L’Aljub

La propietat se situa al lloc denominat el Secar de la Real, entre Cal Vicari Vell i la carretera d’Esporles. Es formà mitjançant la unió de dues peces de terra procedents del Secar de la Real i d’una peça de terra procedent de Son Anglada que adquirí el prevere Miquel Planes Trobat, a les quals agregà un aljub abandonat que donà nom a la finca.

Les peces de terra procedents del Secar de la Real les adquirí del procurador del convent de la Real el 4 d’octubre de 1808 davant el notari Rafel Rosselló Cladera. Mitjançant escriptura de 25 de novembre següent atorgada a l’escrivania de Cartes Reials adquirí per via d’establiment de José Jáudenes Nebot (com a intendent de l’exèrcit i regne de Mallorca) un aljub abandonat. Finalment, el 17 de setembre de 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà adquirí per via d’establiment d’Antonio Henales (mestre de cerimònies de l’Ajuntament de Palma, qui actuava com a apoderat de Maria Francisca Dameto Sureda) una peça de terra de 67 destres procedent de la possessió de Son Anglada (concretament, del camí Vell d’Esporles) imposant un cens reservatiu de 4 lliures 13 sous 4 diners quitable al for de 3% (ARM, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1886, Trimestre 3r, f. 2963).

Per motius que desconeixem, l’Apeo (1818) registra la propietat a nom del seu germà Jaume, teixidor de lli. Segons aquest document, ocupava una superfície de 10 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers i altres arbres i valia 4.500 lliures. Cal assenyalar que 2 quarterades de la propietat pertanyien realment a Can Regalat, també anomenada Can Horrac o Can Planes (ARM, D-1530, f. 203v).

Miquel Planes Trobat, prevere, fill de Melcion i de Margalida, morí el 12 de març de 1860 amb testament que havia disposat el 8 de febrer anterior davant el notari Antonio Fernández, en què nomenà hereu el seu nebot Melcion Planes Morey, qui vengué a Domingo Coll, propietari de Can Coll, una peça de terra de 14 pams i mig d’ample destinada a camí mitjançant escriptura de 16 de desembre de 1861 atorgada a l’escrivania d’Hisenda. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 8 quarterades i 61 destres i estava plantada d’ametlers. Tenia casa, marcada amb el nombre 19 del quarter 8è de la zona 4a, i aljub. Confrontava al nord amb Cal Vicari Vell, de Francesc Pelegrí Mulet, mitjançant un camí de ferradura; al sud, amb terra d’hereus d’Antonio Coll mitjançant un carreró; a l’est, amb terra de Jerónimo Martorell, terra de Jerónimo Terrés i terra de Domingo Coll mitjançant paret, i a l’oest, amb la carretera general de Palma a Esporles (RP2, 962-terme, 1a).

Mitjançant escriptures de 20 de gener de 1868 i 15 de juliol de 1872 autoritzades, respectivament, pels notaris Gabriel Oliver Salvà i Manuel Sancho, Melcion Planes Morey feu donació de l’usdefruit de sengles porcions de 3 quarterades i mitja a cadascun dels seus fills Pedro (†1-2-1911) i Melchor Planes Bernat, clergues i seminaristes del conciliar de Sant Pere, perquè poguessin constituir-se títol patrimonial per a rebre els sagrats ordes majors «prometiendo aplicar a su congrua los productos de la misma sin gravarlos ni distraerlos de semejante objeto mientras esté sujeto a esta obligación» (íd., 2a-4a).

Melcion Planes Morey era fill de Jaume Planes Trobat i de Maria Josepa Morey. Es casà amb Isabel Bernat Deyá (†1899) i en foren fills Jaime (†1914), Pedro (prevere), Melchor (prevere), María José (†6-9-1877, casada amb Guillermo Massot Beltrán) i Isabel Planes Bernat. Morí als 82 anys el 23 de gener de 1880 amb testament que havia disposat el 19 de setembre de 1872 davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, i propietari, el seu fill Jaime. Llegà a la seva filla María José la casa i algorfa nombres 11 i 13 del carrer de Santa Clara i la peça de terra que tenia al pla d’en Fuster. A la seva filla Isabel li deixà les dues botigues i algorfa nombres 51, 53 i 55 del carrer de Sant Miquel i la peça de terra que tenia al Secar de la Real, denominada indistintament Can Horrac, Can Regalat o Can Planes. Mitjançant escriptura de 25 d’agost de 1886 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, que consistien en cinc cases situades als carrers de la Mercè, Sant Miquel, Sindicat, Hostal d’en Bauló i Santa Clara; la possessió de Son Perot (Algaida, 72 quarterades), que tenia per herència de son pare i del seu oncle Miquel Planes Trobat; el rafal de Can Angelí (6 quarterades), abans Son Príam, que tenia per herència de son pare; el rafal de Son Joan, que també tenia per herència de son pare; una peça de terra denominada Can Colombàs o Can Palou, també per herència paterna; una peça de terra d’unes 3 quarterades procedent de Son Anglada que el difunt havia adquirit el 1854; la propietat denominada l’Aljub (8 quarterades i 61 destres), situada al Secar de la Real, la qual tenia com a hereu del seu oncle Miquel; la propietat denominada Can Horrac, Can Regalat o Can Planes (2 quarterades), situada al Secar de la Real, que també tenia per herència del seu oncle Miquel, i la peça de terra denominada Ca na Paula Tomàs (5 quartons), abans la Rota, situada al pla d’en Fuster. Pedro s’adjudicà la casa del carrer del Sindicat i Son Joan, excepte una porció de 2 quarterades, 2 quartons, 18 destres i 29 centèsimes; Melchor, l’Aljub i la casa del carrer de l’Hostal d’en Bauló; Isabel, l’establit de Son Anglada, Can Horrac i la casa del carrer de Sant Miquel; Jaime i sa mare, diversos béns en propietat i en usdefruit, respectivament, entre els quals hi havia Can Angelí; i els germans Massot Planes (fills de la difunta María José Planes Bernat), Ca na Paula Tomàs o la Rota, la casa del carrer de Santa Clara i Can Colombàs o Can Palou (3 quarterades), a la qual li fou agregada dita porció de Son Joan de 2 quarterades, 2 quartons, 18 destres i 29 centèsimes. Aleshores l’Aljub confrontava al nord amb Cal Vicari Vell, de les germanes María Ana, Isabel María i María Francisca Pelegrí Ferrer mitjançant un camí de tres peus; a l’est, amb terra de Jerónimo Martorell Alemany, Ca na Pentinada i terra d’Ana, María Luisa i Francisca Oliver Caubet; al sud, amb un camí que menava en aquesta darrera finca, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (íd., 6a-7a; CNIB, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1886, Trimestre 3r, f. 2963).

El 12 de febrer de 1901 davant dit notari Font, Bartolomé Ferrá Perelló, com a apoderat del prevere Melchor Planes Bernat, veïnat d’Osca, vengué la propietat per preu de 15.000 pessetes als germans Bartolomé i Antonio Aguiló Martí (íd., 10a).

Bartolomé Aguiló Martí morí viudo als 59 anys el 12 de juliol de 1913 amb testament que havia disposat el 30 d’agost de 1911 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereves universals en parts iguals les seves dues úniques filles: Ana (n. 9-2-1890), casada amb Alejandro Cortés Bonnín, i María de las Mercedes Aguiló Aguiló, les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 de gener següent autoritzada pel mateix notari (íd., 11a).

Mitjançant escriptura de primer de juliol de 1927 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, Antonio Aguiló Martí i les seves nebodes Ana i María de las Mercedes Aguiló Aguiló es dividiren els béns que tenien per indivís i aquesta propietat se l’adjudicà María de las Mercedes (íd., 15a).

María de las Mercedes Aguiló Aguiló (†7-11-1980) es casà en dues ocasions. Del seu primer matrimoni nasqué Juana María Coll Aguiló. El 15 d’agost de 1921 es casà en segones núpcies a l’església de Monti-sion amb l’apotecari Alonso Forteza Rey Forteza (1895-1926) i en foren fills María de las Mercedes (1923-1994), María (n. 1924) i Alonso Forteza Rey Aguiló (1926-1996), apotecari.