Can Oleo

Les Veles de la Real

La propietat se situa entre els camins de la Real i de Son Cabrer. Procedeix del territori de l’extingit monestir de la Real. Pren nom de la família Oleo, qui en fou propietària fins al 1916.

Durant el Trienni Liberal i en virtut de l’aplicació del decret de primer d’octubre de 1820, se suprimiren tots els monestirs, convents i col·legis dels ordes militars i passaren a formar part del conjunt de propietats que reberen el nom de béns nacionals. Poc després el monestir de la Real fou adquirit per la Diputació Provincial, que emprà el lloc com a llatzeret durant l’epidèmia de pesta groga que assolà la ciutat el 1821. Posteriorment la Diputació decidí parcel·lar i establir la major part de les terres del monestir. Els nous propietaris iniciaren la configuració d’un nou espai integrat per tot un seguit de rafals de major o menor extensió que prengueren el nom dels seus posseïdors. Fou així com nasqué la propietat rústica coneguda amb el nom de Can Oleo, abans les Veles de la Real.

Mitjançant escriptura de 28 de juny de 1823 autoritzada pel notari Francesc Pujol Esteva, la Diputació Provincial establí a Francesc Oleo Carrió la peça de terra denominada les Veles, de 14 quarterades i mitja, per preu d’entrada de 2.013 lliures i cens reservatiu de 18 lliures per cada quarterada. Confrontava amb el Camp del Figueral i el Camp de les Alzines, de Jacinto Feliu, el camí de Son Cabrer i el camí de la Real (ARM, Not. P-1338, f. 233).

El 6 de juliol següent davant el mateix notari, Francesc Oleo Carrió adquirí de la Diputació Provincial per preu d’entrada de 20 lliures la casa urbana dels antics conductors de les terres del monestir de la Real, l’estable gran, altres dependències i terra contigua (íd., 249).

Francesc Oleo Carrió era fill del metge Miquel Oleo Quadrado i d’Antonina Carrió. Nasqué a Ciutadella el 21 de febrer de 1779. Estudià la carrera de medicina amb son pare i es llicencià a la Universitat de Pisa. Morí el 15 de maig de 1838 amb testament que havia disposat el 9 anterior davant el notari Joan Muntaner Riera, en què nomenà hereu universal el seu pubil, Miguel Oleo Estade, nascut del seu matrimoni amb Margalida Estade Gomila, filla de Mateu Estade Bibiloni i d’Isabel Gomila (Ferrer, 2002: 106; ARM, ECR-824, 2a foliació, f. 21).

Miguel Oleo Estade, metge, es casà amb Catalina Pujol Sancho (†27-10-1886) i en foren fills Francisco, Margarita i Catalina Oleo Pujol (casada amb Andrés Sureda). Morí el 8 d’agost de 1853 amb testament que havia disposat el 24 de juny anterior davant el notari Joan Muntaner Riera, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietari, el seu fill, Francisco. Aleshores la propietat tenia casa, ocupava una superfície de 14 quarterades i mitja i valia 219.530 rals 32 morabatins. Confrontava al nord amb terres de Jacinto Feliu; al sud i a l’est, amb el camí de Son Cabrer (ara camí dels Reis), i a l’oest, amb el camí de la Real i la carretera antiga de Valldemossa. Tenia dret de percebre una tanda i dues hores i mitja d’aigua cada 15 dies de la font d’en Baster. Prestava 190 lliures 11 sous 2 diners cens a la Diputació Provincial, 37 lliures 13 sous 2 diners cens de nombre de 278 lliures cens a Jaume Sitjar Gelabert i 49 lliures 15 sous 8 diners cens al Consolat Nacional. La tenia arrendada Pedro José Balle Mateu per temps de quatre anys (que havien d’acabar el 28 de setembre de 1856) i per la quantitat total de 27.238 rals 25 morabatins (RP2, 6325-terme: 1a, 2a-4a).

Catalina Pujol Sancho arrendà la propietat a Gabriel Camps Cañellas per temps de quatre anys (que havien d’acabar el 29 de setembre de 1864) i per la quantitat total de 33.015 rals 22 cèntims (íd.).

Francisco Oleo Pujol es casà amb María Margarita Sureda Sancho (†15-8-1912) i en foren fills Miguel, Juan, Catalina i Coloma Oleo Sureda (†1902). Morí el 15 de febrer de 1901 amb testament que havia ordenat el 24 de juliol anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietari, el seu fill Miguel. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 14 d’agost següent autoritzada pel mateix notari (íd., 5a-6a).

El 24 de març de 1916 davant dit notari Massanet, els germans Oleo Sureda, representats pel conrador santjoaner Gaspar Oliver Mas, vengueren la propietat per preu de 25.000 pessetes a Juan Aguiló Valentí, Cera (íd., 11a).

Juan Aguiló Valentí era fill del comerciant Juan Aguiló Valentí (†1865), Cera. Es casà amb María Aguiló Valentí, Cetre, i en foren fills Rosa, Josefa, María, Dolores, Juana, Mercedes i Juan Aguiló Aguiló. Morí el 2 de gener de 1933 amb testament que havia ordenat el 2 de desembre de 1931 davant dit notari Massanet, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, i propietaris amb designació de béns, aquesta i els seus fills. Mitjançant escriptura de 31 de març següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Juan (íd., 14a).

Juan Aguiló Aguiló es casà amb María del Carmen Lluna Gordillo (†29-4-1996) i en foren fills Juan, José Manuel i Antoni de Pàdua Rafel Aguiló Lluna. Morí sense testar a València el 2 de desembre de 1961, i en acte de 15 de febrer següent dictat pel jutjat de primera instància nombre dos de Palma en foren declarats hereus en parts iguals els seus tres fills. Mitjançant escriptura de 3 d’agost de 1981 autoritzada pel notari Raimundo Clar Garau acceptaren i es dividiren els béns hereditaris, i aquesta propietat se l’adjudicà Antoni de Pàdua Rafel (RP2, 21333-VI, 1a).

En sessió plenària de 30 d’abril de 1987 l’Ajuntament de Palma aprovà l’expedient expropiatori d’una porció de Can Oleo de 4.002,35 m² motivat per l’ampliació de l’antic camí de Son Cabrer (ara camí dels Reis). Confrontava al sud i a l’est amb l’actual camí dels Reis, i a l’oest, amb el camí de la Real. El 3 de maig de 1989 la Comissió de Govern aprovà l’expedient. L’acta d’ocupació i pagament fou signada a les cases consistorials el 26 de juny següent a les 9:30 (RP2, 31451-VI, 1a).

El 6 d’agost de 1996 la Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca acordà traslladar la creu dels Monjos (ubicada a la confluència dels camins dels Reis i de la Real, a 500 metres lineals del monestir) a la seva localització actual, a només 152 metres. Per tal d’instal·lar-hi la creu fou necessari expropiar una porció de 162,42 m² de Can Oleo situada davant les cases. L’acta de cessió havia estat signada el 20 de juliol de 1995 per Carlos Ripoll Martínez de Bedoya, tinent de batle d’Urbanisme, José Grimalt Llull, lletrat assessor de la Gerència d’Urbanisme, i Antonio Chacártegui Gayá, tècnic de l’Administració General (RP2, 21333-VI, 1a).

Aquesta actuació suposà la reducció del diàmetre de protecció del monestir, que passà d’un quilòmetre a 400 metres, i aviat es produí una temptativa d’urbanitzar la zona. El 17 de febrer de 2011 el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears dictà que el trasllat de la creu de terme suposà un dany al patrimoni perquè afectava la integritat del conjunt històric protegit com a BIC i anul·là l’acord adoptat el 6 d’agost de 1996 per la Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca (TSJIB, Sentència n. 3/2011).