La propietat se situa entre el carrer del Pinar, el rafal de la Real o la Vinya Vella, els establits del Pinaret de la Real i establits de Son Anglada procedents del camí Vell d’Esporles, que la separen del carrer de Joan Mascaró i Fornés. Procedeix del territori de l’extingit monestir de la Real.
Durant el Trienni Liberal i en virtut de l’aplicació del decret de primer d’octubre de 1820, se suprimiren tots els monestirs, convents i col·legis dels ordes militars i passaren a formar part del conjunt de propietats que reberen el nom de béns nacionals. Poc després el monestir de la Real fou adquirit per la Diputació Provincial, que emprà el lloc com a llatzeret durant l’epidèmia de pesta groga que assolà la ciutat el 1821. Posteriorment la Diputació decidí parcel·lar i establir la major part de les terres del monestir. Els nous propietaris iniciaren la configuració d’un espai integrat per tot un seguit de rafals de major o menor extensió que sovint prengueren el nom dels seus posseïdors. Fou així com nasqué la propietat rústica coneguda amb el nom del Pinaret de la Real.
El 1823 Jaume Costa adquirí de la Diputació Provincial la propietat denominada el Pinaret. No hem pogut trobar l’escriptura d’establiment d’aquesta finca, però apareix documentada a les confrontes del Molí dels Dimonis (ARM, Not. P-1338, f. 280).
Posteriorment passà a Martí Mir Salom, qui morí als 73 anys l’11 de novembre de 1842 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Jaume Rosselló, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Caterina Oliver Peña, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Miguel (†25-2-1883), fabricant de pells adobades; Martín (†24-1-1883), fabricant de pells adobades; Antonia (†15-12-1896); Magdalena (†9-2-1901); Jaime, prevere (†8-10-1853), Antonio (†19-1-1853) i Juan Mir Oliver. Prellegà a la seva dona una casa amb pati situada a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer de Can Salom, marcada amb el nombre 69 de la illeta 36. Segons escriptura de 10 d’abril de 1865 autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy, aleshores la propietat consistia en una peça de terra camp i arbrat, tenia casa rústica i urbana, ocupava una superfície de 6 quarterades i confrontava al nord amb el carreró de la Vinya; al sud i a l’est, amb terres de Juan Aguiló Valentí, Cera, i a l’oest, amb Can Llobera, de Macià Bosch Mas, Llobera, i terres de Pablo Martorell (RP2, 294-terme, 1a-3a).
El 1865 Caterina Oliver Peña i els seus fills iniciaren l’establiment d’una part del Pinaret de la Real a partir d’un plànol protocol·litzat pel notari Gregorio Vicens Bordoy que dividia la propietat en 38 trasts. Es creà un camí d’establidors de 16 pams d’ample (actual carrer de València) per a donar accés a les parcel·les, el qual arrancava del carreró de la Vinya, també documentat a les escriptures d’establiment com a «camino denominado carreró entre la Viña y el Pinar». Els compradors pagaven un preu d’entrada i la resta s’abonava mitjançant la prestació anual d’un cens reservatiu. Entre els pactes estipulats a les escriptures d’establiment, els adquisidors tenien dret de construir al camí d’establidors una síquia tapada i subterrània: «La porción de tierra enajenada lleva el derecho de construir en el camino de establecedores que se ha citado una acequia tapada y subterránea de modo que no embarace el uso del mismo camino a personas ni carruajes para recibir el agua que acaso pueda o tenga derecho de recibir el poseedor de la misma, y además el de recibir dicha agua sirviéndose de la boquilla, vulgo fibla, que el mismo poseedor podrá abrir a sus costas.» Entre 1865-69 s’establí una superfície total d’1 quarterada i mitja. Les escriptures de compravenda se signaren davant dit notari Vicens. Els compradors foren el picapedrer Rafael Jaume Llinás, qui adquirí (9-7-1865 i 15-1-1866) una porció de 66 destres que comprenia els trasts nombres 1-2 i 7-8; el picapedrer Bartolomé Pujol Buades, qui adquirí (9-7-1865) una porció de 32 destres que comprenia els trasts nombres 5-6; el jornaler Francisco Hernández Vicens, qui adquirí (9-7-1865) una porció de 53 destres que comprenia els trasts nombres 36-38; el picapedrer Gregorio Ginard Obrador, fill de Gabriel i de Joana Aina, qui adquirí (25-3-1866) el trast nombre 34, de 14 destres; Juana Ginard Bennásar, filla de Gregorio i de María, casada amb Gabriel Riera Martorell, qui adquirí (25-3-1866 i 13-10-1867) els trasts nombres 33 i 35, de 14 destres cada un; el forner Jorge Mayol Arbona, qui adquirí (15-1-1866) una porció de 35 destres que comprenia els trasts nombres 3-4; el jornaler Antonio Mesquida Mora, qui adquirí (20-11-1866) una porció de 62 destres que comprenia els trasts nombres 9-12; Magdalena Tous Porcel, viuda de Juan Portell, filla d’Onofre i d’Antonina, qui adquirí (10-2-1868) una porció de 56 destres que comprenia els trasts nombres 27-30; Catalina Tous Porcel, casada amb Rafael March Martorell, qui adquirí (11-11-1868) una porció de 226 destres que comprenia els trasts nombres 13-26, i el jornaler Antonio Salas Verdera, qui adquirí (30-1-1869) una porció de 28 destres que comprenia els trasts nombres 31-32 (RP2, 294-terme).
Caterina Oliver Peña, viuda al temps de la seva mort de Martí Mir Salom, morí als 88 anys el 19 de setembre de 1871 amb testament que havia ordenat el 14 de març de 1854 davant el notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereus universals propietaris els seus fills Miguel, Martín, Antonia, Magdalena i Juan Mir Oliver. Aquest darrer morí en una data desconeguda sense deixar descendència. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 de juny de 1874 autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy. Després de l’establiment d’una part de la propietat, la superfície havia restat reduïda a 4 quarterades i mitja. Confrontava al nord amb el carreró entre la Vinya i el Pinar; al sud, amb terres de successors de Juan Aguiló Valentí; a l’est, amb els establits del Pinaret de la Real, i a l’oest, amb establits de Son Anglada procedents del camí Vell d’Esporles (íd., 16a).
Miguel Mir Oliver morí als 69 anys el 25 de febrer de 1883 amb testament que havia disposat dos dies abans davant el notari Juan Planas Palou, en què nomenà hereu universal propietari el seu pubil, Martín Mir Bennásar, únic descendent dels germans Mir Oliver, el qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 7 de gener següent autoritzada pel mateix notari (íd., 17a-20a).
Martín Mir Bennásar, metge, morí als 62 anys el 17 de febrer de 1922 amb testament que havia ordenat el 29 de novembre de 1912 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva universal propietària la seva pubila, Ángela Mir Durán, casada amb José Luis Antonio Cardell Arias (íd., 21a).
El 5 de juliol de 1933 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Ángela Mir Durán vengué la propietat per preu de 4.500 pessetes a Antonio Miquel Bonet, qui mitjançant escriptura de 26 de setembre de 1962 autoritzada pel notari José Masot Novell la donà al seu fill José Miquel Serra, comerciant (íd., 22a-23a).
El terme de Palma 