Andrés Barceló Bestard, José Pou Ferragut, Antonio Planas Nadal, Bartolomé Maura Gelabert, Nicolás Ripoll Bestard i Juan Vidal Servera, com a marmessors de l’obra pia que Joaquim Ferragut Barceló disposà al testament que atorgà el 13 de desembre de 1862 davant el notari Pedro José Bonet i com a administradors dels béns de Pere Josep Ferragut Barceló, qui testà el 9 de febrer de 1847 davant el notari Joan Muntaner Riera, manifesten i accepten els béns hereditaris, que són els següents:
El rafal de Son Pere Onofre, situat al terme de la ciutat, a la parròquia de Santa Creu, al lloc de Gènova, de 18 quarterades i 320 destres, amb una casa rústica i urbana de tres aiguavessos, planta baixa i principal. Confronta a l’est amb Son Llagosta, Can Vell i Cala Major; al sud, amb Son Ferrer, i a l’oest, amb Son Mateu mitjançant el camí dels Reis i Son Bono. És travessat de llevant a ponent pel camí de la Comuna, el qual deixa 2 quarterades al nord i la resta al sud. És tengut sots alou del comte d’Aiamans. Pere Josep Ferragut el tenia com a successor pels seus mitjans de son pare.
El rafal de Son Mateu, abans Can Estada, situat al terme de la ciutat, a la parròquia de Santa Creu, de 5 quarterades i 2 quartons, amb una casa. Confronta al nord amb el camí dels Reis; a l’est, amb Son Pere Onofre mitjançant dit camí; al sud, amb Son Ferrer, i a l’oest, amb el bosc de la cavalleria de Son Vic. És tengut sots alou del comte d’Aiamans. Presta un cens reservatiu de 30 lliures el 27 de maig a la Congregació de Sant Felip Neri creat en l’establiment que signà Clara Rubert Ferragut a favor de Guillem Coll Planes (causant de Pere Josep Ferragut) el 27 de maig de 1764 davant el notari Guillem Rosselló.
La possessió de Son Guillot amb la seva pertinença denominada Son Boscà, situada al terme de Petra.
El rafal de Son Fornari o Son Fornari de Dalt, situat a l’Horta de Palma, de 8 quarterades i 157 destres, valorat en 6.000 lliures, amb casa, sínia i altres dependències. Confronta a l’est amb Son Güells; al sud, amb Son Fornari, dels hereus de Martín Pou; a l’oest, amb Son Dureta mitjançant el torrent de na Bàrbara, i al nord, amb Son Pi, de l’herència de Joaquim Ferragut. És tengut sots alou de Fausto Gual de Torrella Doms i lliure de cens. Pere Josep Ferragut Barceló l’adquirí de Jeroni Palou de Comasema mitjançant escriptura de 7 de gener de 1827 autoritzada pel notari Josep Tous.
Una casa amb pati al carrer de la Calatrava.
Una altra casa al mateix carrer.
Dues cases al carrer de la Murta, a la Calatrava.
Una altra casa a la Calatrava.
Una altra casa al carrer de Santa Fe, a la Calatrava.
Una casa amb les seves pertinences davant l’església de Sant Miquel.
El rafal de Can Tàpera, situat al terme de la ciutat, a la parròquia de Santa Creu, al districte de Gènova, que antigament era conegut com a Son Palerm i Son Palermet, que ocupa una superfície de 38 quarterades i val 13.000 lliures. Confronta a l’est amb Cala Major; al sud, amb la vorera de la mar i Son Toells; a l’oest, amb Son Ferreret i Son Batle, i al nord, amb Son Ferrer. És tengut sots alou del comte d’Aiamans i presta un cens reservatiu de 17 lliures 5 sous, ço és, 13 lliures a l’Estat (abans als mercedaris), 2 lliures 2 sous 6 diners a l’Estat (abans a la confraria dels Àngels) i 2 lliures 2 sous 6 diners als hereus de Miquel Palerm. Pertany a l’herència de Joaquim Ferragut succeint a Pere Josep Ferragut Pi, qui l’adquirí en dues compres: una de 2 quarterades a Andreu i Margalida González Fe el 6 de març de 1807 davant el notari Agustí Marcó i l’altra de 36 quarterades a Tomás Serrano i Francesc Xavier Bas el 3 de novembre de 1817 davant el mateix notari.
El rafal de Son Pi, situat a la parròquia de Sant Miquel, de 12 quarterades, amb cases, valorat en 8.000 lliures. Confronta al nord amb el Rafal d’en Fortesa i Son Güells; a l’est, amb Son Güells i un camí contigu a Son Fiol, i a l’oest, amb el torrent de na Bàrbara. És tengut en alou de Fausto Gual de Torrella.
El rafal de la Real, situat al terme de la ciutat, a la parròquia de Santa Creu, de 22 quarterades i mitja, amb una petita casa rústica. Confronta al nord amb el Pinar de la Real, de Miguel Mir, i el Molí dels Dimonis; al sud, amb el rafal de Son Serra Perera, de Miguel Font Muntaner; a l’est, amb el camí del monestir de la Real, i a l’oest, amb el camí d’Esporles i terres de particulars. Pertany a l’herència de Joaquim Ferragut succeint a l’herència del seu germà Pere Josep, qui l’adquirí (1821) de la Nació, i després de restaurat el sistema constitucional es tornà a vendre per l’intendent d’aquesta illa segons escriptura de 31 de març de 1844 autoritzada pel notari Miquel Pizà Nadal.
El Molí dels Dimonis, situat al terme de la ciutat, a la parròquia de Santa Creu. Confronta al nord amb la Vinya de la Real mitjançant camí; al sud, amb el rafal de la Real, de la mateixa herència; a l’est, amb el camí de Son Espanyol, i a l’oest, amb el Pinar de la Real. És travessat de nord a sud per un aqüeducte que condueix l’aigua des de la síquia de na Bastera. Joaquim Ferragut el tenia com a hereu del seu germà Pere Josep, qui l’adquirí per cens emfitèutic de la Diputació Provincial el 20 de juliol de 1823 davant el notari Francesc Pujol. En aqueixa escriptura es creà un cens de 90 lliures que a dia d’avui percep l’Institut Balear.
Una casa a la vila de Selva.
Una peça de terra denominada Son Llinàs o Ca na Xina, a Selva.
Una peça de terra denominada Son Galiot, a Selva.
La propietat denominada los Vergers, a Selva.
Una peça de terra denominada la Sort de n’Hereu, a Selva.
Notari: Miguel Pons Barrutia
Data: 31-12-1863
Signatura: ARM, Miguel Pons Barrutia, Any 1863, f. 881
El terme de Palma 