La propietat se situava entre el territori del monestir de la Real, Son Cabrer, el Bany dels Moros, el camí de Valldemossa i Son Pont de la Terra. Les successives divisions, compres i agrupacions de la Casa Llarga durant els segles XVII, XVIII i XIX propiciaren la formació d’altres propietats com ara Son Espases Vell, Can Blanc, Can Barbanegra, la Casa Nova i Son Pi. Desconeixem l’origen del topònim, que ja apareix documentat al primer terç del segle XVI.
Les notícies més antigues que en tenim són del 25 de gener de 1533, quan Jaume Pujol, abat del monestir de la Real, establí una porció de 13 quarterades amb casa al moliner Guillem Collell. Era tenguda sots domini directe del bisbe i capítol de la Seu. Confrontava amb el camí que anava de la Real a Valldemossa, el rafal i terres de Felip Pere (Son Pont de la Terra), el camp d’en Sureda (el Fossar dels Moros) i terres romanents al monestir. En aquell moment el rafal de la Casa Llarga era considerat una part integrant del territori dels frares cistercencs, però, com s’ha vist, sots diferent domini directe (ACM, 3002, f. 106).
En un moment que no podem determinar Guillem Collell reté la propietat i els frares de la Real l’establiren al conrador Agustí Darder, natural de Felanitx, imposant un cens reservatiu de 7 lliures. L’escriptura proporciona les mateixes confrontes assenyalades anteriorment i indica que el camp que el 1533 era d’en Sureda, aleshores pertanyia a Miquel Anglada (ACM, 3003, f. 117; ARM, Not. P-230, f. 43v).
Posteriorment en fou propietari el moliner Onofre Salvador, qui testà el 6 de juliol de 1580 i nomenà hereva universal la seva pubila, Antonina Salvador, casada amb el notari Magí Perelló. Segons sembla, Onofre Salvador la tenia com a hereu de son pare, Pasqual Salvador. El 3 de desembre de 1604 Antonina Salvador l’establí al conrador Antoni Calafat amb l’obligació de pagar els censals a què estava obligada: 5 lliures 8 sous a un benefici fundat a l’església de Santa Eulàlia, 1 lliura a Jaume Pont de la Terra i 32 sous al monestir de la Real. Confrontava amb el camí de Valldemossa, el camí dels Molins Drapers, terres del monestir de la Real i el Bany dels Moros, de pertinences de Son Cabrer (ARM, Not. P-179: f. 179, 245).
Antoni Calafat testà el 16 de gener de 1613 davant el notari Magí Perelló i nomenà hereu universal el seu fill Sebastià, qui al testament que disposà el 6 de juny de 1632 davant el mateix notari nomenà hereu universal el seu fill Antoni. Aquest morí intestat i sense deixar descendència i per aquest motiu fou heretada per les seves ties Margarita, Antonina i Caterina Calafat, germanes de Sebastià. Caterina morí el 29 d’agost de 1650 amb testament que havia disposat dos dies abans davant el notari Joan Pont, en què nomenà hereva universal la seva germana Antonina, qui esdevengué així propietària de dues terceres parts indivises del rafal (ARM, Not. 6548, f. 59v).
El 3 de juliol de 1653 davant el notari Macià Garcia, Antonina Calafat (viuda del fuster Joan Mut) i el seu cunyat Pere Pou (viudo de Margarita Calafat, en nom del seu fill Pere Joan) es dividiren la Casa Llarga. Pou, en dit nom, s’adjudicà una tercera part de les cases i una porció del territori que confrontava amb el monestir de la Real i terres de Son Pont de la Terra. A més, es reservà un camí sender per a accedir a la seva propietat. D’altra banda, Antonina Calafat s’adjudicà les terres restants i les cases amb la condició que temporalment havia de cedir-ne una tercera part al seu cunyat fins que aquest en construís unes de noves, així com constituir una servitud de pas per a garantir-li l’accés a la seva propietat. La part que s’adjudicà Pere Pou prengué per nom Son Pou i esdevengué la base del que posteriorment es conegué com a Son Espases Vell. La part que s’adjudicà Antonina Calafat conservà el topònim original de la Casa Llarga (íd.).
El 10 d’octubre de 1662 Antonina Calafat establí la propietat a Jerònima Llampayes, casada amb el sastre Onofre Miralles. Aleshores ocupava una superfície de 10 quarterades i confrontava amb la propietat de Pere Pou, terres del monestir de la Real, Son Cabrer, Son Pont de la Terra i el camí reial de Valldemossa (ARM, Not. P-247, f. 146).
El 25 d’agost de 1690 Onofre Miralles i Jerònima Llampayes vengueren la propietat a l’hortolà Antoni Martí (ACM, 2956, s/f).
Antoni Martí testà l’11 de febrer de 1690 davant el notari Bartomeu Mir i nomenà hereu universal el seu fill Joan. Disposà diversos llegats als seus altres fills: Antoni, Josep i Miquel. Deixà a Miquel una porció de la Casa Llarga de 3 quarterades sense cases situada a la part més propera al monestir de la Real, i a Joan, la part restant del rafal amb la condició que havia de construir un pis més damunt les cases per a residència del seu germà, a més de donar-li empriu en la font (ARM, Not. M-1653, f. 610).
La part que correspongué a Miquel Martí fou objecte de diverses segregacions al llarg de les dècades següents. La majoria de les parcel·les foren adquirides pel propietari de Son Pou, posteriorment Son Espases Vell, i agregades en aquesta propietat.
Així, el 7 de febrer de 1718 Miquel Martí establí al conrador Bartomeu Llodrà una peça de terra d’1 quarterada plantada d’ametlers i garrovers que confrontava amb Son Pont de la Terra, el rafal de Son Pou (de Gabriel Rafel Aguiló Cortès), terres del seu nebot Joan Martí i les 2 quarterades romanents al venedor. El 28 de juliol de 1745 Joan Llodrà, fill i hereu de Bartomeu Llodrà (†18-9-1725), vengué una porció de 3 quartons a Agustí Antoni Aguiló Cortès, propietari de Son Pou (ARM, Not. P-202, f. 138; ARM, Not. P-205, f. 175).
El 10 de gener de 1723 vengué a Gabriel Rafel Aguiló Cortès una peça de terra d’1 quarterada plantada de figueres i ametlers que confrontava amb terres de la Real, terres de Joan Martí (nebot del venedor), terres del venedor, les terres del conrador Bartomeu Llodrà abans esmentades i el rafal de Son Pou (del comprador) (ARM, Not. P-203, f. 70).
L’11 de desembre de 1729 Margalida Miralles, viuda de Miquel Martí, Barrobí, com a administradora dels béns dels fills comuns, vengué a Gabriel Rafel Aguiló Cortès una peça de terra d’1 quartó que confrontava amb terres d’Elisabet Thomàs (viuda de Joan Martí) de la mateixa procedència, terres del comprador i terres romanents a la venedora (íd., f. 506).
Fills de Miquel Martí i de Margalida Miralles foren Joan Antoni, Maria i Magdalena Martí Miralles (†30-10-1763). Aquesta darrera es casà amb Antoni Cerdà i en fou filla Antonina Cerdà Martí, casada amb Antoni, la qual el 20 de novembre de 1782 capbrevà la porció de la Casa Llarga que correspongué al seu avi Miquel Martí. Després de les vendes i establiments havia restat reduïda a una peceta de terra d’1 quartó amb una casa edificada. Confrontava amb terres de Domingo Cortès Cortès, Bossa, de la mateixa procedència i terres de Sebastià Cerdà procedents de la part de la Casa Llarga que s’adjudicà Joan Martí. El 15 d’abril de 1783 Antonina Cerdà Martí la vengué a Domingo Cortès Cortès, Bossa, a qui també havia venut el 14 de febrer de 1780 una peça de terra d’1 quartó procedent d’una peça de terra de 3 quarterades que confrontava amb terres de la venedora i terres de Bruno Cortès Aguiló, fill del comprador (ARM, Not. P-262, f. 376; ARM, Not. P-212: f. 189v, 450).
Prèviament, mitjançant acte judicial de renúncia signat el 26 de novembre de 1778, Antonina Cerdà Martí s’havia vist obligada a entregar a la seva parenta Joana Ferragut, filla d’Antoni Ferragut, Blanc, una peça de terra de mig quartó procedent d’aquesta propietat per qüestions hereditàries. El 7 de desembre de 1778 Joana Ferragut la vengué a Domingo Cortès Cortès, Bossa (ARM, Not. P-212, f. 77).
La part que correspongué a Joan Martí també fou objecte de diverses segregacions que donaren lloc a propietats noves: la Casa Nova, Can Barbanegra, Son Pi i Can Blanc.
Joan Martí, Barrobí, testà el 28 de gener de 1705 davant el notari Rafel Ginard i nomenà hereva usufructuària la seva dona, Elisabet Thomàs, i propietari, el seu fill Joan. El 16 de novembre de 1719 la viuda vengué al conrador Pere Vicenç Castelló (qui aleshores habitava al rafal de Son Cabrer) una peça de terra de 3 quarterades plantada d’ametlers i garrovers que confrontava amb el camí reial de Valldemossa, Son Pont de la Terra, la peça de terra de Bartomeu Llodrà abans esmentada, les terres de Miquel Martí també referides anteriorment i terrenys romanents. Es pactà que la venedora havia de donar espai al comprador per a passar l’aigua de la síquia fins a la font que hi havia a les cases del lloc de la Casa Llarga, i li havia de cedir un camí de tres peus d’amplària per a poder anar a les terres i prendre aigua de la font fins que el comprador n’hagués construïda una de nova, concedint-li un termini de 10 anys per a fer-ho. El preu fou de 12 lliures i l’obligació de pagar nombrosos censals. La propietat de Pere Vicenç Castelló es conegué amb el nom de la Casa Nova fins que a mitjan segle XIX es dividí i donà lloc a les propietats denominades Can Barbanegra i Son Pi (ARM, Not. P-202, f. 206).
Per la mort sense descendència de Joan Martí Thomàs, la propietat fou dividida entre les seves germanes: Antonina i Elisabet, casades amb els conradors Antoni Ferragut i Antoni Cerdà, respectivament. L’escriptura de divisió se signà el 31 de maig de 1735 davant el notari Joanot Mir. Antonina s’adjudicà una porció de 2 quarterades i 4 sous que confrontava amb el camí de Valldemossa, Son Pou i la resta de la propietat «des de la fita qui se troba en dit camí de Valldemossa tirant dret a un amel·ler per darrera de un jardinet contiguo a les cases de dit rafal». S’obligà a pagar 2 lliures 5 sous cens de nombre de 4 lliures 10 sous cens que prestava l’íntegra propietat. Amb el temps aquesta propietat es conegué amb el nom de Can Blanc, malnom d’Antoni Ferragut. D’altra banda, Elisabet s’adjudicà les cases majors, el jardinet i les terres restants amb l’obligació de pagar les 2 lliures 5 sous cens restants. Segons la capbrevació que Elisabet Martí Thomàs efectuà el 6 de gener de 1741, la seva porció ocupava una superfície de 7 quartons amb les cases (ARM, Not. M-1989, f. 67; ARM, Not. P-255, f. 198).
Elisabet Martí Thomàs morí sense testar el 22 d’octubre de 1750. En fou fill i hereu Sebastià Cerdà Martí, qui també morí intestat el 13 d’octubre de 1769. Aleshores la propietat passà a la filla d’aquest, Isabel Maria (nascuda del seu matrimoni amb Margalida Castelló), la qual apareix a l’Apeo (1818) com a propietària de la Casa Llarga. Segons aquest document, tenia cases i ocupava una superfície de 2 quarterades de terra de segona qualitat (ARM, Not. P-269, f. 295; ARM, D-1530, f. 218).
Mitjançant escriptura de 29 de setembre de 1839 autoritzada pel notari Joan Oliver Mascaró, Isabel Maria Cerdà Castelló vengué al conrador Miquel Ribas Espases una porció de mitja quarterada i 42 destres que confrontava amb terres de Miquel Castelló, de Can Espases, i la resta de la propietat, que, com es veurà posteriorment, fou venuda pel conrador Matías Cañellas Cerdá a Miguel Fluxá Palet mitjançant escriptura de 4 de juny de 1870 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner (ARM, Not. P-269, f. 343v).
Miquel Ribas Espases, fill de Miquel i de Joana Aina, viudo en primeres núpcies de Magdalena Femenia i casat en segones núpcies amb Caterina Jofre, morí el 6 de març de 1842 amb testament i codicil que havia ordenat al lloc de Can Ribes l’11 de juny de 1839 i el 15 de juny de 1840, respectivament, davant el notari Joan Oliver Mascaró, en què llegà en concepte de llegítima a cadascun seus fills Juan, Bartolomé i Jaime Ribas Femenía una peça de terra d’1 quarterada de nombre de 4 quarterades procedents del sementer de Baix de Can Ribes. A més, a Juan li deixà una porció de 80 destres de la Casa Llarga; a Bartolomé, una porció de 90 destres de la Casa Llarga i una casa dins el mateix territori, i a Jaime, una porció de mitja quarterada de la Casa Llarga. A la seva dona, Caterina Jofre, li deixà l’usdefruit de la Casa Llarga. Nomenà hereu universal el seu fill Miguel. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 de desembre de 1861 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà (RP2, 342-terme, 1a).
Juan Ribas Femenía morí el 10 de març de 1878 amb testament que havia disposat el 2 anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Tomasa Romaguera Bonet, i propietaris amb designació de béns: Magdalena Ribas Llambías, Magdalena Ribas Calafell, els germans Rafael i María Sastre Ribas (fills de Juan Sastre Ripoll), el matrimoni Mateo Sabater Romaguera i María Ferrá Sampol i els germans Francisca i Mateo Sabater Ferrá. Destinà aquesta propietat als germans Rafael i María Sastre Ribas. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 26 de juliol següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores ocupava una superfície de 80 destres i comprenia una casa. Era tenguda sots alou del bisbe i capítol de la Seu, a mercè de lluïsme i, com a procedent del rafal de la Casa Llarga, estava conobligada a la prestació de 3 lliures cens a María Magdalena Campomar Perelló. Confrontava al nord amb terra de María Rosa i Isabel Castelló; al sud, amb terra de la mateixa procedència de Miguel Fluxá Palet; a l’est, amb el camí de Valldemossa, i a l’oest, amb terra de Bartolomé Ribas (RP2, 2044-terme: 1a, 6a).
El 15 d’octubre de 1910 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, María Sastre Ribas (casada amb Jaime Salom) vengué la seva meitat indivisa de la propietat per preu de 500 pessetes al seu germà Rafael (íd., 7a).
Rafael Sastre Ribas morí el 26 de febrer de 1923 amb testament que havia ordenat el 5 d’octubre de 1921 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Lorenza Cabrer Vallespir, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Juana Ana (casada amb Jaime Terrasa Riera), Juan, Jaime, Rafael, Miguel (†22-11-1936), Francisco, María (casada amb Pedro Burguera Terrades) i José Sastre Cabrer. Rafael Sastre Cabrer morí sense testar el 28 de setembre de 1941, i en acte de 26 d’abril de 1952 dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma davant el secretari d’actuacions Honorato Sureda en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Rafael, Lorenza i Catalina Sastre Frau, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Margarita Frau Riera. Lorenza Cabrer Vallespir morí el 14 de novembre de 1945 amb testament que havia disposat el 7 d’agost de 1934 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què prellegà a Miguel Sastre Cabrer la seva propietat denominada Son Pi, d’uns 264 destres, que comprà a Vicente Castelló Cañellas, i nomenà hereus propietaris en parts iguals els seus fills: Juana Ana, Juan, Jaime, Rafael, Miguel, Francisca, María i José Sastre Cabrer. Mitjançant escriptura de 14 de novembre de 1946 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicaren Jaime i José Sastre Cabrer a raó d’una porció de 40 destres i una meitat de la casa perhom (íd., 8a).
Jaime Sastre Cabrer morí sense testar el 6 d’octubre de 1956, i en acte de 13 de febrer següent dictat per Gerardo María Thomás Sabater, jutge de primera instància nombre 1 de Palma, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Rafael (pintor), María (casada amb Andrés Llabrés Nadal) i Margarita Sastre Palmer (casada amb Antonio Torrens Sureda), amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Margarita Palmer Jaume. Mitjançant escriptura de 29 de març següent autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà María Sastre Palmer (íd., 9a).
Bartolomé Ribas Femenía morí el 21 d’abril de 1875 amb testament que havia disposat el 5 de juliol de 1873 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva universal la seva dona, Margarita Calafell Palmer, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 de maig següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores ocupava una superfície de 90 destres i comprenia una casa. Era tenguda sots alou del bisbe i capítol de la Seu, a mercè de lluïsme i, com a procedent del rafal de la Casa Llarga, estava conobligada a la prestació de 3 lliures cens a María Magdalena Campomar Perelló. Confrontava al nord amb terra de Matías i Rosa Castelló; al sud, amb terres de Miguel Fluxá Palet; a l’est, amb la casa i terra de Juan Ribas Femenía, i a l’oest, amb Can Espases Vell, de Jacinto Feliu (RP2, 2045-terme: 1a, 6a).
Margarita Calafell Palmer morí el 5 de gener de 1884 amb testament que havia ordenat el 27 de maig de 1882 davant el notari Antonio Cañellas Clar, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus nebots i destinà aquesta propietat a Rafael Sastre Ribas. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 14 de setembre de 1886 autoritzada pel mateix notari. Aleshores confrontava al nord amb terres de Juan Simó; al sud, amb terres de Sebastián Feliu; a l’est, amb la carretera de Valldemossa, i a l’oest, amb terra de Juan Ribas. Segons l’escriptura abans esmentada, la propietat se situava al lloc de Can Tonet (íd., 7a).
Jaime Ribas Femenía, fuster, morí als 54 anys el 13 de març de 1864 amb testament que havia disposat al lloc de Can Ribes el 10 anterior davant el notari Miguel Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: Magdalena, María i Catalina Ribas Llambías. Nomenà hereva usufructuària la seva dona, Magdalena Llambías Bover, i propietària, la seva filla Magdalena Ribas Llambías. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 d’abril següent autoritzada pel mateix notari. El 15 de setembre de 1869 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Magdalena Ribas Llambías vengué la propietat per preu de 600 lliures al misser Miguel Fluxá Palet (RP2, 342-terme: 1a, 4a, 6a).
Les contínues divisions de les terres del rafal de la Casa Llarga donaren lloc a l’aparició de múltiples propietats, algunes de les quals generaren nova toponímia. Tot seguit exposarem una relació de finques procedents de la Casa Llarga que consten documentades en el registre de la propietat durant els segles XIX i XX.
El misser Miguel Fluxá Palet era propietari d’una peça de terra camp d’1 quarterada i 159 destres que comprenia una casa de planta baixa i alts, cotxeria, cisterna i altres dependències. L’havia formada mitjançant l’agrupació de tres propietats.
La primera l’adquirí de Bernardo Caimari Morey per preu de 3.000 lliures mitjançant escriptura de 15 de juny de 1864 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas. Consistia en una peça de terra de 159 destres procedent de la Casa Llarga que comprenia una casa de planta baixa, pis i porxo de 7.150 pams quadrats, jardí, pati o corral, cisterna i cotxeria independent de la casa. Confrontava al nord amb terres d’hereus de Sebastián Ribas; al sud, amb un camí comú i Son Espases Vell; a l’est, amb la carretera de Valldemossa, des de la qual arrancava un camí de roda del venedor i de Matías Cañellas Cerdá que anava fins a la casa de la propietat, terra de dit Cañellas i un forn, i a l’oest, amb Son Espases Vell. Bernardo Caimari Morey, fill de Bernat i d’Antonina, la tenia per compra a José Ignacio Pi i per cessió que n’hi feu Matías Cañellas Cerdá (RP2, 117-terme, 1a).
La segona l’adquirí de Magdalena Ribas Llambías per preu de 600 lliures mitjançant escriptura de 15 de setembre de 1869 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Consistia en una peça de terra de mitja quarterada procedent de la Casa Llarga. Magdalena Ribas Llambías la tenia per herència de son pare, Jaime Ribas Femenía (†13-3-1864) (RP2, 342-terme: 1a, 4a, 6a).
La tercera i darrera propietat l’adquirí del conrador Matías Cañellas Cerdá per preu de 1.320 escuts mitjançant escriptura de 4 de juny de 1870 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Consistia en una peça de terra de mitja quarterada procedent de la Casa Llarga que era la terra romanent que conservà Isabel Maria Cerdà Castelló després de vendre’n (1839) una porció a Miquel Ribas Espases, com s’ha vist anteriorment. Confrontava al nord amb terres del comprador; al sud i a l’oest, amb terres de Jacinto Feliu Bonet, i a l’est, amb la carretera de Valldemossa. Mateo Cañellas Cerdá la tenia per donació universal entre vius que li feu sa mare, Isabel Maria Cerdà Castelló, viuda de Francesc Cañellas, filla de Sebastià i de Margalida, mitjançant escriptura atorgada al rafal de la Casa Llarga el 19 de març de 1848 davant el notari Sebastián Feliu Bonet (RP2, 612-PG, A-2a).
Mitjançant escriptura de 12 de desembre de 1874 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Miguel Fluxá Palet agrupà les dessusdites propietats sota una mateixa finca registral i la vengué per preu de 15.000 pessetes a Carolina Morros Pompido, veïnada de Barcelona, casada amb Domingo Call Franqueza. Ocupava una superfície d’1 quarterada i 159 destres de terra camp tancada de paret i comprenia una casa de planta baixa i alts, cotxeria, cisterna i altres dependències. Confrontava al nord amb terres de Bartolomé Ribas i d’hereus de Sebastián Ribas mitjançant un camí carreter; a l’est, amb la carretera de Valldemossa, i al sud i a l’oest, amb Son Espases Vell, de Jacinto Feliu Bonet (RP2, 2548-terme, 1a).
El 31 de desembre de 1878 davant dit notari Font, el procurador Antonio Nicolau Feliu, en representació de Carolina Morros Pompido, vengué la propietat per preu de 15.000 pessetes al capità d’artilleria José Feliu Ferrá (íd., 2a).
Mitjançant escriptura de 8 de febrer de 1903 autoritzada pel notari Miguel Pons Pons, José Feliu Ferrá vengué la propietat en unió de dues hores d’aigua a José Oliver Bauzá per preu global de 25.000 pessetes, ço és, 22.000 pessetes per la finca i 3.000 pessetes per l’aigua. Segons l’escriptura de compravenda, la propietat s’anomenava Villa Paquita i tenia safareig (íd., 5a).
José Oliver Bauzá fou succeït per les germanes Monserrat i Dominga Palet Palet i per Asunción Ariño Baluy, les quals vengueren la propietat al misser Jacinto Feliu Blanes per preu de 135.000 pessetes mitjançant escriptures de 28 de maig i 4 de desembre de 1958 autoritzades, respectivament, pel notari de Barcelona Guillermo Alcover Sureda i el notari Jorge Roura Rosich (íd., 6a-7a).
Miquel Castelló era propietari d’una peça de terra d’1 quarterada i mitja amb una casa que prestava 3 lliures cens als aniversaris de la Seu. Es casà amb Isabel Frau i en foren fills Bartolomé, Matías, Miguel, Isabel María i María Rosa Castelló Frau. Mitjançant escriptures de 22 d’octubre de 1848, 3 de març de 1850 i 9 de setembre de 1860 autoritzades pel notari Antonio Fernández, els germans Castelló Frau es dividiren la propietat (RP2, 3639-terme, 1a).
Bartolomé Castelló Frau s’adjudicà una porció de 108 destres que prestava 12 sous cens de nombre de 3 lliures cens als aniversaris de la Seu. Morí el 25 de juny de 1860 amb testament que havia disposat el 16 de maig anterior davant el notari Sebastián Feliu Bonet, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Juana María Vidal Rosselló, coneguda per María, filla de Gabriel i de Caterina. Aquesta morí als 63 anys el 19 d’abril de 1868 amb testament que havia ordenat el 7 d’agost de 1862 davant el mateix notari, en què nomenà hereu universal propietari dels béns propis el seu germà Gabriel Vidal Rosselló, jornaler, i dels béns que foren del seu home, la germana d’aquest Isabel María Castelló Frau, casada amb Juan Estarás Bauzá. Mitjançant escriptura de primer de juny de 1868 autoritzada pel notari Manuel Sancho acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Isabel María Castelló Frau com a bé procedent de l’herència de Bartolomé Castelló Frau. Aleshores confrontava al nord amb el camí de Can Espases; al sud, amb terres de Juan Ribas Femenía; a l’est, amb terres de María Rosa Castelló, i a l’oest, amb terres de Miguel Castelló (RP2, 1136-terme, 1a).
Isabel María Castelló Frau morí als 74 anys el 12 de març de 1879 amb testament que havia disposat el 4 de juny de 1876 davant el notari Manuel Sancho, en què deixà a les seves filles Isabel María (casada amb Pedro José Parets Llabrés) i Antonia Estarás Castelló en concepte de llegítima materna i paterna una peça de terra denominada Son Bielet, situada al lloc de Consell (Alaró), i nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Juan Estarás Bauzá, i propietari, el seu fill Antonio Estarás Castelló. Segons l’escriptura d’acceptació d’herència, signada el 13 de juny següent davant el mateix notari, la propietat comprenia una casa de dos aiguavessos (íd., 2a).
El 18 de maig de 1904 davant el notari Mateo Jaume Servera, Isabel María Estarás Castelló, en representació del seu germà Antonio, vengué la propietat per preu de 550 pessetes al conrador Antonio Oliver Company, veïnat de Consell (Alaró), qui mitjançant escriptura de 10 de juliol de 1905 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner la vengué per preu de 1.650 pessetes al jornaler Juan Sastre Sancho. Aleshores es denominava Can Guillem, tenia ametlers i ocupava una superfície d’1 quartó. Confrontava al nord amb el camí de Can Espases Nou; al sud, amb terres de Juan Ribas Femenía; a l’est, amb terres de María Rosa Castelló, i a l’oest, amb terres de Miguel Perelló (íd., 3a-4a).
Juan Sastre Sancho morí sense testar el 15 de març de 1911, i en acte de 16 d’agost següent dictat per Carlos Lago Freire, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Juan Bestard Giá en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus quatre fills: Gabriel (†8-8-1911), Jorge (jornaler, veïnat de Marratxí), Cristóbal (jornaler) i Juan Sastre Mayol, nascuts del seu matrimoni amb Jerónima Mayol Canet. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 7 de setembre següent autoritzada pel notari Rafael Togores Palou (íd., 5a).
Jorge Sastre Mayol, forner, morí el 13 d’agost de 1934 amb testament que havia disposat el 16 d’abril de 1919 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Soler Martorell (†23-2-1942), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Jerónima, Juan, Petra i Pedro (forner), i els pòstums, que fou Francisca Sastre Soler. Juan Sastre Mayol morí sense testar el 12 de novembre de 1945, i en acte de 21 de febrer de 1951 dictat pel jutjat de primera instància nombre 1 de Palma davant el secretari d’actuacions Ángel Romero del Castillo Samuel en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Jerónima (casada amb Bernardo Artigues Mesquida), Clara Luisa (casada amb el mecànic Manuel Pérez), Catalina (en religió sor Catalina Thomás, religiosa professa del convent de Santa Clara), Antonia, Juan, José i Luis Sastre Canals, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Catalina Francisca Canals Cassini. Jerónima Mayol Canet morí als 91 anys el 14 d’octubre de 1950 amb testament que havia ordenat el 29 de gener de 1912 davant dit notari Togores, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills. Mitjançant escriptura de 12 de desembre de 1951 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Cristóbal Sastre Mayol (íd., 9a).
El 22 d’octubre de 1952 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Cristóbal Sastre Mayol vengué la propietat per preu de 4.500 pessetes a Francisca Comas Riutord, casada amb Pedro Antonio Bujosa Estarellas, qui mitjançant escriptura de 23 d’octubre de 1953 autoritzada pel mateix notari la vengué per preu de 5.000 pessetes a Monserrat Utesa Barría (íd., 10a-11a).
El 28 de febrer de 1957 davant el notari José Masot Novell, Monserrat Utesa Barría vengué la propietat per preu de 2.800 pessetes al matrimoni Jaime Cifre Suau, metge, i Juana Mínguez Utesa. La venedora es reservà el dret d’estatge (íd., 13a).
Mitjançant escriptura de 6 de novembre de 1958 autoritzada per dit notari Masot, Jaime Cifre Suau i Juana Mínguez Utesa vengueren la propietat per preu de 2.800 pessetes al matrimoni Pedro Burguera Terrades, ferroviari, i María Sastre Cabrer (íd., 15a).
María Rosa Castelló Frau, jornalera, casada amb Miguel Pou Bordoy, s’adjudicà una porció de 57 destres i 1 quart que prestava 12 sous cens de nombre de 3 lliures cens als aniversaris de la Seu. Comprenia una casa de planta baixa marcada amb el nombre 9 del carreró de Son Espases. Sembla que aquesta casa es construí després de la divisió. Confrontava al nord amb dit carreró, també anomenat de Can Tonet; al sud, amb terra de Juan Ribas, i a l’est i a l’oest, amb terra d’Isabel María Castelló Frau (RP2, 2896-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 9 de desembre de 1876 autoritzada pel notari Antonio Cañellas Clar, María Rosa Castelló Frau vengué al picapedrer Matías Monserrat Amengual per preu de 15 lliures una porció de 7,5 destres damunt la qual el comprador edificà una casa d’un aiguavés de planta baixa i pis amb jardí i cisterna. Confrontava amb terres romanents a la venedora i terres d’Isabel María Castelló Frau. Matías Monserrat Amengual morí el 15 de desembre de 1896 amb testament que havia disposat el 16 de novembre anterior davant el notari Antonio Mulet Mas, en què nomenà hereu universal propietari el seu pubil, Miguel Monserrat Pou, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 de juny següent autoritzada pel mateix notari. Miguel Monserrat Pou morí el 22 de novembre de 1933 amb testament que havia ordenat el 10 de juliol de 1928 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Guillermo i Catalina Monserrat Ferrer (casada amb Sebastián Ramis), i nomenà hereva la seva dona, Maciana María Ferrer Llinás. Aquesta morí el 8 d’octubre de 1945 amb testament que havia disposat el 20 d’abril anterior davant el notari Jaime Gelabert Ferrer, en què instituí en la porció llegítima els seus fills i nomenà hereu Guillermo Monserrat Ferrer, qui s’adjudicà aquesta propietat mitjançant escriptura de 12 de novembre següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 2897-terme: 1a-2a, 6a).
María Rosa Castelló Frau morí als 75 anys el 14 de febrer de 1888 amb testament que havia disposat el 24 d’abril anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereus propietaris amb designació de béns els seus fills Miguel i María Pou Castelló i el seu net Miguel Monserrat Pou (en representació de la difunta filla de la testadora, Catalina Pou Castelló). Dividí aquesta propietat de la següent manera: a Miguel Monserrat Pou, jornaler, li deixà una porció de 727 m²; a María Pou Castelló (casada amb Miguel Verd Ponsell), la casa i corral de dos aiguavessos i una porció de 23 destres i 18 sous, i a Miguel Pou Castelló, la resta de la propietat, de 580 m². Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 13 d’agost següent autoritzada pel mateix notari. Segons aquest document, la propietat es denominava Ca Madò Rosa i ocupava una superfície de 97 destres i 10 sous. Confrontava al nord amb el camí veïnal anomenat carreró de Can Espases o camí de Can Tonet i la porció venuda a Matías Monserrat Amengual; al sud, amb terres de Juan i Bartolomé Ribas, i a l’est i a l’oest, amb terres d’Antonio Estarás Castelló (RP2, 2896-terme, 2a-3a).
Miguel Monserrat Pou morí el 22 de novembre de 1933 amb testament que havia ordenat el 10 de juliol de 1928 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Guillermo i Catalina Monserrat Ferrer (casada amb Sebastián Ramis), i nomenà hereva la seva dona, Maciana María Ferrer Llinás. Aquesta morí el 8 d’octubre de 1945 amb testament que havia disposat el 20 d’abril anterior davant el notari Jaime Gelabert Ferrer, en què instituí en la porció llegítima els seus fills i nomenà hereu Guillermo Monserrat Ferrer, qui s’adjudicà aquesta propietat mitjançant escriptura de 12 de novembre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores ocupava una superfície de 727 m² i circumdava la casa que Matías Monserrat Amengual construí damunt una porció de 7,5 destres que adquirí (1876) de María Rosa Castelló Frau. Confrontava al nord amb la porció que s’adjudicà María Pou Castelló (RP2, 5420-terme, 1a-2a).
María Pou Castelló morí sense testar el 25 de gener de 1931, i en acte de 22 d’abril següent dictat per Adolfo Fernández Moreda Martínez Chacón, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant el secretari d’actuacions Juan Bestard Giá en foren declarats hereus legals els seus fills: Maciana (casada amb Francisco Florit Verger), María i Bartolomé Verd Pou (RP2, 2896-terme, 4a-5a).
Mitjançant escriptura de 9 de febrer de 1935 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, els germans Verd Pou vengueren la propietat per preu de 1.360 pessetes al picapedrer Antonio Ordinas Gelabert, veïnat de Valldemossa (íd., 6a).
Antonio Ordinas Gelabert morí el 31 de gener de 1955 amb testament que havia disposat el 9 de maig de 1945 davant dit notari Alemany, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Gual Estela (†28-2-1970), i propietaris en parts iguals, els seus sis fills: Francisca, Onofre, Margarita, Jaime, Antonia i Catalina Ordinas Gual (†24-2-1959), casada amb Juan Pericás Rosselló. Segons escriptura de 9 de desembre de 1974 autoritzada pel notari de Santa Maria del Camí Miguel Fe Corró, la propietat ocupava una superfície de 1.168 m² (íd., 7a).
En el decenni de 1970 la propietat es dividí en dues porcions: 912 m² amb part de la casa per a Antonio Orell Far i 256 m² amb part de la casa per a Catalina Monserrat Ferrer (íd.).
Miquel Pou Castelló vengué la seva porció, de 580 m², per preu de 200 pessetes a Miguel Verd Ponsell mitjançant escriptura de 14 de gener de 1900 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas (RP2, 5421-terme, 1a-2a).
Isabel María Castelló Frau s’adjudicà una porció de 114 destres i 1 quart plantada d’ametlers damunt la qual feu construir una casa d’un aiguavés de planta baixa i pis marcada amb el nombre 10 del carreró de Son Espases. Prestava 12 sous cens de nombre de 3 lliures cens als aniversaris de la Seu. Confrontava al nord amb dit carreró; al sud, amb terra de Bartolomé Ribas; a l’est, amb terra de Vicente i Miguel Castelló Alemany, i a l’oest, amb terra de Rosa Castelló. Morí als 74 anys el 12 de març de 1879 amb testament que havia disposat el 4 de juny de 1876 davant el notari Manuel Sancho, en què deixà a les seves filles Isabel María (jornalera, casada amb Pedro José Parets Llabrés) i Antonia Estarás Castelló (jornalera, casada amb Antonio Oliver Company) en concepte de llegítima materna i paterna una peça de terra denominada Son Bielet, situada al lloc de Consell (Alaró), i nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Juan Estarás Bauzá, i propietari, el seu fill Antonio Estarás Castelló, conrador. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 13 de juny següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 3639-terme, 1a).
El 19 de gener de 1903 davant el notari José Alcover Maspons, Antonio Estarás Castelló vengué la propietat a Antonio Florit Pons per preu de 2.608 pessetes amb 34 cèntims (íd., 2a).
Antonio Florit Pons morí als 74 anys el 4 de març de 1922 amb testament que havia ordenat el 19 de desembre anterior davant el notari Rafael Togores Palou, en què instituí en la porció llegítima el seu fill Antonio Florit Verger. Nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Sebastiana Verger Vicens (†8-6-1925), i propietaris amb designació de béns, els seus fills Francisco i Andrés Florit Verger. Mitjançant escriptura de 24 de juliol de 1925 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons acceptaren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Francisco. Aleshores estava marcada amb el nombre 16 del camí de Son Espases (íd., 3a-4a).
El 4 de juny de 1956 davant el notari Jorge Roura Rosich, Francisco Florit Verger vengué la nua propietat de la finca per preu de 2.000 pessetes al professor mercantil Antonio Octavio David Sanchis Pastor. Es reservà l’usdefruit per a ell i per a la seva dona, Juana Vidal Gil (íd., 8a).
Matías Castelló Frau, jornaler, s’adjudicà una porció de 138 destres amb la meitat de la casa i una cisterna. Prestava 12 sous cens de nombre de 3 lliures cens als aniversaris de la Seu. Es casà amb Francisca Sabater i en foren fills Miguel (jornaler), Isabel María i Antonia Castelló Sabater (jornalera). Morí als 72 anys el 16 de juny de 1880 amb testament que havia disposat el 17 de març de 1875 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, en què instituí en la porció llegítima les seves filles i nomenà hereu el seu fill. Mitjançant escriptura de 20 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Miguel, qui la vengué al jornaler Antonio Estarás Castelló el 23 de març de 1882 davant el notari Guillermo Sancho Mas. Confrontava al nord amb terres de Miguel Castelló; al sud, amb terres d’hereus de Juan Ribas; a l’est, amb terres d’Antonio Estarás, i a l’oest, amb terres d’Isabel María Castelló i terres de Jacinto Feliu (RP2, 4265-terme: 1a, 4a).
El 4 d’agost de 1904 davant el notari Mateo Jaume Servera, Isabel María Estarás Castelló, en representació del seu germà Antonio, vengué la propietat per preu de 450 pessetes a Antonio Oliver Company. Segons l’escriptura de compravenda es denominava Ca na Francina (íd., 5a; RP2, 4266-terme, 2a).
Mitjançant escriptura de 24 d’agost de 1909 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Antonio Oliver Company, amo pagès, veïnat d’Alaró, vengué la propietat per preu de 2.250 pessetes a Bernardo Ferrer Ramis, casat amb María Bennásar Porcel. Aleshores ocupava una superfície de 137 destres i comprenia una casa de planta baixa i alts (RP2, 9374-terme, 1a-2a).
Bernardo Ferrer Ramis, cuiner, morí el 20 de febrer de 1923 amb testament que havia disposat el 22 d’octubre de 1913 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereva universal la seva dona, María Bennásar Porcel (†12-5-1962). Amb posterioritat a l’atorgament del testament nasqué Francisca Ferrer Bennásar, qui acceptà els béns hereditaris mitjançant escriptura de 12 d’abril de 1976 autoritzada pel notari Raimundo Clar Garau (RP2, 36572-III, 1a).
Miguel Castelló Frau s’adjudicà una porció de 114 destres i 1 quart amb la meitat de la casa, que es denominava Can Barbanegra. Prestava 12 sous cens de nombre de 3 lliures cens als aniversaris de la Seu. Confrontava amb el carreró de Son Espases, terra de Bartolomé Castelló, terra del seu onclo Vicente Castelló mitjançant camí i terra del seu germà Matías (RP2, 5705-terme, 1a).
Miguel Castelló Frau morí als 73 anys el 27 de gener de 1890 amb testament que havia disposat el 10 de febrer de 1877 davant el notari Antonio Mulet Mas, en què deixà l’usdefruit de tots els seus béns a la seva dona, Juana María Franch Florit. Instituí en la porció llegítima la seva filla Catalina Castelló Franch (casada amb Martín Vich Terrades) i el seu net Juan Vich Castelló (fill de Martín Vich Terrades i de Catalina Castelló Franch). En la resta de béns nomenà hereves universals propietàries amb designació de béns les seves filles Isabel María (casada amb Antonio Vidal Bover) i Francisca Castelló Franch (casada amb Sebastián Vich Bauzá), destinant a Isabel María l’aiguavés que mirava cap al nord de la casa que habitava el testador, a Francisca, l’aiguavés que mirava cap al sud, i a les dues en parts iguals, la terra romanent. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 d’abril següent autoritzada pel mateix notari (íd., 4a).
El 31 de maig de 1890 l’Administració de Propietats de Balears expedí un certificat pel qual constava que l’Estat havia quitat el cens de 12 sous que gravava la propietat després que Juana María Franch Florit pagàs la quantitat de 6 lliures, capital de dit cens al for de 10%. L’Estat se n’havia apropiat arran de la desamortització, car abans es prestava als aniversaris de la Seu (íd., 3a).
Francisca Castelló Franch morí viuda als 76 anys el 9 d’abril de 1922 amb testament que havia ordenat el 17 de gener de 1919 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus fills: Sebastián, Miguel i Francisca Vich Castelló, destinant aquesta propietat a Francisca. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 4 de juliol següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores ocupava una superfície de 49 destres i 1 quart i comprenia l’aiguavés de migjorn de la casa. Confrontava al nord amb la porció adjudicada a Isabel María Castelló Franch; a l’est i al sud, amb terra de Juan Estarás, i a l’oest, amb terra de Vicente Daviu (íd.: 5a, 8a).
El 5 de juliol de 1948 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Francisca Vich Castelló vengué la propietat per preu de 2.300 pessetes a Antonio Riutort Cabrer, qui mitjançant escriptura de 24 d’agost de 1957 autoritzada pel mateix notari la vengué per preu de 2.000 pessetes a Francisca Vich Castelló (íd., 9a-10a).
Francisca Vich Castelló morí l’11 de maig de 1964 amb testament que havia disposat el primer d’abril anterior davant el notari Francisco Servera Amengual, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Jaime Sureda Bergas, i propietaris en parts iguals, els seus quatre fills: Bartolomé (picapedrer), Margarita, Francisca i Jaime Sureda Vich (forner). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 de setembre de 1965 autoritzada pel mateix notari (íd., 11a).
El 22 de juny de 1968 davant dit notari Servera vengueren la propietat per preu de 3.600 pessetes al matrimoni Pedro Burguera Terrades i María Sastre Cabrer (íd., 12a).
Isabel María Castelló Franch morí sense testar el 2 de maig de 1906, i en acte de 16 d’octubre següent dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja en foren declarats hereus legals els seus fills: José, Eleonor (casada amb Juan Darder Roig), María (†14-4-1914) i Isabel María Vidal Castelló (casada amb Miguel Bauzá Lliteras), amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Antonio Vidal Bover. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 25 de novembre següent autoritzada pel notari Rafael Togores Palou. Aleshores ocupava una superfície de 49 destres i 1 quart i comprenia l’aiguavés de tramuntana de la casa. Confrontava al nord amb un camí d’establidors; al sud, amb la porció adjudicada a Francisca Castelló Franch; a l’est, amb terra de Juan Estarás, i a l’oest, amb terra de Vicente Daviu (RP2, 5707-terme: 1a-2a, 4a).
Antonio Vidal Bover morí sense testar el 31 de desembre de 1914, i en acte de 12 de setembre de 1917 dictat per Eusebio Manteola Suárez, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari Juan Bestard Giá en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: José, Eleonor i Isabel María Vidal Castelló. Mitjançant escriptura de 24 de setembre de 1916 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà José (íd., 3a).
José Vidal Castelló morí fadrí el 20 de desembre de 1946 amb testament que havia disposat el 24 de febrer de 1930 davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereva universal la seva germana Isabel María, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 21 d’abril següent autoritzada pel mateix notari (íd., 4a).
Isabel María Vidal Castelló morí el 10 de febrer de 1969 amb testament que havia ordenat el 30 d’agost de 1948 davant dit notari Alemany, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Miguel Bauzá Lliteras (†25-3-1964), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Sebastián (matalasser), Antonio (†17-3-1968) i Miguel Bauzá Vidal (torner mecànic). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 25 de setembre de 1970 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 363 m². Confrontava al nord amb el camí de Son Espases; al sud, amb les cases de Bernardo Ferrer i Pedro Burguera, abans terra i casa de Francisca Castelló Franch; a l’est, amb la porció segregada a favor de Miguel Morro Mas, aleshores de Rosa Sureda Crespí, i a l’oest, amb terra d’Antonio Daviu, abans de Vicente Daviu, mitjançant un camí de carro (RP2, 5707-terme, 5a).
Vicenç Castelló Oliver, conrador, tenia una casa anomenada Can Barbanegra i una peça de terra de 8 quarterades, 3 quartons i 2 destres denominada Son Magraner Nou procedent de la possessió de Son Magraner. La terra l’adquirí, ço és, dues porcions per compra a Felipe Puigdorfila, abans Fuster, mitjançant escriptures de 30 d’agost de 1842 i 28 de juny de 1855 autoritzades, respectivament, pels notaris Joan Ignaci March i Miquel Ignaci Manera, i la porció restant, per compra a Nicolás Ripoll mitjançant escriptura de 28 de juny de 1855 autoritzada per dit notari Manera. Confrontava al nord amb terres de Juan Estarás, Antonio Terrasa, Miguel Verdera i José Cañellas; al sud, amb un camí d’establidors i el camí de Valldemossa; a l’est, amb un altre camí, i a l’oest, amb terres de Juana María Reus. Vicenç Castelló Oliver morí viudo als 91 anys el 17 d’abril de 1877 amb testament i codicil que havia disposat, respectivament, el 29 de març i el 2 de desembre de 1876 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereves universals amb designació de béns les seves filles: Isabel María i Ana María Castelló Salom, i els seus nets: Vicente i Tomás Miguel Sastre Castelló. A Ana María li deixà l’usdefruit d’una porció de 4 quarterades i 3 quartons de Son Magraner Nou que comprenia la terra situada entre el camí de Valldemossa i la paret dels Forners, amb les cases que hi havia construïdes, i per mort havia de passar la propietat al seu fill Vicente. També li deixà l’usdefruit dels 5 quartons que tenia a Son Terrola, d’altres 5 quartons situats al lloc dels Lleonets, de la propietat situada al pla de Sant Llorenç i de la casa taverna anomenada Can Puput, i per mort havien de passar aquestes quatre propietats al seu fill Tomás Miguel. A Isabel María li deixà la porció restant de Son Magraner Nou, de 4 quarterades, sense cases, i una peça de terra de mitja quarterada amb cases denominada Son Llodrà o Can Llodrà, que confrontava al nord i a l’oest amb el camí que anava al monestir de la Real; al sud, amb Son Espases Vell, i a l’est, amb terra de Matías Castelló. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 17 de març de 1879 autoritzada per dit notari Sancho (RP2, 3934-terme, 1a).
Vicente Sastre Castelló morí sense testar el 31 de desembre de 1934, i en acte de 2 de maig següent dictat per Venancio Catalán Antón, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari d’actuacions Gonzalo Fernández Espinar en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus nebots, fills del seu germà Miguel: José, Miguel, María i Catalina Sastre Creus, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Francisca Frau Ballester (†6-1-1940). Mitjançant escriptura de 10 d’abril de 1936 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas acceptaren els béns de l’herència i aquesta porció se la dividiren José i Miguel. José s’adjudicà una porció de 13.463 m² que confrontava al nord amb terres de Son Magraner; al sud, amb un camí veïnal; a l’est, amb la porció que s’adjudicà el seu germà, Miguel, i a l’oest, amb la porció que s’adjudicà (1879) Isabel María Castelló Salom. Miguel s’adjudicà una porció de 20.309 m² amb casa que confrontava al nord amb terres de Son Magraner; al sud, amb un camí; a l’est, amb el camí de Valldemossa, i a l’oest, amb la porció que s’adjudicà el seu germà, José (íd., 8a; RP2, 17617-terme, 1a).
José Sastre Creus morí el 7 de juliol de 1952 amb testament que havia ordenat l’11 de maig de 1951 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Antonia Ordinas Juan, i propietari, el seu pubil, Miguel Sastre Ordinas, agricultor, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 4 de desembre següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 3934-terme, 11a).
Isabel María Castelló Salom morí sense testar el 26 de gener de 1884, i en acte de 8 de maig de 1885 dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Antonio Cañellas Clar en fou declarat hereu legal el seu pubil, Vicente Daviu Castelló, jornaler, veïnat d’Establiments, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 de juny de 1885 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas (RP2, 3940-terme, 1a).
Vicente Daviu Castelló, conrador, morí el 9 de maig de 1927 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Jacoba Salom Nicolau (†1-3-1946), i propietaris en parts iguals, els seus quatre fills: Juan, Vicente (amo pagès), Miguel (tramvier) i Antonio Daviu Salom. Mitjançant escriptura de 9 de gener de 1947 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol acceptaren i es dividiren els béns hereditaris. Juan s’adjudicà Son Magraner Nou, i Antonio, Can Llodrà (íd.: 21a, 25a; RP2, 6398-terme: 1a, 13a).
Juan Daviu Salom morí el 25 de juliol de 1961 amb testament que havia ordenat el 12 de maig de 1951 davant dit notari Cerdó, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Mayol Ferragut, i propietàries, les seves filles: Jacoba o Jaimeta, veïnada de Santa Maria del Camí, i Catalina Daviu Mayol. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 4 de novembre següent autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol (RP2, 3940-terme, 28a).
Vicenç Castelló Salvà tenia una peça de terra camp d’1 quarterada, 1 quartó i 94 destres denominada Son Pi que adquirí el 1809 per herència de son pare, Miquel Castelló Frau. Prestava 3 lliures cens a cert benefici fundat a l’altar de Sant Lluc (després del Santíssim Sagrament) de l’església de Santa Eulàlia cert dia de l’any, aleshores administrat per Jaime Muntaner Ordinas, i estava conobligada a la prestació de 3 lliures cens el 24 d’agost als aniversaris de la Seu. Morí als 64 anys el 31 de gener de 1852 amb testament que havia disposat el dia anterior al rafal de Son Gotleu davant el notari Antonio Fernández, en què instituí en la porció llegítima les seves netes María (†24-4-1860) i Margarita Rigo Castelló (filles de Tomás Rigo Estades i de la difunta filla del testador Margarita Castelló Alemany) i en la resta de béns nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Caterina Alemany Vich (†9-9-1870), i propietaris en parts iguals, els seus fills Vicente i Miguel Castelló Alemany. Mitjançant escriptura d’11 d’abril de 1878 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner acceptaren els béns de l’herència i es dividiren aquesta propietat. Miguel Castelló Alemany s’adjudicà una porció de 264 destres que confrontava al nord amb la porció que s’adjudicà el seu germà, Vicente; al sud, amb terra de Bartolomé Ribas Femenía; a l’est, amb la carretera de Valldemossa, i a l’oest, amb terra d’Isabel María Castelló Frau. Vicente Castelló Alemany s’adjudicà una porció de 264 destres que confrontava al nord amb un camí carreter; al sud, amb la porció que s’adjudicà el seu germà, Miguel; a l’est, amb la porció que s’adjudicà la seva neboda Margarita Rigo Castelló i el camí de Valldemossa, i a l’oest, amb terra d’Isabel María Castelló Frau. Margarita Rigo Castelló s’adjudicà una porció de 62 destres que vengué al seu oncle Vicente Castelló Alemany per preu de 300 pessetes mitjançant escriptura de 17 d’abril de 1878 autoritzada per dit notari Font (RP2, 6309-terme, 1a-2a; RP2, 6316-6317-terme, 1a).
Miguel Castelló Alemany morí el 16 de juliol de 1922 amb testament que havia ordenat el 24 de juliol de 1905 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, María Cañellas Salvá (†13-2-1927), i propietaris, els seus fills: Vicente, Mateo i Miguel Castelló Cañellas. Mitjançant escriptura de 2 d’abril de 1927 autoritzada pel notari José Socías Gradolí acceptaren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Vicente (RP2, 6309-terme, 4a).
El primer d’octubre de 1927 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Vicente Castelló Cañellas vengué la propietat per preu de 2.000 pessetes a Lorenza Cabrer Vallespir. Aquesta morí viuda el 14 de novembre de 1945 amb testament que havia disposat el 7 d’agost de 1934 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què prellegà al seu fill Miguel Sastre Cabrer (†22-11-1936) una propietat denominada Son Pi i nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Juana Ana (casada amb Jaime Terrasa Riera), Juan, Jaime, Rafael (†28-9-1941), Miguel, Francisco, María (casada amb Pedro Burguera Terrades) i José Sastre Cabrer. Mitjançant escriptura de 14 de novembre de 1946 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Francisco (íd.: 5a, 8a).
El 4 de setembre de 1951 davant el notari José Masot Novell, Francisco Sastre Cabrer vengué la propietat per preu de 2.200 pessetes al matrimoni Pedro Burguera Terrades i María Sastre Cabrer (íd., 9a).
Vicente Castelló Alemany morí viudo el 7 de juny de 1896 amb testament que havia disposat el 3 de febrer de 1885 davant el notari Antonio Cañellas Clar, en què llegà una propietat situada al lloc de Son Montserrat a la seva dona, Ana Catalá Tomás (†1-9-1886), a qui també nomenà hereva usufructuària. Nomenà hereva propietària la seva pubila, Catalina Castelló Catalá, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 de febrer següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 5.860 m², car comprenia la porció que s’adjudicà el difunt i la que adquirí de la seva neboda Margarita Rigo Castelló (RP2, 6930-terme, 1a-2a).
Catalina Castelló Catalá, veïnada de Marratxí, morí el 12 de gener de 1919 amb testament que havia ordenat el 12 de febrer anterior davant el notari Miguel Pons Pons, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Antonio Serra Fullana, i propietaris, els seus quatre fills: Jorge, Esperanza, Ana María i Vicente Serra Castelló. Mitjançant escriptura de 10 de juliol següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Esperanza. Segons aquest document, es denominava Son Pi o Can Tonet i comprenia una caseta edificada (íd., 4a).
El 18 d’octubre de 1933 davant el notari Nicasio Pou Ribas, Esperanza Serra Castelló, casada amb Jaime Jaume Pons, vengué la propietat per preu de 7.000 pessetes a Jaime Coll Reus, fill de Francisco Coll Rosselló (íd., 5a).
El 24 d’abril de 1948 davant el notari Juan Alemany Valent, Jaime Coll Reus, xòfer, vengué a Juan Oliver Pérez per preu de 1.000 pessetes una porció de 1.000 m² que confrontava a l’est amb terreny romanent al venedor. Mitjançant escriptura de 23 d’agost de 1957 autoritzada pel notari José Masot Novell, Juan Oliver Pérez vengué la propietat per preu de 9.600 pessetes al matrimoni Damián Terrasa Matas, guixer, i Carmen Simó Palmer. Aleshores comprenia una caseta de planta baixa que tenia llogada Tomás López Bonmatí, la qual estava marcada amb el nombre 17 del camí de Son Espases. El 2 de novembre de 1964 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada vengueren la propietat per preu de 33.750 pessetes a l’industrial Antonio Mestre Ferrán (RP2, 24594-terme, 1a-4a).
El 4 de juliol de 1950 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Jaime Coll Reus vengué a Pablo Florit Riutort per preu de 12.500 pessetes la porció restant, de 4.860 m², que comprenia una caseta i una casa de recent construcció (RP2, 6930-terme, 10a).
El terme de Palma 