Can Puça
L’origen de la propietat es troba en la parcel·lació i establiment d’una part de la possessió de Son Berga que el procurador Nicolau Berga efectuà al primer terç del segle XVII. Igualment com altres propietats de la zona, el domini directe pertanyia a l’Hospital General (almanco durant els segles XVI-XIX). Pren nom de la família Cañellas, àlies Porro, qui configurà la propietat mitjançant la compra de dues peces de terra el 1653, i també de la família Garcias, àlies Puça, qui apareix citada a diversos documents relatius a propietats de la contrada.
La primera peça de terra l’adquirí Onofre Cañellas, Porro, del moliner Mateu Rosselló i de la seva filla Joana el 23 de març de 1653. Ocupava una superfície d’unes 3 quarterades, tenia cases edificades i prestava 7 lliures 10 sous cens a Gabriel Berga. Aquesta porció es correspon amb les propietats que posteriorment es denominaren Can Vergueta o Can Cocó (ARM, Not. H-1, f. 88).
La segona peça de terra que adquirí Onofre Cañellas procedia de la que el curador de l’heretat de Nicolau Berga establí al conrador Guillem Riera el 13 d’agost de 1623. No s’ha pogut trobar l’escriptura original d’establiment, però referències posteriors ens permeten confirmar que ocupava una superfície de 10 quarterades i mitja i que a l’acte de compravenda s’imposà un cens reservatiu de 14 lliures 6 sous 10 diners. Uns anys després Guillem Riera parcel·là i establí aquesta propietat. El 24 d’octubre de 1632 establí a Margarita, viuda de Francesc Vidal, una porció de 4 quarterades amb l’obligació de prestar 9 lliures cens als hereus de Nicolau Berga. Confrontava amb el camí pel qual s’anava a la possessió de Son Espanyol, terres de Mateu Gallur, terres de Jaume Salvà i terres romanents al venedor (ARM, Not. H-15, f. 118v).
El 10 de setembre de 1645 els germans Gabriel, Antoni i Francesc Vidal (probablement fills de Francesc Vidal i Margarita) vengueren la propietat a Antonina Font, viuda de Miquel Colombàs, de la vila d’Esporles, qui el 27 d’abril de 1653 la vengué al conrador Onofre Cañellas, Porro, per preu de 46 lliures i l’obligació de prestar 9 lliures cens als hereus de Nicolau Berga. Aleshores consistia en una peça de terra de 4 quarterades i mitja i tenia cases edificades. Confrontava amb terres de Mateu Sabater, del comprador, de Jaume Pont, de Mateu Gallur i dels hereus de Jaume Salvà (ARM, Not. H-16, f. 90).
Onofre Cañellas morí sense testar. El 25 d’octubre de 1655 la seva viuda, Margarita Pasqual, rebé l’inventari de béns del difunt. Segons el document, en el moment de morir era arrendatari de Belldeport. Tenia un rafal o establit al terme de la ciutat, davant Son Pont de la Terra, d’unes 7 quarterades de superfície, amb unes casetes edificades on vivia el matrimoni (ARM, Not. A-648, f. 310).
De les dues propietats d’Onofre Cañellas, la que aquí ens ocupa fou venuda en un moment que no podem precisar per Gabriel Ferragut (qui actuava com a administrador de l’heretat de Jaume Josep Cañellas) al conrador Joan Ramon, el qual n’apareix com a propietari als estims de 1685: «Stabliments de Son Berga. Pessa de terra y casas de Joan Ramon, dos-centas vuytanta lliuras» (ARM, Not. H-18, f. 321v; ARM, D-1253, f. 200v).
Joan Ramon testà el 14 de novembre de 1692 davant el notari Miquel Bibiloni i disposà una obra pia que fou administrada pel convent de Jesús Extramurs. Per tal de donar compliment a les disposicions testamentàries, el 20 de novembre de 1699 Francesc Villalonga Mir, síndic apostòlic del convent, vengué la propietat al fuster Macià Vallespir per preu de 260 lliures i l’obligació de prestar 9 lliures cens als hereus de Gabriel Berga. Aleshores confrontava amb el camí de Canet i terres dels hereus de Mateu Sabater, Guillem Pont y Vich, Guillem Arrom (antigament de Jaume Josep Cañellas) i Mateu Gallur (ARM, Not. H-18, f. 321v).
A la mort de Macià Vallespir la propietat passà al seu fill Llorenç, pintor, nascut del seu matrimoni amb Margarita Roca. El 1712 Llorenç Vallespir Roca es plantejà la possibilitat de vendre la propietat amb motiu de la seva sortida cap a Roma, però finalment no ho feu (ARM, Not. S-191, f. 137).
Llorenç Vallespir Roca (†1748) testà el 19 de setembre de 1728 davant el notari Pere Antoni Colom i nomenà hereva la causa pia de Ramon Llull. El 30 de desembre de 1799 el paborde de la Seu Joan Binimelis i Guillem Doms, protectors de la causa pia, establiren la propietat al negociant Pere Onofre Ripoll Ripoll per preu de 2.402 lliures. Segons l’escriptura de compravenda, la finca es denominava Son Porro, ocupava una superfície de 4 quarterades, comprenia unes cases edificades i no tenia cap càrrega censal, car el cens de 9 lliures havia estat quitat el 28 de novembre de 1713. Confrontava amb Son Sabater (d’Antoni Mesquida Thomàs, sogre del comprador), terres de Domingo Carrió procedents de Son Pont de la Terra, la propietat anomenada Son Porro Petit o Ca na Vergueta, Son Gallur i el camí de Son Espanyol (ARM, Not. H-14, f. 122v).
Entre el final del segle XVIII i el començament del XIX Pere Onofre Ripoll Ripoll adquirí i agregà a la propietat dues peces de terra situades a l’altra banda del camí de Son Espanyol, ço és, a l’esquerra del camí en direcció a Son Espanyol. Procedien de la propietat o lloc denominat el Racó.
La primera la comprà a l’hortolà Vicenç Borràs, Bleda, el 9 d’agost de 1796 per preu de 200 lliures. Segons l’escriptura de compravenda, ocupava una superfície d’1 quartó, era tenguda sots alou de l’Hospital General i tenia unes cases edificades, algunes figueres i dues o tres murteres. Confrontava amb el camí de Son Espanyol, la síquia de na Bastera i terres de Miquel Camps i Guillem Genestar (ARM, Not. H-26, f. 279).
La segona l’adquirí d’Antonina Aina Vidal, viuda del conrador Rafel Pocoví, el 12 de maig de 1807. Consistia en una peça de terra de mig quartó de nombre d’1 quartó i aquesta de nombre de 5 quarterades, franca de cens. Se situava al lloc del Racó Petit i cal identificar-la amb la propietat que el Plano Topográfico Estadístico del distrito municipal de Palma de Mallorca Capital de las Islas Baleares (1850) cita com a «Cercado de Can Pusa». Confrontava amb les terres de Can Ribes, un establit de Son Pont de la Terra, el camí de Son Espanyol i terres romanents de la mateixa procedència (ARM, Not. H-14, f. 463v).
Pere Onofre Ripoll Ripoll es casà amb Maria Josepa Mesquida Caimari (filla d’Antoni Mesquida Thomàs, mestre major d’obres de la ciutat, i d’Úrsula Caimari), la qual aportà al matrimoni, entre d’altres, una peça de terra contigua denominada Son Sabater que fou agregada a la propietat. Antoni Mesquida Thomàs la tenia per compra a Francesc Tarongí Tarongí i Francesc Tarongí Forteza el 5 de setembre de 1796. Aleshores confrontava amb terres de Domingo Carrió, el camí dels Molins de Canet, terres que foren del pintor Llorenç Vallespir Roca i el torrent de na Bàrbara (ARM, Not. H-26, f. 283).
Segons l’Apeo (1818), la propietat es denominava Can Puça, pertanyia a Pere Onofre Ripoll Ripoll, valia 5.000 lliures i ocupava una superfície de 9 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers i 1 quartó de segona qualitat amb fruiters (que cal identificar amb la porció situada a l’altra banda del camí de Son Espanyol). Comprenia la finca pròpiament dita Son Porro o Can Puça i la peça de terra denominada Son Sabater (ARM, D-1530, f. 209v).
Fruit del matrimoni entre Pere Onofre Ripoll Ripoll (†7-5-1838) i Maria Josepa Mesquida Caimari nasqué Pedro Onofre, qui morí set dies abans que el seu avi Antoni Mesquida Thomàs, per la qual cosa el caràcter d’hereu recaigué damunt Antonio Ripoll Mesquida, nascut el 1806 (Llabrés i Pou, 2012: 372).
Antonio Ripoll Mesquida morí el 7 d’abril de 1869 amb testament tancat que havia disposat el 6 de setembre de 1865, el qual després d’obert fou protocol·litzat el 12 següent pel notari Cayetano Socías Bas. Instituí en la porció llegítima els seus fills Miguel, Antonio, Luis, José, María Antonia i María Josefa Ripoll Palou (casada amb Francisco Salvá Salvá). Nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Magdalena Palou Nadal (†14-3-1895), i propietari, el seu altre fill, Pedro Ripoll Palou. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 de juny següent autoritzada pel mateix notari. El patrimoni del difunt consistia en nombroses cases a la ciutat (a l’Almudaina, al carrer de la Campana, al carrer dels Apuntadors), botigues i magatzems, la possessió de la Mata Escrita (Algaida), una peça de terra de 6 quarterades procedent dels establiments de Son Magraner, alguns horts a Sóller i la propietat anomenada Son Porro o Can Puça, de 9 quarterades de superfície, amb casa rústica i el dret de percebre quatre hores d’aigua cada 15 dies de la síquia de na Bastera. Hi tenia agregat un hort d’1 quartó separat pel camí de Son Espanyol dins el qual hi havia la casa urbana. Era tenguda sots alou de l’Hospital General. La peça de terra de 9 quarterades confrontava al nord amb Ca na Gallura, de Tomás Aguiló; al sud, amb Son Espases Nou, de Jacinto Feliu Ferrá; a l’est, amb Ca na Gallura, Son Espases Nou i Cal Solleric (de Bartolomé Roca), i a l’oest, amb el camí de Son Espanyol. L’hort d’1 quartó confrontava al nord amb terres d’Antonio i Miguel Camps; al sud, amb terres de María Genestar; a l’est, amb el camí de Son Espanyol, i a l’oest, amb terres d’Andrés Castelló procedents de Son Berga mitjançant una síquia (ARM, Cayetano Socías Bas, Any 1869, Semestre 1r, f. 812; RP2, 6816-terme, 1a-2a).
Pedro Ripoll Palou morí el 29 de setembre de 1904 amb testament que havia ordenat el 30 d’octubre de 1903 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereves universals propietàries en parts iguals les seves quatre filles: María Magdalena (†8-10-1917), María de la Asunción, María de la Concepción i María Luisa Ripoll Moragues (casada amb Jerónimo Palou de Comasema Moragas). Deixà a la seva filla primogènita, María Magdalena, una propietat situada a Portopí, a l’actual carrer de Versalles, «con la obligación de permitir mientras la conserve que sus hermanas y su familia puedan servirse de ella para ir a tomar baños de mar en la temporada de verano». Deixà Son Porro o Can Puça a María Luisa. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 de desembre següent autoritzada pel notari Miguel Pons Pons (íd., 4a).
El 3 de febrer de 1920 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, María Luisa Ripoll Moragues vengué la propietat per preu d’11.800 pessetes al misser Sebastián Feliu Fons (íd., 5a).
Mitjançant escriptura de 23 de febrer de 1920 autoritzada per dit notari Massanet, Sebastián Feliu Fons vengué una hora d’aigua per preu de 700 pessetes a la seva cunyada Concepción Blanes Tolosa (casada amb Jorge Dezcallar Montis), qui l’agregà a la seva propietat denominada Can Vedell o l’Olivaret, procedent de Son Bibiloni. El 26 de gener següent davant el notari Mateo Jaume Servera, Sebastián Feliu Fons vengué les tres hores restants, ço és, dues hores a Francisca Pascual Mayol per preu de 200 pessetes i una hora a Miguel Ramón Pons i José Busquets Borrás per preu de 100 pessetes (íd., 6a; RP7, 980-terme, 8a).
Sebastián Feliu Fons morí el 25 de juliol de 1923 amb testament que havia ordenat el 16 de juliol de 1906 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereu universals els seus fills: Francisca, Jacinto, Rafael (comerciant), Sebastián, Tomás (misser) i Josefa Feliu Blanes. Mitjançant escriptures de 9 de febrer de 1925 i 9 de febrer de 1927 autoritzades pel notari Pedro Alcover Maspons acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicaren Rafael i Tomás (RP2, 6816-terme, 7a).
El 27 de febrer de 1941 davant el notari Nicasio Pou Ribas, els germans Rafael i Tomás Feliu Blanes es dividiren els béns que posseïen per indivís i aquesta propietat se l’adjudicà Rafael (íd., 8a).
Mitjançant escriptura de 16 de juliol de 1973 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría s’agregaren en aquesta propietat dues hores d’aigua de la síquia de na Bastera procedents de Son Güells. Fins aleshores aquestes hores d’aigua eren percebudes per les Rotes (Esporles). Al mateix acte se segregà l’hort que comprenia la casa urbana, d’1 quartó de superfície (íd.; RP2, 7659-VI, 1a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 71 del polígon 11 i ocupa una superfície de 46.135 m².
El terme de Palma 