L’origen de la propietat es troba en la parcel·lació i establiment d’una part de la possessió de Son Berga que el curador depositari de l’heretat de Nicolau Berga efectuà al primer terç del segle XVII. Igualment com altres propietats de la zona, el domini directe pertanyia a l’Hospital General (almanco durant els segles XVI-XIX). Pren nom de la família Perelló, qui en fou propietària durant els segles XVII-XVIII.
El 19 d’octubre de 1628 el prevere Jaume Roca, curador depositari de l’heretat de Nicolau Berga, establí al conrador Guillem Coves una peça de terra de 6 quarterades. Aquest morí sense testar i la propietat passà als seus fills Guillem, Joana, Magdalena i Caterina (casada amb Joan Verdera), els quals el 29 de juny de 1658 establiren al conrador Bartomeu Martí una porció de 2 quarterades que confrontava amb terres d’Arnau Moragues, terres de Joan Mir, terres romanents als venedors i terres de Felip Gallur mitjançant un camí sender. El comprador havia de prestar 8 lliures cens de nombre de 16 lliures cens als hereus de Nicolau Berga. Bartomeu Martí posseí la propietat poc temps, perquè el 31 de desembre de 1660 l’establí al conrador Joan Perelló (ARM, Not. H-16, f. 158).
Fill i hereu de Joan Perelló fou Jaume, qui n’apareix com a propietari als estims de 1685, segons els quals la propietat consistia en una peça de terra amb cases i valia 160 lliures: «Pessa de terra y casas de Jaume Parelló, cent sexanta lliuras» (ARM, D-1253, f. 200v).
Jaume Perelló deixà d’abonar als hereus de Nicolau Berga el cens de 8 lliures 4 sous que gravava la propietat. Davant això, els creditors reclamaren el pagament del cens als hereus de Guillem Coves. Finalment, Francina Coves, successora de Guillem Coves, arribà a un acord amb Anna Sanxo, viuda de Jaume Perelló i hereva de la seva filla Antonina Perelló. En virtut d’aquest pacte, el 15 de juliol de 1708 la propietat retornà a mans de Francina Coves, qui el mateix dia la vengué al músic i negociant Pere Carbonell (ARM, Not. S-1976, f. 26v; ARM, Not. H-19, f. 47).
Pere Carbonell morí el 8 de desembre de 1744 amb testament que havia disposat el 8 de juny de 1742 davant el notari Macià Nadal, en què nomenà hereva universal la seva dona, Maria Mas, qui es casà posteriorment amb el forner Francesc Gelabert. El 1751 Maria Mas capbrevà la propietat declarant que prestava 5 lliures cens a Gabriel Berga i que confrontava amb terres de Guillem Verdera, un camí d’establidors denominat del Destre, Son Coves (de Joan Josep Aguiló Picó, Sorra) i terres de Jaume Espases, Rom (ARM, Not. H-5, f. 242).
El 16 de juliol de 1760 davant el notari Francesc Gomila, Maria Mas feu donació universal a la seva filla Francina Carbonell Mas, qui mitjançant escriptura de 28 de maig de 1777 autoritzada pel notari Miquel March empenyorà la propietat juntament amb Can Borràs a favor d’Antoni Feliu per les 1.096 lliures 13 sous 4 diners que aquest li havia emprestat. El 2 de febrer de 1779 davant dit notari March, Antoni Feliu (caixer de la Reial Tresoreria) i Francina Carbonell Mas acordaren que ella o els seus descendents podien recuperar les propietats si liquidaven el préstec (ARM, Not. 2133, f. 49; ARM, Not. M-2445, f. 261).
De llavors ençà i durant gairebé un segle la família Feliu posseí la propietat. Antoni Feliu morí sense testar l’11 de febrer de 1795 i fou succeït pel seu fill Guillem Feliu Ramis, qui n’apareix com a propietari a l’Apeo (1818), segons el qual Can Perelló i Can Borràs ocupaven una superfície de 5 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers i valien 2.000 lliures (ARM, D-1530, f. 125).
Guillem Feliu Ramis morí el 15 de febrer de 1823 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Gabriel Oliver Salvà, en què nomenà hereu universal el seu fill Antoni, nascut del seu matrimoni amb Maria Josepa Espinosa (ARM, Not. M-2445, f. 261).
Anys després Sebastián Sabater Pol, net de Francina Carbonell Mas, reclamà Can Perelló i Can Borràs en aplicació del pacte de l’escriptura que aquesta havia signat el 2 de febrer de 1779 davant el notari Miquel March. Mitjançant escriptura de 27 de juliol de 1853 autoritzada pel notari Mateu Mora Carbonell, Antoni Feliu Espinosa restituí les propietats a Sebastián Sabater Pol després que aquest pagàs la quantitat de 1.114 lliures 12 sous 11 diners una vegada ajustats els comptes. Sebastián Sabater Pol havia adquirit el dret de recuperar les propietats, ço és, la meitat per compra a la seva tia Maria Pol Carbonell (casada amb Josep Pizà, filla de Pere Pol i de Francina Carbonell Mas) per preu de 200 lliures mitjançant escriptura de 3 de gener de 1852 autoritzada pel notari Pedro José Bonet, i l’altra meitat, per herència de sa mare, Antonia Pol Carbonell (casada amb Bartomeu Sabater), per herència de la seva germana Catalina Sabater Pol (qui el nomenà hereu al testament que disposà el 14 d’agost de 1857 davant dit notari Mora, efectiu el 10 de desembre de 1861), per cessió de la seva germana Antonia Sabater Pol (casada amb Bernardo Tomás) mitjançant la dessusdita escriptura de 27 de juliol de 1853 i per divisió verbal que practicà el 13 d’agost de 1868 amb els seus nebots Andrés, Bartolomé, Juan, Margarita i Antonia Ripoll Sabater, fills de la seva germana María Sabater Pol (íd.; RP2, 882-terme, A-2a).
Sebastián Sabater Pol morí el 25 de novembre de 1891 amb testament que havia ordenat el 27 de desembre de 1883 davant el notari Antonio Mulet Mas, en què nomenà hereus en parts iguals la seva dona, Antonia Ripoll Sabater, i els seus fills Bartolomé i Juan Sabater Ripoll. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 d’abril següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores Can Perelló ocupava una superfície d’1 quarterada i 3 quartons de camp de secà amb ametlers, tenia una caseta i confrontava al nord amb terra de Monserrate Frau i terres de Miguel i José Seguí; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb terres de Juan Roca i de Guillermo Verdera, i a l’oest, amb terra de successors de Nicolau Enric Cortès (RP2, 882-terme: 4a, 6a).
Mitjançant escriptures de 19 d’agost de 1894 i 2 de novembre de 1895 autoritzades, respectivament, pels notaris Antonio Mulet Mas i Miguel Ignacio Font Muntaner, la propietat se l’adjudicà Bartolomé Sabater Ripoll (íd., 7a-8a).
El 29 d’abril de 1909 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Bartolomé Sabater Ripoll, marí o pilot, vengué la propietat per preu de 1.200 pessetes al seu germà Juan Sabater Ripoll, capità de la marina mercant, qui mitjançant escriptura de 26 de febrer de 1923 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou vengué Can Perelló i Can Borràs per preu global de 23.250 pessetes al matrimoni Gabriel Tomás Cabot, carreter o conrador, i María Mir Vidal, veïnats de Banyalbufar (íd.: 11a, 13a).
Gabriel Tomás Cabot i María Mir Vidal moriren el 6 de febrer de 1957 i el 4 d’agost de 1966, respectivament, amb testament mancomunat que havien disposat el 13 de desembre de 1956 davant el notari Rafael Losada Perujo, en què es nomenaren recíprocament hereus usufructuaris, llegaren la porció llegítima a les seves filles Catalina i Francisca i nomenaren hereu universal el seu fill Gabriel, xòfer. Mitjançant escriptures de 29 de novembre de 1966 i 9 d’abril de 1968 autoritzades pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicaren Catalina i Gabriel Tomás Mir (íd., 14a-15a).
El 14 d’abril de 1970 davant dit notari Losada, Catalina i Gabriel Tomás Mir vengueren Can Perelló per preu de 15.000 pessetes al matrimoni Bartolomé Frontera Ferrá (1913-1987), hoteler, i Rafaela Sureda Arias (1914-2001) (íd., 16a).
El terme de Palma 