L’origen de la propietat es troba en la parcel·lació i establiment d’una part de la possessió de Son Berga que el curador depositari de l’heretat de Nicolau Berga efectuà al primer terç del segle XVII. Igualment com altres propietats de la zona, el domini directe pertanyia a l’Hospital General (almanco durant els segles XVI-XIX). Pren nom de la família Espases, àlies Rom, qui en fou propietària entre les acaballes del segle XVII i el començament del XIX.
El 29 d’octubre de 1625 el prevere Jaume Roca, curador depositari de l’heretat de Nicolau Berga, establí al conrador Guillem Coves una peça de terra de 6 quarterades i 8 destres imposant un cens reservatiu de 16 lliures (ARM, Not. H-1, f. 157).
Guillem Coves morí sense testar. El 29 de juny de 1658 els seus fills Guillem, Joana i Magdalena Coves i Joan Verdera (en nom de la seva filla Francina Verdera Coves, nascuda del seu matrimoni amb Caterina Coves) segregaren dues porcions de la propietat. D’una banda, establiren al conrador calvianer Arnau Moragues una peça de terra de 2 quarterades que confrontava amb Son Magraner, el torrent de na Bàrbara, terres de Joan Mir, terres de Bartomeu Mir i terrenys romanents als venedors, imposant l’obligació de prestar 8 lliures cens als hereus de Nicolau Berga. De l’altra, establiren al conrador Bartomeu Martí una altra peça de terra de 2 quarterades que confrontava amb terres d’Arnau Moragues, terres de Joan Mir, terrenys romanents als venedors i terres de Felip Gallur mitjançant un camí sender, imposant l’obligació de prestar les 8 lliures cens restants de nombre de les 16 lliures cens a què estava obligada l’íntegra propietat. La finca d’Arnau Moragues fou coneguda posteriorment com a Can Rom, i la de Bartomeu Martí, com a Can Perelló (ARM, Not. H-16: f. 157, 158).
Poc després, el 8 d’octubre de 1661, Arnau Moragues vengué la propietat per preu de 24 lliures al conrador Jaume Espases, Rom. Aleshores ja comprenia unes cases edificades (ARM, Not. H-1, f. 157).
Segons els estims de 1685, la propietat pertanyia a Jaume Espases, consistia en una peça de terra i cases i valia 240 lliures: «Pessa de terra y casas de Jaume Spases, dos-centas quaranta lliuras» (ARM, D-1523, f. 200v).
Jaume Espases es casà amb Joana Oliver i en foren fills Jaume, Guillem, Bartomeu i Antoni (mort sense descendència). El 14 de desembre de 1721 feu donació causa mortis als seus fills. El 1751 els germans Espases Oliver capbrevaren la propietat (ARM, Not. H-5, f. 235v).
Posteriorment la propietat passà a Bartomeu Espases, qui morí el 6 d’agost de 1761 amb testament que havia disposat el 22 de juliol anterior davant el notari Francesc Gomila, en què nomenà hereu universal el seu fill Jaume. Aquest es casà amb Joana Aina Cañellas i fou succeït per la seva filla Antonina Espases Cañellas, casada amb Jaume Frau (ARM, Not. M-2431, f. 83).
Segons l’Apeo (1818), la propietat es denominava Can Rom, pertanyia a Jaume Frau, tenia cases, ocupava una superfície d’1 quarterada de camp de segona qualitat amb ametlers i valia 700 lliures. Aquest document registra a nom de Jaume Florit una propietat procedent de Can Rom de la qual no hem pogut trobar cap referència. Tenia cases, ocupava una superfície de mitja quarterada de camp de segona qualitat amb ametlers i valia 500 lliures (ARM, D-1530, f. 221-221v).
El 13 d’agost de 1823 Antonina Espases Cañellas cedí la propietat en permuta als germans Antonio i Catalina Frau Figuerola, fills de Melcion i de Joana Francina Aina, a canvi de dues peces de terra procedents de Can Batle (Marratxí). Antonio inscrigué al seu favor l’aiguavés de darrere de les cases de Can Rom, un hort i mitja quarterada que confrontava amb Can Coves, la porció de Catalina, les terres de Jaume Florit esmentades al paràgraf anterior, terres de Bartomeu Palmer i el torrent de na Bàrbara. Catalina prengué l’aiguavés de davant i la mitja quarterada restant, que confrontava amb Can Perelló, la porció d’Antonio i terres de Francesc Cañellas i Jaume Florit. El 1832 ambdós germans capbrevaren la propietat (ARM, Not. M-2431: f. 81, 82).
Catalina Frau Figuerola es casà amb Josep Seguí i en foren fills José, Melchor i Miguel Seguí Frau. Mitjançant escriptura de 30 d’agost de 1860 autoritzada pel notari Mateu Mora Carbonell, els germans José i Miguel Seguí Frau es dividiren la mitja quarterada de Can Rom que pertanyia a sa mare. José s’adjudicà una peça de terra de 58 destres amb una casa rústica d’un aiguavés i mitja cisterna que hi havia entre aquesta casa i la d’Antonio Frau Figuerola. Miguel s’adjudicà la porció restant, de 142 destres, que confrontava amb Can Perelló, la part que s’adjudicà el seu germà José i terres de Francisco Cañellas i Juan Florit (RP2, 25-terme, 1a).
El 19 de maig de 1870 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, Miguel Seguí Frau vengué la propietat per preu de 180 lliures al seu oncle Monserrate Frau Figuerola, conrador, veïnat del lloc de Son Moll. Aleshores confrontava al nord amb terres de Margarita Verdera; al sud, amb Can Perelló; a l’est, amb terra d’Antonio Frau Figuerola, i a l’oest, amb la porció de José Seguí Frau (RP2, 25-terme: 2a, 4a).
Monserrate Frau Figuerola, veïnat de Son Sardina, morí als 65 anys el 6 de setembre de 1872 amb testament que havia disposat el 14 d’agost de 1831 davant el notari Mateu Mora Carbonell, en què instituí en la porció llegítima els fills pòstums i naixedors, que ho foren Francisca Ana (n. 25-2-1836), Catalina (n. 24-9-1838), Melchor (n. 25-4-1843) i Juan Frau Roca (n. 8-5-1847). Nomenà hereva universal propietària la seva dona, Antonia Roca Estela. Mitjançant escriptura d’11 d’octubre següent autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll acceptaren els béns hereditaris, entre els quals hi havia aquesta propietat, a la qual se li agregaren dues porcions. D’una banda, una peça de terra de 225 destres amb una porció de casa per donació que Margalida Amengual Bover li feu a Monserrat Frau Figuerola mitjançant escriptura de 20 d’abril de 1837 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà. De l’altra, una peça de terra de 3 quartons manco 12 sous sots alou de l’Hospital General per compra que Monserrate Frau Figuerola feu a Bartomeu Abraham Sureda mitjançant escriptura de 14 de febrer de 1844 autoritzada pel notari Pedro José Bonet. La finca resultant consistia en una peça de terra d’1 quarterada i 255 destres amb casa, es denominava Can Rom i se situava al lloc de la Vileta. Confrontava al nord amb Son Ripollet; al sud, amb Can Coves; a l’est, amb terra de Margarita Florit, i a l’oest, amb terra de Miguel Tugores (íd., 6a).
L’11 de novembre de 1885 davant el notari Gaspar Sancho Coll, Antonia Roca Estela vengué a Rafaela María Cabrer París per preu de 200 lliures una porció d’1 quartó que confrontava al nord i a l’oest amb terra de Miguel Salom Terrasa; al sud, amb Can Coves, de la compradora, i a l’est, amb terrenys romanents a la venedora mitjançant el torrent de na Bàrbara. Després d’aquesta segregació la propietat restà reduïda a dues porcions immediates però un poc separades, ço és, una de 142 destres i una altra de 413 destres amb la casa. La porció de 142 destres confrontava al nord amb terra de Jaime Sabater (abans de Margarita Florit); al sud, amb Can Perelló; a l’est, amb terra de Juana María March, i a l’oest, amb terra de Catalina Seguí. La porció de 413 destres amb la casa confrontava al nord amb Son Ripollet; al sud, amb Can Coves; a l’est, amb dita terra de Jaime Sabater, i a l’oest, amb el torrent de na Bàrbara (íd., 7a; RP2, 5079-terme, 1a).
Antonia Roca Estela morí el 7 d’agost de 1893 amb testament que havia ordenat el 12 de gener de 1873 davant dit notari Sancho, en què llegà aquesta propietat a la seva filla Catalina Frau Roca, qui l’inscrigué al seu favor mitjançant escriptura de 31 de gener següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 25-terme, 7a).
El 31 d’octubre de 1895 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Catalina Frau Roca vengué a Jaime Sabater Nicolau per preu de 980 pessetes la porció de 142 destres, que confrontava al nord amb terra del comprador; al sud, amb Can Perelló; a l’est, amb terra de Juana María March, i a l’oest, amb terra de Catalina Seguí (RP2, 6629-terme, 1a).
Catalina Frau Roca morí viuda als 84 anys el primer de març de 1924 amb testament que havia disposat el 12 de juliol de 1910 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus fills: Mateo, Monserrate, Melchor, Juan i Jerónima Carrió Frau. Mitjançant escriptura de 22 d’agost següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Jerónima Carrió Frau, casada amb l’amo pagès Matías Romaguera Castelló. Aleshores la propietat consistia en una peça de terra de 413 destres amb una casa i confrontava al nord amb Son Ripollet; al sud, amb terra de Salvador Llinás Santandreu (abans de Bartolomé Sabater), terra que fou de Jerónimo Martorell i terra de Jaime Sabater Nicolau; a l’est, amb dita terra de Jaime Sabater Nicolau i terra de Gabriel Femenía Carbonell (abans de Catalina Seguí), i a l’oest, amb el torrent de na Bàrbara (RP2, 25-terme, 11a).
El 20 de setembre de 1961 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Jerónima Carrió Frau (†16-3-1962) i el seu home, Matías Romaguera Castelló (†2-7-1963), donaren la nua propietat d’aquesta finca i d’altres quatre als seus fills: Monserrate, José, Matías i Melchor Romaguera Carrió, destinant la nua propietat d’aquesta finca a Melchor Romaguera Carrió (íd., 12a).
Rafaela María Cabrer París es casà amb Miguel Sampol Terrasa i en foren fills Jaime i Bernardo Salom Cabrer, jornalers. Morí viuda i sense testar el 10 de març de 1899, i en acte de 6 de juliol següent dictat pel jutge de primera instància Manuel Pérez Porto davant l’escrivà Enrique Bonet en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus dos fills, els quals acceptaren i es dividiren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 de juny de 1900 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, i Jaime s’adjudicà la peça de terra d’1 quartó procedent de Can Rom (RP2, 5079-terme, 2a-3a).
Jaime Salom Cabrer morí el 14 d’abril de 1956 amb testament que havia disposat el 23 de febrer de 1943 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Sastre Ribas (†12-10-1946), i propietaris, els seus set fills: Juan (†26-5-1951), Jaime (conrador), María (casada amb Benito Nicolau Bauzá), Juana Ana (casada amb Gabriel Llabrés Jaume), Magdalena (casada amb Antonio Salom Muntaner), Catalina (veïnada de Mancor de la Vall, casada amb Pedro Miró Barceló) i Francisca Salom Sastre (casada amb Gabriel Cañellas Mulet). Mitjançant escriptura de 13 d’octubre següent autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i Catalina Salom Sastre s’adjudicà la peça de terra d’1 quartó procedent de Can Rom, a la qual se li agregaren dues peces de terra. D’una banda, una porció de 30 destres de forma triangular procedent de Son Coves que la seva àvia Rafaela María Cabrer París adquirí del conrador Jerónimo Martorell Camps per preu de 125 pessetes mitjançant escriptura de 5 de juliol de 1886 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, la qual confrontava (1886) al nord amb terra de Melchor Frau; a l’oest, amb terra de Miguel Salom Terrasa, i al sud i a l’est, amb el torrent de na Bàrbara. De l’altra, una porció de 2 quarterades i 60 destres amb una casa que el seu avi Miguel Salom Terrasa adquirí de Tomàs Quint Zaforteza Dameto mitjançant escriptura de 20 de febrer de 1850 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà, la qual confrontava (1900) al nord amb una peça de terra d’1 quarterada de Bernardo Salom Cabrer (qui l’heretà de son pare, Miguel Salom Terrasa, el qual l’adquirí del seu germà Bernardo Salom Terrasa mitjançant escriptura de 15 d’agost de 1858 autoritzada per dit notari Oliver); al sud, amb terra de Magdalena Cabrer; a l’est, amb el torrent de na Bàrbara i les porcions procedents de Son Coves (30 destres) i Can Rom (1 quartó), i a l’oest, amb el camí de Son Espanyol. La finca resultant es denominava Ca na Rafela, estava formada per tres porcions procedents de Son Berga Vell, Son Coves i Can Rom, ocupava una superfície de 2 quarterades i 190 destres i tenia una casa de dos aiguavessos de planta baixa, pis i altres dependències. Miguel Salom Terrasa morí el 2 d’abril de 1888 amb testament que havia disposat el 14 d’agost de 1885 davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Rafaela María Cabrer París (†10-3-1899), i propietaris, els seus fills: Jaime i Bernardo Salom Cabrer, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 5008-terme, 1a; RP2, 5437-terme: 1a, 3a; RP2, 12281-terme: 1a, 5a).
El 15 d’octubre de 1863 davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Pabla Lladó Trías, viuda en primeres núpcies de Vicente Homar i en segones de José Seguí Frau, vengué la porció procedent de Can Rom per preu de 175 lliures al cirurgià Miguel Sorá Esteva, veïnat de Son Sardina. Consistia en una peça de terra de 58 destres amb una casa rústica d’un aiguavés i mitja cisterna que hi havia entre aquesta casa i la d’Antonio Frau Figuerola. Confrontava al nord i a l’oest amb la casa i terra de Monserrate Frau Figuerola de la mateixa procedència; al sud, amb terra de Sebastián Sabater, i a l’est, amb la porció de Can Rom que s’adjudicà Miguel Seguí Frau. La venedora posseïa la propietat per donació que li feu José Seguí Frau (RP2, 203-terme, A).
Miguel Sorá Esteva morí el 23 de gener de 1878 i la propietat se l’adjudicà la seva neta Catalina Seguí Sorá en la divisió verbal que practicà amb els altres cohereus: els germans Sorá Sancho i i els germans Femenía Sorá (íd., B).
Catalina Seguí Sorá morí el 21 de març de 1915 amb testament que havia disposat el 19 de febrer de 1896 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima els seus fills, Jaime i María Sabater Seguí (casada amb Juan Sabater Balaguer), i en la resta de béns nomenà hereu el seu home, Jaime Sabater Nicolau. Jaime Sabater Seguí morí sense testar el 13 de maig de 1941, i en acte de 27 de juny de 1947 dictat pel jutge de primera instància nombre 2 de Palma Emilio Bartolomé Lojo davant el secretari d’actuacions Ramón Ricardo Chantrero Rodríguez en fou declarada hereva legal la seva pubila, Catalina Sabater Guillur, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Pedrona Guillur Sabater. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 de juny de 1947 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent (íd., 2a).
Mitjançant escriptures de 30 d’agost de 1942 i 23 de juny de 1947 autoritzades, respectivament, pels notaris Luis Gonzaga Pascual Ruiz i Juan Alemany Valent, Jaime Sabater Nicolau, María Sabater Seguí, Catalina Sabater Guillur i Pedrona Guillur Sabater vengueren la propietat per preu de 2.449 pessetes al matrimoni Francisco Llabrés Lladó i Catalina Sabater Sabater. D’altra banda, Jaime Sabater Nicolau els vengué per preu de 5.053 pessetes la porció de 142 destres procedent de Can Rom que adquirí de Catalina Frau Roca mitjançant escriptura de 31 d’octubre de 1895 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner (íd., 3a-4a; RP2, 6629-terme: 1a, 4a).
Al mateix acte Jaime Sabater Nicolau, María Sabater Seguí, Catalina Sabater Guillur i Pedrona Guillur Sabater vengueren al matrimoni Francisco Llabrés Lladó i Catalina Sabater Sabater per preu de 2.409 pessetes una altra porció procedent de Can Rom que consistia en una peça de terra d’1 quartó i 32 destres amb una casa de planta baixa i pis. Jaime Sabater Nicolau i Catalina Seguí Sorá la tenien per compra a Margarita Valls Fuster i Luis Forteza Forteza per preu de 1.333 pessetes amb 33 cèntims mitjançant escriptura de 30 d’abril de 1890 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas. Valls i Forteza la tenien per compra al pilot Cosme Bauzá Bennásar per preu de 1.140 pessetes mitjançant escriptura de 5 de febrer anterior autoritzada pel mateix notari. Bauzá la tenia per compra a Margarita Florit Verdera per preu de 438 lliures mitjançant escriptures de 4 de setembre i 6 de desembre de 1878 autoritzades pel notari Joaquín Pujol Muntaner. Florit, casada amb el conrador Antonio Seguí, la tenia per herència de sa mare, Margalida Verdera Reinés (†3-1-1858), i per divisió verbal amb la seva germana Práxedes (RP2, 3328-terme, 1a; RP2, 3333-terme: 1a-2a, 7a-8a).
El terme de Palma 