Son Coves

L’origen de la propietat es troba en la parcel·lació i establiment d’una part de la possessió de Son Berga que el curador depositari de l’heretat de Nicolau Berga efectuà al primer terç del segle XVII. Igualment com altres propietats de la zona, el domini directe pertanyia a l’Hospital General (almanco durant els segles XVI-XIX). Pren nom de la família Coves, qui en fou propietària durant el segle XVII.

El 29 d’octubre de 1625 el prevere Jaume Roca, curador depositari de l’heretat de Nicolau Berga, establí al conrador Guillem Coves una peça de terra de 6 quarterades i 8 destres imposant un cens reservatiu de 16 lliures (ARM, Not. H-1, f. 157).

Guillem Coves morí sense testar. El 29 de juny de 1658 els seus fills Guillem, Joana i Magdalena Coves i Joan Verdera (en nom de la seva filla Francina Verdera Coves, nascuda del seu matrimoni amb Caterina Coves) segregaren dues porcions de la propietat. D’una banda, establiren al conrador calvianer Arnau Moragues una peça de terra de 2 quarterades que confrontava amb Son Magraner, el torrent de na Bàrbara, terres de Joan Mir, terres de Bartomeu Mir i terrenys romanents als venedors, imposant l’obligació de prestar 8 lliures cens als hereus de Nicolau Berga. De l’altra, establiren al conrador Bartomeu Martí una altra peça de terra de 2 quarterades que confrontava amb terres d’Arnau Moragues, terres de Joan Mir, terrenys romanents als venedors i terres de Felip Gallur mitjançant un camí sender, imposant l’obligació de prestar les 8 lliures cens restants de nombre de les 16 lliures cens a què estava obligada l’íntegra propietat. La finca d’Arnau Moragues fou coneguda posteriorment com a Can Rom, i la de Bartomeu Martí, com a Can Perelló (ARM, Not. H-16: f. 157, 158).

El 1674 Guillem Coves capbrevà la resta de la propietat declarant que ocupava una superfície de 2 quarterades, que comptava amb unes cases edificades i que era tenguda franca de cens. Confrontava amb terres de Jaume Espases, Rom, i Joan Perelló de la mateixa procedència, el torrent de na Bàrbara i el destre comú que es trobava devora la síquia de na Bastera. Els estims de 1685 documenten aquesta propietat erròniament a nom de Guillem Oliver: «Pessa de terra y casas de Guillem Oliver [sic, per Coves], dos-centas lliuras» (ARM, Not. H-1, f. 80v; ARM, D-1253, f. 200v).

Per decret de la cúria del Batle de 28 de gener de 1707, després de la mort sense testar de Guillem Coves la propietat passà a les seves filles Francina i Margarita. El 4 de maig de 1707 Francina Coves vengué la seva porció (que ocupava una superfície d’1 quarterada i comprenia la meitat de la casa) al músic i negociant Pere Carbonell, qui el 18 de desembre de 1730 adquirí per preu de 70 lliures la porció de Margarita Coves (també d’1 quarterada amb l’altra meitat de la casa), la qual confrontava amb terres del comprador, el torrent de na Bàrbara i terres de Jaume Espases, Rom (ARM, Not. H-20, f. 159).

Pere Carbonell morí el 8 de desembre de 1744 amb testament que havia disposat el 8 de juny de 1742 davant el notari Macià Nadal, en què nomenà hereva universal la seva dona, Maria Mas, qui el 19 de desembre de 1747 vengué la propietat al negociant Joan Josep Aguiló Picó, Sorra, per preu de 320 lliures i l’obligació de prestar 11 lliures 10 sous cens a Miquel Bennàsser i 21 lliures cens a Guillem Feliu i Coloma Barceló. Joan Josep Aguiló Picó nasqué el 20 de febrer de 1710. Era fill de Joan Vicenç Aguiló Fuster (1683-1714) i d’Eleonor Picó Bonnín (1695-1729). Desconeixem la identitat de la seva primera dona, però el 2 de febrer de 1738 es casà en segones núpcies a la parròquia de Sant Nicolau amb Maria Teresa Valentí Forteza Aguiló (1722-1769) i en foren fills Paula Joana (1751-1793), Joan Josep (n. 1754), Maria, Eleonor i Joana Maria Aguiló Valentí Forteza (†1838). Morí el 20 de febrer de 1773 amb testament que havia disposat el 23 de juny de 1769 davant el notari Miquel Joan Rosselló Quintana, en què nomenà hereu universal el seu fill Joan Josep (ARM, Not. H-21, f. 198v).

El 21 de febrer de 1780 els regidors de l’Hospital General concediren a Joan Josep Aguiló Valentí Forteza títol nou d’una porció d’1 quarterada que resultà d’amidar novament la propietat. El mateix dia davant el notari Josep Bernad vengué la finca per preu de 465 lliures al negociant Rafel Enric Cortès, qui dos anys abans, el 10 de setembre de 1778, havia adquirit el rafal de Son Blai, molt proper a Son Coves (ARM, Not. H-24: f. 3, 4v).

Rafel Enric Cortès morí el 4 de maig de 1808 amb testament que havia disposat el 16 de novembre de 1805 davant el notari Josep Fullana, en què deixà Son Coves i Son Blai en concepte de llegítima al seu fill Nicolau Enric, nascut del seu matrimoni amb Magdalena Forteza (ARM, Not. H-5, s/f).

L’Apeo (1818) registra Son Coves i Son Blai sota la denominació «Son Blay y tierras en el Redol». Ocupaven una superfície conjunta de 13 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers i valien 5.200 lliures (ARM, D-1530, f. 220v).

El 13 de juliol de 1832 davant el notari Pere Josep Bonet, Nicolau Enric Cortès Forteza capbrevà la propietat declarant que la tenia com un dels hereus de son pare, Rafel Enric Cortès, i com a successor al fideïcomís fundat per Gabriel Josep Cortès al testament que disposà el 20 d’octubre de 1757 davant el notari Francesc Gomila, efectiu el 26 d’octubre de 1760. Ocupava una superfície de 3 quarterades i confrontava amb el torrent de na Bàrbara, Can Roca, Can Perelló i el Molí de la Terra mitjançant la síquia de na Bastera (ARM, Not. H-5, s/f).

Nicolau Enric Cortès Forteza morí als 72 anys el 5 d’agost de 1844 amb testament que havia disposat l’11 de novembre de 1842 davant el notari Antonio Fernández, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Isabel Maria Forteza Cortès, i propietaris en parts iguals, els seus vuit fills: Rafael, Francisco, Nicolás (criat), José, Luis, Bartolomé, Mariano (jornaler) i Tomás Cortés Forteza. Deixà a Nicolás els rafals de Son Lleó i Son Trompa; a Francisco, la meitat de Son Blai i una de les dues cases que hi havia al rafal; a José, les dues casetes situades al carrer de les Monges i la meitat de Son Coves; a Bartolomé, la primera botiga de nova construcció del carrer del Segell; a Mariano, l’altra botiga del mateix carrer que el testador adquirí de Pere Josep Tarongí, i a Tomás, el tercer pis de les cases del carrer de les Monges (RP2, 4293-terme, 1a).

Isabel Maria Forteza Cortès morí el 17 de desembre de 1865 amb testament que havia ordenat el 21 de juny de 1864 davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus vuit fills. Tomás Cortés Forteza morí el primer d’octubre de 1868 amb testament que havia disposat a Inca el 24 d’agost anterior davant el notari de Selva Jaime Rotger, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Catalina Aguiló Forteza, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Juan, Nicolás i Isabel Cortés Aguiló. Luis Cortés Forteza morí fadrí el 19 de maig de 1871 amb testament que havia ordenat dos dies abans davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què prellegà al seu germà Nicolás tots els crèdits, robes, llibres i mobles que tengués al temps de la seva mort i la 1/8 part indivisa que li corresponia de la casa procedent de l’herència materna situada al carrer de les Monges de la Misericòrdia, i nomenà hereus universals els seus germans Rafael, Francisco, Nicolás, José, Bartolomé i Mariano Cortés Forteza i els seus nebots Juan, Isabel i Nicolás Cortés Aguiló. Francisco Cortés Forteza morí sense testar el 8 de juny de 1875, i en acte de 22 de desembre següent dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja davant l’escrivà Antonio María Rosselló Ribera en foren declarats hereus legals els seus germans Rafael, Nicolás, José, Bartolomé i Mariano Cortés Forteza en 1/6 part perhom i els seus nebots Nicolás, Juan i Isabel Cortés Aguiló en la 1/6 part restant. Bartolomé Cortés Forteza, viudo al temps de la seva mort de Concepción Cortés, morí als 63 anys el 15 d’abril de 1878 amb testament que havia disposat el 21 de març anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereves propietàries en parts iguals les seves filles: Isabel i María Josefa Cortés Cortés. Rafael Cortés Forteza, misser, morí el 28 de juny de 1878 amb testament que havia ordenat el 24 de novembre anterior davant el notari Antonio Cañellas Clar, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Spinola Bethencourt, i propietari, el seu fill Rafael Cortés Spinola, prevere (íd., 1a-4a).

El 9 de gener de 1882 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, el professor Jaime Lluch Rebassa, com a apoderat de Rafael Cortés Spinola i de Francisca Spinola Bethencourt, vengué a l’argenter Luis Pomar Segura per preu de 22.500 pessetes tots els drets que els corresponien en les herències de Nicolau Enric Cortès Forteza i d’Isabel Maria Forteza Cortès (íd., 5a).

Mitjançant escriptura de 14 de març de 1882 autoritzada per dit notari Font, els germans Nicolás, José i Mariano Cortés Forteza, les germanes Isabel i María Josefa Cortés Cortés, els germans Juan, Nicolás i Isabel Cortés Aguiló i Luis Pomar Segura es dividiren els béns hereditaris, entre els quals hi havia Son Coves, que se l’adjudicà José Cortés Forteza. Aleshores ocupava una superfície de 3 quarterades, comprenia una casa rústica, prestava 4 lliures 16 sous cens a Francina Carbonell Mas (casada amb Pere Pol) i confrontava al nord amb terra de Melchor Frau; al sud, amb la síquia de na Bastera; a l’est, amb Can Perelló (de Sebastián Sabater Pol), i a l’oest, amb el torrent de na Bàrbara (íd.: 1a, 6a).

El 12 d’octubre de 1885 davant dit notari Font, José Cortés Forteza vengué la propietat per preu de 2.290 lliures al conrador Jerónimo Martorell Camps, qui el 5 de juliol següent davant el mateix notari vengué a Rafaela María Cabrer París (casada amb Miguel Salom) per preu de 125 pessetes una porció de forma triangular de 30 destres de superfície que estava separada de la resta de la propietat pel torrent de na Bàrbara, la qual fou agregada a una finca denominada Ca na Rafela (o Ca les Rafeles), procedent de Can Rom (íd., 7a; RP2: 5008-terme, 12281-terme).

Jerónimo Martorell Camps era fill de Jerónimo Martorell Flexas (†29-1-1879) i de María Ana Camps Cañellas. Morí el 12 de gener de 1907 amb testament que havia disposat dos dies abans davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal la seva dona, Margarita Roca Palliser. Mitjançant escriptura de 12 de juliol següent autoritzada pel mateix notari acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Coves (2 quarterades i 370 destres), una porció de 3 quartons procedent de Son Magraner que el difunt tenia per herència de son pare i la propietat denominada Ca na Guideta (2 quarterades i 2 quartons), procedent de Son Berga Vell, amb una casa marcada amb el nombre 12 del quarter 10è de la zona 4a, que el difunt adquirí de Magdalena Cabrer Salom per preu de 3.000 pessetes mitjançant escriptura de 13 de desembre de 1900 autoritzada pel notari d’Esporles Juan Bauzá Clar (RP2, 4293-terme, 13a).

Margarita Roca Palliser morí viuda als 73 anys el primer d’abril de 1924 amb testament que havia ordenat el 20 de febrer de 1919 davant dit notari Massanet, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos feu diversos llegats als seus nebots i nebots polítics, i en la resta de béns nomenà hereus universals la seva neboda Catalina Vidal Roca i el seu home, Salvador Llinás Santandreu (jornaler), sota la següent divisió: a Catalina li deixà la propietat denominada Son Quint, i a Salvador, Can Coves, i la resta, per meitats indivises. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 29 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 14a).

Salvador Llinás Santandreu morí el 16 de març de 1962. Segons les disposicions testamentàries estipulades per Margarita Roca Palliser, Can Coves passà a la seva dona, Catalina Vidal Roca, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura d’11 d’agost següent autoritzada pel notari José Masot Novell (íd., 15a).