Son Blai

Son Baixvola

L’origen de la propietat es troba en la parcel·lació i establiment d’una part de la possessió de Son Berga que el curador depositari de l’heretat de Nicolau Berga efectuà al primer terç del segle XVII. Igualment com altres propietats de la zona, el domini directe pertanyia a l’Hospital General (almanco durant els segles XVI-XIX). Se situa entre Son Magraner, Ca na Gallura, la carretera de Valldemossa i el Molí de la Terra. Una de les denominacions la pren del conrador Rafel Quetgles, àlies Blai. Desconeixem l’origen de l’altra.

El 29 de gener de 1624 el conrador Rafel Quetgles, Blai, adquirí una peça de terra de 15 quarterades que confrontava amb el camí reial de Valldemossa, Son Magraner (de Francesc Puigdorfila), la síquia de na Bastera, terres de Joana Alomar, terres del moliner Nadal Alomar i un camí d’establidors (ARM, Not. M-1272, f. 321).

El 15 de juny de 1668 Rafel Quetgles vengué la propietat a Miquel Frontera, conrador de la vila de Sineu (ARM, Not. H-1, f. 80).

El 17 de setembre de 1671 Miquel Frontera establí una porció de 9 quartons al gerrer Francesc Albertí, qui el primer de maig següent l’establí al gremi de gerrers, com així consta a la capbrevació que Agustí Brotat i Pau Vidal, majordoms de dit gremi, efectuaren el 10 de març de 1676, segons la qual confrontava amb el camí de Valldemossa, «a hont hi ha molts garrovers que són de Miquel Frontera» (íd., f. 100).

El 12 de març de 1674 Miquel Frontera capbrevà la propietat declarant que consistia en una peça de terra amb cases edificades procedent de la possessió de Son Berga. Era tenguda sots alou de l’Hospital General. Confrontava amb el camí reial de Valldemossa, terres del gremi de gerrers, terres de Miquel Estela, terres de Son Magraner, la síquia de na Bastera, terres de Rafel Borràs i terres dels hereus de Mateu Gallur (íd., f. 80).

Segons els estims de 1685, les propietats de Miquel Frontera i el gremi de gerrers valien 500 lliures i 40 lliures, respectivament: «Pessa de terra y casas de Miquel Frontera, sinch-centas lliuras. Pessa de terra del offici de gerrers, quaranta lliuras» (ARM, D-1253, f. 200v).

Hereva de Miquel Frontera fou Francina Ripoll, qui el 7 d’octubre de 1692 establí la propietat a Esperança Alcover, viuda del negociant Francesc Marcó. El 1694 Esperança Alcover i Francesc Marcó, beneficiat de l’església parroquial d’Alaior (Menorca), arrendaren la propietat per temps de sis anys a Joan Bauçà, fill d’Antoni, de la vila de Manacor. Aleshores ocupava una superfície de 9 quarterades i confrontava amb terres de madò Gallura, terres de Pere Femenia, el Molí de l’Alzina, Son Magraner, terres d’en Borràs i el Molí de la Terra (ARM, Not. S-162, s/f).

El 22 de maig de 1699 Esperança Alcover l’establí a Miquel Pericàs, Bessó, qui l’establí el mateix dia al cirurgià Antoni Genovard. Aquest testà el 18 de juliol de 1700 davant el notari Joan Servera i la propietat passà a Joan Rotger i al seu fill Salvador Rotger, els quals mitjançant escriptura de 26 de juliol de 1702 autoritzada pel mateix notari la vengueren per preu de 100 lliures a Joan Grimalt i Antoni Gastó, majordoms, i Jaume Font i Joan Cabrer, pròcers de l’ofici de gerrers. Aleshores consistia en un rafal amb cases edificades i arbres plantats. Es denominava Son Baixvola, abans Son Blai. Era tenguda sots alou de l’Hospital General, a mercè de lluïsme i a presentació de fadiga de 10 dies. Prestava 5 lliures cens el 2 de febrer al monestir de monges de la Consolació, 3 lliures 10 sous a Rafel Quetgles, de Sineu, i 4 lliures cens a Joana Monjo Marcó. Confrontava amb el camí de Valldemossa, la possessió de Son Magraner, la síquia de na Bastera, el Molí de la Terra, terres d’hereus de Mateu Gallur, terres de Jaume Femenia i terres de l’ofici de gerrers procedents d’aquest rafal adquirides del gerrer Francesc Albertí el primer de maig de 1672 (ARM, Not. H-18, f. 359).

El primer de desembre de 1734 els majordoms del gremi de gerrers arrendaren la propietat a Jaume Vallespir per temps de sis anys i ànnua mercè de 17 lliures 5 sous (ARM, Not. 5737, f. 72v).

El 3 de març de 1768 l’ofici de gerrers declarà que tenia un rafal denominat Son Baixvola, abans Son Blai, amb cases construïdes, procedent de la possessió de Son Berga i tengut sots alou de l’Hospital General. El tenia per venda que li signaren Joan Rotger i el seu fill Salvador Rotger mitjançant escriptura de 26 de juliol de 1702 autoritzada pel notari Joan Servera i fou capbrevat el 1752 per Pere Joan Cabrer i altres sobreposats (ARM, Not. H-6, f. 263).

El 16 de desembre de 1772 Maria Binimelis adquirí la propietat en pública subhasta de la cúria de Béns Confiscats del Sant Ofici. Maria Binimelis morí el 28 de juliol de 1775 amb testament i codicils que havia disposat el primer d’abril de 1773 i el 8 de juliol de 1775, respectivament, davant el notari Cristòfol Fonollar, en què nomenà hereu universal el seu home, Onofre Antoni Costabella, notari de segrests del Sant Ofici. Aquest morí el 4 de gener de 1778 amb testament i codicils que havia ordenat el primer de febrer de 1773 i el 8 de juliol de 1775, respectivament, davant el mateix notari, en què disposà una obra pia i nomenà marmessors Pere Descallar Dameto, síndic del convent de Sant Francesc, i el pare Bartomeu Escarrer, prevere, lector, jubilat, exdefinidor i guardià del convent, els quals el 10 de setembre de 1778 davant Josep Bernad, notari racional de l’Hospital General, establiren la propietat per preu de 1.401 lliures a Rafel Enric Cortès, fill de Nicolau. Segons l’escriptura de compravenda, la propietat es denominava Son Baixvola, antigament Son Blai, ocupava una superfície d’unes 12 quarterades i 1 quartó i mig, tenia agregada una peça de terra de 2 quarterades i 1 quartó i comprenia dues cases edificades, ço és, una de nova i una altra de molt antiga. Confrontava amb el camí reial de Valldemossa, Son Magraner (dels hereus de Gaspar Puigdorfila), terres de Maria Mas (viuda en primeres núpcies del músic Pere Carbonell, de sa corneta, i casada en segones núpcies amb el forner Francesc Gelabert), Son Berga, el Molí de la Terra, Son Gallur (de Tomàs Aguiló Cortès) i terres de Miquel Carbonell, fill de Josep, abans de Jaume Femenia (ARM, Not. H-23, f. 524).

Rafel Enric Cortès morí el 4 de maig de 1808 amb testament que havia disposat el 16 de novembre de 1805 davant el notari Josep Fullana, en què deixà Son Blai i Son Coves en concepte de llegítima al seu fill Nicolau Enric, nascut del seu matrimoni amb Magdalena Forteza (ARM, Not. H-5, s/f).

L’Apeo (1818) registra Son Blai i Son Coves sota la denominació «Son Blay y tierras en el Redol». Ocupaven una superfície conjunta de 13 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers i valien 5.200 lliures (ARM, D-1530, f. 220v).

Nicolau Enric Cortès Forteza morí als 72 anys el 5 d’agost de 1844 amb testament que havia disposat l’11 de novembre de 1842 davant el notari Antonio Fernández, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Isabel Maria Forteza Cortès, i propietaris en parts iguals, els seus vuit fills: Rafael, Francisco, Nicolás (criat), José, Luis, Bartolomé, Mariano (jornaler) i Tomás Cortés Forteza. Deixà a Nicolás els rafals de Son Lleó i Son Trompa; a Francisco, la meitat de Son Blai i una de les dues cases que hi havia al rafal; a José, les dues casetes situades al carrer de les Monges i la meitat de Can Coves; a Bartolomé, la primera botiga de nova construcció del carrer del Segell; a Mariano, l’altra botiga del mateix carrer que el testador adquirí de Pere Josep Tarongí, i a Tomás, el tercer pis de les cases del carrer de les Monges (RP2, 4292-terme, 1a).

Isabel Maria Forteza Cortès morí el 17 de desembre de 1865 amb testament que havia ordenat el 21 de juny de 1864 davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus vuit fills. Tomás Cortés Forteza morí el primer d’octubre de 1868 amb testament que havia disposat a Inca el 24 d’agost anterior davant el notari de Selva Jaime Rotger, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Catalina Aguiló Forteza, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Juan, Nicolás i Isabel Cortés Aguiló. Luis Cortés Forteza morí fadrí el 19 de maig de 1871 amb testament que havia ordenat dos dies abans davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què prellegà al seu germà Nicolás tots els crèdits, robes, llibres i mobles que tengués al temps de la seva mort i la 1/8 part indivisa que li corresponia de la casa procedent de l’herència materna situada al carrer de les Monges de la Misericòrdia, i nomenà hereus universals els seus germans Rafael, Francisco, Nicolás, José, Bartolomé i Mariano Cortés Forteza i els seus nebots Juan, Isabel i Nicolás Cortés Aguiló. Francisco Cortés Forteza morí sense testar el 8 de juny de 1875, i en acte de 22 de desembre següent dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja davant l’escrivà Antonio María Rosselló Ribera en foren declarats hereus legals els seus germans Rafael, Nicolás, José, Bartolomé i Mariano Cortés Forteza en 1/6 part perhom i els seus nebots Nicolás, Juan i Isabel Cortés Aguiló en la 1/6 part restant. Bartolomé Cortés Forteza, viudo al temps de la seva mort de Concepción Cortés, morí als 63 anys el 15 d’abril de 1878 amb testament que havia disposat el 21 de març anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereves propietàries en parts iguals les seves filles: Isabel i María Josefa Cortés Cortés. Rafael Cortés Forteza, misser, morí el 28 de juny de 1878 amb testament que havia ordenat el 24 de novembre anterior davant el notari Antonio Cañellas Clar, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Spinola Bethencourt, i propietari, el seu fill Rafael Cortés Spinola, prevere (íd., 1a-4a).

El 9 de gener de 1882 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, el professor Jaime Lluch Rebassa, com a apoderat de Rafael Cortés Spinola i de Francisca Spinola Bethencourt, vengué a l’argenter Luis Pomar Segura per preu de 22.500 pessetes tots els drets que els corresponien en les herències de Nicolau Enric Cortès Forteza i d’Isabel Maria Forteza Cortès (íd., 5a).

Mitjançant escriptura de 14 de març de 1882 autoritzada per dit notari Font, els germans Nicolás, José i Mariano Cortés Forteza, les germanes Isabel i María Josefa Cortés Cortés, els germans Juan, Nicolás i Isabel Cortés Aguiló i Luis Pomar Segura es dividiren els béns hereditaris, entre els quals hi havia Son Blai, que aleshores comprenia casa rústica i urbana, ocupava una superfície de 12 quarterades de terra camp i reguiu i valia 6.893 lliures. Confrontava al nord amb terra d’hereus de Nicolás Ripoll; al sud, amb Ca na Gallura (de Tomás Aguiló Forteza); a l’est, amb la carretera de Valldemossa, i a l’oest, amb el Molí de la Terra (d’hereus de José Quint Zaforteza), terres de Francisco i Antonio Florit i Can Borràs (de Sebastián Sabater). Tenia dret de percebre cinc hores d’aigua cada 15 dies de la síquia de na Bastera que adquirí Francisco Cortés Forteza, un dels hereus de Nicolau Enric Cortès Forteza, ço és, quatre hores procedents de la tanda nombre 13 pertanyent a la Diputació Provincial per compra a l’Estat mitjançant escriptura atorgada pel jutge de primera instància i d’Hisenda de Palma el 25 de maig de 1857 davant Miguel Villalonga, i l’hora restant, per compra a Maria Manuela Boneo Villalonga mitjançant escriptura de 19 de febrer de 1844 autoritzada pel notari Pedro José Bonet. Era tenguda sots alou de l’Hospital General i prestava 28 lliures 4 diners 4 cinquens al for de 3% el 7 de setembre als marmessors de l’obra pia disposada per Onofre Antoni Costabella. Al mateix acte es dividiren Son Blai de la següent manera: Mariano Cortés Forteza s’adjudicà una porció de 6 quarterades i 94 destres amb una meitat de la casa i jardí i dues hores i un quart d’aigua; els germans Juan, Nicolás i Isabel Cortés Aguiló, fills de Tomás Cortés Forteza i de Catalina Aguiló Forteza, una porció de 2 quarterades, 1 quartó i 20 destres amb l’altra meitat de la casa i jardí i una hora i un quart d’aigua, i Nicolás Cortés Forteza, una porció de 3 quarterades i 67 destres sense cases i una hora i mitja d’aigua (íd.: 1a, 6a; RP2, 4294-terme, 1a; RP2, 4295-terme, 1a).

---

Mariano Cortés Forteza morí el 2 de maig de 1904 amb testament que havia disposat el 23 de desembre de 1901 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Paula Segura Fuster (†11-8-1918), i propietaris, els seus fills: Nicolás (†23-1-1939), Manuel (†6-8-1952), Mariano, Isabel (†24-12-1932) —casada amb José Cortés Martí (†1924)— i Catalina Cortés Segura (†16-8-1933). Mariano Cortés Segura morí el 16 de març de 1952 amb testament que havia ordenat el 24 d’octubre de 1923 davant el notari Juan Bauzá Clar, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Josefa María Cortés Valls (†19-8-1930), i propietaris en parts iguals, els seus cinc fills: Mariano, Paula, María (religiosa trinitària), Dolores (†26-3-1931) i Pilar Cortés Cortés (casada amb Rafael Ignacio Bonnín Fuster). Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 14 d’octubre de 1952 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (RP2, 4292-terme, 8a).

---

Nicolás Cortés Forteza morí sense testar el 3 de juliol de 1883, i en acte de 25 de setembre següent dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Enrique Bonet en fou declarada hereva legal la seva pubila, Isabel Cortés Valls, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 de juny següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Aleshores confrontava al nord amb la porció que s’adjudicaren els germans Juan, Nicolás i Isabel Cortés Aguiló; al sud, amb Ca na Gallura; a l’est, amb la carretera de Valldemossa, i a l’oest, amb Ca na Gallura i el Molí de la Terra (RP2, 4295-terme, 1a-2a).

El 19 d’agost de 1892 davant dit notari Font, Isabel Cortés Valls vengué la propietat per preu de 6.800 pessetes al conrador Ramón March Reus (íd., 3a).

Mitjançant escriptures de 23 de juny de 1894 i 28 de setembre de 1896 autoritzades pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Ramón March Reus adquirí per preu de 3.750 pessetes la porció que s’adjudicaren els germans Juan, Nicolás i Isabel Cortés Aguiló. Aleshores confrontava al nord amb la porció que s’adjudicà Mariano Cortés Forteza, i al sud, amb la porció que s’adjudicà Nicolás Cortés Forteza i que aleshores pertanyia al comprador (RP2, 4294-terme, 1a-3a).

El 15 de gener de 1900 davant dit notari Massanet, Ramón March Reus adquirí de José Bonnín Tarongí per preu de 1.500 pessetes el dret de percebre dues hores d’aigua de la síquia de na Bastera de nombre de quatre hores. El venedor tenia l’íntegre dret de percebre quatre hores d’aigua per compra a Antonio i Rosalía Valentí Forteza Valentí Forteza (íd., 5a).

Ramón March Reus morí l’11 d’agost de 1900 amb testament que havia disposat el 21 d’agost de 1895 davant dit notari Massanet, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Catalina Vallespir Vallespir, i propietària, la seva pubila, Juana María March Vallespir. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 de febrer següent autoritzada pel mateix notari (íd., 6a).

Juana María March Vallespir morí als 15 anys el 9 de maig de 1904 amb testament que havia ordenat el 29 de febrer anterior davant dit notari Massanet, en què nomenà hereva universal propietària sa mare, Catalina Vallespir Vallespir, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 13 d’agost següent autoritzada pel mateix notari (íd., 7a).

El 5 de febrer de 1907 davant dit notari Massanet, Catalina Vallespir Vallespir, veïnada de Costitx, vengué a Bartolomé Roca Pallicer per preu de 1.250 pessetes el dret de percebre tres quarts d’hora d’aigua de la síquia de na Bastera de nombre de dues hores. Aquest dret passà a la propietat denominada Ca na Coves (íd., 1a; RP2, 1318-terme, 13a).

Mitjançant escriptura de 3 de setembre de 1920 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou, Catalina Vallespir Vallespir agrupà sota una mateixa finca registral les dues porcions de Son Blai que adquirí el seu home i la vengué per preu de 15.000 pessetes a Antonio Castañer Anglada, veïnat de Sóller. Segons el document, ocupava una superfície de 38.836 m² de terra de conreu amb ametlers, tenia una casa i tenia dret de percebre quatre hores d’aigua de la síquia de na Bastera (RP2, 11330-terme, 1a-2a).

Antonio Castañer Anglada morí el primer de març de 1923 amb testament que havia disposat el 22 d’octubre de 1921 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima la seva filla natural, María Castañer Martínez, i nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Margarita Frontera Alcover, i propietaris en parts iguals, els seus cinc fills legítims: María, Margarita, Lorenzo, Juan i Carmen Castañer Frontera. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 3a).

El 18 de desembre de 1924 davant dit notari Alcover es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà l’apotecari Juan Castañer Frontera (†2-1-1973), casat amb Carmen Alis Vilanova (íd., 4a).