Ca na Moiana

La propietat es formà amb la unió de quatre horts i una peça de terra que el bibliòfil Gabriel Guasp Miquel i el seu fill Jaume Guasp Esplugues, doctor en drets, adquiriren a la primera meitat del segle XVII. Prengué nom de la família Moyà, qui en fou propietària entre els segles XVII-XVIII.

La primera propietat l’adquirí Gabriel Guasp del notari Melcion Sans mitjançant escriptura de 10 de febrer de 1609 autoritzada pel notari Pere Planes. Les notícies més antigues que en tenim són del 27 de juliol de 1552, quan Llorenç Lloret la vengué al prevere Joan Alcover davant el notari Jeroni Salom. Segons els estims de 1578, la propietat consistia en un hort, pertanyia al prevere Joan Alcover i valia 300 lliures: «Hort de mossèn Joan Alcover, p.ʳᵉ, tres-centes lrs.» Joan Alcover testà el 25 de setembre de 1592 davant el notari Jaume Puig i llegà la propietat a Margarita, casada amb Onofre Mendigorri, els quals la vengueren a Joan Martí mitjançant escriptura de 29 de desembre de 1600 autoritzada pel notari Joan Fluxà (ARM, Hospitals 81, f. 378v; ARM, D-1251, f. 147v).

El 19 de juliol de 1604 es redactà l’inventari de béns de Joan Martí, el qual fou rebut per Margarita, viuda i hereva usufructuària del difunt. Segons aquest document, l’hort ocupava una superfície de mitja quarterada, tenia dret d’aigua de la síquia de la ciutat, comptava amb una casa de planta baixa i pis i prestava 40 lliures cens a diversos particulars (ARM, Not. 1470, f. 273).

Probablement a causa de les nombroses càrregues censals que pesaven damunt la propietat, Margarita l’entregà al notari Melcion Sans mitjançant escriptura de 31 d’octubre de 1607 autoritzada per dit notari. Com hem dit abans, el 10 de febrer de 1609 davant el notari Pere Planes, Melcion Sans vengué la propietat al bibliòfil Gabriel Guasp, qui el 31 de maig de 1631 la capbrevà declarant que era tenguda sots alou d’Onofre Valls i a mercè de lluïsme i que confrontava amb el camí de Jesús, terres del denunciant anomenades el Camp de Sant Antoni, una travessia per la qual s’anava al Molí d’en Sacarés i un carreró que la separava de l’hort d’Onofre Valls (ARM, Hospitals 81, f. 378v).

La segona propietat l’adquirí Gabriel Guasp dels pares de Sant Domingo el 13 d’abril de 1609. Consistia en la peça de terra denominada el Camp de Sant Antoni, la qual era tenguda sots alou de l’hospital i comanador de Sant Antoni de Viana i tenia dret d’aigua de la síquia de la ciutat. Les notícies més antigues que en tenim són de l’11 d’octubre de 1602, quan el mercader Felip Coll, com a administrador de l’heretat de Mateu Fortesa, la vengué a Llorenç Malferit, qui obrava com a prior del convent de Sant Domingo. Aleshores confrontava amb l’hort d’Onofre Mendigorri, terres d’en Valls, el Molí d’en Sacarés, la síquia de la ciutat, terres romanents de l’heretat i el camí d’Esporles (ARM, Not. J-74, f. 263; ARM, Not. J-75, f. 317v).

La tercera propietat l’adquirí Gabriel Guasp de Francesc Sunyer, administrador de l’heretat de Pere Joan Fortesa, mitjançant escriptura de 6 de setembre de 1613 autoritzada pel notari Miquel Domenge. Ocupava una superfície de 4 quarterades i mitja, era tenguda sots alou d’un benefici fundat a l’altar de Santa Caterina de l’església de Sant Miquel i confrontava amb el camí de la Real, terres del comprador sots alou de l’Hospital de Sant Antoni de Viana mitjançant la síquia d’en Baster, la síquia de la ciutat i terres romanents de l’heretat (ARM, AH-5145, f. 852).

La quarta propietat l’adquirí Gabriel Guasp el 6 de desembre de 1631 de Jerònima, viuda del mercader Miquel Valls, i del seu fill Onofre, hereus del prevere Gabriel Valls, rector de Llucmajor, germà de dit Miquel Valls. Era tenguda sots alou del rei i a desè de lluïsme i confrontava amb el carreró que anava del camí de Jesús al Molí de l’Hospital, l’hort de la viuda Brondo, terres del comprador i un carreró. Segons els estims de 1578, la propietat consistia en un hort, pertanyia a Miquel Valls i valia 300 lliures: «Hort de mossèn Michel Valls, tres-centes liures» (ARM, ECR-546, f. 259; ARM, D-1251, f. 147v).

La cinquena i darrera propietat l’adquirí Jaume Guasp el 4 de desembre de 1635 de Jaume Pujol, administrador de Pere Joan i Mateu Fortesa. Ocupava una superfície de 4 quarterades i era tenguda sots alou d’un benefici fundat a l’altar de Santa Eulàlia de la parròquia de Sant Miquel (ARM, ECR-549, f. 427v).

Gabriel Guasp Miquel (†1634), impressor i llibreter, era fill de Jaume i d’Apolònia. Es casà en primeres núpcies (1594) amb Magdalena Esplugues Julià, de qui nasqué Jaume, doctor en drets, i en segones (1596), amb Onofra Morey, de qui nasqué Elisabet, casada amb Miquel Gil. Mitjançant escriptura d’11 de setembre de 1620 autoritzada pel notari Pere Ribot feu donació de la propietat al seu fill Jaume en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb Joana Ferragut, filla del doctor en medicina Sebastià Ferragut (ARM, Not. 5411, f. 376).

El 4 d’agost de 1634 es redactà l’inventari de béns de Gabriel Guasp Miquel, el qual fou rebut per Jaume Guasp Esplugues (com a hereu intestat de son pare i per la part que li pertocava pels drets dotals de sa mare) i Joan Solivellas Palou (com a administrador dels béns de Miquel Gil i d’Elisabet Guasp, nets del difunt). L’heretat comprenia unes cases situades a la parròquia de Santa Eulàlia, a la plaça de Cort, una botigueta al costat i 6 quarterades i mitja d’horta amb dos jardins, cases, safareig i dret d’aigua situades davant la creu del camí que anava de la ciutat al monestir de Jesús (íd.).

El 12 de novembre de 1653 es redactà l’inventari de béns de Jaume Guasp Esplugues, que comprenia també l’herència del seu avi Gabriel Guasp, llibreter. Aleshores el patrimoni familiar constava d’unes cases situades a la parròquia de Santa Eulàlia, a la illeta de Salvador Armengol, i una horta al terme de la ciutat que confrontava amb el camí Vell de Jesús i de la Real, el Camp Pelat, el Molí d’en Sacarés, la síquia de la ciutat i terres d’en Sacarés. La propietat comprenia dues cases i un hort amb dos vergers tancats de paret dins un dels quals hi havia nombrosos arbres plantats i a l’altre es trobava el safareig amb el dret d’aigua (ARM, Not. 5542, f. 315).

Segons els estims de 1685, la propietat consistia en un hort, pertanyia als hereus de Jaume Guasp i valia 3.800 lliures: «Ort dels hereus de miser Jaume Guasp, tres mil vuyt-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 201).

Mitjançant escriptura de 22 de març de 1689 signada a la cúria del Batle, Francesc Moyà adquirí la propietat de l’herència segrestada de Jaume Guasp. Francesc Moyà morí sense testar i la propietat passà al seu fill i hereu universal Pere Joan Moyà en aplicació de l’obra pia que havia disposat segons acta de 19 de setembre de 1697 atorgada davant el notari Joan Gayà (ARM, Not. P-251, f. 496).

El 2 de desembre de 1704 Pere Joan Moyà augmentà la superfície de la propietat amb l’adquisició d’una peça de terra denominada les Hortes que era de l’heretat segrestada de Pere Joan i Mateu Fortesa. Era tenguda sots alou d’un benefici fundat a l’altar de Santa Caterina de l’església de Sant Miquel i a mercè de lluïsme. Confrontava amb el camí que anava a la Real, la síquia de la ciutat, una quarterada de terra del segon molí de la síquia que era dels hereus del comte de Santa Maria de Formiguera, les hortes d’Antoni Verí i terres del comprador. S’imposà un cens reservatiu de 80 lliures. Amb aquesta compra restà definitivament configurat l’espai que es conegué com a Ca na Moiana (ARM, Not. S-166, f. 129).

Pere Joan Moyà morí el 9 de setembre de 1708 amb testament que havia disposat el 19 d’agost de 1698 davant el notari Onofre Texidor, en què nomenà hereu universal el seu fill Francesc, qui mitjançant escriptura de 14 de juliol de 1752 autoritzada pel notari Guillem Fornés feu donació de la propietat al gravador Joan Muntaner Upé, fill del pintor bolonyès Joan Muntaner Marimonti i de Maria Josepa Upé (ARM, Not. P-251, f. 26).

Joan Muntaner Upé, pintor i acadèmic de la Reial Acadèmia de San Fernando, morí el 27 de març de 1774 amb testament que havia ordenat el 4 de novembre anterior davant el notari Joan Oliver Oliver, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Caterina Cladera, i propietari, el seu fill Joan, pintor i gravador. El 8 de juny següent Caterina Cladera capbrevà la propietat declarant que confrontava amb el Camp Pelat (del comte de Savellà), la síquia de la ciutat i una peça de terra denominada les Hortes pròpia de la denunciant, la qual confrontava amb el camí de la Real, la síquia de la ciutat, terres del segon molí de la síquia (d’Antoni Martí), terres també dites les Hortes d’Antoni Ferrandell (denominades el Camp Redó) i les terres abans citades (ARM, Not. P-261, f. 326v).

El 21 d’octubre de 1793 Joan Muntaner Cladera permutà aquesta propietat amb Josep Togores Çanglada, comte d’Aiamans, per la possessió del Pedregar, situada al terme de la vila de Llucmajor (ARM, ECR-581, f. 130).

Segons l’Apeo (1818), la propietat pertanyia al comte d’Aiamans, tenia cases, valia 18.000 lliures i ocupava una superfície de 12 quarterades de camp de primera qualitat amb morers i dret d’aigua (ARM, D-1530, f. 212v).

El 23 de desembre de 1828 Josep Togores Çanglada capbrevà la propietat declarant que ocupava una superfície de 12 quarterades, 1 quartó, 2 horts i 15 sous de terra. Tenia dret de percebre set hores d’aigua de la síquia de la ciutat. Se situava davant el convent dels caputxins i confrontava amb la síquia de la ciutat, el Camp Pelat, el Camp Redó (de Gregori Vicens), un molí d’aigua de dit Gregori Vicens i un carreró que anava d’aquest molí al camí de la Real (ARM, ECR-1123, f. 126).

Josep Togores Çanglada (1767-1831), IX comte d’Aiamans, nasqué el 12 de juliol de 1767. Perdé el llinatge Ballester, car s’havia trencat la línia successòria originada pel matrimoni d’Humbert Togores, senyor de Lloseta, amb Montserrat Ballester, filla de Miquel Joan Ballester, el Gran, qui la feu (1503) hereva amb gravamen de nom i armes. Fou un destacat militar i escriptor. Il·lustrat i liberal, rompé el pacte de les Nou Cases en contreure matrimoni (1802) amb Antonina Aina Rosselló Rosselló (1769-1820), filla de Bernat i de Magdalena (Cadenas, 1995: 79; Sansó i Sansó, 2009: 159).

Fill dels anteriors fou Pascual Felipe Togores Rosselló, X comte d’Aiamans, nascut el 31 d’octubre de 1805, qui vengué Ca na Moiana per preu de 45.000 pessetes als germans Gabriel, Miguel, José, Bartolomé, Luis i Francisco Juan Ribas, fabricants, mitjançant escriptura de 9 de maig de 1888 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Aleshores ocupava una superfície de 12 quarterades i tenia una casa marcada amb el nombre 3 del quarter 2n de la zona 4a. Tenia dret a una dobla, és a dir, a percebre contínuament aigua de la síquia de la ciutat sempre que en corregués, més set hores de la tanda d’en Massagai i dues hores de la tanda de la Mola. Confrontava al nord amb un camí particular que anava de la carretera d’Esporles a Ca na Moiana, la casa del Camp Redó i els molins del Garrover i d’en Perot; al sud, amb el camí que anava al Molí d’en Boter (també denominat dels Caputxins o de l’Hospital); a l’est, amb la síquia de la ciutat; a l’oest, amb la carretera d’Esporles, i al nord-est, amb terres del Molí d’en Perot (RP11, 5016-terme, 1a-2a).

Mitjançant escriptura de 18 d’abril de 1894 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Gregorio Vicens Oliver, propietari del Camp Redó, constituí a favor dels germans Juan Ribas per preu de 300 pessetes servitud de pas de les aigües de la síquia de la ciutat. Es construí una síquia d’entre 38-40 metres de longitud que arrancava de la general, passava per darrere el Molí d’en Perot a 13 metres de distància, continuava per devora la paret que limitava el Camp Redó i travessava subterràniament el camí que anava de la carretera d’Esporles a Ca na Moiana, el Camp Redó i el Molí d’en Perot (íd., 3a).

El 22 de desembre de 1894 davant dit notari Font, els germans Gabriel, Miguel, José, Bartolomé, Luis i Francisco Juan Ribas es dividiren aquesta i altres dotze propietats que posseïen per indivís amb el seu altre germà Vicente i aquesta se l’adjudicà Bartolomé (íd., 4a).

Mitjançant escriptura de 16 de novembre de 1895 autoritzada per dit notari Font, Bartolomé Juan Ribas adquirí de Margarita Pou Già per preu de 2.500 pessetes el dret de percebre 2 hores i mitja cada 16 dies de nombre del dret d’aigua de 12 hores cada 16 dies que percebia Son Güells de la síquia de na Bastera. El 25 de gener de 1906 davant el notari Juan Palou Coll vengué dit dret pel mateix preu a Antonio Mulet Ferragut (íd.: 5a, 7a).

El primer de setembre de 1900 davant dit notari Font, Bartolomé Juan Ribas donà en arrendament al tinent coronel Luis López Mijares, com a primer cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Balears, una casa construïda de nova planta damunt Ca na Moiana perquè l’ocupàs l’institut armat durant 10 anys. El preu del lloguer era de 225 pessetes mensuals. El contracte havia estat autoritzat mitjançant reial ordre de 19 d’agost anterior. L’edifici tenia planta baixa, dos pisos i terrat i hi havia dos patis amb dues fonts d’aigua potable. Comprenia 32 habitatges per a individus casats, ço és, un amb sala, quatre dormitoris, cuina, rebost i excusat; vuit amb sala, tres dormitoris, cuina, rebost i excusat, i 23 amb sala, dos dormitoris, cuina, rebost i excusat, excepte els cinc habitatges del segon pis, que tenien dos excusats a compartir. La planta baixa tenia nou habitatges, una sala de conferències i dormitori per a senyors oficials amb excusat, un habitatge per a rebost que comunicava amb una quadra subterrània que servia també per a rebost, un dormitori per al guarda de portes, cuina i menjador per als guàrdies fadrins, quadra per a 22 cavalls amb abeurador, albarderia i païssa, una habitació per a calabós, bugaderia, una cotxeria per al carro de la comandància i un excusat. Al primer pis hi havia 18 habitatges per a casats, una sala d’armes, oficines per als caps primer i segon amb els corresponents despatxos, oficina per al caixer i habilitat i una habitació per a l’arxiu. Al segon pis hi havia dormitori per a 13 guàrdies fadrins (íd., 6a).

Mitjançant escriptura de 15 de gener de 1914 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Bartolomé Juan Ribas hagué de cedir a l’Ajuntament de Palma els drets d’aigua de la síquia de la ciutat de què gaudia Ca na Moiana i fou indemnitzat amb la quantitat de 44.000 pessetes. L’aigua procedent de la font de la Vila havia estat declarada d’utilitat pública el 22 de novembre de 1912, i en sessió extraordinària celebrada el 12 de juny següent l’Ajuntament de Palma acordà expropiar-ne tots els drets d’aigua amb la síquia i altres obres annexes (íd., 1a).

El primer d’abril de 1914 davant el notari Rafael Togores Palou, Bartolomé Juan Ribas i el tinent coronel Pedro Ripoll Matheu, com a primer cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Balears, renovaren el contracte d’arrendament de la casa quarter per temps de 10 anys i preu de 3.600 pessetes anuals. El nou contracte havia estat autoritzat mitjançant reial ordre de 30 de gener anterior (íd., 8a).

Bartolomé Juan Ribas morí als 68 anys el 22 d’octubre de 1922 amb testament que havia disposat el 9 de desembre anterior davant el notari Saturnino Echenique Meoqui, en què llegà a la seva dona, Carmen Sentmenat Esteban de Salmerón (†15-2-1938), l’usdefruit de certa propietat i nomenà hereus universals amb designació de béns els seus fills Vicente i Francisco Juan de Sentmenat, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 d’abril següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí. La propietat se l’adjudicà Vicente mitjançant escriptura de 5 de setembre de 1940 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (íd., 9a-10a).

El 1941 Vicente Juan de Sentmenat inicià la parcel·lació de Ca na Moiana. La propietat limitava al nord amb un camí que anava de la carretera d’Esporles a Ca na Moiana, el Camp Redó i el Molí d’en Perot; al sud, amb el camí del Molí d’en Boter o dels Caputxins; a l’est, amb la síquia de la ciutat (després carrer de Blanquerna), i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (després carrer del General Riera). El traçat del camí de Ca na Moiana es pot veure actualment seguint la silueta que dibuixen les parets mitgeres dels edificis de les illetes enquadrades pels actuals carrers del General Riera, Molí d’en Perot, Camp Redó, Rovira i Virgili i Guillem Cifre de Colonya. El mateix passa amb el traçat del camí del Molí dels Caputxins, que és visible a la illeta delimitada pels carrers de Pere Martell, Antoni Marquès, Blanquerna i General Riera. Com que Vicente Juan de Sentmenat era també propietari del Molí d’en Perot, amb el qual Ca na Moiana confrontava pel nord-est, les seves terres, que ocupaven una superfície d’1 quarterada, foren incloses en el procés de parcel·lació a partir de 1957. La majoria de les escriptures de compravenda contenien una clàusula que estipulava l’alçada mínima que havia de tenir l’edificació: un mínim de tres, quatre, cinc o sis altures. Endemés de parcel·lar, Vicente Juan de Sentmenat promogué la construcció de blocs de pisos que després comercialitzava directament. També cedí els drets de construcció damunt diversos trasts a canvi d’una determinada quantitat de doblers i d’adjudicar-se els locals comercials dels baixos (RP11, 5016-terme).

Entre 1941-76 vengué un total de 50.542,73 m² d’ús lucratiu per un valor declarat de 17.476.590 pessetes. Els compradors foren Jaime Noguera Llompart (345 m²); Juan Femenías Cañellas (390,83 m²); José Rosselló Pons (457,59 m²); Juan Miró Miró (300 m²); Pedro Miró Miró (300 m²); Francisco Fuster Cortés (355,5 m²); Sebastián Vives Marroig (670 m²); Jerónima Catalina Pallicer Terrasa, casada amb Antonio Morey Castañer (299 m²); el matrimoni Juan Rigo Amengual i María Vich Romaguera (200 m²); Cristóbal Guardiola Pizá (198 m²); Gabriel Simó Rosselló (545 m²); el comerciant Juan Ordinas Rotger (845 m²); Mercedes Capó Martorell (206 m²); Rafael Llobera Martorell (206 m²); Antonio Ruiz Cerdá (363 m²); l’alferes de navili José Luis Checa García Vumesa (206 m²); Magdalena Martorell Pons, casada amb Antonio Moyá Nicolau (1.048 m²); Lorenzo Noguera Llompart (350 m²); Catalina Canals Rodón i Jaime i Sebastiana Pizá Canals (664 m²); Miguel Rosselló Moner (520 m²); María de los Ángeles Lucía Mayol Estévez, casada amb l’agent de policia Jaime Bordoy Bauzá (284 m²); el corredor oficial de comerç José Ferrer Soriano (460 m²); el mestre picapedrer Juan Jaume Tous (289 m²); el contractista d’obres Ramón Torres Torres (270 m²); el matrimoni Pedro Juan Forteza Segura i Leonor Valls Segura (300,4 m²); María Ana i Catalina Vidal Moll, casades respectivament amb José March Ferrer i Damián García Noguera (100 m²); el matrimoni Damián Canals Colom i Catalina Bisbal Pons (195 m²); el metge José Antonio Marí Arbona (261 m²); l’industrial Julio Ferrer Rosselló, veïnat de Manacor (290 m²); el torner Rafael Ferrer Perelló, veïnat de Manacor (276 m²); el guixer o mestre contractista d’obres Sebastián Simó Palmer (1.462 m²); el matrimoni Antonio Miquel del Solá Miquel del Solá i Antonia Rubert Armstrong (481,39 m²); Guillermo Bernat Ozonas (256 m²); l’industrial Jaime Alba Martorell (269,1 m²); l’entitat Construcciones Terrasa y Carbonell SA (1.037 m²); el contractista d’obres Bartolomé Suasi Amengual (374,47 m²); el comerciant Antonio Palmer Balaguer, veïnat d’Establiments (240 m²); l’agricultor Mateo Barceló Cerdá, veïnat de Porreres (709 m²); el matrimoni Bartolomé Bernat Rigo, comptable, i Dionisia Brondo Ferrer (180 m²); l’industrial Miguel Vidal Vidal (600 m²); l’estudiant Antonio Borrás Borrás, fill de Catalina Borrás Aleñar i del contractista d’obres Juan Borrás Borrás, i el metge Jaime Colom Fiol, veïnat d’Alaró (328 m²); l’industrial Jaime Bordoy Bauzá (284 m²); el matrimoni Guillermo Alcover Bretín, industrial, i María Antonia Lopategui Frontera, veïnats de Sóller (852 m²); l’industrial José Rosselló Serra, veïnat de Felanitx (2.637 m²); el matrimoni Jaime Marquet Cerdá, industrial, i Ana Salas Coll (344 m²); José Penalva Asensi, casat amb Francisca Llorca Llorca, veïnat d’Alacant (614 m²); Catalina Borrás Aleñar i l’aparellador Martín Mora Rosselló (1.135 m²); el matrimoni Matías Palliser Salvá, mecànic, i Francisca Oliver Trobat, comare, veïnats de Llucmajor (244 m²); María Aguiló Piña, casada amb el funcionari municipal Juan Casas Bosch (307 m²); el comerciant Guillermo Ginard Suau (530 m²); el contractista d’obres Guillermo Covas Enseñat i el matrimoni José Pascual Coll, cambrer, i María Tortella Gamundí (309,6 m²); l’agent comercial Juan Darder Borrás, el mestre d’obres Bernardo Pons Vaquer i el comerciant Francisco Salas Brugarolas (480 m²); María del Carmen Gil Tovar, casada amb el tinent coronel de la Guàrdia Civil Raimundo Jiménez Amigo (300 m²); el metge Lorenzo Barceló Gual, veïnat de Maria de la Salut (310 m²); el comerciant Martín Mezquida Ferrer (526 m²); Francisco Vicens Crespí (319 m²); el mestre picapedrer Miguel Tugores Amorós, el comerciant Bartolomé Capllonch Verger, l’industrial Juan Marqués Oliver, Miguel Mestre Mestre i l’agent de la propietat immobiliària Gabriel Sans Miralles (1.530,44 m²); els comerciants Guillermo Carbonell Pastor i Martín Arlés Pastor (641 m²); el picapedrer Miguel Gomila Comas (319 m²); el mestre d’obres Francisco Lladó Carbonell i Juan Serra Moragues, veïnat de Muro (791 m²); Miguel Santandreu Pont (308 m²); el contractista d’obres José Plomer Martín (661 m²); els industrials Felipe i Amado Araque Suau (301 m²); els germans Martín i Pedro Enseñat Pons, comerciants (614 m²); el contractista d’obres Jaime Clar Salvá (908 m²); el comerciant o mecànic Mateo Durán Inachiti (763 m²); els mestres picapedrers Guillermo Bergas Mascaró, Guillermo Carbonell Quetglas i Antonio Ginart Oliver i el misser Simón Jordá Garau (374 m²); els germans Juan i Francisca Gual Llompart, veïnats d’Alcúdia (380 m²); el funcionari judicial Juan Mezquida Vicens i Antonio Juan Lliteras (475 m²); els comerciants Martín Ramis Serra i Juan Sbert Vicens (512 m²); Antonio Ferragut Puig (340,8 m²); Miguel Bestard Ramón i Eduardo Vidal Gómez (726 m²); el comerciant Mateo Sorell Barceló (355 m²); els comerciants Miguel, Lorenzo i María Alorda Pons (540 m²); el metge Bienvenido Gómez Rivas, el metge Faustino Díaz Beúnza, el misser José María Grauches Sastre, l’arquitecte Pedro Ruiz Cobo, Pilar Bueno Ordinas, el funcionari Manuel Lázaro Cantos, el matrimoni Gregorio Torrero Huete (tècnic) i Dolores Ortiz Alonso, el matrimoni José Yarza Colomar (metge) i Teresa Camín Monteys, el matrimoni Manuel Rivas Fontela (tècnic) i Rosario Yarza Colomar, el misser Juan Miret Rovira, Manuel Joval Cabrol, l’industrial Juan Juliá Reynés, el metge Fernando García España, el constructor Antonio Cid Velasco, el director d’hotel Raimundo Díaz Sitjar (veïnat de Calvià), el funcionari Jaime Perelló Roca i el director Antonio Pares Neira (532 m²); el contractista d’obres Vicente Tomás Bujosa, l’agent d’assegurances Sebastián Tomás Trías i l’aparellador Mateo Tomás Trías (400 m²); Miguel Marqués Coll (445 m²); el contractista d’obres Juan Ribas Nicolau (789,31 m²); els germans Margarita i Matías Enseñat Alemany, metge (368 m²); el comerciant Onofre Segura Forteza, el gestor administratiu Tomás Pizá Ferrer, el comerciant Melchor Cerdá Gelabert, l’agent de la propietat immobiliària José Ramis Serra i el comerciant Juan Jaume Garau (290 m²); el comerciant Miguel Cañellas Isern (314 m²); el picapedrer Miguel Cañellas Capó, l’agricultor Miguel Morro Cañellas i el xòfer José Morro Cañellas (711 m²); María Campins Gelabert (1.944 m²); Juan Vila Rigo, Jaime Aloy Ferrer, Miguel Vich Monserrat i Jaime Alba Martorell (727 m²); l’entitat Promociones Inmobiliarias Marcobra SA (1.477,3 m²); Miguel Sastre Company i el mestre d’obres Moisés Fernández Rodríguez (526 m²); Magdalena Ferriol Sureda i Margarita Salom Galmés (346 m²); els contractistes d’obres Jaime Bergas Ximenis i Guillermo Crespí Font (386 m²); Juana Villalonga Martí i Antonio Ramón Villalonga (383 m²); Isabel Alemany Salvá (475 m²); el matrimoni Antonio Ferrando Barceló i Sebastiana Boned Nadal i l’entitat Juan Genovard SA (344 m²); l’industrial Bartolomé Matas Isern (920 m²); el contractista d’obres Lorenzo Llull Sastre (1.050 m²); l’agent de la propietat immobiliària Martín Ferriol Font (845 m²) i l’entitat Fincas Llabrés SA (408 m²) (íd.).

Els carrers que apareixen documentats a les escriptures de compravenda són: Alférez Oleza Gual (ara Guillem Cifre de Colonya), Ausiás March, Blanquerna, Doctor Andrés Feliu, General Riera, Guillermo Massot, número 75 (després, successivament, número 283 i San Joaquín), Padre Bartolomé Pou, Padre Molina, Pedro Martel, prolongación de la calle Emperatriz Eugenia (després, successivament, Guillermo Sureda Meléndez i Molí d’en Perot), prolongación de la calle Francisco Fiol Juan (després Alcalde J. Massanet Moragues) i Tiziano. S’hi esmenten dues places: Iglesia de Santa Catalina Thomás i París. També s’hi documenten el camí que anava de la carretera d’Esporles a Ca na Moiana, el Molí d’en Perot i el Camp Redó, el qual delimitava la propietat pel nord, i la tàpia del Molí d’en Boter o dels Caputxins, que la delimitava pel sud (íd.).

Vicente Juan de Sentmenat es casà amb María Fontcuberta Roger i en foren fills María Magdalena, María del Carmen, Vicente María (†12-11-1986, casat amb María Paz Soroa González Valerio), José María, Alonso María, María de los Dolores, Ignacio María i María Victoria. Morí a Barcelona el 27 de desembre de 1976 amb testament que havia disposat el 2 de febrer de 1972 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris, els vuit fills. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de desembre de 1979 autoritzada pel mateix notari (RP11, 7168-VI).

Els germans Juan de Sentmenat Fontcuberta acabaren de parcel·lar i urbanitzar el que restava de la propietat. Entre 1982-87 vengueren un total de 1.569,67 m² d’ús lucratiu. Els compradors foren l’entitat Promotora Bieck SA (370 m²); l’industrial Gabriel Gil Burguera (70 m²); l’entitat Promoción Alba SA, el picapedrer Miguel Vich Monserrat, Jorge Aloy Creus, el decorador Juan Amengual Amengual i Antonia Creus Jaume (329,67 m²); l’industrial Juan Rubí Nicolau (300 m²) i l’entitat Edificaciones Mallorca SA Ca Nostra (500 m²). Promogueren la construcció d’un bloc de pisos damunt un trast de 473 m² i cediren els drets de construcció damunt un trast de 301 m² a l’arquitecte José Luis Freire Molla i al picapedrer Bartolomé Serra Quetglas a canvi dels locals de la planta baixa. Els carrers que apareixen documentats a les escriptures de compravenda són: Guillermo Sureda Meléndez, Alférez Oleza Gual, General Riera i Alcalde J. Massanet Moragues. També s’hi esmenta el camí que anava del carrer del General Riera a Ca na Moiana (RP11, 25131-terme).

Pel que fa a la parcel·la on hi havia l’hostal i la casa quarter de la Guàrdia Civil, de 2.209,2 m², es veu afectada d’un projecte de compensació aprovat per l’Ajuntament de Palma en sessió plenària de 27 de novembre de 1986. L’objectiu era recular les edificacions abans esmentades per a eixamplar el carrer del General Riera i donar sortida al carrer de Pere Martell. En execució d’aquest projecte els germans Juan de Sentmenat Fontcuberta cediren (1991) gratuïtament per compensació a la corporació municipal una porció de 210,44 m² afectada de la nova alineació del carrer del General Riera i una porció de 739,76 m² afectada de la prolongació del carrer de Pere Martell. Vengueren (1980) a l’entitat Inmobiliaria Teix SA una porció de 775 m² que comprenia l’hostal i cediren (1985) a Jaime Tugores Bauzá, Juan Marqués Oliver i Gabriel Sans Miralles els drets de construcció damunt una porció de 550 m² que comprenia una casa de planta baixa a canvi dels dos locals comercials de la planta baixa del nou edifici que s’hi havia d’aixecar. La casa quarter de la Guàrdia Civil i l’hostal foren enderrocats el mes de juny de 1986 (RP11: 8278-VI, 8698-VI, 14446-VI, 32030-VI).