Unes cases a la vila d’Artà, al carrer Major, nombre 10 (abans 12), amb jardí i cotxeria, que treu portal al carrer del Sol, nombre 8. Es valora en 2.500 pessetes. La formà el difunt per reunió, transformació i reedificació.
Una altra casa a la vila d’Artà, al carrer Major, valorada en 1.400 pessetes.
La possessió d’Albarca, en alou propi, situada al terme d’Artà, d’unes 400 hectàrees, amb cases rústiques i urbanes. Confronta al nord amb la mar; a l’est, amb la Cova; al sud, amb Son Puça, i a l’oest, amb el Verger (de la mateixa heretat). Es valora en 40.740 pessetes. El difunt la té com a hereu del seu onclo Antonio Blanes Juan. Paga 5 barcelles, 3 almuds i 3 quarts de blat a la casa de beneficència d’Artà.
La possessió de Can Canals, situada al terme d’Artà, d’unes 553 hectàrees, 29 àrees i 29 centiàrees, amb cases, aljubs i dependències. Confronta al nord amb la Devesa, Betlem i Son Sureda; a l’est, amb l’Alqueria Vella i Son Morei (de la mateixa heretat), Sos Sanxos, la Badeia i terres de Luciano Cantó i d’altres; al sud, amb terres d’Antonio Lliteras, el camí de Can Canals, terres de Pedro Juan Miró i d’altres, i a l’oest, amb Son Sureda. Es valora en 77.080 pessetes. La possessió original ocupava una superfície de 277 hectàrees, 13 àrees i 53 centiàrees i l’adquirí el difunt com a hereu del seu onclo Antonio Blanes Juan. Se li ha agregat una porció de Son Sureda de 41 hectàrees, 75 àrees i 38 centiàrees amb una casa que el difunt adquirí d’Epifanio Fábregas Santander mitjançant escriptura de 12 de març de 1885 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. També adquirí el difunt de Juana Ana Vanrell una part del sementer de les Ermites de la possessió de la Devesa de 234 hectàrees, 40 àrees i 29 centiàrees, on es troba l’ermita de Betlem i l’església, que ocupen una superfície de 2 quarterades i 48 destres.
La possessió del Verger, amb casa rústica, situada al terme d’Artà, que comprèn la primitiva possessió, de 725 hectàrees i 96 àrees, i una part procedent de l’Alqueria Vella de 280 hectàrees, 57 àrees i 32 centiàrees que hi fou agregada. El difunt adquirí el Verger de Margarita Moragues Billón mitjançant escriptura d’11 de març de 1898 autoritzada pel notari Antonio Massot, i la porció de l’Alqueria Vella, de Pedro Francisco Moragues al mateix acte. El Verger confronta al nord amb la mar; a l’est, amb Albarca (de la mateixa heretat); al sud, amb Son Puça i Sos Sanxos i terra de l’Alqueria Vella d’Antonio Massot, i a l’oest, amb la porció de l’Alqueria Vella agregada al Verger i terres d’Antonio Massot. La porció de l’Alqueria Vella confronta al nord amb la mar; a l’est, amb el Verger; al sud, amb terres d’Antonio Massot, i a l’oest, amb terres de Pedro Amorós. El Verger i la porció de l’Alqueria Vella formen una sola finca de 1.006 hectàrees, 54 àrees i 10 centiàrees que confronta al nord amb la mar; a l’est, amb Albarca; al sud, amb Son Puça, Sos Sanxos i terres de l’Alqueria Vella, i a l’oest, amb terres de Pedro Amorós, Antonio Massot i d’altres procedents de l’Alqueria Vella. Es valora en 43.340 pessetes.
La possessió de Son Morei, situada al terme d’Artà, formada per la reunió de les finques següents. Una coneguda pròpiament per Son Morei Vell, de 99 hectàrees, 44 àrees i 36 centiàrees, amb la casa de l’antiga possessió de Son Morei, tafona i altres dependències. Confronta al nord amb terres de l’Alqueria Vella; a l’est, amb Sos Sanxos; al sud, amb Son Morei Nou, i a l’oest, amb Can Canals i terra procedent de l’Ermita agregada a Can Canals. L’adquirí, ço és, 2/3 parts de Lorenzo Font, com a apoderat de Germán María de Ory Morey i Carmen de Ory Morey, mitjançant escriptura de 13 de març de 1892 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, i la 1/3 part restant per venda que li signà el tutor de María de Ory Morey el 6 de maig de 1893. Una altra finca rústica coneguda per Son Morei Nou, que amb l’anterior formaven la primitiva possessió de Son Morei, de 140 hectàrees, 23 àrees i 82 centiàrees, amb cases edificades. Confronta al nord amb Son Morei Vell; al sud i a l’oest, amb Can Canals, de la mateixa heretat, i a l’est, amb Sos Sanxos i la Serra. La comprà a Segismundo Morey Muntaner el 23 de juny de 1893 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Una altra porció denominada la Coma d’en Not, procedent de l’Alqueria Vella, de 738 àrees. Confronta al nord amb un camí d’establidors i terres de l’Alqueria Vella; al sud, amb Son Morei, dels germans Ory; a l’oest, amb les terres que després es descriuran, i a l’est, amb un camí d’establidors. El difunt l’adquirí de Miguel Obrador, director gerent del Banc de Felanitx i apoderat de Miguel Ramón, mitjançant escriptura de 21 de juny de 1892 autoritzada pel notari Julio Fermín Quiñones. Una altra porció de terra del mateix nom i procedència que l’anterior que el difunt adquirí de Jaime Llabrés al mateix acte, de 474 àrees. Confronta al nord amb terres de Sebastián Gili; al sud, amb terrenys romanents al venedor; a l’est, amb les terres abans descrites, i a l’oest, amb la part de Son Morei descrita en primer lloc. La total possessió de Son Morei ocupa unes 215 hectàrees, 80 àrees i 18 centiàrees i confronta al nord amb l’Alqueria Vella, un camí d’establidors i terres de Sebastián Gili; a l’est, amb Sos Sanxos, la Serra, un camí d’establidors i terres de Jaime Llabrés, i al sud i a l’oest, amb Can Canals. Es valora en 72.400 pessetes.
La possessió de Son Pou, situada a Son Servera, de 27 hectàrees, 39 àrees i 1 centiàrea, amb casa rústica. Confronta al nord amb Son Puça i la Coma Seguera; a l’est, amb Son Brotat, i al sud i a l’oest, amb la Rascló. Es valora en 13.140 pessetes. El difunt la té com un dels hereus del seu onclo Monserrat Blanes Juan amb designació de la propietat d’acord amb el testament que disposà el primer de febrer de 1899 davant el notari Antonio Massot, vàlid per mort el 8 d’agost següent, i l’escriptura de participació de 10 de novembre següent autoritzada pel mateix notari.
La possessió de Son Brotat, situada a Son Servera, coneguda també com el Rafal de Baix o del Sant, que comprèn terra, camp, olivar i bosc, de 88 hectàrees, 12 àrees i 84 centiàrees, amb casa rústica, travessada per un camí que des de Son Servera va a Artà i per un altre camí que des de la casa de la Rascló va a la casa del Rafal. Confronta al nord amb Son Pou, de la mateixa heretat; a l’est, amb Son Bontemps i el Rafalet; al sud, amb Son Pentinat i Cal Rebostet, i a l’oest, amb la Rascló. Es valora en 30.160 pessetes. El difunt la té com a hereu universal del seu onclo Antonio Blanes Juan.
Una finca urbana a Palma consistent en planta baixa que comprèn pati, cotxeries, magatzems i altres dependències, dues botigues amb entresols interiors i un carreró, pis principal amb porció de terrat contigu i porxo. Està marcada amb els nombres 1, 15, 19, 14, 14-2a i 14-3a de la illeta nombre 160. Confronta amb el carrer de Can Serinyà, una porció de carreró del marquès d’Ariany, la casa de Pedro Antonio Mayol (abans de dit marquès), la casa de Gabriel Rullán (abans del marquès del Reguer), la botiga nombre 11 i l’entresol nombre 13 (damunt el qual hi ha la dessusdita porció de terrat pertanyent a José Juan) i una altra casa de dit Juan. Es valora per capitalització de la seva renda en 34.500 pessetes. El difunt l’adquirí com a hereu del seu onclo.
Una casa al carrer de Sant Feliu, abans de les Carasses, nombre 19, que consta de pati, jardí i altres dependències a la planta baixa i alts amb botiga i algorfa al carrer de l’Estanc, nombres 18 i 10, ocupant tot una superfície de 760 m². Confronta amb la casa de Miguel José Serra, la casa dels hereus de José Flor de O’Ryan, el carrer de l’Estanc i la casa de Bernardino Borrás. És tenguda sots alou del marquès de la Romana. Es valora en 26.820 pessetes. El difunt l’adquirí de Rosa Marcer Coll mitjançant escriptura de 3 de maig de 1880 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner.
La possessió de la Teulera, tenguda sots alou propi, que confronta a l’est amb Son Sureda; al sud, amb el castell de Bellver; a l’oest, amb Son Berga, i al nord, amb Son Muntaner i Son Puigdorfila. El difunt l’adquirí de Catalina Contestí Torres, marquesa de Fuensanta, com a apoderada dels seus fills, el 5 de novembre de 1886. Es valora en 48.560 pessetes.
El rafal de Son Espases Nou, situat al terme de la ciutat, amb terra, camp i arbrat, d’unes 37 quarterades, ço és, 2.628 àrees i 15 centiàrees, amb cases rústiques i urbanes. Confronta al nord amb la síquia de na Bastera, Can Puça (dels hereus d’Antonio Ripoll Mesquida), terres de diferents particulars i el camí de Son Berga; a l’est, amb el camí de Valldemossa; al sud, amb el camí de Son Espases, la síquia de na Bastera i un aljub i terres dels hereus de Jacinto Feliu Bonet, i a l’oest, amb la síquia, Can Gasà, el camí de Son Espanyol i el torrent de na Bàrbara. El difunt l’adquirí de Jacinto Feliu Ferrá mitjançant escriptura de 6 de maig de 1895 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Es valora en 59.800 pessetes.
El rafal de l’Hostalet, procedent de Bendinat, situat al terme de Calvià, que comprèn terra, camp, olivar, bosc i pinar. Té una casa, una altra casa denominada l’Hostalet Nou i una altra destinada a fàbrica de guix. Ocupa 577 hectàrees, 48 àrees i 35 centiàrees. Confronta al nord i a l’est amb Bendinat, dels hereus de Juana Dameto; al sud, amb la mar i una porció de terreny de l’oratori de Portals, i a l’oest, amb les Planes de Santa Ponça i Son Boronat. Es valora en 71.240 pessetes. El difunt el té com a hereu del seu onclo Antonio Blanes Juan, qui l’adquirí de Pedro Juan Oliver Palmer mitjançant escriptura de 17 de novembre de 1882 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner.
La meitat d’unes cases situades al carrer del Sol, nombre 44, que consta de cinc pisos i porxo. Confronta amb un carreró que no passa i les cases i la botiga de Juana Ana Reus. Es valora en 1.485 pessetes.
La meitat d’una fàbrica i magatzem construïts damunt part de l’Hort d’en Moranta, al carrer de Sant Martí, nombre 33, que ocupa 1.102 m². Confronta amb el pati de Francisco Albertí, l’Hort d’en Moranta, la fàbrica de vidre de la Sociedad Vidriera, el pati d’aquesta fàbrica, un hort dels hereus de Francisco Palmer i l’escorxador de Juan Escanellas. Es valora en 930 pessetes. Aquesta propietat i l’anterior les adquirí el difunt de l’herència de Juan Bautista Marqués Luigi per adjudicació en pagament que li feu Juan Nicolau Pol mitjançant escriptura de 12 de febrer de 1901 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou.
Un crèdit de 15.000 pessetes a Pedro Dupuy Marcó, d’Inca, al 6% d’interès mitjançant escriptura de 31 de maig de 1878, en què hipotecà dues finques a Inca.
Un crèdit de 4.000 pessetes a Francisco i Juan Pastor Llaneras, conradors d’Artà, que és el preu pel qual el difunt els vengué el domini útil d’una peça de terra denominada la Jonquera, de 27 quarterades, procedent de la Devesa, situada a la Colònia de Sant Pere (Artà).
22 accions del Banc d’Espanya que, segons la cotització que obtenien el dia de la mort del testador, importen 53.050 pessetes.
55.000 pessetes nominals del deute de l’Estat al 5% que obtengué el testador per bescanvi de les 91 obligacions sobre la renda de duana de què feu mèrit al testament. Segons la cotització que regia a la data de mort del difunt, el valor de les 55.000 pessetes nominals és de 50.957 pessetes.
175.000 pessetes nominals del deute perpetu al 4% interior, part de les quals importen 172.325 pessetes, que tenia el testador per bescanvi de les 152.500 pessetes nominals del 4% que valen en efectiu 126.087 pessetes amb 50 cèntims.
110 accions de la societat anònima denominada Crédito Balear que valen 55.575 pessetes.
38 accions de la Salinera Española que valen 33.250 pessetes.
222 accions de la Compañía de los Ferrocarriles de Mallorca que valen 49.950 pessetes.
21 accions de la societat denominada La Isleña Marítima que valen 5.565 pessetes.
34 bons municipals dels expedits per l’Ajuntament que valen 6.800 pessetes.
1 acció del Teatre Principal que val 500 pessetes.
180.000 pessetes en efectiu.
Notari: Miguel Ignacio Font Muntaner
Data: 8-1-1902
Signatura: ARM, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1902, Protocol 1, f. 59
El terme de Palma 