Cal Dago

La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada i se situa al lloc denominat el pla de l’Aljub. Pren nom de la família Cabrer, àlies Dagos.

El 27 de gener de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Antonio Henales, mestre de cerimònies de l’Ajuntament de Palma, com a apoderat de Maria Francisca Dameto Sureda, establí al conrador Bernardino Cabrer Mercant, Dagos, fill de Joan i de Rafela, una peça de terra de 3 quarterades procedent de Son Anglada situada al lloc denominat el pla de l’Aljub. Es pagà un preu d’entrada de 600 lliures i s’imposà un cens reservatiu de 18 lliures redimible al for de 3% pagador el primer de gener. Confrontava amb el camí reial d’Esporles i Son Anglada (ARM, Not. O-427, f. 72; RP2, 418-terme, 1a).

Bernardino Cabrer Mercant morí als 71 anys el 23 d’octubre de 1876 amb testament que havia disposat el 7 anterior davant el notari Gabriel Estelrich Torres, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, María Antonia París Joncá, i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Juan, Rafaela María i Bernardo Cabrer París. Mitjançant escriptura de 22 de desembre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i es dividiren aquesta propietat en tres porcions d’1 quarterada cadascuna (RP2, 418-terme, 2a).

Bernardo Cabrer París s’adjudicà la porció que comprenia la casa i la cisterna. Confrontava al nord amb terra de Juan Cabrer Mercant, Dagos; al sud, amb la part del seu germà Juan; a l’est, amb la carretera d’Esporles, i a l’oest, amb terra de Margarita Sampol (RP2, 418-terme, 2a).

Bernardo Cabrer París, conrador, morí casat als 48 anys el 19 de setembre de 1893 amb testament que havia ordenat el 21 d’agost anterior davant el notari Antonio Mulet Mas, en què instituí en la porció llegítima les seves filles, María Antonia (†20-12-1953) i Margarita (†22-8-1964), i nomenà hereva usufructuària la seva dona, Magdalena Llabrés Ribas, i propietari, el seu fill, Bernardo. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 de febrer següent autoritzada pel mateix notari (íd., 3a).

Bernardo Cabrer Llabrés morí fadrí el 10 de novembre de 1918 sense testar. En acte de 6 de maig següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Rafael Rubio Freire Duarte davant el secretari Juan Bestard en fou declarada hereva legal sa mare, Magdalena Llabrés Ribas. Aquesta morí viuda el 20 de setembre de 1929 amb testament que havia disposat el 2 d’agost de 1928 davant el notari José Fernández del Busto, en què nomenà hereves en parts iguals les seves filles: María Antonia, casada amb Gregorio Serra Martorell, i Margarita Cabrer Llabrés, les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 de novembre següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (íd., 8a).

Mitjançant escriptura de 28 de juny de 1946 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, María Antonia Cabrer Llabrés donà la seva meitat indivisa de la propietat al seu fill Salvador Serra Cabrer, conrador, qui al mateix acte adquirí de la seva tia Margarita Cabrer Llabrés la seva meitat indivisa per preu de 4.000 pessetes (íd., 9a-10a).

Salvador Serra Cabrer es casà amb María Salom Calafat i en foren fills Gregorio (professor mercantil) i María del Pilar Serra Salom. Moriren l’11 d’octubre de 1972 i el 27 de gener de 1968, respectivament, amb sengles testaments que havien ordenat el 10 d’abril de 1967 i el 31 de març anterior davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què es nomenaren recíprocament hereus usufructuaris i nomenaren hereus propietaris en parts iguals els seus fills. Mitjançant escriptura de 16 de març de 1973 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia aquesta propietat. L’alou i el cens de 18 lliures que gravaven la propietat foren redimits després que els germans Serra Salom pagassin a María Olives Olives i als seus fills la quantitat de 2.000 pessetes mitjançant escriptura de 21 de maig de 1974 autoritzada per dit notari Chacártegui (RP2: 25795-III, 25799-III, 25803-III, 25807-III).

Juan Cabrer París, jornaler, s’adjudicà una porció en la qual feu construir una casa de planta baixa i pis. Confrontava al nord amb la part del seu germà Bernardo; al sud, amb la part de la seva germana Rafaela María; a l’est, amb la carretera d’Esporles, i a l’oest, amb terres de Margarita Sampol. Morí als 65 anys el 14 de desembre de 1898 amb testament que havia disposat el 27 de juny anterior davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Sampol Terrades, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Bernardo, Matías i Francisca Cabrer Sampol (casada amb Nicolás Armajach Coll), els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 17 d’abril següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 2919-terme, 2a).

Margarita Sampol Terrades morí als 61 anys el 29 de setembre de 1923 amb testament que havia ordenat el 27 de juny de 1898 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Juan Cabrer París, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Bernardo, Matías i Francisca Cabrer Sampol. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 de setembre de 1924 autoritzada pel notari Juan Bauzá Clar i la propietat se l’adjudicà Bernardo (íd., 7a).

Bernardo Cabrer Sampol morí viudo de Catalina Camps el 22 de desembre de 1940 amb testament que havia disposat el 28 de juny de 1939 davant el notari Antonio Gual Ubach, en què nomenà hereu universal el seu nebot Luis Armajach Cabrer, vicari i veïnat de Puigpunyent, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 de juny següent autoritzada pel notari Luis Gonzaga Pascual Ruiz (íd., 8a).

Rafaela María Cabrer París, casada amb Miguel Sampol Terrasa, s’adjudicà una porció que confrontava al nord amb la part del seu germà Juan; al sud, amb terres de Luis Armajach; a l’est, amb la carretera d’Esporles, i a l’oest, amb terres de Margarita Sampol (RP2, 2920-terme, 1a).

Rafaela María Cabrer París morí viuda i sense testar el 10 de març de 1899. En acte de 6 de juliol següent dictat pel jutge de primera instància Manuel Pérez Porto davant l’escrivà Enrique Bonet en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus dos fills: Jaime i Bernardo Salom Cabrer, jornalers. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 de juny de 1900 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner i la propietat se l’adjudicà Bernardo (íd., 2a-3a).

El 12 de desembre de 1914 davant el notari Mateo Jaume Servera, Bernardo Salom Cabrer vengué la propietat per preu de 3.375 pessetes a Juan Vaquer Ribas, qui la vengué pel mateix preu a Margarita Sampol Terrades mitjançant escriptura de 13 de gener següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons (íd., 5a-6a).

Francisca Cabrer Sampol morí el 14 de març de 1944 amb testament que havia disposat el 28 de juny de 1939 davant el notari Antonio Gual Ubach, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Nicolás Armajach Coll, i propietari, el seu fill Luis Armajach Cabrer, prevere, veïnat d’Estellencs, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 de maig següent autoritzada pel notari Jaime Gelabert Ferrer (íd., 10a).

Endemés de les dues porcions de Cal Dago, Luis Armajach Cabrer heretà de son pare altres dues peces de terra procedents de Son Anglada contigües entre elles i aquelles. Una ocupava una superfície de 2 quarterades i confrontava (1874) al nord amb terres de Bernardo Cabrer; al sud, amb terres de Francisco Llinás; a l’est, amb la carretera d’Esporles, i a l’oest, amb terres de Cristóbal Sampol. I l’altra tenia una extensió d’1 quarterada i confrontava (1895) al nord amb terres de Bartolomé Salom; al sud, amb la casa i terra d’Antonia Terrasa; a l’est, amb el camí de Puigpunyent, i a l’oest, amb el torrent de la Riera (RP2: 1132-terme, 6620-terme).

Damunt una part d’aquesta propietat s’aixeca el centre de jardineria Edeen.