La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada. Se situa al lloc del Secar de la Real, entre els camins Vell i Nou d’Esporles. Desconeixem l’origen de l’antropotopònim.
El 17 de gener de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Joan Vich Bauçà adquirí de Maria Francisca Dameto Sureda una peça de terra de 30 destres que confrontava amb la Vinya de la Real mitjançant paret, el camí reial d’Esporles, terres de Bartomeu Sabater i terres romanents (ARM, Not. O-427, f. 70).
Joan Vich Bauçà la vengué a Jaime Tomás Sabater mitjançant escriptura de 16 de novembre de 1843 autoritzada per dit notari Oliver (RP2, 2270-terme, 1a).
Jaime Tomás Sabater morí sense testar el 23 de novembre de 1853. En providència de 27 de juliol de 1870 dictada per Sebastián Carrasco, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant l’escrivà Ramón Mariano Ballester en foren declarats hereus legals els seus tres fills: Guillermo (picapedrer), Jorge (pastor) i Margarita Tomás Poncell. Mitjançant escriptures de 18 i 22 d’agost de 1873 autoritzades pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner acceptaren i es dividiren la propietat, que aleshores consistia en una peça de terra de 24 destres amb una casa d’un aiguavés que confrontava al nord amb terres de Jaimeta Tomás; al sud, amb la carretera d’Esporles; a l’est, amb terres dels hereus d’Antonio Coll, i a l’oest, amb el camí Vell d’Esporles. Jorge s’adjudicà una porció de 14 destres amb la casa i pagà 100 lliures a Guillermo i 60 lliures a Margarita per la diferència de valor. Margarita s’adjudicà els 10 destres restants (íd., 1a-2a).
Jorge Tomás Poncell, jornaler, vengué la seva porció de la propietat a Bartolomé Aguiló Martí per preu de 1.500 pessetes mitjançant escriptura de 16 de febrer de 1897 autoritzada per dit notari Font (RP2, 2270-terme, 3a).
Bartolomé Aguiló Martí morí viudo el 12 de juliol de 1913 amb testament que havia disposat el 30 d’agost de 1911 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereves universals en parts iguals les seves filles: Ana María i Mercedes Aguiló Aguiló, les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 de gener següent autoritzada pel mateix notari (íd., 4a).
Mitjançant escriptura de primer de juliol de 1927 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, Ana María i Mercedes Aguiló Aguiló es dividiren els béns que posseïen per indivís i aquesta propietat se l’adjudicà Ana María (íd., 5a).
Ana María Aguiló Aguiló morí sense testar el 29 de maig de 1932. En acte de primer d’agost següent dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus quatre fills: Alejandro, Antonio, Carlos i Bartolomé Cortés Aguiló, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Alejandro Cortés Bonnín. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 de juliol de 1933 autoritzada per dit notari Pou. Aquest document és el primer que es refereix a la propietat amb la denominació de Can Jordi (íd., 6a).
Mitjançant escriptura de 27 de novembre de 1950 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, els germans Cortés Aguiló es dividiren els béns de l’herència i Can Jordi se l’adjudicà Alejandro (íd., 7a).
El 10 de gener de 1967 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Alejandro Cortés Aguiló, agent comercial, vengué la propietat a Margarita Torres Carrió per preu de 10.000 pessetes (íd., 8a).
Margarita Torres Carrió vengué la propietat mitjançant escriptura de 5 de gener de 1974 autoritzada pel notari Luis Valentín Chacártegui Sáenz de Tejada. Aleshores confrontava al nord amb terres que foren de Bartolomé Lladó Mas; al sud, amb la carretera d’Esporles; a l’est, amb la propietat d’hereus d’Antonio Coll, i a l’oest, amb el camí Vell d’Esporles (RP2, 32956-III, 1a).
Margarita Tomás Poncell, jornalera, vengué la seva porció de la propietat a la jornalera Magdalena Sastre Mascaró, filla de Bernardo, per preu de 351 lliures mitjançant escriptura de 20 de desembre de 1880 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Ocupava una superfície de 10 destres i comprenia una casa d’un aiguavés, planta baixa i alts feta construir per la venedora (RP2, 2271-terme, 1a).
Magdalena Sastre Mascaró morí fadrina el 27 de maig de 1887 amb testament que havia disposat el 20 de desembre de 1880 davant dit notari Font, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereus en parts iguals els seus nebots Jaime, jornaler, i Antonia Juan Sastre, casada amb Melchor Picornell Abraham, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 3a).
El primer de juliol de 1895 davant dit notari Font, Antonia Juan Sastre vengué la seva meitat indivisa per preu de 433 pessetes al seu germà Jaime, qui vengué l’íntegra propietat al jornaler Bartolomé Lladó Mas per preu de 1.200 pessetes mitjançant escriptura de 25 de setembre següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons (íd., 4a-5a).
Bartolomé Lladó Mas es casà en primeres núpcies amb Francisca Pujol Bosch, de qui no deixà successió. En segones núpcies es casà amb Magdalena Pujol Bosch i en fou fill Gabriel. Morí viudo als 66 anys el 31 d’agost de 1918 amb testament que havia ordenat el 29 anterior davant el notari Rafael Togores Palou, en què deixà doblers en metàl·lic a la seva fillastra Magdalena Sampol Palliser, filla de Magdalena, i nomenà hereu de dues terceres parts de l’herència el seu pubil, Gabriel Lladó Pujol, i de la tercera part restant, el seu fillastre Miguel Palliser Pujol. Mitjançant escriptura de 24 de gener de 1924 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Gabriel Lladó Pujol, caporal d’artilleria de la comandància de Mallorca (íd., 6a-7a).
El 14 d’agost de 1931 davant dit notari Alcover, Gabriel Lladó Pujol la vengué per preu de 1.000 pessetes al picapedrer Pedro Manera Quetglas, qui la vengué per preu de 500 pessetes al matrimoni Vicente Roig Bonet i Margarita Mateu Verdera mitjançant escriptura de 3 d’agost de 1934 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán (íd.: 8a, 10a).
El 12 de setembre de 1935 davant dit notari Massanet, Vicente Roig Bonet i Margarita Mateu Verdera vengueren la propietat per preu de 1.000 pessetes al sergent d’infanteria Miguel Salom Alemany (†3-2-1953), casat amb Magdalena Pallicer Garau (†7-4-2001) (íd., 12a).
Segons el cadastre, la propietat està marcada amb el nombre 3 de l’avinguda del Císter.
El terme de Palma 