Can Oliver

La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. Pren nom de la família Oliver.

Mitjançant escriptura autoritzada pel notari Rafel Rosselló Cladera, Bartomeu Sabater Balaguer adquirí del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, el trast nombre 52 del plànol de parcel·lació. Ocupava una superfície de 338 destres i confrontava amb terres de Bartomeu Vaquer Creuades, una síquia mitjançant terra erma i el trast nombre 39 (de Jordi Llinàs Abraham) mitjançant un camí tender (ARM, Not. R-889, f. 167).

En un moment que no podem precisar fou adquirit per mestre Jordi Llinàs Abraham, de Son Berga, qui també era propietari dels trasts nombres 32 i 39. Segons l’Apeo (1818), les tres peces de terra ocupaven una superfície de 3 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers, tenien cases i valien 1.600 lliures (ARM, D-1530, f. 206v).

El 23 d’agost de 1835 davant el notari Joan Maria Rosselló González, Jordi Llinàs Abraham vengué una porció de 2 quarterades que comprenia els trasts nombres 32 i 39 per preu de 4.000 lliures al comerciant Agustí Gazà Sorà, fill d’Agustí i de Francina. Confrontava amb terres del venedor (abans de Bartomeu Sabater Balaguer) mitjançant un camí tender, terres d’Antoni Bosch i d’Antoni Coll mitjançant un camí tender i terres de Francesc Mas i del prevere Miquel Planes (ARM, Not. R-233, f. 195v).

Jordi Llinàs Abraham morí el 12 de febrer de 1849 amb testament que havia disposat el 14 de desembre anterior davant el notari Sebastián Feliu Bonet, en què nomenà hereus els seus fills: Jorge, Bartolomé, Mateo i Margarita Llinás Rosselló, nascuts del seu matrimoni amb Bàrbara Rosselló Llaneras. Bartolomé Llinás Rosselló, veïnat de la Vileta, morí als 26 anys el 23 d’agost de 1851 amb testament que havia ordenat al Secar de la Real el 6 anterior davant el notari Antonio Fernández, en què nomenà hereva universal propietària la seva dona, Catalina Salas Roca, qui es casà posteriorment amb Pedro Juan Vicens Ballester (amb qui vivia a Galilea). Mateo i Jorge Llinás Rosselló moriren fadrins i sense testar el 24 de juliol de 1853 i el 3 de maig de 1856, respectivament. Bàrbara Rosselló Llaneras, veïnada de la Vileta, morí viuda als 64 anys el 28 de maig de 1867 amb testament que havia disposat el 6 de gener anterior davant el notari Francisco Sancho Pujol, en què nomenà hereva universal propietària la seva filla, Margarita Llinás Rosselló, casada amb Antonio Oliver Rubí, la qual fou també declarada hereva dels seus germans Mateo i Jorge en providència de 14 d’agost de 1871 dictada per Francisco María Donnet Arias, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant l’escrivà Jerónimo Sureda Guiscafré. Mitjançant escriptura de 19 de setembre de 1871 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Margarita Llinás Rosselló i Catalina Salas Roca acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Margarita. Aleshores ocupava una superfície de 6.000 m², comprenia una casa marcada amb el nombre 28 i confrontava al nord amb un camí veïnal; al sud, amb la síquia de na Bastera; a l’est, amb terra de Jacinto Feliu, i a l’oest, amb terres de Miquel Vich i Gabriel Salas (RP2, 1890-terme, 1a).

Margarita Llinás Rosselló morí als 69 anys el 15 de desembre de 1900 amb testament que havia disposat el 2 de setembre de 1899 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Antonio Oliver Rubí, i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Bartolomé (professor d’instrucció primària) i Catalina Oliver Llinás (casada amb Cristóbal Sastre Sancho). Mitjançant escriptura de 27 d’abril de 1905 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Bartolomé (íd., 11a).

Bartolomé Oliver Llinás morí el 21 de maig de 1946 amb testament que havia ordenat l’11 de juny de 1940 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què llegà en concepte de llegítima al seu fill Antonio Oliver Frontera (metge i fiscal de l’Habitatge) la botiga nombre 5 del carrer de la Portella, i al seu fill José Oliver Frontera, la propietat denominada Can Oliver, marcada amb el nombre 5 del carrer del Vicari. En la resta de béns nomenà hereus en parts iguals els dos fills. L’heretat també comprenia una casa marcada amb el nombre 10 del carrer de la Puresa. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 d’agost següent autoritzada pel notari Juan Alemany Valent (íd., 12a).

El 26 de novembre de 1964 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, José Oliver Frontera segregà a favor de Carmen Salom Mercadal una porció de 3.782 m² situada a la part de ponent. La resta de la propietat ocupava una superfície de 2.218 m² i comprenia les cases (íd., 13a).

Deixa un comentari