Can Borràs

L’origen de la propietat es troba en la parcel·lació i establiment d’una part de la possessió de Son Berga que el curador depositari de l’heretat de Nicolau Berga efectuà al primer terç del segle XVII. Igualment com altres propietats de la zona, el domini directe pertanyia a l’Hospital General (almanco durant els segles XVI-XIX). Pren nom de la família Borràs, qui posseí una de les porcions que configurà aquesta propietat.

El 8 de setembre de 1624 el prevere Jaume Roca, curador depositari de l’heretat de Nicolau Berga, establí al conrador Antoni Oliver, Maridó, una peça de terra de 3 quarterades i 48 sous que confrontava amb Son Magraner, la síquia de na Bastera, la síquia del Molí de la Terra i terres de Joan Mir. S’imposà un cens reservatiu de 4 lliures 6 sous 4 diners pagador als hereus de Nicolau Berga (ARM, Not. M-1272, f. 324).

Després de la mort d’Antoni Oliver, els seus fills Pere, Antoni i Bartomeu Oliver es dividiren la propietat.

El 15 d’abril de 1659 Bartomeu Oliver vengué la seva part al conrador Bartomeu Borràs, de qui passà al seu fill Rafel. Aquesta la capbrevà el 1674 declarant que es tractava d’una peça de terra d’uns 5 quartons que confrontava amb terres de Son Magraner, terres de Joan Mir (fill d’Antoni Mir) i terres dels hereus de Bartomeu Oliver. Prestava 3 lliures 15 sous cens de nombre de 4 lliures 6 sous 4 diners cens als hereus de Nicolau Berga (ARM, Not. H-1, f. 85).

Rafel Borràs morí sense testar el 18 de setembre de 1682 i la propietat passà als seus fills Bartomeu i Margalida Borràs. Bartomeu Borràs testà el 17 d’agost de 1686 davant el notari Jordi Barceló i nomenà hereva usufructuària la seva dona, Joana Font, i propietari, el seu fill Rafel, qui el 2 de febrer de 1710 vengué la propietat juntament amb la seva tia Margalida Borràs al músic Pere Carbonell imposant un cens reservatiu de 4 lliures, endemés del cens de 3 lliures 15 sous que es pagava als hereus de Nicolau Berga (ARM, Not. H-19, f. 82v).

La part corresponent a Pere Oliver passà després de la seva mort als seus germans Bartomeu i Antoni Oliver. El 14 de març de 1674 Antoni Oliver (en nom propi i del seu germà Bartomeu) capbrevà aquesta porció juntament amb la part del denunciant. Confrontaven amb terres de Rafel Borràs, la síquia de na Bastera, el camí del Molí de la Terra i terres de Joan Mir (ARM, Not. H-1, f. 14).

Els germans Bartomeu i Antoni Oliver es dividiren els béns de paraula i la part de Pere Oliver se l’adjudicà el primer, qui el 15 de desembre de 1709 l’establí al músic i negociant Pere Carbonell imposant un cens reservatiu de 5 lliures, endemés del cens d’11 sous 4 diners que es pagava als hereus de Nicolau Berga. Confrontava amb les cases de Joan Mir, terres de Magdalena Martí (casada amb Bartomeu Gallur), la síquia de na Bastera i terres del seu germà Antoni Oliver i de Rafel Borràs de la mateixa procedència (ARM, Not. H-19, f. 76v).

Antoni Oliver morí sense testar i la seva porció de la propietat se l’adjudicaren en parts iguals els seus fills Miquel, Bàrbara, Apolònia i Bartomeu Oliver. Consistia en una peça de terra de 3 quartons amb cases. El 22 d’abril de 1710 Miquel i Bàrbara vengueren les seves parts al músic Pere Carbonell, qui adquirí la part d’Apolònia el 10 d’abril de 1712, i la part de Bartomeu, el 26 de novembre de 1728 (íd.: f. 96v, 144; ARM, Not. S-198, f. 40).

Amb aquestes compres la propietat fou reunificada novament. Pere Carbonell morí el 8 de desembre de 1744 amb testament que havia disposat el 8 de juny de 1742 davant el notari Macià Nadal, en què nomenà hereva universal la seva dona, Maria Mas, qui el 1751 capbrevà la propietat declarant que s’anomenava Can Borràs, ocupava una superfície d’unes 3 quarterades i tenia unes cases edificades. Confrontava amb Son Magraner, la síquia de na Bastera, Son Baixvola i terres de Jaume Gallur, de Joan Mut i de Sebastiana Mir (ARM, Not. H-5, f. 241v).

El 16 de juliol de 1760 davant el notari Francesc Gomila, Maria Mas feu donació universal a la seva filla Francina Carbonell Mas, qui mitjançant escriptura de 28 de maig de 1777 autoritzada pel notari Miquel March empenyorà la propietat juntament amb Can Perelló a favor d’Antoni Feliu per les 1.096 lliures 13 sous 4 diners que aquest li havia emprestat. El 2 de febrer de 1779 davant dit notari March, Antoni Feliu (caixer de la Reial Tresoreria) i Francina Carbonell Mas acordaren que ella o els seus descendents podien recuperar les propietats si liquidaven el préstec (ARM, Not. 2133, f. 49; ARM, Not. M-2445, f. 261).

De llavors ençà i durant gairebé un segle la família Feliu posseí la propietat. Antoni Feliu morí sense testar l’11 de febrer de 1795 i fou succeït pel seu fill Guillem Feliu Ramis, qui n’apareix com a propietari a l’Apeo (1818), segons el qual Can Borràs i Can Perelló ocupaven una superfície de 5 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers i valien 2.000 lliures (ARM, D-1530, f. 125).

Guillem Feliu Ramis morí el 15 de febrer de 1823 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Gabriel Oliver Salvà, en què nomenà hereu universal el seu fill Antoni, nascut del seu matrimoni amb Maria Josepa Espinosa (ARM, Not. M-2445, f. 261).

Anys després Sebastián Sabater Pol, net de Francina Carbonell Mas, reclamà Can Borràs i Can Perelló en aplicació del pacte de l’escriptura que aquesta havia signat el 2 de febrer de 1779 davant el notari Miquel March. Mitjançant escriptura de 27 de juliol de 1853 autoritzada pel notari Mateu Mora Carbonell, Antoni Feliu Espinosa restituí les propietats a Sebastián Sabater Pol després que aquest pagàs la quantitat de 1.114 lliures 12 sous 11 diners una vegada ajustats els comptes. Sebastián Sabater Pol havia adquirit el dret de recuperar les propietats, ço és, la meitat per compra a la seva tia Maria Pol Carbonell (casada amb Josep Pizà, filla de Pere Pol i de Francina Carbonell Mas) per preu de 200 lliures mitjançant escriptura de 3 de gener de 1852 autoritzada pel notari Pedro José Bonet, i l’altra meitat, per herència de sa mare, Antonia Pol Carbonell (casada amb Bartomeu Sabater), per herència de la seva germana Catalina Sabater Pol (qui el nomenà hereu al testament que disposà el 14 d’agost de 1857 davant el notari Mateu Mora Carbonell, efectiu el 10 de desembre de 1861), per cessió de la seva germana Antonia Sabater Pol (casada amb Bernardo Tomás) mitjançant dita escriptura de 27 de juliol de 1853 i per divisió verbal que practicà el 13 d’agost de 1868 amb els seus nebots Andrés, Bartolomé, Juan, Margarita i Antonia Ripoll Sabater, fills de la seva germana María Sabater Pol (íd.; RP2, 881-terme, A-2a).

Mitjançant escriptura de 17 de maig de 1855 autoritzada pel notari Bernat Togores, Sebastián Sabater Pol adquirí dels germans Bernardo, Antonio, María i Catalina Pons Gallur una porció de 60 destres que agregà a Can Borràs. Era tenguda sots alou de l’Hospital General i prestava 3 sous cens de nombre de 7 sous 6 diners cens a José Quint Zaforteza Togores (RP2, 881-terme, 4a).

Sebastián Sabater Pol morí el 25 de novembre de 1891 amb testament que havia ordenat el 27 de desembre de 1883 davant el notari Antonio Mulet Mas, en què nomenà hereus en parts iguals la seva dona, Antonia Ripoll Sabater, i els seus fills Bartolomé i Juan Sabater Ripoll. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 d’abril següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores Can Borràs ocupava una superfície de 3 quarterades i 72 destres i tenia una casa de planta baixa i alts amb diverses dependències annexes. Confrontava al nord amb terra de Francisca Ripoll; al sud, amb terra d’hereus de Francisco Florit; a l’est, amb Son Blai i la síquia de na Bastera, i a l’oest, amb un camí d’establidors i terra de Gabriel Camps i de Juan Gallur (íd.: 4a, 6a).

Mitjançant escriptures de 19 d’agost de 1894 i 2 de novembre de 1895 autoritzades, respectivament, pels notaris Antonio Mulet Mas i Miguel Ignacio Font Muntaner, la propietat se l’adjudicà Bartolomé Sabater Ripoll (íd., 7a-8a).

El 29 d’abril de 1909 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Bartolomé Sabater Ripoll, marí o pilot, vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes al seu germà Juan Sabater Ripoll, capità de la marina mercant, qui mitjançant escriptura de 26 de febrer de 1923 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou vengué Can Borràs i Can Perelló per preu global de 23.250 pessetes al matrimoni Gabriel Tomás Cabot, carreter o conrador, i María Mir Vidal, veïnats de Banyalbufar (íd.: 9a, 11a).

Gabriel Tomás Cabot i María Mir Vidal moriren el 6 de febrer de 1957 i el 4 d’agost de 1966, respectivament, amb testament mancomunat que havien disposat el 13 de desembre de 1956 davant el notari Rafael Losada Perujo, en què es nomenaren recíprocament hereus usufructuaris, llegaren la porció llegítima a les seves filles Catalina i Francisca i nomenaren hereu universal el seu fill Gabriel, xòfer. Mitjançant escriptures de 29 de novembre de 1966 i 9 d’abril de 1968 autoritzades pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicaren Catalina i Gabriel Tomás Mir, que se la dividiren de la següent manera: Gabriel, una porció de 6.151 m² amb la casa, i Catalina, la porció restant (16.640 m²) sense casa (íd., 12a-13a).