Son Gallur
La propietat fou configurada pel conrador Mateu Gallur, qui adquirí (1623-33) tres peces de terra procedents de l’establiment de la part de la possessió de Son Berga tenguda sots alou de l’Hospital General. Documentada com a Son Gallur o Ca na Gallura, pren nom de la família Gallur, qui la posseí entre els segles XVII-XVIII.
La primera peça de terra l’adquirí el 13 de juliol de 1623 de Jaume Roca, curador depositari de l’heretat de Nicolau Berga. Ocupava una superfície de 7 quarterades i confrontava amb el camí reial pel qual s’anava a Canet (actual camí de la Real), terres de la mateixa procedència establides a Guillem Riera, el camí pel qual s’anava al Molí de la Terra, terres del moliner Nadal Alomar i de Joana Alomar de la mateixa procedència i la síquia de na Bastera (ARM, Not. M-1272, f. 285).
La segona peça de terra l’adquirí el 9 de juliol de 1624. Ocupava una superfície d’unes 10 quarterades i confrontava amb terres del comprador, terres de Guillem Riera, terres de Jaume Pont de la Terra, el camí reial de Valldemossa (d’un destre d’amplària), el camí del Molí de la Terra («qui és camí del molí y dels establidors») i terres de Joan Alomar (abans de son pare, Nadal Alomar). Poc després, el 8 de març de 1627, Mateu Gallur vengué 3 quarterades al conrador Guillem Salvà i altres 3 quarterades al també conrador Jaume Salvà. Ambdues propietats configuraren part del que posteriorment es conegué com a Son Porro (íd., f. 328; ARM, Not. H-15, f. 7; ARM, Not. H-15, f. 28v).
La tercera peça de terra l’adquirí el 27 de desembre de 1633 dels regents de l’Hospital General, com a hereus del moliner Joan Alomar. Ocupava una superfície d’unes 5 quarterades plantades d’oliveres i garrovers i confrontava amb terres de l’abat de la Real (abans de Joana Alomar), terres del comprador i terres de Rafel Quetgles. Joan Alomar la tenia com a hereu de son pare, Nadal Alomar, qui l’adquirí del curador de l’heretat de Nicolau Berga el 5 de setembre de 1623 (ARM, Not. H-15, f. 121).
Mateu Gallur testà el 4 de juny de 1663 davant el notari Jaume Vives, nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francina Coll, i fundà un fideïcomís que recaigué damunt els seus descendents. El 7 següent la viuda rebé l’inventari de béns del difunt, que només comprenia aquesta propietat. Ocupava una superfície de 25 quarterades, tenia unes cases edificades i prestava 76 lliures 5 sous cens en diferents partides (ARM, Not. S-179, f. 1).
Segons els estims de 1685, la propietat consistia en una peça de terra, pertanyia als hereus de Mateu Gallur i valia 1.400 lliures: «Pessa de terra de hereus de Matheu Gallur, mil y quatre-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 200v).
El primer cridat al fideïcomís disposat per Mateu Gallur fou el seu fill Antoni, qui testà el 20 d’abril de 1687 davant el notari Joan Bibiloni i nomenà hereva universal sa mare. Després de la mort d’Antoni la propietat passà a l’altre germà, Bartomeu, qui morí el 24 d’agost de 1695 amb testament que havia disposat el 21 d’agost de 1694, en què feu hereva la seva germana Francina. Segons la capbrevació efectuada el 5 de novembre de 1733, el rafal ocupava una superfície d’unes 29 quarterades, tenia cases edificades i ja s’havien redimit els censos que es prestaven als hereus de Nicolau Berga. Confrontava amb el camí de Valldemossa, terres de Josep Carbonell, terres de Gabriel Sabater, Revell, terres d’Antonina Martí, Barrobí (filla de Josep), terres de Joan Femenia i de Llorenç Vallespir i el camí sender pel qual s’anava a Son Berga (ARM, Not. H-1, f. 121).
Mitjançant sentència arbitral protocol·litzada el 20 de maig de 1739 pel notari Guillem Roca, els descendents de Mateu Gallur resolgueren les disputes sobre l’herència del fideïcomitent. En virtut d’aquesta sentència s’acordà que el fideïcomís havia de recaure damunt Mateu Gallur Cabot, fill de Bartomeu i d’Antonina, així com les quantitats que havien de rebre els seus parents per les llegítimes de l’herència. Poc després, el 16 de juny de 1740, Mateu Gallur, Caterina Suau (casada en primeres núpcies amb Mateu Gallur, fill del fideïcomitent) i altres interessats en l’herència establiren la propietat al músic Pere Carbonell (ARM, Not. R-193, f. 230v; ARM, Not. S-198, f. 235).
Malgrat haver adquirit aquesta propietat, Pere Carbonell travessava dificultats econòmiques que l’obligaren a contreure un deute de 2.825 lliures amb el negociant Onofre Joaquim Aguiló Cortès, segons consta a una escriptura privada signada per ambdós el 19 de juny de 1743. Pere Carbonell testà el 8 de juny de 1742 davant el notari Macià Nadal i nomenà hereva universal la seva dona, Maria Mas. Morí el 8 de desembre de 1744, i el 6 de març següent la viuda es veu obligada a vendre la propietat a Onofre Joaquim Aguiló Cortès, destinant la major part del preu de la venda al pagament del deute contret pel seu home (ARM, Not. H-21, f. 156).
Onofre Joaquim Aguiló Cortès (1665-1748) fou un dels comerciants més destacats de la primera meitat del segle XVIII. Acumulà importants quantitats de doblers que reinvertí en l’adquisició de nombroses propietats, moltes situades al terme de la ciutat. Era fill del negociant Pere Joan Aguiló Moyà (1619-1689), botiguer de teixits, i d’Elisabet Cortès Fuster (1620-1710), xuetes reconciliats el 1679. Es casà el 24 de juny de 1696 amb Anna Rosa Cortès Cortès (1680-1750) i en foren fills Elisabet Anna (1697-1718), Eleonor (†1723) i Agustí Antoni. «Passà de esta a millor vida als 10 agost 1748 circa las dos de la tarde» amb testament que havia ordenat el 13 de juny de 1729 davant el notari Miquel Llabrés, en què fundà un fideïcomís que recaigué damunt el seu net Onofre Josep Aguiló Cortès, fill d’Agustí Antoni. El 9 de setembre següent s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt davant el mateix notari. Fou enterrat «en la S.ᵗᵃ Ig.ᵃ Cathedral en el vas de Aguilons, qui està construït devant la capella de Nra. S.ʳᵃ de la Pietat». Anna Rosa Cortès Cortès testà el 26 d’abril de 1750 i morí quatre dies després (ARM, Not. H-5, f. 229; ACM, 13883: f. 89, 148v; ACM, 13885, f. 33).
Agustí Antoni Aguiló Cortès, negociant, es casà el 15 d’agost de 1724 amb Paula Margalida Cortès Sureda, la qual li aportà una dot de 1.800 lliures. En ocasió de l’acord matrimonial Onofre Joaquim Aguiló Cortès havia assignat al seu fill 25.000 lliures i li havia fet donació dels horts de la Creu de Pedra Marbre i del Molinar de Llevant, ambdós situats al terme de la ciutat. Fills del matrimoni foren Isabel (n. 1733), Maria (†1746, albada), Aina Maria Teresa (casada amb Rafel Enric Cortès Cortès), Onofre Josep, Tomàs i Eleonor Aguiló Cortès. «Passà de esta a millor vida als 25 febrer 1750 circa la una de la tarde» amb testament que havia disposat el 26 de setembre de 1745 davant el notari Miquel Llabrés, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris, els seus fills Onofre Josep i Tomàs. El 29 de març següent Tomàs i sa mare reberen l’inventari de béns del difunt. Paula Margalida Cortès Sureda era filla de Rafel Ventura Cortès Miró (n. 1655) i de Maria Anna Sureda Cortès; nasqué el 25 de gener de 1710 i morí als 64 anys el 14 de febrer de 1774 (GEM, XVIII, 278; ACM, 1428, f. 50; ACM, 13885, f. 82v).
Tomàs Aguiló Cortès demanà el pagament de les quantitats que li corresponien per llegítimes i altres drets damunt les herències del seu avi Onofre Joaquim i son pare, Agustí Antoni. La qüestió es resolgué mitjançant una sentència arbitral que fou protocol·litzada (1754) pel notari Nicolau Roca Mora, on es valorà el patrimoni d’Onofre Joaquim Aguiló Cortès, de la seva dona, Anna Rosa Cortès Cortès, i del seu fill Agustí Antoni Aguiló Cortès. Aquest document ens permet conèixer amb exactitud el considerable patrimoni format per Onofre Joaquim Aguiló Cortès: diverses cases al carrer del Segell; la possessió anomenada al document com a Son Aguiló (Establiments), procedent del Forn del Vidre de Sarrià; Can Pans i Can Roger (Esporles); una peça de terra de 3 quarterades al Molinar amb unes cases, sínia i quatre molins de vent; la possessió de la Coma i altres peces de terra al terme de Petra; la possessió de Son Garcies (Bunyola); Son Cotoner, Son Calafat, Son Gat, Son Roqueta i Son Gallur, situades al terme de la ciutat, i dos horts a prop de les murades. Endemés, acreditava importants quantitats de diners contra diversos particulars i, especialment, algunes institucions. Tot el patrimoni d’Onofre Joaquim Aguiló Cortès fou valorat en 156.210 lliures 9 sous 8 diners. D’altra banda, l’herència de la seva dona, Anna Rosa Cortès Cortès, fou valorada en 2.313 lliures 4 sous 7 diners, mentre que el patrimoni del seu fill Agustí Antoni Aguiló Cortès, valorat en 64.391 lliures, consistia en diverses cases al carrer del Segell, el rafal de Son Traginer i una peça de terra contigua a Son Gallur anomenada Son Carbonell, endemés de la llegítima damunt els béns de son pare. Una vegada realitzats els càlculs pertinents es procedí a la divisió del patrimoni, corresponent a Paula Margalida Cortès Sureda i al seu fill Tomàs Aguiló Cortès les propietats següents: Son Aguiló (Establiments), Can Pans i Can Roger (Esporles), l’hort de Son Gat i el rafal de Son Gallur (ARM, Not. R-920, f. 92).
Com s’ha assenyalat al paràgraf anterior, Agustí Antoni Aguiló Cortès era propietari d’una finca contigua a Son Gallur anomenada Son Carbonell. Es tractava d’una peça de terra de 2 quarterades de nombre de 6 quarterades amb cases edificades que adquirí del conrador Miquel Carbonell el 15 de gener de 1749. Confrontava amb el camí sender de Son Berga, terres dels hereus de Gabriel Sabater de la mateixa procedència, terres que es reservà el venedor i Son Gallur (del comprador). Dos anys després, el 27 d’octubre de 1751, Miquel Carbonell vengué la part restant de la propietat (4 quarterades i mitja i les cases) a Paula Margalida Cortès Sureda, casada amb Agustí Antoni Aguiló Cortès. Aquesta part confrontava amb el camí de Valldemossa, Son Baixvola (de l’ofici de gerrers), Son Gallur, les terres que Agustí Antoni havia comprat (1749) a Miquel Carbonell i terres de Gabriel Sabater, Revell. El preu de la venda fou de 430 lliures. Ambdues propietats prestaven 13 lliures 7 sous 6 diners cens als hereus de Gabriel Berga (ARM, Not. H-22: f. 3v, 128).
Tomàs Aguiló Cortès, Perruca, es casà (1750) amb Francina Cortès Fuster (†1812) i en foren fills Agustí Antoni (n. 1760), Tomàs (1775-1856), Josep (qui morí intestat a Madrid el 2 de setembre de 1799), Mariano (clergue) i Paula Aguiló Cortès (n. 1780). Morí el 5 de setembre de 1804 amb testament que havia disposat tres dies abans davant el notari Rafel Rosselló Cladera, en què nomenà hereu el seu fill Tomàs, qui heretà el rafal de Son Gallur i la peça de terra de 2 quarterades procedent de Son Carbonell. D’altra banda, també heretà la peça de terra de 4 quarterades i mitja procedent de Son Carbonell adquirida (1751) per la seva àvia Paula Margalida Cortès Sureda en virtut de dues escriptures de transacció que signà el 28 de maig i el 26 de setembre de 1806 amb el seu germà Mariano, les seves ties Aina Maria Teresa i Eleonor Aguiló Cortès i d’altres, com així consta a la capbrevació signada el 14 de febrer de 1832 (ARM, Not. H-6, fardell 4-6, s/f).
Segons l’Apeo (1818), la propietat es denominava Ca na Gallura, pertanyia a Tomàs Aguiló Cortès, tenia cases, ocupava una superfície de 20 quarterades de camp de segona qualitat amb arbres i valia 12.000 lliures (ARM, D-1530, f. 208).
Tomàs Aguiló Cortès nasqué el 27 de novembre de 1775. Es casà (1820) amb Caterina Tomàs Forteza Cortès (†1828), filla de Guillem Francesc Forteza Tarongí (1753-1821) i d’Isabel Cortès Aguiló (1760-1841), i en foren fills Tomás (1812-1884), Francisca (n. 1814), Isabel (n. 1817), Guillermo (1819-1859), Catalina (n. 1821) i Tomasa. Morí viudo als 80 anys el 2 de novembre de 1856 amb testament que havia ordenat el 31 de juliol de 1841 davant el notari Antonio Fernández, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Tomás, Guillermo (†8-1-1859, casat amb Teresa Villaseñor), María Francisca, María Isabel i Catalina Tomás Aguiló Forteza, i nomenà hereu universal el referit Tomás. Segons l’escriptura que atorgaren el 27 de juny de 1867 davant el notari Miguel Pons Barrutia, Ca na Gallura tenia una casa rústica amb altres dependències marcada amb el nombre 6 i una altra casa rústica aïllada, comprenia terra de conreu i estava plantada d’ametlers i altres arbres. Era tenguda sots alou de l’Hospital General i prestava dos censos: un de 7 lliures 12 sous 6 diners el 4 d’agost a un benefici fundat a la Seu i que darrerament posseïa el doctor Antonio Guasp i un altre de 3 lliures el 29 de setembre a la confraria de Nostra Senyora del Bon Camí de Santa Creu. Confrontava al nord amb terra d’hereus de Nicolau Enric Cortès Forteza; a l’est, amb terra d’hereus de Sebastián Feliu Bonet, i al sud i a l’oest, amb terra de José Quint Zaforteza Togores i la síquia de na Bastera (RP2, 2226-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 25 d’octubre de 1873 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, Francisco María Donnet Arias, jutge de primera instància del districte de la Llonja, quità el cens de 3 lliures que es prestava a la confraria de Nostra Senyora del Bon Camí de Santa Creu (i del qual s’havia apropiat l’Estat en virtut de les lleis desamortitzadores) després que Tomás Aguiló Forteza pagàs la quantitat de 153 pessetes amb 38 cens, capital del cens al for de 6,5%. El 24 d’octubre de 1882 davant el notari Gaspar Sancho Coll, Victorio Andrés Catalán, jutge de primera instància del mateix districte, redimí el cens de 7 lliures 12 sous 6 diners que es prestava a un benefici fundat a la Seu (i del qual també s’havia apropiat l’Estat) després que Aguiló pagàs la quantitat de 281 pessetes amb 56 cèntims (íd.: 3a, 6a).
Tomás Aguiló Forteza nasqué el 30 de maig de 1812. Es casà el 26 de novembre de 1855 amb Francisca Aguiló Fuster (n. 1837), filla de Tomàs Aguiló Cortès i de Maria Francina Fuster Forteza, i en foren fills Fernando (1858-1859), Estanislao de Kostka (1859-1917), María del Pilar (1858-1860), María del Pilar (1863-1864), María del Pilar (†10-12-1937), María del Carmen (†1863), María del Carmen (†31-8-1963), Félix (1861-1883), Alfonso (1868-1939), Francisca (1870-1949) i María de las Mercedes (n. 1874). Morí als 72 anys el 30 de novembre de 1884 amb testament que havia atorgat a Sóller el 17 de maig anterior davant el notari Mateo Caldentey Suau, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: María de las Mercedes (en religió sor Mercedes de la Presentación, germaneta dels pobres de l’asil d’ancians de la ciutat de Múrcia), María del Pilar, Alfonso, Francisca i María del Carmen Aguiló Aguiló, i nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Francisca Aguiló Fuster, i propietari, el seu altre fill, Estanislao de Kostka Aguiló Aguiló. Consta de l’escriptura atorgada el primer d’agost de 1908 davant el notari Mateo Jaume Servera (íd., 7a).
Estanislao de Kostka Aguiló Aguiló fou un erudit i bibliòfil, arxiver, col·laborador de José María Quadrado Nieto i director del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (1899-1917). Morí fadrí i sense testar el 9 de gener de 1917, i en acte de 4 de juny següent dictat pel jutjat municipal del districte de la Llonja davant el secretari d’actuacions Guillermo Vidal Sáenz en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus germans: María de las Mercedes, María del Pilar (†10-12-1937), Alfonso (†6-12-1939), Francisca (†21-2-1949) i María del Carmen Aguiló Aguiló (†31-8-1963). Mitjançant escriptura de 14 de maig de 1945 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicaren Francisca i María del Carmen (íd., 8a).
El 15 de febrer de 1949 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Francisca i María del Carmen Aguiló Aguiló donaren la nua propietat de la finca a la Mitra Diocesana de Mallorca «para que sea destinado al mantenimiento de un nuevo templo católico el valor obtenido de su venta o gravamen» i se’n reservaren l’usdefruit vitalici. En nom de la mitra actuà el bisbe, Juan Hervás Benet. Segons l’escriptura de donació, la propietat ocupava una superfície de 35 quarterades i mitja (íd., 9a).
El 27 d’abril de 1960 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, María del Carmen Aguiló Aguiló i la Mitra Diocesana de Mallorca (representada pel vicari general, Francisco Planas Muntaner) vengueren una porció de Ca na Gallura de 74.582 m² que confrontava al nord amb el Molí de la Terra; al sud, amb Can Revell; a l’est, amb Son Blai i la carretera de Valldemossa, i a l’oest, amb terrenys romanents mitjançant el camí de Son Berga. D’aquesta superfície, 53.832 m² corresponien a conreu d’ametlers de segona qualitat, i els 20.750 m² restants, a conreu d’ametlers de tercera qualitat. Comprenia la casa situada damunt la part de Ca na Gallura coneguda com a Son Carbonell. Recordem que ambdues propietats eren contigües i apareixen documentades conjuntament a partir del segle XIX (RP2, 355-III, 1a; RP2, 72716-VI, 1a).
En sessió de 16 de juliol de 2004 el Consell de Govern de la CAIB declarà la urgent ocupació dels terrenys afectats del projecte «Adequació de la carretera PM-111 Palma a Valldemossa», és a dir, el desdoblament de la carretera de Valldemossa entre el camí dels Reis i la Universitat de les Illes Balears. En conseqüència s’expropiaren 631 m² (BOIB, n. 141, 12-10-2004).
Segons el cadastre, aquesta porció de Ca na Gallura s’identifica amb la parcel·la 31 del polígon 14 i ocupa una superfície de 73.157 m².
El 25 de gener de 1964 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, la Mitra Diocesana de Mallorca, representada pel vicari general, Francisco Payeras Mulet, vengué la resta de la propietat, que comprenia una casa i ocupava una superfície de 177.575 m² (25 quarterades) de terres de secà plantades d’ametlers de tercera qualitat. Confrontava al nord amb Son Blai (després amb el camí del Molí de la Terra); al sud, amb Can Cocó (després mitjançant porcions segregades); a l’est, amb la porció de Ca na Gallura adquirida per Pablo Romaguera Carrió mitjançant el camí de Son Berga (després mitjançant el camí del Molí de la Terra), i a l’oest, amb la síquia de na Bastera (després també amb porcions segregades i el camí de la Real) (RP2, 2488-III, 1a).
Mitjançant escriptures de 8 d’octubre i 9 de novembre de 1968 autoritzades per dit notari Chacártegui, el nou propietari adquirí i agregà en aquesta finca una hora i mitja d’aigua cada 15 dies de la síquia de na Bastera (íd., 2a-3a).
El terme de Palma 