Una casa prellegada a Jacinto Feliu Ferrá situada al carrer de Sant Roc que consisteix en planta baixa que comprèn pati, botiga, jardí, quadra, altres dependències, entresols, pis primer i terrat. Ocupa una superfície de 7.706 pams quadrats. Està marcada amb els nombres 11 i 13 (abans 12, 13 i 14) de la illeta nombre 54 (antiga 53). Confronta amb les cases de Margarita Lasserra, Bartolomé Vicens Bordoy, hereus de Tomasa Bordoy Oliver, hereus de Juan Oliver, Miguel Oliver Caubet i Juan Alomar. Es valora en 60.000 lliures. El difunt se l’adjudicà en la divisió dels béns de son pare, Jacinto Feliu Togores, que signà amb els seus germans Jacinto i Andrés Feliu Bonet mitjançant escriptura de 20 de novembre de 1842 autoritzada pel notari Pere Joan Ferrer.
Una casa prellegada a José Feliu Ferrá situada al carrer de l’Estudi General que consisteix en botiga (nombre 35), pati (nombre 36) amb magatzems i altres dependències a la planta baixa, dos pisos i terrat. Ocupa una superfície de 3.988 pams quadrats. Confronta amb la casa de Josefa Brondo, el carrer de Can Anglada i la casa de José María Quadrado. Es valora en 27.000 lliures. El difunt l’adquirí dels marmessors del canonge Joan Ferrà mitjançant escriptura de 30 de desembre de 1858 autoritzada pel notari Miguel Font Muntaner.
El rafal de Son Espases Nou, situat al terme de la ciutat, compost del que primitivament duia aquest nom i de dues peces de terra denominades la Raconada de Can Horrac i el Safareig de la Real. Ocupa una superfície total de 37 quarterades, comprèn casa rústica i urbana i té dret de percebre dues tandes i tres hores d’aigua de la síquia de na Bastera. Confronta al nord amb terra d’hereus de Pablo Romaguera, terra de Juan Bautista Romaguera, Can Puça (d’hereus d’Antonio Ripoll), terres de Catalina Oliver, terres de Sebastián Zanoguera Espases, terres de Margarita Espases Adrover i el camí de Son Berga; al sud, amb el camí de Son Espases, la síquia de na Bastera i un aljub i terra de Jacinto Feliu Bonet; a l’est, amb el camí de Valldemossa, terres de María Genestar, terres d’Antonia Ana Sastre i d’hereus de Cristòfol Sastre i el camí de Son Espanyol, i a l’oest, amb la síquia de na Bastera, el camí de Can Gasà, el camí de Son Espanyol i el torrent de na Bàrbara, que travessa la propietat d’oest a est.
Una casa amb una peceta de terra denominada Can Revell, situada al terme de la ciutat de Palma. Confronta al nord amb la casa de Guillermo Genestar; a l’est, amb el camí de Valldemossa, i al sud i a l’oest, amb el camí de Son Berga.
Una peça de terra denominada Can Revell, d’1 quarterada de superfície. Confronta al nord amb terres de Tomás Aguiló; al sud, amb terra de Juan Roca Arbona; a l’est, amb el camí de Valldemossa, i a l’oest, amb el camí de Son Berga.
El rafal de Son Espases Nou i les dues propietats denominades Can Revell es taxaren en 51.879 lliures i foren destinades a Sebastián Feliu Bonet en el testament que son pare, Jacinto Feliu Togores, ordenà el 8 de març de 1839 davant el notari Pere Joan Ferrer, efectiu el 25 d’octubre de 1842. Se les adjudicà en l’escriptura que atorgà amb els seus germans, Jacinto i Andrés, el 20 de novembre següent davant el mateix notari. A pesar que a efectes de taxació i divisió de l’herència es considerà les dues finques denominades Can Revell com una agregació a Son Espases Nou, en realitat formen dues finques separades i com a tals s’han d’inscriure al registre de la propietat.
La possessió de Son Camps, situada al terme de la vila de Calvià, que consisteix en terra, conradissos, oliveres, garroverar, pinar i bosc amb casa rústica. Ocupa 390 quarterades. Confronta al nord amb Son Cotoner, Son Morei i Valldurgent; al sud, amb Son Quint i Son Vida; a l’est, amb Son Cotoner, i a l’oest, amb Valldurgent. Procedeix de l’herència de Jacinto Feliu Togores, i a pesar que al seu testament la prellegà al seu fill Jacinto, finalment se l’adjudicà Sebastián. Comprèn una peça de terra de 3 quarterades que Sebastián Feliu Bonet adquirí de Catalina Reig el 29 de setembre de 1845 davant el notari Cayetano Socías.
Una finca rústica denominada Can Feliu, abans Ítria o Can Miano, situada al terme de la ciutat i taxada en 10.500 lliures. Es troba dividida en dues sorts. La principal, que comprèn una casa, ocupa 3 quarterades de superfície i confronta al nord amb Can Brusca, dels hereus de Jerónimo Forteza; al sud, amb el camí d’Ítria; a l’est, amb la carretera de Sóller, i a l’oest, amb la síquia de la ciutat. L’altra ocupa una superfície d’1 quarterada i confronta a l’est amb terres dels hereus del marquès de la Bastida; al sud, amb terres de l’herència de Cristóbal Bibiloni Ramis, i a l’oest, amb el camí de Sóller. Té dret de percebre aigua de la síquia de la ciutat. Sebastián Feliu Bonet l’adquirí en subhasta judicial i li atorgà escriptura de venda el porter del Tribunal de Comerç en representació d’Antonina Obrador i Antonio Pizá Obrador el 8 d’octubre de 1862 davant el notari Miguel Villalonga. Consta d’aqueixa escriptura que la part principal de la finca procedeix de béns nacionals i no resulta separació de dominis, però que una porció que s’adquirí per preu de 436 lliures 13 sous 4 diners i 1 quartó de superfície és tenguda sots alou de l’Estat, abans del bisbe i capítol de la Seu, i una altra adquisició posterior d’una casa amb jardí i dret d’aigua que es feu per preu de 575 lliures es troba sots alou de l’Estat, abans del paborde de Tarragona. Resulta a més que presta 3 lliures cens el 21 de desembre a l’Estat, abans a la llibreria dels pares jesuïtes, 6 sous cens als hereus de Guillem Barceló i 7 sous cens alodial a l’Estat, abans al bisbe i capítol de la Seu.
Una peça de terra de 12 quarterades situada al terme de la vila de Binissalem denominada la Sort d’en Baltasar.
Censos.
Notari: Miguel Ignacio Font Muntaner
Data: 30-12-1881
Fons: ARM, abans CNIB
El terme de Palma 