La propietat procedeix del tros del camí Vell d’Esporles que fou agregat a la possessió de Son Anglada quan s’obrí el camí Nou. Se situa entre la carretera d’Esporles i el Pinar de la Real. Pel que fa a l’origen de l’antropotopònim, tenim referències indirectes segons les quals Llobera podria ser el malnom de Macià Bosch Mas.
El 22 de desembre de 1838 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Nicolau Canals Ferrer, Guitarró, fill de Sebastià i de Magdalena, adquirí de Maria Francisca Dameto Sureda una peça de terra de 3 quartons i 30 destres procedent del camí Vell d’Esporles que confrontava amb el Pinar de la Real mitjançant paret i el camí reial d’Esporles (ARM, Not. O-427, f. 66).
Mitjançant escriptura de 8 de novembre de 1840 autoritzada per dit notari Oliver, Nicolau Canals Ferrer vengué a Macià Bosch Mas una porció d’1 quartó i 20 destres i mig que estava obligada a la prestació de 5 lliures 12 sous 2 diners i 2 cinquens cens a Maria Francisca Dameto Sureda. Confrontava al nord amb el carreró que anava de la carretera d’Esporles al camí de Valldemossa; al sud, amb el carreró que anava de dita carretera al Pinar de la Real; a l’est, amb el Pinar de la Real mitjançant paret, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 2795-terme, 1a).
Macià Bosch Mas, natural d’Establiments, casat al temps de la seva mort amb Antonina Homar, morí als 90 anys el 14 d’abril de 1876 amb testament que havia disposat al Secar de la Real el 28 de gener anterior davant el notari Gabriel Estelrich Torres, en què prellegà 50 lliures al seu fill Matías, jornaler, i 15 destres de terra d’aquesta propietat a la seva filla Sebastiana, jornalera, casada amb Gabriel Tomás Cabrer, i nomenà hereus universals propietaris en parts iguals dits fills amb l’obligació de tenir en companyia seva i donar estatge a sa mare, Antonina Homar, i a la seva tia Margalida Homar. Aleshores la propietat comprenia una casa marcada amb el nombre 7 del quarter 6è de la zona 4a. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 de maig següent autoritzada pel mateix notari i Sebastiana Bosch Homar s’adjudicà una porció de 18 destres (íd.).
Al mateix acte els germans Bosch Homar vengueren al conrador Gabriel Camps Cañellas per preu de 1.200 lliures la porció restant, que ocupava una superfície de 1.821 m² i comprenia la casa. Confrontava al sud amb la porció que s’adjudicà Sebastiana. Segons l’escriptura de compravenda, la propietat es denominava Can Llobera (íd., 1a-2a).
Mitjançant escriptura de 15 d’octubre de 1884 autoritzada pel notari Juan Planas Palou, Gabriel Camps Cañellas vengué la propietat per preu de 4.000 pessetes a la seva filla Catalina Camps Vaquer, jornalera (íd., 7a).
El 19 de gener de 1895 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Catalina Camps Vaquer vengué al trencador Bartolomé Martorell Roca per preu de 200 pessetes una porció de 319 m² amb una casa de planta baixa en construcció que confrontava al nord amb la resta de la propietat. Bartolomé Martorell Roca morí el 12 de gener de 1924 amb testament que havia disposat el 18 d’octubre anterior davant el mateix notari, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Riutort Seguí (†29-3-1932), i propietaris amb designació de béns, els seus dos únics fills, Pablo i Margarita Martorell Riutort. Mitjançant escriptura de 12 d’abril de 1934 autoritzada pel mateix notari la propietat se l’adjudicà Margarita, qui la vengué al seu germà en unió de la porció de 18 destres de Can Llobera que s’adjudicà Sebastiana Bosch Homar per preu global de 5.850 pessetes mitjançant escriptura de 9 de maig de 1950 autoritzada pel notari Antonio Soldevilla Guzmán. El 14 de novembre següent davant el notari Asterio Unzué Undiano, Pablo Martorell Riutort, pagès, vengué ambdues propietats per preu global de 5.950 pessetes al matrimoni Melchor Salamanca Seguí, agricultor, i Magdalena Ferrá Vila (RP2, 6510-terme: 1a-2a, 4a-5a).
Catalina Camps Vaquer morí el 28 de desembre de 1926 amb testament que havia ordenat el 26 de setembre de 1911 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereves universals amb designació de béns les seves dues filles: Margarita i Catalina Creus Camps. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 de juny següent autoritzada pel mateix notari i es dividiren la propietat en dues porcions de 910,5 m² cadascuna, tot i que, com hem vist al paràgraf anterior, la difunta havia venut una porció de 319 m² al trencador Bartolomé Martorell Roca. Catalina s’adjudicà la porció que comprenia la casa gran, la qual confrontava a l’oest amb la part de la seva germana, Margarita, qui s’adjudicà l’altra casa (RP2, 2795-terme, 14a; RP2, 13451-terme, 1a).
Catalina Creus Camps, casada amb Sebastián Creus Font, morí sense testar el 19 de juny de 1933. En acte de 12 de desembre següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja José Terreros Pérez davant el secretari judicial Juan Bestard Giá en fou declarada única hereva legal la seva germana, Margarita Creus Camps (RP2, 2795-terme, 15a).
Mitjançant escriptura de 18 d’octubre de 1937 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Margarita Creus Camps tornà a agrupar la propietat sota una única finca registral que ocupava una superfície de 1.821 m² i comprenia una casa marcada amb el nombre 7 i una altra casa sense numerar. Al mateix acte vengué a José Riera Jaume per preu de 500 pessetes una porció de 616 m² que confrontava al nord amb la resta de la propietat; d’aquesta porció fou segregat (1965) un trast de 217 m² per a Miguel Llinás Lladó (RP2, 18142-terme, 1a-2a; RP2, 18153-terme, 1a; RP2, 4476-III, 1a).
Margarita Creus Camps morí el 8 de maig de 1942 amb testament que havia ordenat el 30 de desembre de 1927 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què instituí en la porció llegítima el seu fill José Sastre Creus i en la resta de béns nomenà hereus en parts iguals els seus altres fills: Miguel, María i Catalina Sastre Creus. Mitjançant escriptura de 9 de desembre següent autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà Catalina. Aleshores ocupava una superfície de 1.205 m² després de la segregació efectuada a favor de José Riera Jaume (RP2, 18142-terme, 3a).
El 13 de gener de 1943 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Catalina Sastre Creus vengué la propietat per preu de 18.042 pessetes a Jaime Riutort Cabrer (íd., 4a).
Jaime Riutort Cabrer morí viudo el 31 de març de 1970 amb testament que havia disposat el 18 de juny de 1964 davant dit notari Chacártegui, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos feu diversos llegats i de la resta de béns nomenà hereu el seu nebot Guillermo Coll Riutort, agricultor, qui s’adjudicà la propietat mitjançant escriptura de 19 d’agost següent autoritzada pel mateix notari (íd., 5a).
Sebastiana Bosch Homar comanà al picapedrer Guillermo Ramón Font la construcció d’una casa de planta baixa i dos aiguavessos que costà 1.250 pessetes. La propietat, de 18 destres de superfície, confrontava al nord amb la porció de Can Llobera venuda a Gabriel Camps Cañellas; al sud, amb el carreró que anava de la carretera d’Esporles al Pinar de la Real; a l’est, amb el Pinar de la Real mitjançant paret, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 2796-terme: 1a, 3a).
El 26 de juliol de 1893 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Sebastiana Bosch Homar vengué la propietat per preu de 1.250 pessetes al trencador Bartolomé Martorell Roca (íd., 12a).
Bartolomé Martorell Roca morí el 12 de gener de 1924 amb testament que havia disposat el 18 d’octubre anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Riutort Seguí (†29-3-1932), i propietaris amb designació de béns, els seus dos únics fills, Pablo (pagès) i Margarita Martorell Riutort. Mitjançant escriptura de 12 d’abril de 1934 autoritzada pel mateix notari, Margarita s’adjudicà aquesta propietat i la porció de 319 m² amb casa de planta baixa també procedent de Can Llobera que son pare adquirí (1895) de Catalina Camps Vaquer (íd., 15a).
El 9 de maig de 1950 davant el notari Antonio Soldevilla Guzmán, Margarita Martorell Riutort vengué ambdues propietats per preu global de 5.850 pessetes al seu germà, Pablo, qui les vengué per 5.950 pessetes al matrimoni Melchor Salamanca Seguí, agricultor, i Magdalena Ferrá Vila mitjançant escriptura de 14 de novembre següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (íd., 17a-18a).
El terme de Palma 