La Vinya d’en Carrió i Can Revell
La propietat té l’origen en l’establiment d’una peça de terra de Son Pont de la Terra efectuada a mitjan segle XVIII. Se situa a prop del monestir de la Real, entre Can Puça, el camí de Son Espases, el camí de Valldemossa i el camí de Son Espanyol. Desconeixem l’origen de l’antropotopònim, que tal volta fa referència a una persona de llinatge Espases vinculada a l’explotació de la propietat. Malgrat la proximitat a Son Espases Vell, ambdues propietats tenen una procedència diferent.
El 16 d’abril de 1760 Guillem Pont de la Terra establí al prevere Antoni Carrió una peça de terra de 28 quarterades de Son Pont de la Terra que confrontava amb una travessia que anava d’aquesta possessió al monestir de la Real (posteriorment camí de Son Espases), terres d’Onofre Aguiló, terres de la mateixa procedència de Vicenç Ferrà, Tonet, el camí reial de Valldemossa, el camí que anava a Son Espanyol (posteriorment camí de la Real), terres d’Antoni Pons, terres de Bartomeu Cardell i Can Sabater. Era tenguda sots alou del bisbe i capítol de la Seu. S’imposà un cens reservatiu de 62 lliures (ARM, Not. P-207, f. 199).
Antoni Carrió, prevere i canonge de la Seu, morí el 26 de gener de 1764 amb testament que havia disposat el 21 anterior davant el notari Nicolau Roca Mora, en què fundà un fideïcomís que recaigué damunt el seu nebot Domingo Carrió Socias de Tagamanent, fill de Domingo i de Joana Aina. El 22 de març de 1801 vengué a Antoni Mesquida Tomàs, fill de Lluc i de Joana Maria, mestre major de les obres reials de la ciutat de Palma, una peça de terra de 3 quarterades que confrontava amb el camí que anava a la Real i Bunyolí, el camí que anava a Son Berga i Esporles, terres del comprador i terreny romanent al venedor (ARM, Not. P-215, f. 361).
Mitjançant escriptura de 24 de maig de 1802 autoritzada pel notari Bartomeu Josep Rosselló, Domingo Carrió Socias de Tagamanent feu donació d’una peça de terra de 4 quarterades a la seva filla Joana Aina Carrió Llabrés (filla de Coloma Llabrés) en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb el capità d’enginyers José Font Anguiano. El 1809 José Font Anguiano fou fet presoner de guerra i traslladat a França. Per a fer front a les despeses que aquest fet generà per a la família, la propietat fou establida al comerciant Jacinto Feliu Togores el 13 d’abril de 1813. S’imposà un cens reservatiu de 18 lliures, el qual fou redimit mitjançant escriptura de 23 de març de 1823 autoritzada pel notari Mateu Mora Carbonell (ARM, Not. P-217, f. 361; ARM, Not. P-267, f. 226v).
Prèviament, mitjançant escriptura de 18 de desembre de 1806 autoritzada pel notari Esteve Bonet, Domingo Carrió Socias de Tagamanent havia venut la resta de la propietat a Jacinto Feliu Togores per preu de 6.000 lliures, de les quals el comprador havia de pagar 2.573 lliures 10 sous 2 diners el tercer dia després de la rematada. Segons l’escriptura de compravenda, es trobava franca de cens, comprenia una caseta, ocupava una superfície de 23 quarterades, 1 quartó i 2 horts i estava dividida en dues porcions pel torrent de Son Berga. Una porció confrontava amb el camí que anava del camí de Valldemossa al monestir de la Real, terres de Gabriel Sastre, terres de Joan Bauçà, el torrent de Son Berga, terres d’Antoni Mesquida i el camí que anava a Son Espanyol. L’altra porció confrontava amb el torrent de Son Berga, el camí que anava del camí de Valldemossa al monestir de la Real, el camí comú dit de Son Berga, terres de Joana Aina Carrió de la mateixa procedència, terres d’Antoni Pons, terres de Bartomeu Cardell i terres de Pere Onofre Ripoll (ARM, Not. P-216, f. 321v).
El 28 d’agost de 1828 davant el notari Macià Sampol, Jacinto Feliu Togores adquirí de les germanes Margalida, Isabel i Aina Cañellas una peça de terra d’1 quarterada denominada Can Revell. Mitjançant escriptura de 14 de febrer de 1830 autoritzada pel mateix notari adquirí d’Isabel Maria Cerdà Castelló i dels seus fills Sebastián i María Cañellas Cerdá una casa amb una peceta de terra denominada Can Revell. Ambdues propietats confrontaven a l’est amb el camí de Valldemossa, i a l’oest, amb el camí de Son Berga. Tot i que foren inscrites al registre de la propietat com a finques independents, es consideraven com una agregació a Son Espases Nou (RP2, 4282-4283-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 3 de juny de 1829 atorgada a la cúria de la Porció Temporal, Jacinto Feliu Togores adquirí de Joan Bauçà Ferrà una peça de terra de 3 quartons de nombre de 2 quarterades procedent de Son Pont de la Terra que confrontava amb terres de Francina Aina Mulet, terres de Cristòfol Sastre i terres del comprador. Joan Bauçà Ferrà era fill de Joan i de Paula i estava casat amb Esperança Roca (ARM, Not. P-220, f. 31v).
El 17 de juny de 1829 Jacinto Feliu Togores capbrevà a la cúria de la Porció Temporal la peça de terra de 23 quarterades, 1 quartó i 2 horts declarant que s’anomenava Son Espases Nou i que procedia de Son Pont de la Terra. Estava dividida en dues porcions i tenia cases edificades. També capbrevà la peça de terra de 4 quarterades que adquirí (1813) de Joana Aina Carrió Llabrés i la de 3 quartons que adquirí (1829) de Joan Bauçà Ferrà (ARM, Not. P-267, f. 226v).
Jacinto Feliu Togores morí als 75 anys el 25 d’octubre de 1842 amb testament i codicil que havia disposat el 8 de març de 1839 i el 8 de maig de 1840, respectivament, davant el notari Pere Joan Ferrer, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus tres fills: Jacinto (misser), Andrés i Sebastián Feliu Bonet (notari), nascuts del seu matrimoni amb Isabel Bonet. A Jacinto li deixà dues terceres parts de la possessió de Son Frau (Marratxí), la possessió de Son Sastre (Calvià) juntament amb la peça de terra camp i bosc denominada Son Marc, el rafal de Can Espases, el Camp de l’Alzina i el Figueral juntament amb el seu dret de 26 hores d’aigua de la síquia de na Bastera, una meitat del Safareig Gran de la Real, l’Hort dels Magraners i la casa on vivia el difunt amb totes les seves pertinences i mobles, situada a la plaça de Cort. A Sebastián li deixà el rafal de Son Espases Nou, antigament la Vinya d’en Carrió i Can Revell, amb totes les seves pertinences i agregats, de 29 quarterades de superfície; les peces de terra de reguiu procedents de la Real denominades la Raconada de Can Horrac i el Safareig de la Real, de 8 quarterades de superfície, juntament amb el seu dret de 27 hores d’aigua de la síquia de na Bastera; la peça de terra anomenada Can Revell, d’1 quarterada de superfície; la casa dita Can Revell amb totes les seves pertinences; unes cases situades al carrer de l’Estudi General i la possessió de Son Camps (Calvià), que el difunt havia adquirit el 1839. A Andrés li deixà el rafal del Secar, que el difunt havia adquirit dels hereus de Francesc Rigo, situat entre els camins de Sóller i Passatemps, juntament amb el seu dret de 12 hores d’aigua de la síquia de na Bastera; la casa botiga i entresols que tenia a la parròquia de Sant Nicolau, al carrer dels Paraires; la casa que el difunt tenia a la parròquia de Sant Jaume, al carrer de Can Ribera, amb totes les seves pertinences i hort agregat que abans era casa; una tercera part de la possessió de Son Frau (Marratxí) i 10.000 lliures en efectiu. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 de novembre següent autoritzada pel mateix notari (ARM, Not. 5976, f. 62).
El 24 de desembre de 1862 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, Sebastián Feliu Bonet vengué a Antoni Coll Muntaner una peça de terra d’1 quartó contigua a Can Cocoví, del comprador. Confrontava amb Son Cocoví, la Vinya de la Real, terra del venedor mitjançant síquia i el camí denominat el Pas de les Tórtores (ARM, CH-671, f. 159).
Sebastián Feliu Bonet, viudo al temps de la seva mort d’Isabel Ferrá, morí als 55 anys el 13 d’octubre de 1866 amb testament que havia disposat el 2 de març anterior davant el notari Pedro José Bonet, en què prellegà al seu fill Jacinto la casa que habitava el testador al carrer de Sant Roc, prellegà al seu fill José una casa situada al carrer de l’Estudi General i en la resta de béns nomenà hereus universals els seus tres fills: Jacinto (misser, casat amb Francisca Fons Humbert), José (militar) i Isabel, ço és, aquesta en 1/5 part, i els altres dos, en 2/5 parts perhom (RP2, 4281-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 30 de desembre de 1881 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, els germans Feliu Ferrá es dividiren els béns hereditaris i Son Espases Nou se l’adjudicà Jacinto. Segons el document, la propietat estava formada per la finca pròpiament dita Son Espases Nou i dues peces de terra denominades la Raconada de Can Horrac i el Safareig de la Real, ocupava una superfície total de 37 quarterades, comprenia casa rústica i urbana i tenia el dret de percebre dues tandes i tres hores d’aigua, ço és, 27 hores d’aigua quinzenals de la síquia de na Bastera. Confrontava al nord amb dita síquia, terra d’hereus de Pablo Romaguera, Can Puça (d’hereus d’Antonio Ripoll Mesquida), terres de Catalina Oliver Balaguer, terres de Sebastián Zanoguera Espases i Margarita Espases Adrover i el camí de Son Berga; al sud, amb el camí de Son Espases, la síquia de na Bastera i un aljub i terres de Jacinto Feliu Bonet; a l’est, amb el camí de Valldemossa, terra de María Genestar, terra d’Antonia Ana Sastre i hereus de Cristòfol Sastre i el camí de Son Espanyol, i a l’oest, amb la síquia de na Bastera, el camí de Can Gasà, el camí de Son Espanyol i el torrent de na Bàrbara, que travessava la propietat d’oest a est (íd., 1a-2a).
El 27 de setembre de 1883 davant dit notari Font, Jacinto Feliu Ferrá vengué al conrador Damián Tous Lladó per preu de 470 lliures la casa amb una peceta de terra denominada Can Revell (RP2, 4282-terme, 1a-3a).
El 14 de novembre de 1894 davant el notari Juan Palou Coll, Jacinto Feliu Ferrá cedí en permuta la peça de terra anomenada Can Revell, d’1 quarterada, als germans Juan i María Morro Genestar i José Simó Genestar (fill de Nicolás Simó Reus) i a Miguel Morro Vich, aquest darrer net i els altres fills de María Genestar Mulet, a canvi de la propietat denominada Can Tonet. La permuta l’havien acordada Jacinto Feliu Ferrá i María Genestar Mulet, però foren els hereus d’aquesta els qui l’elevaren a escriptura pública. Aleshores confrontava al nord amb terra de Tomás Aguiló; al sud, amb terra de Juan Roca Arbona; a l’est, amb el camí de Valldemossa, i a l’oest, amb el camí de Son Berga. Era tenguda sots alou del Sant Hospital i prestava 15 sous cens a Tomás Quint Zaforteza (RP2, 4283-terme, 1a-3a).
El 6 de maig de 1895 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Jacinto Feliu Ferrá vengué Son Espases Nou a Rafael Luis Blanes Massanet per preu de 105.000 pessetes, de les quals el venedor retengué 5.000 pessetes i la resta es destinà a pagar una hipoteca que gravava la finca a favor d’Antonio Bennásar Pons (RP2, 4281-terme, 4a).
Rafael Luis Blanes Massanet morí a Artà el 31 d’agost de 1901 amb testament que havia disposat el 30 de novembre de 1899 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què llegà béns i valors determinats per llegítima als seus fills María Ángeles (casada amb Felipe Villalonga Dezcallar), Petronila (casada amb el misser Sebastián Feliu Fons), María Escolástica Josefina (casada amb el militar Venancio Recio Villalonga), Rosa, Tomás, Isabel, Antonia i Concepción Blanes Tolosa (casada amb Jorge Dezcallar Montis), destinant Son Espases Nou a Petronila. En la resta de béns nomenà hereva usufructuària la seva dona, Josefa Rosenda Tolosa Álvarez, i propietari, el seu fill Rafael Blanes Tolosa (misser). Mitjançant escriptura de 8 de gener de 1902 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, que consistien en dues cases a Artà; les possessions d’Albarca, Can Canals, el Verger i Son Morei (Artà); les possessions de Son Pou i Son Brotat (Son Servera); tres cases a Palma, als carrers de Sant Feliu, Unió i Sol; la possessió de la Teulera, el rafal de Son Espases Nou i una part important de l’Hort d’en Moranta (Palma), on hi havia una fàbrica i un magatzem, la possessió de l’Hostalet (Calvià) i nombrosos crèdits i accions (íd., 7a-8a; ARM, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1902, Protocol 1, f. 59).
Petronila Blanes Tolosa morí als 33 anys el 2 de novembre de 1905 amb testament que havia disposat el 21 de novembre de 1901 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Francisca, Jacinto i Rafael Feliu Blanes, i els pòstums i naixedors, que ho foren: Sebastián, Tomás i Josefa Feliu Blanes. En la resta de béns nomenà hereu universal el seu home, Sebastián Feliu Fons, misser. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 d’abril de següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 4281-terme, 9a).
Mitjançant escriptures de 8 d’abril i 29 de desembre de 1913 autoritzades per dit notari Massanet, Sebastián Feliu Fons i els seus fills vengueren 10 hores d’aigua per preu de 25.000 pessetes a Isabel Siragusa Girau. El 31 de maig de 1913 davant el mateix notari vengueren dues hores d’aigua per preu de 1.200 pessetes a Mateo Amorós Alzina, qui les agregà al seu rafal de Son Cabrer. El 10 d’octubre de 1919 davant el notari Mateo Jaume Servera vengueren tres hores d’aigua per preu de 2.100 pessetes al notari Rafael Togores Palou (RP2, 9272-terme, 2a-4a; RP2, 780-terme, 34a).
Sebastián Feliu Fons morí el 25 de juliol de 1923 amb testament que havia ordenat el 16 de juliol de 1906 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereu universals els seus fills: Francisca, Jacinto, Rafael (comerciant), Sebastián, Tomás (misser) i Josefa Feliu Blanes. Mitjançant escriptures de 9 de febrer de 1925 i 9 de febrer de 1927 autoritzades pel notari Pedro Alcover Maspons acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicaren Rafael i Tomás. Aleshores Son Espases Nou tenia el dret de percebre 12 hores d’aigua cada 15 dies de la síquia de na Bastera (RP2, 9272-terme, 6a).
Mitjançant escriptura de 27 de febrer de 1941 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, els germans Rafael i Tomás Feliu Blanes es dividiren els béns que posseïen per indivís i aquesta propietat se l’adjudicà Rafael (íd., 9a).
A la mort de Rafael Feliu Blanes la propietat passà als seus fills Sebastián (141.412 m² amb les cases) i Rafael Feliu Quadreny (81.758 m²), a la seva viuda, María Quadreny Torres (72.383 m²), i a Rafael Feliu Sampol (6.900 m²) (RP2, 18214-VI, 1a; RP2, 29264-VI, 1a; RP2, 42981-VI, 1a).
Després de les segregacions practicades, la propietat ocupava (1993) una superfície de 141.412 m² i comprenia casa rústica i urbana, jardí, safareig i altres dependències i les porcions denominades la Punta, l’Hortó, el Sementer de Can Ribes i el Sementer de Can Tonet. Confrontava al nord amb les porcions segregades denominades el Sementer de Can Revell (mitjançant el torrent de na Bàrbara) i la Cometa; al sud, amb el camí de Son Espases i Can Bieló; a l’est, amb la carretera de Valldemossa, la porció segregada denominada el Sementer de Can Revell (mitjançant el torrent de na Bàrbara) i Can Bieló, i a l’oest, amb terrenys de la mateixa procedència mitjançant un camí veïnal. Tenia dret de percebre vuit hores d’aigua cada 15 dies de la síquia de na Bastera (RP2, 37449-VI, 1a).
María Genestar Mulet morí el 7 de març de 1892 amb testament que havia disposat el 10 d’octubre de 1884 davant el notari Juan Palou Coll, en què destinà mitja quarterada d’aquesta peça de terra al seu fill José Simó Genestar, i la mitja quarterada restant, al seu net Miguel Morro Vich (RP2, 4283-terme, 4a).
José Simó Genestar, picapedrer, morí als 42 anys el 29 d’octubre de 1917 amb testament que havia ordenat el 31 de maig de 1913 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: María (casada amb Sebastián Juan Pujol), Nicolás, Leonardo, José (soldat del batalló d’enginyers) i Rosa Simó Reus, i els fills pòstums i naixedors, que ho fou Juan Simó Reus (n. 16-1-1917). En la resta de béns nomenà hereva universal la seva dona, Francisca Reus Vila. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 2 d’octubre de 1918 autoritzada pel mateix notari (RP2, 4283-terme, 5a).
El 3 d’abril de 1943 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada vengueren la mitja quarterada de Can Revell per preu de 850 pessetes a Jaime Riutort Cabrer (íd., 9a).
Jaime Riutort Cabrer morí el 31 de març de 1970 amb testament que havia disposat el 18 de juny de 1964 davant dit notari Chacártegui, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos feu diversos llegats a les seves nebodes Margarita Roig Picornell, Magdalena Riutort Capó i María Frau Sabater, i en la resta de béns nomenà hereu universal el seu nebot Guillermo Coll Riutort, agricultor, qui s’adjudicà aquesta propietat. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 19 d’agost següent autoritzada pel mateix notari (íd., 10a).
El 14 de novembre de 1894 davant el notari Juan Palou Coll, Miguel Morro Vich vengué la mitja quarterada de Can Revell per preu de 1.500 pessetes al jornaler Nicolás Simó Reus (†22-2-1923). Confrontava a l’oest amb la porció que s’adjudicà José Simó Genestar (RP2, 6546-terme, 2a).
Mitjançant escriptura de 20 de juny de 1906 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera, Nicolás Simó Reus donà la propietat al seu fill José Simó Genestar (íd., 5a).
José Simó Genestar, picapedrer, morí als 42 anys el 29 d’octubre de 1917 amb testament que havia ordenat el 31 de maig de 1913 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: María (casada amb Sebastián Juan Pujol), Nicolás, Leonardo, José (soldat del batalló d’enginyers) i Rosa Simó Reus, i els fills pòstums i naixedors, que ho fou Juan Simó Reus (n. 16-1-1917). En la resta de béns nomenà hereva universal la seva dona, Francisca Reus Vila. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 2 d’octubre de 1918 autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa de dos aiguavessos, planta baixa i alts (íd.: 6a, 10a).
Francisca Reus Vila morí el 3 de novembre de 1955 amb testament que havia disposat el 23 d’octubre de 1943 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què instituí en la porció llegítima el seu fill Nicolás i nomenà hereus en parts iguals els altres fills: María, Leonardo, José, Rosa i Juan Simó Reus. Mitjançant escriptura de 6 d’agost de 1959 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo, els germans María, Leonardo, Rosa i Juan Simó Reus vengueren les seves respectives parts indivises de la propietat per preu global de 1.001 pessetes al seu germà José i a la seva dona, Catalina Ferrer Font (íd., 13a-14a).
El terme de Palma 