pelegrí Ferrer morí fadrina als 49 anys el 24 de setembre de 1923 amb testament que havia disposat el 9 d’agost de 1887 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereves universals en parts iguals les seves germanes, Isabel María i María Francisca Pelegrí Ferrer, les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 14 de novembre següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons (RP2, 3528-terme, 8a).

El 10 de juny de 1925 davant el notari José Socías Gradolí, Isabel María i María Francisca Pelegrí Ferrer cediren gratuïtament a l’Ajuntament de Palma un trast de 1.200 m² perquè s’hi edificàs una escola. El solar se situava a 58 metres de la carretera d’Esporles i confrontava al sud amb l’actual carrer del Vicari. També cediren terrenys de franc Antonio Mulet Ferragut i María Ana Bonafé Orell. En nom i representació de la corporació municipal actuà el batle, Antonio Alfredo Llompart Juliá. Actualment els terrenys són ocupats pel CEIP Es Secar de la Real (RP2, 12825-terme, 1a).

Mitjançant escriptura de 24 de gener de 1930 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Isabel María i María Francisca Pelegrí Ferrer vengueren la resta de la propietat per preu d’11.410 pessetes a la Congregación del Oratorio de San Felipe Neri de Palma de Mallorca, que l’adquirí representada pel prepòsit, Gaspar Morey Muntaner. Comprenia una casa i un oratori, ocupava una superfície de 3 quarterades i 28 destres i confrontava al nord amb terres que foren de Joan Munar i Son Pi (de Juan Vaquer Gil, abans de Juan Pelegrí Ferrer); al sud, amb l’Aljub (de María de las Mercedes Aguiló Aguiló) mitjançant camí; a l’est, amb Son Pi, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles. Confrontava interiorment amb el trast de 1.200 m² cedit a l’Ajuntament de Palma (RP2, 3528-terme, 10a).

El 17 d’agost de 1931 davant el notari Nicasio Pou Ribas, el prevere Juan Ginard Carrió, prepòsit de la congregació, vengué la propietat per preu de 10.500 pessetes al misser Sebastián Mora Rosselló, qui mitjançant escriptura de 30 de novembre de 1937 autoritzada pel mateix notari la retrovengué a la congregació, de la qual era prepòsit Miguel Matas Ramis (íd., 11a-12a).

Mitjançant escriptures de 5 de febrer i 10 de maig de 1946 autoritzades pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Gaspar Morey Muntaner, com a prepòsit de la Congregación del Oratorio de San Felipe Neri de Palma de Mallorca, vengué la propietat per preu de 100.000 pessetes a Margarita Rosselló Bonet i a Margarita Rosselló Palmer (casada amb Juan Barceló Oliver), les quals vengueren la finca en quatre porcions (íd., 13a).

El 12 de novembre de 1947 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Margarita Rosselló Bonet i Margarita Rosselló Palmer vengueren a la parròquia església de Nostra Senyora de la Font de Déu i de Sant Bernat de la Real per preu de 10.000 pessetes una porció de 7.280 m² que comprenia la casa, l’oratori, el jardí i terreny adjunt. Confrontava al nord amb terres que foren de Joan Munar i Son Pi; al sud i a l’est, amb terreny romanent, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles. En nom i representació de la parròquia actuà el vicari ecònom, Gabriel Seguí Vidal, missioner dels Sagrats Cors (RP2, 24463-terme, 1a).

El 24 de desembre de 1947 davant el notari José Vidal Busquets, Margarita Rosselló Bonet i Margarita Rosselló Palmer vengueren al matrimoni José María Mulet Fiol i Soledad Palou Coll per preu de 5.000 pessetes una porció de 12.000 m² que confrontava al nord amb les propietats de Catalina Morey, Guillermo Marqués i Pablo Hernández; al sud, amb el carrer de Cal Vicari; a l’est, amb una propietat dels compradors, i a l’oest, amb terrenys romanents. Mitjançant escriptura de 26 de juliol de 1952 autoritzada pel notari Antonio Coll Pericás, José María Mulet Fiol i Soledad Palou Coll vengueren la propietat en unió d’una porció de 2 quarterades de Son Pi o Cal Metge (amb una casa de dos aiguavessos, planta baixa, pis, cotxeria i altres dependències marcada amb el nombre 44) per preu global de 15.875 pessetes al matrimoni Bartolomé Reus Caldés, agricultor, i Margarita Cladera Serra (RP2: 21914-terme, 24362-terme).

El 18 de juny de 1948 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Margarita Rosselló Bonet i Margarita Rosselló Palmer vengueren al matrimoni Jaime Espases Lladó i Margarita Cabrer Jaume per preu de 500 pessetes una porció de 525 m² que confrontava al nord i a l’est amb terrenys romanents; al sud, amb el carrer del Vicari, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 24793-terme, 1a).

El 7 de gener de 1949 davant dit notari Chacártegui, Margarita Rosselló Bonet i Margarita Rosselló Palmer vengueren la porció restant, de 1.807 m², per preu de 1.500 pessetes al matrimoni Amador Salom Calafat, comerciant, i Antonia Bauzá Rosselló, que vengué la finca en quatre porcions. Confrontava al nord amb un carrer i terrenys de la mateixa procedència; al sud, amb la porció del matrimoni Espases Cabrer; a l’est, amb l’escola del Secar de la Real, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles i la porció del matrimoni Espases Cabrer (RP2, 25123-terme, 1a).

El 16 de març de 1951 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Amador Salom Calafat i Antonia Bauzá Rosselló vengueren al matrimoni Pedro Pons Martorell, mecànic, i María Lladó Simó per preu de 1.000 pessetes un trast de 237 m² que confrontava al nord i a l’est amb terrenys romanents; al sud, amb el carrer del Vicari, i a l’oest, amb la porció del matrimoni Espases Cabrer (RP2, 25977-terme, 1a).

El 30 d’octubre de 1951 davant dit notari Cerdó, Amador Salom Calafat i Antonia Bauzá Rosselló vengueren al conrador Antonio Sureda Dols per preu de 1.200 pessetes un trast de 425 m² que confrontava al nord amb terreny destinat a camp de futbol; al sud, amb el carrer del Vicari; a l’est, amb terrenys romanents, i a l’oest, amb la porció del matrimoni Pons Lladó i terrenys romanents (RP2, 26292-terme, 1a).

El 4 de novembre de 1955 davant el notari José Masot Novell, Amador Salom Calafat i Antonia Bauzá Rosselló vengueren al matrimoni Mateo Sabater Vaquer, picapedrer, i Margarita Cañellas Roca per preu de 3.800 pessetes un trast de 637 m² que confrontava al nord amb un carrer que anava al camp de futbol; al sud, amb les porcions dels matrimonis Espases Cabrer i Pons Lladó; a l’est, amb terrenys del camp de futbol, i a l’oest, amb el carrer del Coronel Beorlegui (abans carretera d’Esporles) (RP2, 28305-terme, 1a).

El 3 de gener de 1957 davant dit notari Masot, Amador Salom Calafat i Antonia Bauzá Rosselló vengueren el trast restant, de 425 m², per preu de 7.000 pessetes al matrimoni Ramón Alamán Santos, militar, i Teresa Serrano Navarro (†24-9-1957). Confrontava al nord amb el camp de futbol; al sud, amb el carrer del Vicari; a l’est, amb l’escola del Secar de la Real, i a l’oest, amb el trast d’Antonio Sureda Dols. Mitjançant escriptura de 18 d’octubre de 1962 autoritzada pel mateix notari, Ramón Alamán Santos i la seva filla, María Teresa del Carmen Alamán Serrano, veïnats d’Al-Aaiun, vengueren la propietat al comerciant Jaime Mir Garau per preu de 7.100 pessetes (RP2, 28996-terme: 1a, 3a).