Ca na Milla
La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. Desconeixem l’origen de l’antropotopònim.
En el decenni de 1810 Antoni Coll Deyà, fill de Joan Baptista i de Caterina, natural de Deià, casat amb Joana Aina Deyà, comprà diverses peces de terra del territori del Secar de la Real que s’han d’identificar amb Can Milla i una altra propietat denominada Can Colombàs.
El 19 d’agost de 1812 adquirí de Jaume Roca Font, fill de Joan i d’Antonina, una porció de mitja quarterada, 3 quartons i 20 destres procedent del trast nombre 26 del plànol d’establiment del Secar de la Real. Confrontava amb un camí i terres de Nadal Vallespir i Joan Pelegrí (ARM, Not. R-214, f. 199v).
El 3 de setembre de 1814 adquirí d’Antoni Bosch Manera, fill de Salvador i de Francina, per preu de 100 lliures una porció d’1 quartó també procedent del dessusdit trast nombre 26. Confrontava amb terres del comprador, del venedor, del doctor en medicina Joan Pelegrí i de Miquel Quintana (ARM, Not. R-216, f. 201).
El 9 de maig de 1816 adquirí d’Antonina Cànaves Balle, viuda de Jaume Roca, filla de Tomàs i de Joana Maria, per preu de 50 lliures una peça de terra de mitja quarterada obligada al pagament de 5 lliures cens al monestir de la Real. Confrontava amb terres del comprador i de Guillem Verger, Antoni Tomàs, Mostatxo, Nadal Vallespir i Margalida Mateu (ARM, Not. R-218, f. 123v).
Segons l’Apeo (1818), el conjunt de terres adquirides per Antoni Coll Deyà ocupava una superfície de 2 quarterades i mitja de camp de segona qualitat amb ametlers, tenia unes cases edificades i valia 1.300 lliures (ARM, D-1530, f. 202v).
Mitjançant escriptura d’11 d’octubre de 1849 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà, Antoni Coll Deyà donà a la seva filla Antonina Coll Deyà en concepte de llegítima paterna una porció de mitja quarterada que posteriorment es denominà Can Colombàs (RP2, 4777-terme, 1a).
El 23 de juny de 1856 davant el notari Juan Palou Coll, Antoni Coll Deyà, viudo de Joana Aina Deyà, donà al seu fill Joan Coll Deyà, Majoralet, conrador, una porció de mitja quarterada que posteriorment es denominà Can Milla o Ca na Milla (RP2, 129-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 8 d’agost de 1864 autoritzada per Miguel Villalonga Villalonga, notari i escrivà del jutjat d’Hisenda, Joan Coll Deyà vengué Can Milla per preu de 300 lliures al conrador Guillermo Terrasa Mateu. Aleshores confrontava al nord amb l’ametlerar d’Antoni Tomàs; al sud, amb l’ametlerar de Margalida Mateu; a l’est, amb terra de Jaume Escat, i a l’oest, amb terra de Ramon Vallespir (íd., 1a-2a).
Guillermo Terrasa Mateu contragué deutes amb Antonio Cánaves Coll per import de 13.287 pessetes amb 20 cèntims. Per aquest motiu, Ca na Milla (com l’anomena el document) i Can Prim (també del deutor) foren embargades i posades a la venda en pública subhasta. Com que no s’hi presentaren licitadors, en providència de 17 de juliol de 1876 se n’acordà l’adjudicació a favor de Cánaves per dues terceres parts del preu, és a dir, per preu global de 6.220 pessetes (íd., 6a).
Antonio Cánaves Coll morí el 28 de juny de 1897 amb testament que havia disposat el 27 de setembre de 1893 davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereus universals propietaris els seus fills: Damián, Gabriel, Francisca, Antonia i Luisa Cánaves Vidal, en la proporció de 2/7 parts per a cadascun dels fills mascles i 1/7 part per a cadascuna de les filles. Mitjançant escriptura de 16 de desembre següent autoritzada pel notari Juan Palou Coll acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Francisca. L’heretat comprenia tres cases al carrer del Sindicat, abans de Sant Silvestre; una casa al carrer de Reus; una casa amb pati, entresols i quatre pisos al carrer dels Apuntadors; una casa de planta baixa, pis i jardí al Terreno; una cotxeria al Terreno; una casa coneguda amb el nom de Casino de Vista Alegre; una peça de terra hort anomenada l’Hort Gran de la Real; el rafal de Son Cocoví; una peça de terra amb casa anomenada Can Prim, abans Cal Majoralet, de 82 destres, i una peça de terra denominada Ca na Milla, de mitja quarterada (íd., 7a-8a).
Francisca Cánaves Vidal morí el 21 de novembre de 1930 amb testament que havia ordenat el 31 d’agost de 1893 davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Juan Bauzá Capó (†6-8-1922), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Juan i Catalina Bauzá Cánaves (casada amb Antonio Bennásar Capó). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 de febrer següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán (íd., 9a).
El 31 de maig de 1933 davant dit notari Massanet, els germans Juan i Catalina Bauzá Cánaves vengueren la propietat per preu de 1.000 pessetes a José Pol Ramis. Aleshores confrontava al nord amb terres de Tomás Vidal Gil, Francisco Roig i Bernardo Simó; al sud, amb terres de Pablo i Juan Cañellas, Amador Salom i Margarita Simó; a l’est, amb terra de successors de Jaume Escat, i a l’oest, amb terres d’hereus de Catalina Salamanca i d’hereus de Leonardo Vila (íd., 10a).
José Pol Ramis morí el 21 de març de 1936 amb testament que havia disposat el 13 de març de 1923 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Mariana Palmer Blascos, i propietari, el seu pubil, Antonio Pol Palmer, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 2 de maig següent autoritzada pel notari Antonio Gual Ubach (íd., 11a).
El terme de Palma 