Son Simonet

La propietat se situava entre el Molí d’en Carreres, l’Hort de Sant Joan, el camí de Valldemossa i la síquia de la ciutat. Prengué nom de la família Simonet, qui en fou propietària durant bona part dels segles XVI-XVII.

Les notícies més antigues que en tenim són del 3 de novembre de 1537, quan Eleonor Francí Ravell i la seva filla Francina donaren la propietat al convent del Sant Esperit mitjançant escriptura autoritzada pel notari Miquel Roig. El 18 de novembre de 1540 el procurador de dit convent la vengué a l’hortolà Guillem Riera. Segons l’escriptura de compravenda, la propietat consistia en un camp, tenia dret d’aigua i confrontava amb el camí de Valldemossa, un carreró pel qual s’anava al Molí d’en Fàbregues, la síquia de la ciutat i l’hort dels hereus de Pere Riera, fill del comprador, que posteriorment formà part de l’Hort de Sant Joan o Cals Enagistes. Era tenguda sots alou reial i a mercè de lluïsme i prestava 13 lliures 2 sous cens a diferents particulars. El 18 d’octubre de 1546 Guillem Riera vengué la propietat al paraire Joan Simonet, qui testà el 10 de juliol de 1545 (ARM, ECR-514, f. 6v; ARM, ECR-515, f. 304; ARM, ECR-545, f. 87).

Segons els estims de 1578, la propietat consistia en un rafal, valia 1.000 lliures i pertanyia a Pere Joan Simonet Matas, fill de Joan i de Caterina: «Lo rafal de mossèn Pere Joan Simonet, mil liures» (ARM, D-1251, f. 146v).

Pere Joan Simonet Matas es casà amb Joana Trobat i en foren fills Pere Joan, Miquel, Joana, Caterina (casada amb Pere Antoni Sant Martí) i les monges Lucrècia, Antonina i Margarita Simonet Trobat. Testà el 26 de maig de 1608 i fundà un fideïcomís que havia de recaure damunt el seu fill primogènit, Pere Joan. Aquest premorí a son pare i el vincle passà al secundogènit, Miquel, qui rebé l’inventari de béns de Pere Joan Simonet Matas el 19 de setembre de 1609. L’heretat comprenia les cases majors, situades devora la porteria del convent dels trinitaris, diverses cases a la ciutat, les possessions de Son Simonet (Esporles), Hortella (Sant Joan) i Binicaubell Major i Menor (Santa Margalida) i censos (ARM, Arxiu O’Neille, 435).

Miquel Simonet Trobat testà el 12 de setembre de 1627 i morí sense deixar descendència, per la qual cosa el patrimoni familiar passà, successivament, a les seves germanes Caterina (†1647) i Joana. Aquesta darrera es casà amb Joan Dameto Font de Roqueta (fill de Nicolau Dameto Bonapart i d’Elisabet Font de Roqueta Montornès) i formaren la branca de la família Dameto coneguda com a Dameto-Simonet, extingida al començament del segle XIX. Fills del matrimoni foren Nicolau i Joan Dameto Simonet, els quals premoriren a sa mare. Joana Simonet Trobat testà el 2 de gener de 1666 davant el notari Joan Armengol i fou enterrada el 5 següent al convent de Sant Domingo. Nomenà hereu el seu net Joan Dameto Truyols, fill de Nicolau Dameto Simonet i de Maria Truyols, el qual rebé l’inventari de béns de la difunta el 12 següent. Maria Truyols testà el 30 d’octubre de 1660 davant el mateix notari i fou enterrada el primer de gener de 1682 al mateix convent (íd.; Oleza, 1921: 119, 141).

Joan Dameto Truyols també rebé per herència els béns que havien estat de son pare, que consistien en unes cases situades a la parròquia de Sant Nicolau, al carrer del Triquet de la Pilota; unes altres cases situades a la parròquia de Santa Creu, al carrer de Sant Feliu; els rafals de Son Dameto, les Tanquetes i Son Sametes, situats al terme de la ciutat, i la possessió de Son Dameto, situada al terme d’Esporles. Part d’aquests béns foren venuts o entregats per l’hereu o sa mare, Maria Truyols, per a pagar deutes i llegítimes. Joan Dameto Truyols també rebé per via materna els béns que havien estat de Jaume Truyols, situats principalment al terme de la vila de Manacor (ARM, Arxiu O’Neille, 435; ARM, Not. 6487, f. 173).

Segons els estims de 1685, la propietat consistia en un hort, pertanyia a Joan Dameto Truyols i valia 1.200 lliures: «Ort de M.ᵒ Joan Dameto, mil dos-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 201v).

Joan Dameto Truyols es casà amb Elisabet Pueyo Dameto, germana del primer marquès de Campofranco, i en foren fills Nicolau, Elisabet i Maria Dameto Pueyo (casada amb Baltasar Rossiñol). Testà el 5 de novembre de 1687 davant el notari Bartomeu Mir i fou enterrat lo endemà al convent de Sant Domingo «en la capella y vas de Dametos». El mateix dia del seu enterrament s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt, que comprenia unes cases al carrer de Sant Feliu; els rafals de Son Dameto, situat a l’Horta d’Amunt, i Son Simonet, amb cases edificades, situats al terme de la ciutat; les possessions contigües de Son Dameto i Son Simonet (Esporles); les possessions d’Hortella (Sant Joan), Binicaubell Nou i Vell (Santa Margalida) i Capocorb (Llucmajor); les possessions de Son Frau i Son Mas, l’hort i la cavalleria de Son Mas i cases i peces de terra a Manacor. Elisabet Pueyo Dameto testà el 26 d’abril de 1693 i el 9 de juny de 1712 davant el notari Joan Servera i fou enterrada el 14 de desembre de 1731 al convent de Sant Domingo «en lo vas de Dametos» (ARM, Not. Ll-302, f. 582; ARM, Arxiu O’Neille, 435; Oleza, 1921: 259).

Nicolau Dameto Pueyo es casà amb la seva parenta Elisabet Pueyo Rossiñol i es feu prevere quan enviudà. En foren fills Joaquim (prevere i coadjutor de la Seu), Nicolau i Antoni Dameto Pueyo. Morí el 24 de març de 1747 amb testament que havia disposat el 6 de gener anterior, en què nomenà hereu universal el seu fill Joaquim, qui el 18 de maig següent rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia els mateixos béns detallats al paràgraf anterior, excepte les cases de Sant Feliu i la possessió de Capocorb, que ja no eren de l’heretat. El difunt incorporà al patrimoni familiar unes cases situades a la parròquia de Sant Jaume, davant la plaça de les Caputxines, les quals es convertiren des d’aquell moment en la casa pairal (ARM, Not. V-223, f. 140).

Després de la mort de Joaquim, els vincles familiars passaren a Nicolau Dameto Pueyo, batiat l’11 de setembre de 1725 a l’església parroquial de Sant Jaume. Es casà el 30 de novembre de 1763 amb Maria Aina Pueyo Pueyo, de la qual no deixà descendència. Morí el 30 de setembre de 1799 i els béns passaren, successivament, al seu germà Antoni Dameto Pueyo, qui morí fadrí el primer de març de 1804, i a Maria Aina Pueyo Pueyo. Aquesta morí el 3 de febrer de 1805 amb testament que havia ordenat l’11 de gener anterior, en què nomenà hereu Antoni Ignaci Pueyo Rossiñol, el qual poc després rebé l’inventari de béns de la difunta juntament amb Bartomeu Arbós, com a procurador de la confraria de Sant Pere i Sant Bernat. L’heretat comprenia les cases del carrer de les Caputxines, la possessió de Son Dameto (Esporles), unes cases i les possessions de Son Mas i Son Frau juntament amb la cavalleria (Manacor), la possessió d’Hortella (Sant Joan) i els rafals de Son Dameto i Son Simonet, situats a l’Horta d’Amunt de Palma (Ramis de Ayreflor, 1911: 248; ARM, Not. R-221, f. 316).

Per la mort sense descendència d’Antoni Dameto Pueyo, darrer successor de la branca Dameto-Simonet, s’inicià el corresponent plet de testamentaria, i en sentència cum votis regiis de 31 de juliol de 1806 dictada per l’Audiència es declarà que el fideïcomís fundat per Joana Simonet Trobat al testament que disposà el 2 de gener de 1666 davant el notari Joan Armengol havia de recaure damunt Francesc Rossiñol de Çagranada Desclapés, com a primogènit de Baltasar Rossiñol de Çagranada Dameto i d’Aina Desclapés Fuster (ARM, ECR-1123, f. 136v).

El primer de maig de 1814 Francesc Rossiñol de Çagranada Desclapés i el seu fill Pere Rossiñol Gual vengueren la propietat per preu de 4.000 lliures al fuster Nicolau Sureda Tamorer, fill de Bartomeu i de Magdalena. Segons l’escriptura de compravenda, era tenguda sots alou reial i a mercè de lluïsme i confrontava amb el camí de Valldemossa, un carreró pel qual s’anava al molí que fou d’Antoni Puigdorfila, la síquia de la ciutat i el rafal que fou del notari Sebastià Mulet (ARM, ECR-588, f. 14).

Segons l’Apeo (1818), la propietat pertanyia a Nicolau Sureda Tamorer, tenia casa, ocupava una superfície de 3 quarterades de camp de primera qualitat amb dret d’aigua i valia 3.600 lliures (ARM, D-1530, f. 214).

Nicolau Sureda Tamorer es casà amb Joana Maria Ferrer Capó, filla de Bernat i de Maria, i en foren fills Bartolomé, Nicolás (pintor), Francisco, María Josefa i María Francisca. Morí sense testar i mitjançant escriptura de 19 de novembre de 1851 autoritzada pel notari Miguel Font Muntaner, els germans Sureda Ferrer es dividiren els béns de l’herència paterna, entre els quals hi havia aquesta propietat i una casa situada a la parròquia de Santa Creu, al carrer dels Jueus, que se les adjudicà Nicolás. Aleshores Son Simonet tenia casa de planta baixa i pis, ocupava una superfície de 4 quarterades i confrontava al nord amb un carreró que anava del camí de Valldemossa al Molí d’en Carreres; al sud, amb l’Hort de Sant Joan o Cals Enagistes, de Maria Agnès Ribera Garau; a l’est, amb la carretera antiga de Valldemossa, i a l’oest, amb la síquia de la ciutat (ARM, Not. 6141, f. 599; RP11, 42-terme, 1a).

El 20 de setembre de 1879 davant el notari Gaspar Sancho Coll, Nicolás Sureda Ferrer vengué la propietat per preu de 22.500 pessetes a María Antonia Roca Fons, casada amb Gabriel Oliver Mulet, la qual la vengué per preu de 20.000 pessetes al matrimoni Baudilio Puigvert Tapiz, sastre, i Margarita Terrasa Mas mitjançant escriptura de 3 de setembre de 1881 autoritzada pel notari Antonio Cañellas Clar. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 3 quarterades i 1 quartó, estava totalment tancada de paret i comprenia terra de conreu, casa rústica i urbana, jardí i el dret de percebre 2 hores d’aigua cada 20 de la tanda del Colomer. Mitjançant escriptura de 25 de gener de 1883 autoritzada per dit notari Cañellas, Margarita Terrasa Mas manifestà que la seva meitat indivisa de la propietat l’havia adquirida amb doblers procedents de la venda d’una casa situada al carrer del Baratillo que heretà de son pare (RP11, 42-terme: 6a, 8a-9a).

El 3 de juliol de 1883 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Baudilio Puigvert Tapiz i Margarita Terrasa Mas vengueren la propietat per preu de 21.250 pessetes al comerciant Pedro Suez Renard, veïnat d’Inca, qui la vengué a Margarita Terrasa Mas pel mateix preu mitjançant escriptura de 4 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 10a-11a).

El 16 de març de 1900 davant el notari José Socías Gradolí, Margarita Terrasa Mas vengué la propietat per preu de 15.000 pessetes a Manuel Ramón Torres, veïnat d’Establiments (íd., 16a).

Mitjançant escriptura de 18 de febrer de 1914 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Manuel Ramón Torres hagué de cedir a l’Ajuntament de Palma el dret que tenia de percebre 2 hores d’aigua de la tanda del Colomer. Fou indemnitzat amb la quantitat de 9.000 pessetes. L’aigua procedent de la font de la Vila havia estat declarada d’utilitat pública el 22 de novembre de 1912, i en sessió extraordinària celebrada el 12 de juny següent l’Ajuntament de Palma acordà expropiar-ne tots els drets d’aigua amb la síquia i altres obres annexes (íd., 1a).

El 10 d’octubre de 1917 davant el notari Miguel Pons Pons, Manuel Ramón Torres, comerciant, veïnat de Rosario (Santa Fe, la República Argentina), vengué la propietat per mitjà del seu germà Nicolás Ramón Torres per preu de 8.125 pessetes a Juan Palmer Miralles, qui mitjançant escriptura de 16 de maig de 1918 autoritzada pel mateix notari la vengué per mitjà de la seva dona, Amelia Juan Torres, pel mateix preu al fuster Miguel Lladó Camps (íd., 20a-21a).

Mitjançant escriptura de 8 de juliol de 1948 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Miguel Lladó Camps dividí la propietat en dues porcions: una de 1.976 m² que comprenia unes cases de nova construcció i se situava a l’angle que formaven la carretera de Valldemossa i el quarter d’automobilisme, i una altra de 21.024 m² que comprenia la casa rústica i urbana, jardí i altres dependències (íd., 25a; RP11, 24719-terme, 1a).

Miguel Lladó Camps, industrial, morí el 29 d’agost de 1950 amb testament que havia disposat el 16 anterior davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Anita Juan Torres (†29-4-1960), i propietaris, els seus dos únics fills: Juan (contractista) i Antonia Lladó Juan. Mitjançant escriptura de 27 de setembre de 1967 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, els germans Lladó Juan s’adjudicaren, ço és, la porció de 21.024 m², per meitats indivises, i la de 1.976 m², Juan íntegrament (íd., 26a; íd., 3a).

El 12 d’abril de 1977 davant dit notari Villanueva, els germans Lladó Juan vengueren a l’entitat Can Simonet SA per preu de 2 milions de pessetes una porció de 8.800 m² que confrontava al nord amb el camí del Molí d’en Carreres; al sud, amb la prolongació del carrer de Juan de Austria; a l’est, amb la carretera de Valldemossa, i a l’oest, amb la síquia de la ciutat (RP11, 44572-III, 1a).

El 6 d’abril de 1984 davant el notari Salvador Balle Oliver, els germans Lladó Juan vengueren la resta de la propietat per preu de 30.400.000 pessetes a l’entitat Urbatesa SA. Comprenia la porció de 1.976 m² de Juan Lladó Juan i una porció de 12.224 m² que posseïen per indivís (RP11, 11506-11507-VI, 1a).

Mitjançant escriptura de 10 de desembre de 1985 autoritzada pel notari José María Feliu Bauzá, Can Simonet SA i Urbatesa SA transferiren les seves porcions respectives a la junta de compensació de Son Simonet, que estava representada per Juan Collado Sáez (president), Joaquín Estrades Berná (secretari) i Antonio Chacártegui Gayá (vocal i cap del negociat de Gestió Urbanística de l’Ajuntament de Palma). La junta de compensació havia estat constituïda en escriptura de 8 de març anterior autoritzada pel mateix notari. Els seus estatuts i bases d’actuació foren aprovats per la corporació municipal, ço és, inicialment, en sessió de 10 d’octubre de 1984, i definitivament, en sessió de 13 de desembre següent. Segons recent midament, la porció de Can Simonet SA ocupava 8.641 m², i la de 12.224 m² d’Urbatesa SA, 8.876 m². Se cedí a l’Ajuntament de Palma una parcel·la de 4.300 m² destinada a zona verda pública (íd., 2a; RP11, 44572-III, 2a).

Damunt els terrenys de Son Simonet s’aixecaren els blocs de pisos marcats amb els nombres 9-17 del carrer d’Alfons el Savi, 23-27 de la carretera de Valldemossa, 8-18 del carrer de Joan d’Àustria i 19-27 del carrer de Felip II, endemés del parc denominat de Can Simonet.