La Vela d’en Verí

La Vela, Les Veles

La propietat se situava al lloc d’Ítria, entre la Vela d’en Cortès, Can Brusca, el camí de Sóller i la síquia de la ciutat. Prengué nom de la família Verí, qui en fou propietària durant els segles XVIII-XIX. Malauradament, no hem pogut localitzar cap escriptura de compravenda, establiment o capbrevació relativa als segles XVI-XIX.

Les notícies més antigues que en tenim són del 15 de setembre de 1559, quan Ramon Torrella feu donació de la propietat al seu fill Joanot en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb Agneta Quint, filla de Nicolau Quint d’Eivissa i d’Elisabet Moyà, mitjançant escriptura autoritzada pel notari Perot Genovard. La donació comprenia una partida de censos, la possessió de l’Alqueria (Santa Margalida) i una peça de terra al terme de la ciutat que cal identificar amb aquesta propietat (ARM, Not. 6384, f. 155v).

No obstant aquesta informació, segons els estims de 1578 pertanyia a la senyora Torrella, viuda del dessusdit Ramon Torrella, i valia 1.400 lliures: «Terra de la señora Torrella, vídua de mossèn Ramon Torrella, mil y quatre-centes liures» (ARM, D-1251, f. 146v).

Mitjançant escriptura de 25 de juny de 1593 autoritzada pel notari Pau Ribes, Joanot Torrella donà la propietat al seu fill Guillem en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb Margarita Font, filla de Francesc Font de Roqueta. La donació també comprenia tots els béns que posseïa al terme de la vila de Santa Margalida (ARM, Not. R-343, s/f).

L’11 d’octubre de 1603 Bàrbara Verí, viuda de Guillem Torrella, rebé l’inventari dels seus béns. L’heretat comprenia les cases on vivia el difunt, que eren del seu oncle Pere Ignaci Torrella; les possessions de l’Alqueria, la Caseta i el Camp del Gat, situades al terme de la vila de Santa Margalida; la meitat de la baronia del comte d’Empúries, la cavalleria d’en Figuera i la propietat que aquí ens ocupa, que aleshores consistia en un camp denominat les Veles, se situava devora el camí de Sóller, ocupava una superfície d’unes 4 quarterades i confrontava amb terres dels hereus de Joan Antoni Garcia (ARM, Not. R-350, f. 617).

Fill i hereu de Guillem Torrella i de Bàrbara Verí fou Tomàs, qui morí el 22 de maig de 1652 amb testament que havia disposat el 12 de març de 1647 davant el notari Bernat Reus, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Eleonor Despuig, la qual rebé l’inventari de béns del difunt. L’heretat comprenia unes cases devora l’església de Sant Jaume; una peça de terra denominada la Vela, situada al terme de la ciutat; les possessions de l’Alqueria (antigament Son Verda), la Caseta, el Cau del Gat i la Teulada (Santa Margalida); Morneta, la cavalleria homònima i diverses peces de terra a Binissalem; la possessió de la Vall de la Nou amb les seves pertinences denominades la Torre Vella, el Morro del Cavaller, el Rafalet, el Puig Sec, els Vidriers i les Comes, diverses cases i horts, quatre molins (tres d’aigua i un de paperer) i la possessió de Son Gener (Manacor), la meitat de la baronia del comte d’Empúries i una cavalleria damunt terres situades a Muro i Santa Margalida (ARM, Not. 6564, f.57).

Segons els estims de 1685 pertanyia als hereus de Tomàs Torrella i valia 1.800 lliures: «Pessa de terra dels hereus de M.ᵒ Thomàs Torrella, mil vuyt-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 201v).

Després de la mort de Tomàs Torrella Verí s’inicià un llarg plet per la seva herència a instàncies de Pere Verí. En sentència de 8 de setembre de 1660 dictada pel Consell Suprem d’Aragó es declarà que pertanyia a Pere Verí la llegítima damunt els béns de Pere Ignaci Torrella, la qual ja pertanyia als seus avis Tomàs Verí i Beatriu Dameto. El 5 d’octubre de 1678 Pere Verí sol·licità l’adjudicació loco pignoris de les possessions de la Teulada (Santa Margalida) i Son Gener (Manacor) i l’hort de les Veles. Segons els comptes presentats per Pere Verí, era creditor contra l’heretat de Torrella en 29.984 lliures 6 sous 2 diners de capital i 8.223 lliures 12 sous d’interessos. D’altra banda, mitjançant escriptura de 16 de novembre de 1716 autoritzada pel notari Salvador Gallard, Ramon Verí, com a hereu de son pare, Pere Verí, donà els crèdits que tenia contra l’heretat de Tomàs Torrella al seu germà Tomàs, a qui finalment es feu entrega de la possessió de la Caseta (Santa Margalida) i l’hort de les Veles en pagament de dits crèdits en provisió de la Reial Audiència de 7 de juliol de 1732 (ARM, Audiència 495, f. 83v).

Tomàs Verí Çafortesa morí el primer d’agost de 1761 amb testament que havia ordenat el 29 de juliol de 1751 davant el notari Miquel Seguí i la propietat passà al seu fill Pere Verí Salas. Aquest morí el 5 de novembre de 1782 amb testament que havia disposat el mateix dia davant el notari Pere Fullana, en què nomenà hereu universal el seu fill Tomàs Josep Verí Togores, qui apareix com a propietari de la Vela a l’Apeo (1818), segons el qual ocupava una superfície de 4 quarterades de segona qualitat amb morers i valia 4.600 lliures (CNIB, Miguel Pons Barrutia, Any 1868, f. 217; ARM, D-1530, f. 211v).

Tomàs Josep Verí Togores, brigadier dels Reials Exèrcits, es casà amb Bàrbara Salas Boxadors (†9-6-1866) i en foren fills Pedro, Antonio, Dionisia, Josefa, María, Bárbara i Margarita Verí Salas (casada amb Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors, comte de Peralada). Morí als 74 anys el 26 de setembre de 1836 amb testament que havia ordenat l’11 de maig de 1826 davant el notari Joan Oliver Mascaró, en què nomenà hereu universal el seu fill Pedro (CNIB, Miguel Pons Barrutia, Any 1868, f. 217; RP11, 1048-terme, 1a).

Pedro Verí Salas morí el 28 de febrer de 1894 amb testament que havia disposat el 15 de novembre de 1889 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima les seves filles María Bárbara i María Margarita Verí Fortuny i les seves netes María del Carmen i María Josefa Zaforteza Verí (en representació de la filla difunta del testador María Josefa Verí Fortuny). Nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Josefa Fortuny Sureda, i propietaris en parts iguals, els seus nets Pedro i José Fernando Cotoner Verí, fills de María Bárbara Verí Fortuny. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 d’abril de 1897 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner i aquesta propietat se l’adjudicà María Bárbara en concepte de llegítima i a compte del que li espectava en l’herència paterna. Al mateix acte la vengué per preu de 10.000 pessetes a José Ramón Rosselló. Aleshores ocupava una superfície de 4 quarterades, tenia dret de percebre dues hores d’aigua de la tanda del Comanador i confrontava al nord amb Can Morei; al sud, amb Can Brusca; a l’est, amb la carretera de Sóller, i a l’oest, amb la síquia de la ciutat (RP11, 1048-terme, 2a-4a).

Mitjançant escriptura de 17 de març de 1914 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, José Ramón Rosselló hagué de cedir a l’Ajuntament de Palma els drets que tenia damunt la síquia de la ciutat, ço és, dues hores d’aigua de la tanda del Comanador que percebia la Vela d’en Verí i una hora d’aigua de la tanda d’en Granada que percebia la Vela d’en Cortès. Fou indemnitzat amb la quantitat de 10.000 pessetes. L’aigua procedent de la font de la Vila havia estat declarada d’utilitat pública el 22 de novembre de 1912, i en sessió extraordinària celebrada el 12 de juny següent l’Ajuntament de Palma acordà expropiar-ne tots els drets d’aigua amb la síquia i altres obres annexes (íd., 1a).

José Ramón Rosselló morí viudo als 71 anys el 10 de febrer de 1917 amb testament que havia ordenat el 30 de gener de 1913 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu universal propietari el seu nebot Miguel Ramón Pons (íd., 5a).

Miguel Ramón Pons morí el 26 de febrer de 1931 amb testament que havia disposat el 27 de maig de 1909 davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María del Carmen Ribas Ripoll (†8-7-1956), i propietari, els fills pòstums i naixedors. Fruit d’aquest matrimoni nasqué un únic fill, Miguel Ramón Ribas, el 17 de novembre de 1909. L’herència comprenia, entre altres béns, les propietats contigües denominades la Vela d’en Verí i la Vela d’en Cortès, que foren agrupades sota una mateixa finca registral (íd., 7a; RP11, 15995-terme, 5a).

El 1933 Miguel Ramón Ribas i sa mare, María del Carmen Ribas Ripoll, iniciaren la parcel·lació de la Vela d’en Verí i la Vela d’en Cortès. Com que confrontaven al nord amb Can Morei i al sud amb Can Brusca, alguns compradors adquiriren també porcions d’aquestes propietats per a formar trasts que s’adaptassin a la trama urbana dibuixada pel Plano del Proyecto de Ensanche de Palma de Mallorca (1901), a partir del qual es feu tot el procés de parcel·lació. Entre 1933-46 vengueren un total de 23.848,37 m² d’ús lucratiu per un valor declarat de 103.012 pessetes. El preu del metre quadrat oscil·lava entre 1 i 28 pessetes, amb un preu mitjà de 5,76 pessetes, essent la Mitra de Mallorca qui pagà un dels preus declarats més cars. Les escriptures de compravenda se signaren, successivament, davant els notaris José Socías Gradolí i Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Els compradors foren el matrimoni Guillermo Vallespir Ramón i Magdalena Morro March (168,5 m²); María Llinás March, casada amb Matías Pujadas Fiol (168,6 m²); el picapedrer Miguel Gomila Comas, veïnat d’Esporles (399 m²); el fuster Miguel Sureda Amorós, veïnat d’Artà (509 m²); María Seguí Ripoll, casada amb Bartolomé Jordá Sastre (307,3 m²); el matrimoni Antonio Mayol Bernat i Ana Canals Frau (892,17 m²); el matrimoni Juan Terrasa Alemany i Catalina Pujol Palmer (347 m²); Ramón Tarongí Tarongí (160 m²); el brigada de la Guàrdia Civil Juan Tomás Ferrer, veïnat de Barcelona (47,2 m²); el matrimoni Vicente Sánchez Feliu, xòfer, i María Arbós Mir (156,6 m²); el matrimoni José Borrás Pons, cuiner, i Antonia Morell Fontseca (147,9 m²); Miguel Pascual Sancho (538,1 m²); Juana Barceló Cañellas (160 m²); Cristóbal Guardiola Pizá (26,4 m²); Lorenzo García Terrasa (216,9 m²); el matrimoni José Oliver Bujosa i María Verger Sabater (180 m²); María Estrella Llibre Vives, casada amb Juan Escapa Batlle (200 m²); el fabricant Bartolomé Camps Ferrá, veïnat d’Esporles (479,43 m²); el matrimoni Antonio Pol Palmer i Magdalena Ferrer Reus (200 m²); el matrimoni Juan Borrás Cabot i Catalina Borrás Aleñar, veïnats de Bunyola (860,8 m²); Francisco Font Verdaguer (593,4 m²); Sebastián Mas Matas (38,4 m²); Margarita Cerdá Vilanova, casada amb Antonio Vilanova Rebassa (430 m²); Catalina Muntaner Plomer (157,5 m²); Juan Salvá Enseñat (95,6 m²); Mercedes Carreras Salvá (163,65 m²); la Mitra de Mallorca (1.620 m²); Juana Riutort Tomás (490,5 m²); Juan i Pedro Miró Miró (171,25 m²); el jornaler Bartolomé Horrach Sans (148,5 m²); Salvador Martino Villaescusa, veïnat d’Almansa (Albacete) (161,35 m²); Bartolomé Ferrer Perelló (254,4 m²); Gabriel Salom Llaneras (197,5 m²); el matrimoni Sebastián Simó Palmer i Catalina Mas Valcaneras (255,7 m²); el matrimoni Bartolomé Barceló Martorell i Antonia Amengual Serra (224,4 m²); el comerciant José Comas Riutord (408 m²); José Roca Oliver (10.411,5 m²); Jaime Albertí Nadal (689,27 m²); Francisca Obrador Prohens (306,15 m²); Miguel Sans Bosch (361,2 m²); el matrimoni Francisco Moragues Bisquerra i Catalina Barceló Amengual (337,5 m²) i María Llabrés Tomás, casada amb Pedro Moyá Campins (328,5 m²). Les vies que apareixen documentades a les escriptures de compravenda són: els carrers lletra B (ara Ausiàs March) i lletra C (ara Pare Bartomeu Pou), nombre 69 (ara Ticià), 31 de Diciembre, Blanquerna, Guillermo Massot i Ramón Muntaner. Alguns trasts confrontaven al nord amb Can Morei mitjançant la síquia de la ciutat (RP11, 15995-terme).

Una de les compradores més destacades fou la Mitra de Mallorca. Mitjançant escriptura de 10 de febrer de 1940 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada adquirí per mitjà de José Miralles Sbert, arquebisbe-bisbe de Mallorca, per preu de 40.500 pessetes un trast de 1.620 m² que es destinà a l’edificació de la parròquia de Santa Catalina Thomàs. Confrontava amb els carrers d’Ausiàs March i Blanquerna (RP11, 19995-terme, 1a).

Un altre comprador destacat fou José Roca Oliver, qui mitjançant escriptura de 24 de gener de 1942 autoritzada per dit notari Chacártegui adquirí per via de permuta cinc trasts de 5.050 m², 3.435 m², 1.036 m², 339,5 m² i 551 m² a canvi de tres finques urbanes situades al districte hipotecari de la Catedral. José Roca Oliver executà el seu propi procés de parcel·lació. Entre 1942-54 vengué un total de 10.516,84 m² d’ús lucratiu per un valor declarat de 234.738 pessetes. El preu del metre quadrat oscil·lava entre 1 i 130 pessetes, amb un preu mitjà de 35,56 pessetes, essent l’entitat Industrias Mallorquinas de la Alimentación SL la que pagà el preu declarat més car. Les escriptures de compravenda se signaren majoritàriament davant el notari Asterio Unzué Undiano. Els compradors foren els contractistes Antonio Frau Campins i Miguel Castelló Dols (336,59 m²); Antonio Vicens Balaguer i Miguel Cabot Borrás (1.317,6 m²); Bartolomé Vives Oliver (507,5 m²); Catalina Salvá Juan, casada amb Antonio Mesquida Amengual, qui permutà un trast de 616,34 m² per un de 388,32 m² amb una casa xalet situat al carrer del Capitán Castell procedent de Son Oliva Nou; el matrimoni Bartolomé Quetglas Morey i Margarita Bergas Bergas (160 m²); el matrimoni Juan Borrás Cabot i Catalina Borrás Aleñar, veïnats de Bunyola (160,8 m²); els comerciants Gabriel i Antonio Cerdá Mesquida, veïnats de Porreres (534 m²); Gregorio Obrador Amengual (215 m²); Guillermo Mora Noguera (475,6 m²); l’entitat Industrias Mallorquinas de la Alimentación SL, que representada pel seu gerent, Salustiano Rosillo Gelats, adquirí un trast de 340,32 m² on feu construir un edifici compost de fàbrica (planta baixa) i habitatge (primer pis); Juan Aguiló Aguiló (825,1 m²); Juan Castell Alemany, veïnat d’Andratx (465,4 m²); la Mitra de Mallorca, que adquirí una faixa de terreny de 192 m² que circumdava el trast que havia adquirit prèviament pels costats sud, est i oest; Lorenzo Barceló Miquel (339,5 m²); Margarita Bauzá Ripoll i el seu fill Bartolomé Barceló Bauzá (149 m²); Margarita Desmettre Honoré, qui adquirí un trast de 1.516,5 m² on feu construir un magatzem; María de los Dolores Aguiló Aguiló (1.339,17 m²); Mercedes Feliu Salas, casada amb l’aparellador Juan Jaume Cañellas (643,92 m²); Miguel Alcover Rosselló (129,2 m²); Miguel Roca Sampol (107,3 m²) i Rosa Molinedo Ramón, casada amb José Gelabert Isern (146 m²) (RP11, 21974-21978-terme, 1a).