La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. Pren nom de la família Gazà.
El 4 de gener de 1809 davant el notari Rafel Rosselló Cladera, el conrador Jordi Llinàs Abraham, fill de Jordi i de Margalida, adquirí del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, els trasts nombres 32 i 39 del plànol de parcel·lació imposant un cens reservatiu de 7 lliures. Ocupaven una superfície de 2 quarterades i confrontaven amb terres de Bartomeu Sabater mitjançant un camí tender, terres de Bartomeu Vaquer, terres de Francesc Camps de Suñer Armati, terres d’Antoni Pons i Gabriel Quetglas mitjançant un camí tender i terres del prevere Miquel Planes Trobat (ARM, Not. R-889, f. 157).
Segons l’Apeo (1818), la propietat pertanyia a mestre Jordi Llinàs Abraham, de Son Berga, tenia cases, ocupava una extensió de 3 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers i valia 1.600 lliures. Aquesta superfície comprenia, endemés dels dessusdits trasts nombres 32 i 39, el trast nombre 52, que adquirí de Bartomeu Sabater en un moment que no podem precisar (ARM, D-1530, f. 206v).
El 23 d’agost de 1835 davant el notari Joan Maria Rosselló González, Jordi Llinàs Abraham vengué una porció de 2 quarterades que comprenia els trasts nombres 32 i 39 per preu de 4.000 lliures al comerciant Agustí Gazà Sorà, fill d’Agustí i de Francina. Confrontava amb terres del venedor (abans de Bartomeu Sabater) mitjançant un camí tender, terres d’Antoni Bosch i d’Antoni Coll mitjançant un camí tender i terres de Francesc Mas i del prevere Miquel Planes (ARM, Not. R-233, f. 195v).
Agustí Gazà Sorà morí el 8 de juny de 1855 amb testament que havia disposat el 26 d’abril de 1849 davant el notari Joan Muntaner Riera, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Francisca, Catalina, Isabel (†15-1-1857), Agustín, María (†31-8-1869) i María Margarita Gazá Company (†9-1-1853), i els fills pòstums i naixedors, que ho fou Concepción Gazá Company (†25-11-1872 als 21 anys), i en la resta de béns nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Caterina Company Escalas, amb la facultat per a disposar dels béns del testador a favor d’un o més dels seus fills com així li aparegués. L’heretat del difunt consistia en una casa amb pati, entresol i dos pisos marcada amb el nombre 2 de l’Estanc (abans Estanc Major del Tabac), antigament nombre 10 de la illeta 199, que el difunt adquirí de Francisco de Paula Morey Oliver mitjançant escriptura de 28 de novembre de 1828 atorgada a l’escrivania de Cartes Reials, i en una peça de terra de 2 quarterades denominada Can Gasà, situada al Secar de la Real, amb una casa rústica i urbana (RP2, 10497-terme, 1a-4a).
Mitjançant escriptura de 29 de maig de 1868 autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, Caterina Company Escalas adquirí de Dorotea Valentí Forteza Aguiló el dret de percebre 2 hores d’aigua de la síquia de na Bastera (íd.).
Catalina Gazá Company morí sense testar el primer de novembre de 1876, i en acte de 19 de novembre de 1894 dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja José Escolano de la Peña davant l’escrivà Antonio Tomás Rosselló en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus tres fills: Sebastián, Gertrudis i Agustín Cañellas Gazá (íd., 5a).
Agustín Gazá Company morí als 36 anys el 20 d’abril de 1879 amb testament que havia disposat el 17 anterior davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereves universals la seva dona, Gertrudis Sard Antich (qui es casà en segones núpcies amb el pilot Mateo Cañellas Reus), i la seva pubila, Catalina Gazá Sard (íd., 6a).
Caterina Company Escalas morí viuda als 76 anys el 26 de febrer de 1893 amb testaments que havia disposat el 27 de juliol de 1880 i el 14 de juny de 1892 davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què instituí en la porció llegítima la seva filla Francisca Gazá Company i els seus nets Catalina Gazá Sard i Sebastián, Agustín i Gertrudis Cañellas Gazá, i en la resta de béns nomenà hereva universal la seva filla Francisca Gazá Company, a qui nomenà també successora en la universal herència del seu difunt home, Agustín Gazà Sorà. Llegà aquesta propietat al seu net Agustín Cañellas Sorá amb dret d’estatge a favor de la germana de la testadora Maria Margalida Company Escalas. Nomenà marmessors Pablo Sorá Gazá, Andrés Barceló Bestard, Juan Vanrell Ferrá, Antonio Portell González (professor de primera ensenyança), Bartolomé Bordoy Gelabert, Juan Pujol (rector de la parròquia de Santa Creu), el misser Pedro Ripoll Palou i el metge Bartolomé Bordoy Gelabert (íd., 7a).
Francisca Gazá Company, viuda al temps de la seva mort de Juan Bennásar Serra, morí als 78 anys el 24 d’abril de 1914 amb testament que havia ordenat el 23 de desembre de 1908 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos feu diversos llegats i en la resta de béns nomenà hereva universal la seva neboda Gertrudis Cañellas Gazá (íd., 8a).
Mitjançant escriptura de 22 de desembre de 1914 autoritzada per dit notari Massanet, els germans Sebastián, Agustín i Gertrudis Cañellas Gazá, Catalina Gazá Sard i Gertrudis Sard Antich procediren a la divisió dels béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Agustín (íd., 9a).
El 2 de maig de 1939 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Agustín Cañellas Gazá donà a la seva filla Catalina Cañellas Darder, casada amb Aurelio Benito Landa, aquesta finca i altres tres «como anticipo de legítima y finiquito previo de ella y de los derechos hereditarios que en su día pudieran corresponder a la Catalina sobre los bienes de su padre; y se lleva a cabo en virtud de un privilegio llamado definición, vigente en Mallorca» (íd., 10a).
Catalina Cañellas Darder cedí Can Gasà a Jaume Santandreu Sureda (1938-2025) perquè la destinàs a l’atenció dels pobres de Mallorca.
El terme de Palma 