Can Xesc del Pinar

La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada i se situa a la carretera d’Esporles. Molt probablement, prengué nom de Francesc Martorell, àlies del Secar, casat amb la compradora de la finca.

El 6 de febrer de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Maria Francisca Dameto Sureda establí a Margalida Alemany Bestard, casada amb Francesc Martorell, del Secar, una peça de terra camp ametlerar d’1 quarterada, 2 quartons i 12 destres que confrontava amb el camí reial d’Esporles, terres de Son Anglada i el camí que anava a la possessió. S’imposà un cens reservatiu de 8 lliures 8 sous 10 diners al for de 3% pagador el primer de gener (ARM, Not. O-427, f. 74; RP2, 3423-terme, 1a).

Margalida Alemany Bestard, natural de la vila de Puigpunyent i veïnada de la Vileta, morí viuda de Francesc Martorell als 93 anys el 23 de setembre de 1870 amb testament que havia disposat el 23 de maig de 1868 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus fills, Jerónimo i Francisco Martorell Alemany, conradors, ço és, Jerónimo, de Cals Enagistes, i Francisco, de Can Xesc del Pinar, ambdues procedents de Son Anglada. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 de gener de 1879 autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa d’un aiguavés de planta baixa, pis, quadra i altres dependències marcada amb el nombre 18 del quarter 8è de la zona 3a i confrontava al nord amb terra dels germans Martorell Alemany; al sud, amb terra de Margarita Sastre; a l’est, amb el camí que anava a les viles d’Establiments i Esporles, i a l’oest, amb terra de Francisco Martorell Alemany (RP2, 3423-terme, 1a).

Francisco Martorell Alemany morí als 81 anys el 21 de març de 1902 amb testament que havia ordenat el 4 de maig de 1893 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Martina Coll Santandreu (†18-7-1913), i propietària, la seva pubila, Margarita Martorell Coll, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 18 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 2a-3a).

Margarita Martorell Coll morí als 62 anys el 6 de setembre de 1924 amb testament que havia disposat el primer de març de 1915 davant el notari Miguel Pons Pons, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Salvador Serra Martorell (†28-4-1929), i propietaris en parts iguals, els seus sis fills: Gregorio, Magdalena (casada amb Rafael Ribas Tugores), Francisco, Salvador, Martina (casada amb Bartolomé Bestard Llull) i Margarita Serra Martorell (casada amb Nicolás Sastre Morey). Mitjançant escriptura de 23 de juliol de 1929 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Francisco (íd., 4a).

Francisco Serra Martorell, veïnat d’Artà, morí als 69 anys el 6 de juny de 1959 amb testament que havia ordenat el 16 de maig de 1953 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Margarita (conradora, casada amb el militar Vicente Matas Mulet) i Salvador Serra Alorda (conrador) i en el romanent de béns nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Alorda Vidal, i propietari, el seu fill Miguel Serra Alorda (agricultor, veïnat de Marratxí). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari i Miguel s’adjudicà aquesta i altres tres propietats contigües procedents de Son Anglada (íd., 6a).

El 14 d’abril de 1962 davant dit notari Chacártegui, Miguel Serra Alorda vengué les dessusdites quatre finques, entre les quals es trobaven Can Xesc del Pinar i Cals Enagistes, per preu global de 80.000 pessetes a l’agricultor Bernardo Castell Verdera, qui les agrupà sota una mateixa finca registral mitjançant escriptura de 9 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores ocupava una superfície de 4 quarterades, de les quals mitja quarterada era de secà de tercera qualitat, 1 quarterada i mitja era de secà amb ametlers de segona qualitat i les 2 quarterades restants eren de secà de segona qualitat. Confrontava al nord amb les propietats de Miguel Jaume, Vicente Ros i Miguel Balaguer; al sud, amb les propietats de Vicente Ros i Margarita Pons; a l’est, amb la carretera de Palma a Establiments i la costa de Ca na Verda, i a l’oest, amb el torrent de la Riera mitjançant un camí. Comprenia una casa d’un aiguavés de planta baixa i pis, quadra i altres dependències (íd., 8a; RP2, 1218-III, 1a).

Bernardo Castell Verdera morí sense testar el 15 de desembre de 1963. En acte de 14 de març següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma en fou declarat hereu legal el seu pubil, Bartolomé Castell Castell, metge, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Antonia Castell Palmer. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 16 de setembre següent autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría (RP6, 5664-terme, 11a).

Entre 1964-82 se’n feren diverses segregacions: 630 m² per a Antonia Alemany Vich, 632,5 m² per a José Garí Campomar i Francisca Díaz Núñez, 536,25 m² per a Pedro Cladera Martorell, 843,75 m² per a Sebastián Simó Palmer, 1.080 m² per a Pedro Aguiló Ripoll, 579,5 m² per a José Javier González Chávez Alemany, 587,5 m² per a Juan González Chávez Alemany, 630 m² per a Antonia Alemany Vich, 665 m² per a José Bosch Sastre, 639 m² per a Bartolomé Comas Alcover i María de la Estrella Fernández Ruano, 701,5 m² per a Bárbara i Bartolomé Ferrer Vich, 684,5 m² per a Juan Rodríguez Puertas i María Teresa Mesquida Balaguer (amb un safareig, un pou i una caseta), 639 m² per a Juan Riutort Mulet i Antonia Vidal Monserrat, 300 m² per a Rafael Capó Mariano i la seva dona, 720 m² per a Jaime Monserrat Riera i la seva dona i 639 m² per a Agustín Sánchez Trujillo (RP2, 1218-III).