La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada i se situa al carrer de Joan Mascaró i Fornés.
El 27 de gener de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Juan Cabrer Mercant, Dagos, adquirí de Maria Francisca Dameto Sureda una peça de terra d’1 quarterada i mitja que confrontava amb el camí reial d’Esporles, terres de Bernardino Cabrer Mercant i Son Anglada. S’imposà un cens reservatiu de 9 lliures redimible al for de 3% pagador el primer de gener (ARM, Not. O-427, f. 72v).
Juan Cabrer Mercant es casà amb Margarita Llinás Colomar i en foren fills Juan, Rafaela, Rosa i Margarita Cabrer Llinás. Morí sense testar a la vila d’Establiments el 12 d’octubre de 1865. Juan Cabrer Llinás morí el 15 de desembre de 1886 amb testament que havia disposat a Son Berga dos dies abans davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què després de declarar que no tenia més hereus forçosos que sa mare nomenà hereva universal la seva dona, María Rosselló Terrades. Rafaela Cabrer Llinás morí als 53 anys el 6 d’octubre de 1889 amb testament que havia ordenat a Establiments el 27 d’abril de 1882 davant el notari Antonio Mulet Mas, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Guillermo Borrás Llabrés (†31-10-1889), i propietaris en parts iguals, els seus sis fills: Antonio (veïnat de Campos), Juan, Guillermo, Bartolomé, José i Isabel María Borrás Cabrer (casada amb Juan Font Moyá). Margarita Llinás Colomar morí als 85 anys el 10 d’agost de 1891 amb testament que havia disposat a Establiments el 2 d’abril de 1887 davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, en què nomenà hereves universals les seves úniques filles: Rafaela, Rosa i Margarita Cabrer Llinás (RP2, 7377-terme: 1a-3a, 5a).
En acte de 27 d’agost de 1892 dictat per Francisco Rodríguez Ladrón de Guevara, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant l’escrivà Antonio María Rosselló foren declarats hereus legals de Juan Cabrer Mercant els seus fills. Mitjançant escriptura de 14 d’octubre de 1894 atorgada a Establiments davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, les germanes Rosa i Margarita Cabrer Llinás, els germans Borrás Cabrer i María Rosselló Terrades es repartiren la propietat denominada les Quarterades, que aleshores confrontava al nord amb terres de Francisco Balaguer Mateu i el camí que hi donava accés; al sud, amb terres de Bernardo Cabrer París; a l’est, amb la carretera d’Esporles, i a l’oest, amb terres d’Antonio Bonet (íd., 1a).
María Rosselló Terrades s’adjudicà una porció de 150 destres que confrontava a l’est amb la porció que s’adjudicà Rosa Cabrer Llinás (RP2, 7377-terme, 7a).
Mitjançant escriptura de 15 d’octubre de 1901 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, María Rosselló Terrades adquirí per preu de 1.000 pessetes la porció de Rosa Cabrer Llinás, la qual ocupava una superfície de 150 destres i confrontava a l’est amb la porció que s’adjudicaren els germans Borrás Cabrer. Al mateix acte agrupà ambdues propietats sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 3 quartons (RP2, 7380-terme, 1a-2a).
María Rosselló Terrades morí sense testar el 22 de gener de 1912. En acte de 20 de maig següent dictat per Julio Torres Gisbert, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant l’escrivà Guillermo Vidal en fou declarada única hereva legal la seva neboda Antonia Rosselló Gil, jornalera, casada amb Antonio Calafell Terrades, la qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 4 de juny següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí (RP2, 7747-terme, 2a).
Antonia Rosselló Gil morí el 27 d’abril de 1950 amb testament que havia disposat el 9 de maig de 1900 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereus usufructuaris sa mare, Coloma Gil Cabrer, i el seu home, Antonio Calafell Terrades, i propietaris en parts iguals, els seus dos únics fills: Pedro (†29-1-1976, casat amb Margarita Riutort Lladó) i Francisca Calafell Rosselló (casada amb Sebastián Torres Trías). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 8 de setembre següent autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol i aquesta propietat se l’adjudicà Pedro (íd., 6a).
Margarita Cabrer Llinás s’adjudicà una porció de 150 destres que confrontava a l’est amb la carretera d’Esporles, i a l’oest, amb la porció que s’adjudicaren els germans Borrás Cabrer (RP2, 7378-terme, 1a).
Margarita Cabrer Llinás morí el 4 de setembre de 1927 amb testament que havia disposat a Establiments el 16 de maig de 1907 davant el notari Juan Bauzá Clar, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus tres únics fills: Catalina, Gabriel i Juan Palmer Cabrer. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 de febrer següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán i la propietat se l’adjudicà Juan. Aleshores confrontava al nord amb terres de Francisco Cabrer Sampol i de Vicente Roig Bonet i el camí que hi donava accés; al sud, amb la propietat de Magdalena Llabrés Ribas; a l’est, amb la carretera d’Esporles, i a l’oest, amb la propietat d’Isabel María Borrás Cabrer (íd., 5a).
Mitjançant escriptura de 19 d’octubre de 1939 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Juan Palmer Cabrer vengué al matrimoni Jaime Tugores Gallur, mecànic, i Margarita Nadal Tomás per preu de 200 pessetes un trast de 260 m² on feren construir algunes edificacions. El 28 de setembre de 1943 davant el notari Manuel Cerdó Pujol vengueren la propietat per preu de 2.500 pessetes a l’agricultor Miguel Rigo Amengual, qui mitjançant escriptura de 13 de març de 1947 autoritzada pel mateix notari la vengué pel mateix preu al forner Andrés Cloquell Perelló, el qual la vengué per 3.500 pessetes al talabarder José Mayol Bergas, veïnat d’Establiments, mitjançant escriptura de 14 de maig de 1951 autoritzada pel mateix notari. Mitjançant escriptura de 16 de novembre de 1978 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, José Mayol Bergas manifestà que el 1953 culminà la construcció de les edificacions existents, que consistien en una casa de planta baixa de 104 m² amb cotxeria, carrera o terrassa davantera i pati i jardí posterior, la qual estava marcada amb el nombre 85 del carrer del Coronel Beorlegui (RP2, 19734-terme, 1a-5a).
Mitjançant escriptura de 31 d’octubre de 1939 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Juan Palmer Cabrer vengué al matrimoni Lorenzo Serra Mulet i Magdalena Nadal Tomás per preu de 300 pessetes un trast de 300 m². El 29 d’abril de 1944 davant el mateix notari vengueren el trast per preu de 600 pessetes al matrimoni Domingo Juaneda Sans i Margarita Borrás Nadal. Mitjançant escriptura de 8 de setembre de 1973 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría manifestaren que damunt el trast havien fet construir una casa de 92,38 m² que comprenia planta baixa, cotxeria, carrera o terrassa davantera i pati o corral posterior, la qual estava marcada amb els nombres 147 i 149 del carrer del Coronel Beorlegui. Confrontava a l’esquerra amb la propietat de José Mayol Bergas (RP2, 19785-terme, 1a-3a).
Mitjançant escriptura de 6 de juliol de 1946 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, Juan Palmer Cabrer vengué a Catalina Font Borrás (casada amb l’agricultor Andrés Miralles Munar) per preu de 7.500 pessetes la porció restant, que ocupava una superfície de 2.103,5 m² (RP2, 7378-terme, 8a).
Catalina Font Borrás era també propietària d’una peça de terra contigua de 150 destres que heretà de sa mare, Isabel María Borrás Cabrer. Aquesta morí sense testar el 24 de desembre de 1939, i en acte de 8 de febrer següent dictat pel jutge accidental de primera instància nombre 1 de Palma Gerardo María Thomás Sabater davant el secretari Gonzalo Fernández Espinar en fou declarada hereva legal la seva pubila, Catalina Font Borrás, la qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 següent autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol. Isabel María Borrás Cabrer, casada amb Juan Font Moyá, se l’adjudicà en la divisió que practicà amb els seus germans Antonio, Juan, Guillermo, Bartolomé i José mitjançant escriptura de 29 de novembre de 1897 atorgada a Establiments davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar. Confrontava a l’est i a l’oest, respectivament, amb les porcions que s’adjudicaren Margarita i Rosa Cabrer Llinás (RP2, 7379-terme: 1a-2a, 6a).
Mitjançant escriptura de 17 de desembre de 1957 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí, Catalina Font Borrás agrupà ambdues propietats sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 4.800 m². Al mateix acte donà a la seva filla legítima María Miralles Font, casada amb Tomás Ferrá Llinás, una porció de 1.387,2 m²; al seu fill natural Pablo Font Borrás, una altra porció de 1.387,2 m², i al seu fill legítim Sebastián Miralles Font, la porció restant, de 1.638,66 m², la qual confrontava a l’est amb la carretera d’Esporles (RP2: 30940-terme, 30942-terme, 30944-terme, 30946-terme).
El terme de Palma 