Can Mut

L’origen de la propietat es troba en la parcel·lació i establiment d’una part de la possessió de Son Berga que el curador depositari de l’heretat de Nicolau Berga efectuà al primer terç del segle XVII. Igualment com altres propietats de la zona, el domini directe pertanyia a l’Hospital General (almanco durant els segles XVI-XIX). Pren nom de la família Mut, qui en fou propietària durant la segona meitat del segle XVIII i la primera del XIX.

El 7 de desembre de 1625 el prevere Jaume Roca, curador depositari de l’heretat de Nicolau Berga, establí al conrador Joan Mir una peça de terra de 3 quarterades i 1 quartó imposant un cens reservatiu de 6 lliures 10 sous (ARM, Not. H-1, f. 87v).

Joan Mir morí sense testar i la propietat fou heretada pel seu fill Antoni. Aquest també morí sense testar i la finca passà als seus fills Sebastià, Antoni i Joan Mir. El 1674 Joan Mir, en nom propi i dels seus germans, capbrevà la propietat declarant que confrontava amb terres de Son Magraner i terres de Guillem Coves, Joan Perelló, Jaume Espases, Bartomeu Oliver i Rafel Borràs (íd.).

Segons els estims de 1685, la propietat consistia en una peça de terra i cases, pertanyia a Joan Mir (qui la posseïa per indivís amb els seus germans) i valia 160 lliures: «Pessa de terra y casas de Joan Mir, cent sexanta lliuras» (ARM, D-1253, f. 200v).

Sebastià i Antoni Mir moriren sense testar. Mitjançant escriptura de 25 de juliol de 1711 autoritzada pel notari Joan Sales, els germans Antoni i Magdalena Mir (fills d’Antoni Mir) i el seu oncle Joan Mir es dividiren la propietat. Joan Mir s’adjudicà una part de les cases i una porció de 2 quarterades que confrontava amb un camí de pobladors, Can Maridó (de Pere Carbonell), Can Borràs (de dit Carbonell), Son Magraner, terres de Jaume Espases i la part que s’adjudicaren els seus nebots, amb l’obligació de prestar 4 lliures cens de nombre de 6 lliures cens a Gabriel Berga. Antoni Mir, en nom propi i de la seva germana Magdalena, s’adjudicà la part restant de les cases i una porció de 5 quartons que confrontava amb un camí de pobladors, Can Perelló (de Pere Carbonell) i la part que s’adjudicà el seu oncle (ARM, Not. S-191, f. 31v).

Després de la mort sense testar de Joan Mir, els seus descendents es dividiren la propietat mitjançant escriptura de 25 de juny de 1751 autoritzada pel notari Miquel Morey. Pere Antoni Cañellas, moliner d’aigua, com a pare d’Antonina, nascuda del seu matrimoni amb Aina Mir, s’adjudicà una part de les cases i una porció de mitja quarterada. Sebastiana Mir, casada amb Joan Garcias, Puça, s’adjudicà una porció de mitja quarterada. Joan Mut, moliner d’aigua, casat amb Antonina Mir, s’adjudicà una part de les cases i una porció d’1 quarterada que confrontava amb el camí del Destre, Can Borràs, la part de Sebastiana Mir i terres de Guillem Verdera, amb l’obligació de prestar 2 lliures cens de nombre de 4 lliures cens i de donar camí a Pere Antoni Cañellas i Sebastiana Mir per a accedir a les seves propietats des del camí del Destre (ARM, Not. M-2101, f. 191).

Fill de Joan Mut i d’Antonina Mir fou Jaume Mut Mir, qui morí sense testar l’11 de novembre de 1792 i en foren declarats hereus legals els seus tres fills: Joan, Antonina i Margalida Mut Camps, nascuts del seu matrimoni amb Francina Camps Font (RP2, 3932-terme, 1a).

Segons l’Apeo (1818), la propietat se situava al lloc del Redol, pertanyia a Francina Camps Font, tenia cases, ocupava una superfície d’1 quarterada de camp de segona qualitat amb ametlers i valia 600 lliures (ARM, D-1530, f. 221v).

Joan Mut Camps fou succeït per sa mare i les seves germanes, les quals el 1831 capbrevaren la propietat declarant que ocupava una superfície d’1 quarterada i que confrontava amb terres de Bartomeu Verdera, el camí del Destre i terres de Joan Florit, de Cas Jai (ARM, Hospitals, H-84, f. 1).

Antonina Mut Camps fou succeïda per la seva germana Margalida (†21-10-1856), qui mitjançant escriptura de 24 de juny de 1849 autoritzada pel notari Antonio Fernández feu donació universal a Gabriel Camps Cañellas. Segons el document, la propietat s’anomenava Can Mut i consistia en una peça de terra d’1 quarterada de superfície amb una casa sense nombre. Era tenguda sots alou de l’Hospital General, a mercè de lluïsme i a presentació de fadiga de 10 dies. Prestava 1 lliura cens a Tomàs Quint Zaforteza Dameto. Confrontava al nord amb Can Borràs; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb la propietat denominada les Jaies, i a l’oest, amb terra de Bartomeu Verdera (RP2, 3932-terme, 1a).

El 18 de juny de 1881 davant el notari Miguel Pons Barrutia, Gabriel Camps Cañellas vengué la propietat per preu de 800 lliures al jornaler José March Reus. Aquest morí sense testar el 20 d’agost de 1884, i en acte de 13 de febrer següent dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja davant l’escrivà Antonio María Rosselló Ribera en fou declarada hereva legal la seva pubila, Juana María March Riutort, nascuda del seu matrimoni amb la jornalera Coloma Riutort Seguí. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 18 següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner (íd., 2a-4a).

Juana María March Riutort morí el 20 de març de 1939 amb testament que havia disposat el 24 d’agost de 1923 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Antonio Morro Ordinas (†16-9-1923), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Tomás, José (†14-3-1943, casat amb María Morant Llopis [†12-7-1960]), Antonio (†1-10-1943), Magdalena, Andrés, Miguel, Coloma, Bartolomé i Juana María Morro March, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 4 de setembre següent autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol (íd., 8a-9a).