Tal com explicam a les fitxes del monestir de la Real i Son Espases Vell, l’Hort dels Magraners formava part del territori dels monjos cistercencs. Durant el Trienni Liberal i en virtut de l’aplicació del decret de primer d’octubre de 1820, se suprimiren tots els monestirs, convents i col·legis dels ordes militars i passaren a formar part del conjunt de propietats que reberen el nom de béns nacionals. Poc després el monestir de la Real fou adquirit per la Diputació Provincial, que decidí parcel·lar i establir la major part de les terres.
Mitjançant escriptura de 14 de juliol de 1823 autoritzada pel notari Francesc Pujol, Jacinto Feliu Togores adquirí de Pere Maria Canals i Joan Sorà, vocals de la Diputació Provincial, les peces de terra denominades el Figueral (13 quarterades i mitja), el Camp de les Alzines (12 quarterades) i l’Hort dels Magraners (mitja quarterada). Aquesta darrera comprenia la cotxeria de les cases dels arrendataris i un hortet sense dret d’aigua que confrontava amb una travessia per la qual s’anava del monestir al camí de Valldemossa, l’Hort Gran i terres i cases de Francesc Oleo Carrió de la mateixa procedència (ARM, Not. P-1338: f. 252, 258, 268).
Aquestes i altres propietats que adquirí Jacinto Feliu Togores foren agregades a Son Espases Vell, que fou successivament de Jacinto Feliu Bonet (1842), Francisca Villalonga Feliu (1888), Juan Villalonga Mateu (1888), Juan Villalonga Feliu (1907), Rafael Amorós Alzina (1919), Margarita Esperanza Amorós Amorós (1939), María Isabel Villalonga Amorós (1958) i els germans Felipe, Juan, María del Carmen, María Margarita i María Isabel Puigdorfila Villalonga (1984) (RP2: 1723-terme, 34205-III, 20229-VI).
Mitjançant escriptura de 27 de maig de 1987 autoritzada pel notari Raimundo Clar Garau, els germans Puigdorfila Villalonga vengueren l’Hort dels Magraners per preu de 300.000 pessetes a Juan Villalonga Amorós. Ocupava una superfície de mitja quarterada i comprenia una cotxeria (RP2, 24858-VI, 1a).
Juan Villalonga Amorós es casà en primeres núpcies amb María Rosselló Coll i en fou fill Juan Villalonga Rosselló. En segones núpcies es casà amb Margarita Garí Salom i en fou filla Margarita María Villalonga Garí. Morí el 30 de setembre de 1997 amb testament que havia disposat el 21 d’abril de 1994 davant el notari Rafael Gil Mendoza, en què nomenà hereva universal la seva dona, Margarita Garí Salom, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 d’octubre de 2002 autoritzada pel mateix notari (íd., 3a).
El 10 d’octubre de 2002 davant el notari Luis Pareja Cerdó, Margarita Garí Salom vengué la propietat a l’entitat La Sirenita 10 SL, que l’adquirí representada per Antonio Roca Olsen (íd., 4a).
El terme de Palma 