Can Gallur, Cal Jai
El Plano Topográfico Estadístico del distrito municipal de Palma de Mallorca, de 1850, documenta al quarter setè de la zona quarta dues propietats amb la denominació de Can Florit. No hem trobat cap altre document que s’hi referesqui amb aquest nom. El registre de la propietat les anomena Can Gallur o el Redol. Prenen nom de les famílies Gallur i Florit, les quals en foren propietàries al llarg dels segles XVII-XVIII.
L’origen de la propietat es troba en el conjunt de terres que Mateu Gallur adquirí entre 1623-1633 procedents de l’establiment de la part de la possessió de Son Berga tenguda sots alou de l’Hospital General. Mitjançant escriptura de 22 de maig de 1657 autoritzada pel notari Jaume Vives, Mateu Gallur donà una porció de 2 quarterades al seu fill Felip. Aquest morí sense testar i la propietat passà al seu fill Mateu Gallur Amengual, qui el 1674 la capbrevà declarant que era tenguda sots alou de l’Hospital General, prestava 3 lliures 15 sous cens als hereus de Nicolau Berga i confrontava amb la síquia de na Bastera, un camí d’establidors de Son Berga i terres de Joan Perelló, Joan Mir i Bartomeu Oliver (ARM, Not. H-1, f. 87).
Mateu Gallur Amengual morí a l’adolescència i sense testar el 22 de gener de 1676 i la propietat passà a sa mare, Apolònia Amengual, qui en enviudar de Felip Gallur es casà en segones núpcies amb un home de llinatge Martí. Molt probablement, aquest segon matrimoni explica per què els estims de 1685 documenten la propietat a nom d’Apolònia Martí: «Pessa de terra y casas de Apolònia Martí, cent sexanta lliuras» (ARM, D-1253, f. 200v).
Apolònia Amengual morí sense testar i la propietat fou heretada per la seva filla Magdalena Martí Amengual, casada amb el conrador Bartomeu Gallur (ARM, Not. H-1, f. 120).
Posteriorment la propietat passà a Mateu Gallur Bosch, Jaumet, fill de Mateu i de Francina, segons escriptura de transacció que signà el 26 d’abril de 1744 amb el prevere Josep Font, beneficiat de la Seu i de Santa Creu. Mateu Gallur Bosch es casà amb Pereta Mir i en foren fills Mateu (conrador), Francina (casada amb el conrador Joan Mas), Joana Aina (casada amb el conrador Miquel Font), Jaume, Bartomeu i Antoni Gallur Mir. En un moment que no podem precisar els germans Gallur Mir es dividiren de paraula l’herència de son pare, mort sense testar, i com veurem a continuació vengueren les seves porcions respectives de la propietat al moliner d’aigua Francesc Florit Carrió (ARM, Not. H-23, f. 61).
El 6 de gener de 1768 Francesc Florit Carrió adquirí dels germans Mateu, Francina i Joana Aina Gallur Mir una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb la síquia de na Bastera, les cases del Molí de la Terra, Son Coves, el camí del Destre i terres de Pereta Gallur. Prestava 12 sous 1 diner cens a Cecília Çafortesa Berga (íd., f. 1).
El 21 d’octubre de 1770 Francesc Florit Carrió adquirí dels germans Jaume i Bartomeu Gallur una peça de terra de 2 quartons i mig que confrontava amb la síquia de na Bastera, Son Borràs, terres de Pereta Gallur i terres i cases d’Antoni Gallur de la mateixa procedència (íd., f. 61).
El 8 de setembre de 1772 Francesc Florit Carrió adquirí d’Antoni Gallur Mir una casa i una petita peça de terra que confrontava amb terres de Pereta Gallur i terres del comprador (íd., f. 169).
La propietat restà configurada definitivament quan el 16 de novembre de 1778 Francesc Florit Carrió adquirí del pastor Guillem Comas una peça de terra d’1 quartó. El venedor la tenia com a hereu universal de la seva filla Joana Maria Comas Gallur (morta a l’edat de 2 anys i 4 mesos el 18 de desembre de 1776), nascuda del seu matrimoni amb Pereta Gallur (morta sense testar i enterrada el 16 d’agost de 1774, la qual fou una de les hereves de Jaume Gallur) (íd., f. 535).
Francesc Florit Carrió, natural de Santa Maria del Camí, era fill de Joan i de Margalida. Fou un important moliner d’aigua vinculat contractualment a alguns molins de la zona. Per exemple, fou arrendatari dels Molins Nous durant el període en què adquirí la major part de les terres abans esmentades. Desconeixem la identitat de la seva primera dona, però sabem que en segones núpcies es casà amb Francina Aina Riera. És possible que el seu malnom fos Jai, car una part de les terres que adquirí dels germans Gallur Mir i del pastor Guillem Comas apareix documentada a l’Apeo (1818) sota la denominació de Cal Jai (Arxiu Morell, s/s; ARM, D-1530, f. 207v).
Mitjançant escriptura de 15 de març de 1774 autoritzada pel notari Pere Josep Bonet, Francesc Florit Carrió donà la meitat dels seus béns a la seva filla Maria Rosa (filla de la seva primera dona) en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb el conrador Macià Frau. L’escriptura d’entrega fou signada el 24 de febrer de 1788 per Francina Aina Riera, viuda de Francesc Florit Carrió, i per la seva fillastra, Maria Rosa Florit. Segons el document, la part de Can Florit que heretà Maria Rosa Florit consistia en una peça de terra de 3 quartons amb diferents arbres que confrontava amb la resta de la propietat, la síquia de na Bastera, Can Coves (de Rafel Enric Cortès) i terres d’Antoni Feliu, Arnau Verdera i Joan Mut. S’imposà l’obligació de pagar 10 sous cens de nombre de 24 sous cens a Cecília Çafortesa Berga. D’altra banda, Francina Aina Riera s’adjudicà la part restant de la propietat, que ocupava una superfície de 3 quartons i mig, comprenia les cases, prestava 14 sous cens de nombre de 24 sous cens a Cecília Çafortesa Berga i confrontava amb la part de Maria Rosa Florit i terres d’Antoni Feliu (ARM, Not. 2159, f. 342).
Molt probablement, la porció de Maria Rosa Florit s’ha d’identificar amb la propietat que l’Apeo (1818) registra a nom de Bartomeu Abraham, un dels seus gendres. Segons aquest document, ocupava una superfície de 3 quartons de camp de segona qualitat, tenia cases i valia 400 lliures (ARM, D-1530, f. 207v).
Fruit del matrimoni entre Maria Rosa Florit i Macià Frau nasqueren Isabel (casada amb Miquel Castelló), Maria (casada amb Francesc Palmer) i Bàrbara Frau Florit (casada amb el dessusdit Bartomeu Abraham). Mitjançant escriptura de 18 de juliol de 1829 autoritzada pel notari Joan Sancho, Isabel i Maria Frau Florit i Bartomeu Abraham (viudo de Bàrbara Frau Florit) es dividiren la propietat a raó d’1 quartó perhom i l’obligació de prestar 3 sous 4 diners cens. La porció d’Isabel confrontava amb la de Maria, Can Coves (de Nicolau Enric Cortès), la síquia de na Bastera i les propietats de Bartomeu Verdera i Antoni Feliu; la porció de Maria, amb la d’Isabel, la síquia de na Bastera, terres dels hereus de Bartomeu Frau i terres de Bartomeu Verdera; i la de Bartomeu Abraham, amb la síquia de na Bastera, la porció de Maria i terres de Bartomeu Verdera i Joan Florit (ARM, Hospitals 84: f. 31, 32v, 34v).
Fills d’Isabel Frau Florit i de Miquel Castelló foren Bartolomé, Matías, Miguel, Isabel María i María Rosa Castelló Frau. Mitjançant escriptura de 16 de novembre de 1860 autoritzada pel notari Miguel Servera, els germans Matías, Miguel i Isabel María Castelló Frau es dividiren la porció que havia estat de sa mare. Segons el document, la propietat es denominava Can Gallur o el Redol.
Isabel María Castelló Frau s’adjudicà una peça de terra ametlerar de Can Gallur de 1.723 m², ço és, una meitat indivisa, per entrega que li feu el seu germà Miguel mitjançant la dessusdita escriptura de divisió, i la meitat indivisa restant, per renúncia que el seu germà Bartolomé feu al seu favor mitjançant escriptura de 24 d’agost de 1861 autoritzada per dit notari Servera. Confrontava al nord amb el camí del Destre; al sud, amb la síquia de na Bastera; a l’est, amb terra de Francisco Florit Llabrés, i a l’oest, amb terra del seu germà Matías Castelló Frau. Prestava 3 sous cens de nombre de 6 sous 8 diners cens el 15 d’agost als hereus de Tomàs Quint Zaforteza Dameto. Morí als 74 anys el 12 de març de 1879 amb testament que havia disposat el 4 de juny de 1876 davant el notari Manuel Sancho, en què deixà a les seves filles Isabel María (casada amb Pedro José Parets Llabrés) i Antonia Estarás Castelló en concepte de llegítima materna i paterna una peça de terra denominada Son Bielet, situada al lloc de Consell (Alaró), i nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Juan Estarás Bauzá, i propietari, el seu fill Antonio Estarás Castelló. Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 13 de juny següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 3640-terme, 1a).
El 28 d’abril de 1880 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Antonio Estarás Castelló cedí la propietat en permuta al seu oncle Matías Castelló Frau (íd., 2a).
Matías Castelló Frau, conrador, s’adjudicà una porció de Can Gallur de 1.828 m² amb arbres i una casa de planta baixa i pis d’un aiguavés. Confrontava al nord amb el camí del Destre; al sud, amb la síquia de na Bastera, i a l’est i a l’oest, amb terres del seu germà Miguel Castelló Frau. Prestava 3 sous 8 diners cens de nombre de 6 sous 8 diners cens als successors de Tomàs Quint Zaforteza Dameto. Es casà amb Francisca Sabater Tomás i en foren fills Miguel (jornaler), Isabel María (casada amb José Romaguera Ordinas) i Antonia Castelló Sabater (jornalera, casada amb Miguel Fullana Palmer). Morí als 72 anys el 16 de juny de 1880 amb testament que havia disposat el 17 de març de 1875 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, en què instituí en la porció llegítima les seves filles i nomenà hereu el seu fill. Mitjançant escriptura de 20 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i Miguel s’adjudicà aquesta propietat i la porció de Can Gallur que son pare adquirí per via de permuta del seu nebot Antonio Estarás Castelló, les quals foren agrupades sota una mateixa finca registral (RP2, 12575-terme, 1a).
Miguel Castelló Sabater, viudo en primeres núpcies de Magdalena Palmer i en segones de Francisca Jaume Mut, morí als 73 anys el 8 d’abril de 1924 amb testament que havia ordenat el 4 d’octubre de 1919 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereus en parts iguals els seus sis fills: Francisca Castelló Palmer (casada amb Melchor Carrió Frau) i Magdalena, María (casada amb Miguel Martorell Ramón), Matías (veïnat de Rosario de Santa Fe, República Argentina), Margarita (casada amb Miguel Ramón Llabrés) i Antonia Castelló Jaume (casada amb Pedro Garí Mut). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 21 de gener següent autoritzada pel mateix notari. Tres dies després davant dit notari vengueren la propietat per preu de 6.000 pessetes al picapedrer Antonio Florit Verger. Segons l’escriptura de compravenda, la propietat es denominava el Redol, abans Can Gallur, ocupava una superfície de mitja quarterada de camp amb arbres i tenia una casa de planta baixa i pis d’un aiguavés. Confrontava al nord amb el camí del Destre; al sud, amb la síquia de na Bastera; a l’est, amb terra d’hereus d’Antonio Florit Pons, i a l’oest, amb terra de Juan Vich Castelló (abans de Miguel Castelló Frau) (RP2, 12576-terme, 1a-3a).
El 25 de gener de 1947 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Antonio Florit Verger vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes a Jaime Riutort Cabrer (íd., 4a).
Mitjançant escriptura de 15 de maig de 1956 autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich, Jaime Riutort Cabrer vengué a Sebastiana Florit Femenías, casada amb el comerciant Juan Company Bauzá, per preu de 3.500 pessetes una porció de 1.940,54 m² que comprenia la casa. Al mateix acte vengué la resta de la propietat (1.851,56 m²) per preu de 3.000 pessetes a Catalina Florit Femenías, casada amb el professor mercantil Antoni Octavio David Sanchis Pastor (íd.; RP2, 28517-terme, 1a).
El 18 de juny de 1973 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Sebastiana Florit Femenías agregà a la seva propietat mitja hora d’aigua cada 15 dies de la síquia de na Bastera (RP2, 12576-terme, 6a).
Miguel Castelló Frau s’adjudicà una porció de Can Gallur de 1.750 m² que confrontava al nord amb el camí del Destre; al sud, amb la síquia de na Bastera; a l’est, amb terra de Miguel Castelló Sabater; i a l’oest, amb Can Coves. Era tenguda sots alou de l’Hospital General i prestava 3 sous cens el 15 d’agost als hereus de Tomàs Quint Zaforteza Dameto de nombre de 10 sous cens que es pagava a Cecília Çafortesa Berga. Morí als 73 anys el 27 de gener de 1890 amb testament que havia disposat el 10 de febrer de 1877 davant el notari Antonio Mulet Mas, en què deixà l’usdefruit de tots els seus béns a la seva dona, Juana María Franch Florit (†5-3-1901). Deixà en concepte de llegítima a la seva filla Catalina Castelló Franch i al seu net Juan Vich Castelló (fill de Martín Vich Terrades i de Catalina Castelló Franch) 65 lliures i la meitat d’aquesta propietat perhom. En la resta de béns nomenà hereves universals propietàries amb designació de béns les seves filles Isabel María (casada amb Antonio Vidal Bover) i Francisca Castelló Franch (casada amb Sebastián Vich Bauzá). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 d’abril següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 5706-terme, 1a-2a).
Catalina Castelló Franch morí el 21 de novembre de 1918 amb testament que havia ordenat el 17 de setembre de 1914 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Martín Vich Terrades (†5-4-1922), i propietaris en parts iguals, els seus fills Miguel, Martín, Catalina (casada amb Jaime Balaguer Marqués), María (casada amb Pedro Palmer Barceló), Magdalena (casada amb Juan Borrás Salamanca) i Francisca Vich Castelló (casada amb Mateo Sabater Gil). Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 8 d’agost de 1922 autoritzada per dit notari. Al mateix acte els germans Vich Castelló vengueren al seu germà Juan per preu de 360 pessetes la meitat de Can Gallur que pertanyia a sa mare, de manera que la porció que s’adjudicà Miguel Castelló Frau es reunificà novament (íd.: 3a, 5a-7a; RP2, 7659-terme, 1a).
Juan Vich Castelló es casà en primeres núpcies amb María Romaguera Castelló i en fou filla María. En segones núpcies es casà amb María Verd Pou (†19-4-1953), de qui no deixà descendència. Morí el 14 de desembre de 1954 amb testament que havia disposat el 24 d’abril de 1941 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Verd Pou, i propietària, la seva pubila, María Vich Romaguera, casada amb el comerciant Juan Rigo Amengual, la qual acceptà els béns hereditaris mitjançant escriptura de 23 de març següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (RP2, 5706-terme, 8a).
El 5 de juny de 1956 davant dit notari Unzué, María Vich Romaguera vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes al matrimoni Bartolomé Balaguer Pizá, jardiner, i Antonia Ramírez Terrasa. Aleshores comprenia una caseta de planta baixa d’un aiguavés que hi feu construir Juan Vich Castelló (íd., 9a).
Mitjançant escriptura de 5 d’agost de 1969 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el matrimoni Balaguer Ramírez adquirí de María Ripoll Colom per preu de 250 pessetes el dret de percebre 15 minuts d’aigua cada 15 dies de la síquia de na Bastera de nombre de les 3 hores quinzenals que percebia la finca de la venedora, procedent de Son Ponç dels Ullastres (íd., 10a; RP7, 11401-terme, 5a).
Francina Aina Riera, viuda de Francesc Florit Carrió, s’adjudicà una peça de terra de 4 quartons que apareix registrada a l’Apeo (1818) a nom de Francesc Florit amb la denominació de Cal Jai. Segons el document, ocupava una superfície d’1 quarterada de camp de segona qualitat amb ametlers, tenia cases i valia 600 lliures (ARM, D-1530, f. 207v).
Fruit del matrimoni entre Francesc Florit Carrió i Francina Aina Riera nasqueren Joan, Bernat, Gabriel i Francesc Florit Riera, moliners d’aigua els tres primers i conrador el darrer. Francesc Florit Carrió testà el 6 de gener de 1785 davant el notari Pere Josep Bonet i repartí la propietat entre els seus fills (ARM, Not. 6043, f. 104).
Els germans Joan, Bernat, Gabriel i Francesc Florit Riera es dividiren la propietat mitjançant escriptura de 9 de juliol de 1826 autoritzada pel notari Josep Fullana (RP2, 1772-terme, 3a-4a).
Joan Florit Riera s’adjudicà una porció d’1 quartó i 5 destres amb cases que confrontava amb la part del seu germà Bernat, la síquia de na Bastera, terres de Bàrbara Frau, terres de Jaume Mut i Can Borràs. Estava obligada a pagar 34 lliures als seus germans i a prestar 4 sous 7 diners cens als hereus de Nicolau Berga. Joan Florit Riera morí l’11 de febrer de 1829 amb testament que havia disposat el 4 de maig de 1825, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Joana Aina Ponsell (o Porcel), qui capbrevà la propietat el 1832 (ARM, Not. 6043, f. 104; ARM, Hospitals 84, f. 27).
Mitjançant escriptura de 14 d’agost de 1856 autoritzada pel notari Pedro José Bonet, els germans Gabriel i Juana Ana Florit Ponsell vengueren la propietat a Francisco Florit Llabrés (RP2, 1772-terme, 3a-4a).
Bernat Florit Riera s’adjudicà una porció d’1 quartó i 5 destres amb una casa novament edificada que confrontava amb les parts dels seus germans Joan i Gabriel, la síquia de na Bastera i Can Borràs. Estava obligada a pagar 22 lliures 10 sous als seus germans i a prestar 4 sous 6 diners cens als hereus de Nicolau Berga. Bernat Florit Riera morí sense testar el 7 de desembre de 1826 i la propietat fou heretada per la seva filla Francina Aina, nascuda del seu matrimoni amb Margalida Tous (ARM, Not. 6043, f. 104; ARM, Hospitals 84, f. 28v).
El primer de març de 1871 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Francina Aina Florit Tous (casada amb Miguel Cañellas Jaume) vengué la propietat per preu de 200 lliures al conrador Francisco Florit Llabrés (casat amb Catalina Pons Sastre). Consistia en una peça de terra d’1 quartó i 5 destres denominada Can Florit, situada al lloc del Redol. Prestava 4 sous 6 diners cens als hereus de Cecília Çafortesa Berga. Era tenguda sots alou de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, a mercè de lluïsme al 10%, relluïsme al 10% i 1 lliura pel dret de fadiga. Confrontava al nord amb Can Borràs, de Sebastián Sabater Pol; al sud, amb el Molí de la Terra i Son Blai mitjançant la síquia de na Bastera, i a l’est i a l’oest, amb terres del comprador (RP2, 1772-terme, 1a).
Francisco Florit Llabrés morí als 66 anys el 6 de setembre de 1878 amb testament que de paraula havia atorgat davant el vicari de Son Sardina i competent nombre de testimonis el mateix dia de la seva mort i protocol·litzat pel notari Miguel Pons Barrutia, en què nomenà hereus universals la seva dona, Catalina Pons Sastre (†31-8-1880), i els seus tres fills: Francisco, Guillermo i Antonio Florit Pons, jornalers. Mitjançant escriptura de 23 de setembre de 1881 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner acceptaren els béns hereditaris, entre els quals hi havia aquesta propietat, a la qual se li agregaren: 1) una porció que Francisco Florit Llabrés adquirí de Gabriel i Juana Ana Florit Ponsell i de Juan, Juana i Martín Florit Roca mitjançant escriptura de 14 d’agost de 1856 autoritzada pel notari Pedro José Bonet; 2) i una porció que Francesc Florit Riera, pare de l’anterior, adquirí, ço és, part per compra el 7 de febrer de 1847 als germans Pedro Juan, Matías, Francisco, Benita i María Palmer Frau, i part per adjudicació en la divisió que celebrà amb els seus germans Joan, Bernat i Gabriel Florit Riera mitjançant escriptura de 9 de juliol de 1826 autoritzada pel notari Josep Fullana. Una vegada agrupades les dessusdites porcions, la finca resultant consistia en una peça de terra camp d’1 quarterada de superfície amb dues cases edificades. Confrontava al nord amb Can Borràs (de Sebastián Sabater Pol); al sud, amb el Molí de la Terra i Son Blai mitjançant la síquia de na Bastera; a l’est, amb Son Blai, i a l’oest, amb terres de Miguel Castelló Sabater. Una de les porcions agregades prestava 4 sous 7 diners cens a Tomàs Quint Zaforteza Dameto, i l’altra, 4 sous 6 diners cens a Francisca Dameto (RP2, 1772-terme, 3a-4a).
Mitjançant escriptura de 23 de setembre de 1881 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, els germans Francisco, Guillermo i Antonio Florit Pons es dividiren la propietat a raó de 129 destres perhom. Destinaren una porció de 13 destres a camí comú (íd., 5a).
Francisco Florit Pons s’adjudicà una porció de 129 destres que confrontava al nord amb Can Borràs mitjançant el camí comú; al sud, amb el Molí de la Terra i Son Blai mitjançant la síquia de na Bastera, i a l’est i a l’oest, respectivament, amb les porcions adjudicades als seus germans Antonio i Guillermo. El 19 de març de 1897 davant el notari Rafael Togores Palou vengué la propietat per preu de 500 pessetes al seu germà Antonio, qui al mateix acte l’agrupà amb la porció que s’adjudicà el 23 de setembre de 1881 (RP2, 1772-terme: 5a, 8a; RP2, 6929-terme, 1a).
Guillermo Florit Pons, jornaler, s’adjudicà una porció de 129 destres amb una casa marcada amb el nombre 34 que confrontava al nord amb Can Borràs mitjançant el camí comú; al sud, amb el Molí de la Terra mitjançant la síquia de na Bastera; a l’est, amb la porció adjudicada al seu germà Francisco, i a l’oest, amb terra de Miguel Castelló Sabater. Morí viudo als 47 anys el 13 de gener de 1889 amb testament que havia disposat el 19 de juliol de 1887 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereus universals propietaris en parts iguals els seus fills: Francisco (†10-7-1888 als 13 anys), Catalina (religiosa a l’asil del Temple), Gabriel (jornaler) i Antonia Florit Calafell (†22-11-1891 als 4 anys) (RP2, 4007-terme: 1a, 3a).
El 17 de juny de 1911 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, els germans Catalina i Gabriel Florit Calafell vengueren la propietat per preu de 2.500 pessetes al seu oncle Antonio Florit Pons (íd., 6a).
Antonio Florit Pons, sabater, s’adjudicà una porció de 129 destres amb una casa marcada amb el nombre 36 que confrontava al nord amb Can Borràs mitjançant el camí comú; a l’est i al sud, amb Son Blai mitjançant la síquia de na Bastera, i a l’oest, amb la porció adjudicada al seu germà Francisco. Morí el 4 de març de 1922 amb testament que havia disposat el 19 de desembre anterior davant el notari Rafael Togores Palou, en què instituí en la porció llegítima el seu fill Antonio Florit Verger, i en la resta de béns nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Sebastiana Verger Vicens (†8-6-1925), i propietaris amb designació de béns, els seus fills Francisco i Andrés Florit Verger (†3-4-1937, casat amb Juana Ana Riutord Tomás). Mitjançant escriptura de 24 de juliol de 1925 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons acceptaren els béns hereditaris, entre els quals hi havia una propietat situada al lloc del Redol que el difunt havia format mitjançant l’agrupació de les porcions en què havia estat dividida pels germans Florit Pons el 23 de setembre de 1881. Ocupava una superfície de 387 destres, comprenia dues cases i confrontava al nord amb Can Borràs mitjançant el que fou camí comú de les tres porcions; al sud, amb el Molí de la Terra i Son Blai mitjançant la síquia de na Bastera; a l’est, amb Son Blai, i a l’oest, amb terres d’Antonio Florit Verger (abans de Miguel Castelló Sabater). Al mateix acte els germans Antonio i Andrés es dividiren la propietat a raó de 193 destres i mig i una casa perhom (RP2, 4008-terme, 1a; RP2, 12923-12924-terme, 1a-2a).
Francesc Florit Riera s’adjudicà una porció d’1 quartó i 5 destres que confrontava amb la síquia de na Bastera, la part del seu germà Gabriel i Can Borràs. Estava obligada a prestar 4 sous 6 diners cens als hereus de Nicolau Berga. La capbrevà el 1832 (ARM, Not. 6043, f. 104; ARM, Hospitals 84, f. 29v).
Francesc Florit Riera morí sense testar el 17 de gener de 1854, i en acte de 8 de març de 1881 dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Victorio Andrés Catalán davant l’escrivà Antonio María Rosselló Ribera en fou declarat hereu legal el seu fill Francisco Florit Llabrés (RP2, 1772-terme, 3a-4a).
Gabriel Florit Riera s’adjudicà una porció d’1 quartó i 1 destre que confrontava amb la síquia de na Bastera, la part del seu germà Bernat i Can Borràs. Estava obligada a prestar 4 sous 6 diners cens als hereus de Nicolau Berga. El 26 de maig de 1831 la vengué a Francesc Palmer Florit, fill de Pere Joan i de Beneta (ARM, Not. 6043, f. 104).
El terme de Palma 