La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada i se situa al carrer de Joan Mascaró i Fornés. Desconeixem l’origen de l’antropotopònim.
Les notícies més antigues que en tenim són del 17 de març de 1851, quan Pedro Felio Perelló Carrió la vengué a Magdalena Pascual Juan mitjançant escriptura autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà. Comprenia casa, ocupava una superfície de 3 quarterades i confrontava al nord amb terres de Luis Armajach; al sud, amb terres de Catalina Coll Tomás; a l’est, amb la carretera d’Establiments, i a l’oest, amb terres de Gabriel Palmer Gil (RP2, 5787-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 27 de novembre de 1890 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Magdalena Pascual Juan feu donació entre vius al seu net Juan Roca Cañellas d’aquesta propietat i de Can Salí, també procedent de Son Anglada. S’estipulà que l’usdefruit passaria a Francisco Frontera Carbonell després de morir la donant (íd.).
El 22 d’octubre de 1897 davant dit notari Font, Juan Roca Cañellas, conrador, vengué la propietat als germans Bartolomé i Antonio Aguiló Martí per preu de 6.000 pessetes (íd., 4a).
Mitjançant escriptura de 22 de novembre de 1898 autoritzada per dit notari Font, els germans Bartolomé i Antonio Aguiló Martí permutaren amb Juan Roca Cañellas aquesta propietat per Can Salí, valorades en 6.000 i 11.000 pessetes, respectivament. Els germans Aguiló pagaren a Roca 5.000 pessetes per la diferència de valor (íd., 5a).
El 13 de febrer de 1907 davant el notari José Alcover Maspons, Juan Roca Cañellas vengué Can Gualet per preu de 2.500 pessetes a Pedro Bosch Oliver, qui la vengué a Mateo Pou Alorda per preu de 8.000 pessetes mitjançant escriptura de 13 de març de 1908 autoritzada pel mateix notari. Mateo Pou Alorda la vengué per preu de 6.000 pessetes al conrador Bartolomé Roca Pallicer mitjançant escriptura de 20 d’octubre de 1909 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán (íd.: 12a, 14a-15a).
El 26 de novembre de 1910 davant dit notari Massanet, Bartolomé Roca Pallicer vengué al fuster Antonio Lladó Arbós per preu de 750 pessetes un trast de 260 m² que confrontava al nord i a l’oest amb terres romanents al venedor; al sud, amb terres de Catalina Coll, i a l’est, amb la carretera d’Establiments (RP2, 9583-terme, 1a).
El 17 d’abril de 1915 davant dit notari Massanet, Bartolomé Roca Pallicer vengué al ferrer Jaime Lladó Alemany per preu de 625 pessetes un trast de 180 m² que confrontava al nord i a l’oest amb terres romanents al venedor; al sud, amb la casa i corral d’Antonio Lladó Arbós, i a l’est, amb la carretera d’Establiments (RP2, 10327-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 4 d’octubre de 1921 autoritzada per dit notari Massanet, Bartolomé Roca Pallicer vengué al picapedrer Antonio Miquel Bonet, veïnat de la vila d’Establiments, per preu de 2.800 pessetes la resta de Can Gualet, que aleshores ocupava una superfície de 20.869 m² després de les segregacions efectuades. Confrontava al nord amb terres de Nicolás Armajach, abans de Luis Armajach; al sud, amb terres de successors de Catalina Coll Tomás; a l’est, amb la carretera d’Establiments i els trasts venuts a Antonio Lladó Arbós i Jaime Lladó Alemany, i a l’oest, amb terres que foren de Gabriel Palmer Gil (RP2, 5787-terme, 18a).
El 15 de maig de 1922 davant el notari Juan Bauzá Clar, Antonio Miquel Bonet vengué al ferrer Jaime Lladó Alemany per preu de 1.920 pessetes un trast de 320 m² que confrontava al nord i a l’oest amb terres romanents al venedor; al sud, amb la propietat del comprador, i a l’est, amb la carretera d’Establiments (RP2, 11775-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 17 de gener de 1931 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, Antonio Miquel Bonet vengué al jornaler Bartolomé Tomás Vidal per preu de 2.800 pessetes la resta de Can Gualet, que aleshores ocupava una superfície de 20.549 m² després de la darrera segregació efectuada (RP2, 5787-terme, 19a).
El 13 de juliol de 1929 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Antonio Lladó Arbós, veïnat d’Esporles, vengué la propietat per preu de 1.500 pessetes a Pedro José Terrades Gallur. Comprenia una casa de planta baixa i pis feta construir pel venedor (RP2, 9583-terme, 2a).
Pedro José Terrades Gallur morí el 26 de febrer de 1940 amb testament que havia disposat el 24 anterior davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què instituí en la porció llegítima el seu fill Jaime Terrades Martorell i nomenà hereva la seva dona, Margarita Martorell Riutord. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 17 d’agost següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (íd., 3a).
El 9 de maig de 1950 davant el notari Antonio Soldevilla Guzmán vengueren la propietat per preu de 13.125 pessetes al conrador Pablo Martorell Riutord, qui la vengué pel mateix preu a Antonia Font Vila, casada amb José Pomar Torres, mitjançant escriptura de 10 de febrer de 1953 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano. Aleshores la propietat estava marcada amb el nombre 83 del carrer del Coronel Beorlegui (íd.: 5a, 7a).
El 9 d’agost de 1949 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Jaime Lladó Alemany vengué la propietat per preu de 6.000 pessetes al matrimoni Antonio Moyá Suau, comerciant, i Bárbara Torres Mayans. Comprenia una casa de dos aiguavessos feta construir pel venedor que consistia en planta baixa o botiga, pis amb pujada interior, corral, cisterna i terrat a la part posterior (RP2, 10327-terme: 2a, 4a, 11a).
El 19 de maig de 1950 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Jaime Lladó Alemany vengué la propietat per preu de 5.000 pessetes al matrimoni Antonio Moyá Suau, comerciant, i Bárbara Torres Mayans. Comprenia un local destinat a taller i corral amb tres portals sense numerar a la carretera d’Establiments (RP2, 11775-terme: 2a, 4a).
El terme de Palma 