José Salvá Mínguez

Palma 1886 – 1950

Comerciant. Nasqué a Palma el 24 de març de 1886 i fou batiat a l’església de Sant Nicolau el 4 d’abril següent. Era fill de Miguel Salvá Serra (1832-1899) i de Catalina Andrea Mínguez Gómez (1845-1925). Es casà el 16 de juliol de 1913 a la capella de Sant Pere i Sant Bernat amb Margarita Rebassa Bernat Verí (1888-1963), filla de Bartolomé Rebassa Homar (1848-1914) i de Magdalena Bernat Verí Bauzá (1851-1924), i en foren fills Catalina (1914-2012), casada amb l’escultor Horacio Eguía Quintana (1914-1991); Miguel (1915-1989), casat amb María Pilar Arcas Cabrer (1919-2006); Magdalena (1918-2008), casada amb Enrique Ramis Vidal (1914-2008), i Margarita Salvá Rebassa (1919-2011), casada amb Pablo Pujadas Salom (MyHeritage).

El 29 de setembre de 1911 davant el notari Miguel Pons Pons, José Salvá Mínguez adquirí de Jerónimo Ripoll Mateu per preu de 5.000 pessetes un trast de 461 m² procedent del Camp d’en Barceló travessat pel camí de Ronda i afrontat amb els carrers nombre 41 (ara Teodor Llorente) i lletra O (ara Catalunya). Mitjançant escriptura de 22 de desembre següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán comprà a Luis Alemany Pujol (com a batle de Palma) per preu de 1.076 pessetes amb 65 cèntims una porció de terreny de 67,29 m² procedent de l’enderrocament de les murades que confrontava amb els carrers lletra K (ara passeig de Mallorca), lletra O i nombre 41 i que fou agregada al trast procedent del Camp de Barceló (RP6, 9723-terme; RP6, 9779-terme).

El 1914 José Salvá Mínguez encarregà a l’arquitecte Gaspar Bennázar Moner la construcció d’un edifici de planta baixa i tres pisos que formava xamfrà amb els carrers nombre 41 i lletra K. Entre 1948-49 vengué a Apolonia Rigo Barceló i a María Luisa Vives Andreu sengles parcel·les de 30 m² i 342,15 m² (RP6, 9780-terme).

José Salvá Mínguez morí als 63 anys el 5 de març de 1950 amb testament que havia disposat el 25 de setembre de 1946 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Rebassa Bernat Verí, i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Catalina, Miguel, Magdalena i Margarita Salvá Rebassa. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 de juny de 1950 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí i la propietat (marcada amb els nombres 3 i 5 del passeig de Mallorca) se l’adjudicà Magdalena (íd.).

El 25 de maig de 1956 davant dit notari Sastre, Magdalena Salvá Rebassa hipotecà la propietat a favor de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros Caja General de Ahorro Popular en garantia d’un crèdit de 125.000 pessetes per a finançar les obres d’ampliació de l’edifici, que consistiren a construir les plantes quarta i cinquena, de dos habitatges cadascuna. L’obra nova fou declarada mitjançant escriptura de 12 de juny de 1972 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd.).