Can Colombàs

La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. Pren nom de la família Pujol, àlies Colombàs.

En el decenni de 1810 Antoni Coll Deyà, fill de Joan Baptista i de Caterina, natural de Deià, casat amb Joana Aina Deyà, comprà diverses peces de terra del territori del Secar de la Real que s’han d’identificar amb Can Colombàs i una altra propietat denominada Can Milla o Ca na Milla.

El 19 d’agost de 1812 adquirí de Jaume Roca Font, fill de Joan i d’Antonina, una porció de mitja quarterada, 3 quartons i 20 destres procedent del trast nombre 26 del plànol d’establiment del Secar de la Real. Confrontava amb un camí i terres de Nadal Vallespir i Joan Pelegrí (ARM, Not. R-214, f. 199v).

El 3 de setembre de 1814 adquirí d’Antoni Bosch Manera, fill de Salvador i de Francina, per preu de 100 lliures una porció d’1 quartó també procedent del dessusdit trast nombre 26. Confrontava amb terres del comprador, del venedor, del doctor en medicina Joan Pelegrí i de Miquel Quintana (ARM, Not. R-216, f. 201).

El 9 de maig de 1816 adquirí d’Antonina Cànaves Balle, viuda de Jaume Roca, filla de Tomàs i de Joana Maria, per preu de 50 lliures una peça de terra de mitja quarterada obligada al pagament de 5 lliures cens al monestir de la Real. Confrontava amb terres del comprador i de Guillem Verger, Antoni Tomàs, Mostatxo, Nadal Vallespir i Margalida Mateu (ARM, Not. R-218, f. 123v).

Segons l’Apeo (1818), el conjunt de terres adquirides per Antoni Coll Deyà ocupava una superfície de 2 quarterades i mitja de camp de segona qualitat amb ametlers, tenia unes cases edificades i valia 1.300 lliures (ARM, D-1530, f. 202v).

Mitjançant escriptura d’11 d’octubre de 1849 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà, Antoni Coll Deyà donà a la seva filla Antonina Coll Deyà en concepte de llegítima paterna una porció de mitja quarterada que posteriorment es denominà Can Colombàs (RP2, 4777-terme, 1a).

Antonina Coll Deyà es casà amb Guillem Pujol Ferrà i en foren fills Juan (hostaler), Antonio (forner), Francisca (†17-9-1873) i Juana Ana Pujol Coll (jornalera, casada amb Juan Florit Coll). Guillem Pujol Ferrà morí als 42 anys el 24 de setembre de 1840 amb testament que havia disposat el 6 anterior davant el notari Joan Oliver Mascaró, en què deixà en concepte de llegítima al seu fill Antonio una casa i trast de terra anomenada Can Colombàs, instituí en la porció llegítima les seves filles i nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Antonina Coll Deyà, i propietari, el seu fill Juan Pujol Coll. Guillem Pujol Ferrà tenia Can Colombàs per herència de son pare, Joan Pujol Alemany, Colombàs, qui n’apareix com a propietari a l’Apeo (1818), segons el qual ocupava una superfície d’1 quarterada de camp de tercera qualitat i valia 100 lliures. Mitjançant escriptura de 27 de maig de 1885 autoritzada pel notari Antonio Cañellas Clar, Antonio Pujol Coll adquirí dels altres cohereus les seves parts indivises de Can Colombàs per preu global de 2.000 pessetes. Aleshores consistia en una peça de terra d’1 quartó amb una casa de planta baixa i pis. Prestava 1 lliura 7 sous cens el 29 de setembre a l’Estat, abans al monestir de la Real. Confrontava al nord amb la propietat d’Antonio Cánaves; al sud, amb la propietat d’hereus de Salvador, Ramon; a l’est, amb terres que foren d’Antonina Coll Deyà, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 4914-terme, A-3a; ARM, D-1530, f. 191).

Antonina Coll Deyà morí viuda als 82 anys el 30 de juny de 1883 amb testament que havia disposat el 9 d’abril de 1878 davant el notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills i els seus nets Antonio (jornaler), Guillermo (absent de Mallorca), Margarita (casada amb José Borobia Trallero, natural de Saragossa), Rafael (rellotger), Bartolomé (jornaler), Antonia (jornalera), Francisca (jornalera) i Juan Arbós Pujol (jornaler), fills del jornaler Rafael Arbós Pons i de la difunta filla de la testadora, Francisca Pujol Coll. Mitjançant escriptura de 27 de maig de 1885 autoritzada pel notari Antonio Cañellas Clar acceptaren i es dividiren els béns hereditaris, entre els quals hi havia la peça de terra de mitja quarterada que heretà (1849) de son pare, la qual es denominava Can Colombàs i confrontava al nord amb un camí d’establidors; al sud, amb terra i casa d’hereus de Salvador, Ramon; a l’est, amb la propietat dels hereus del prevere Bernat Pelegrí, i a l’oest, amb la propietat anomenada Can Colombàs procedent de l’herència de Guillem Pujol Ferrà. Al mateix acte se la repartiren a raó de mig quartó per a cadascun dels germans Juan, Antonio i Juana Ana Pujol Coll i mig quartó per als germans Arbós Pujol. També al mateix acte Juan Pujol Coll vengué el seu mig quartó per preu de 250 pessetes al seu germà, Antonio, qui mitjançant escriptura de 3 d’abril de 1894 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner adquirí la porció dels germans Arbós Pujol pel mateix preu (RP2, 4777-4780-terme).