La propietat es formà mitjançant l’agrupació de diverses peces de terra. Prengué nom de la família Ripoll, qui en fou propietària entre els segles XVII-XIX. Una part fou agregada (1767) al convent d’Ítria i la resta fou adquirida (1840) pel comerciant Josep Oriach Plantada.
Una de les peces de terra que formà part del Quartó d’en Ripoll fou capbrevada el 1563 per Bernadí Alemany, qui declarà que es tractava d’un verger derruït situat al camí del Socors Vell tengut sots alou del bisbe i capítol de la Seu. Feia partió amb el camí del Socors, un altre verger del denunciant i un carreró comú que sortia del camí del Socors. La tenia per venda que li signà el canonge Guillem Sant Joan el 6 de novembre de 1543 (ARM, Not. P-244, f. 66v).
Bernadí Alemany era propietari d’un hort contigu en aquest verger tengut sots alou del paborde de Tarragona amb dret d’aigua de la síquia de la ciutat. Feia partió amb el camí de Valldemossa, un hort del denunciant que havia estat de Guillem Sant Joan, un altre hort del denunciant, l’hort del notari Bernat Fortesa (abans de Rafel Nadal), el camí que anava per devora la síquia de la ciutat i altres horts entre els quals se’n trobava un del denunciant que antigament havia estat del notari Antoni Jaume. El tenia com a hereu de son pare, Antoni Alemany, segons el testament que signà el 19 de juliol de 1531 davant el notari Perot Mulet. Segons aquest document, sembla que Bernadí Alemany era propietari d’un altre hort que havia estat del notari Antoni Jaume del qual no hem pogut obtenir títols de propietat (ARM, Not. T-54, f. 15v).
Desconeixem els títols pels quals ambdues propietats passaren per herència al notari Pere Joan Bordoy, qui n’apareix com a propietari als estims de 1578, segons els quals era un hort valorat en 150 lliures que confrontava amb un hort de Pere Carbó que, com veurem més endavant, fou agregat en aquesta propietat: «Hort de mossèn Pere Joan Bordoy, nott., cent sinq.ᵗᵃ lrs.» (ARM, D-1251, f. 151v).
També desconeixem els títols pels quals la propietat passà de Pere Joan Bordoy al mercader Antoni Bordoy. Aquest testà el 5 de juny de 1610, llegà la propietat al seu fill Antoni i nomenà hereva universal la seva filla Joana, qui el 25 següent rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia aquesta propietat; unes cases a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer pel qual s’anava de la Quartera a Sant Francesc; un rafal devora el Molí d’en Garau, al camí de la Real, que posteriorment es denominà Can Veta; un hort de reguiu al Coll d’en Rabassa que posteriorment es denominà Son Bordoll i la possessió de Son Carrió, situada al terme de la vila de Manacor (ARM, Not. 4145, f. 303).
Antoni Bordoy capbrevà la propietat el 1627 declarant que era tenguda sots alou del bisbe i capítol de la Seu i que feia partió amb la plaça o camí que anava de l’abeurador de la porta Pintada al camí de Sóller, el camí de Sóller, un carreró que tenia sortida al mateix camí, la síquia de la ciutat i l’hort de Pere Onofre Estelrich (que posteriorment passà a mans dels mateixos propietaris) (ARM, Not. P-245, f. 83).
La difícil situació econòmica que travessava Antoni Bordoy propicià que, mitjançant decret de la Reial Audiència de 29 de novembre de 1652, la propietat fos entregada al seu fill Antoni pels crèdits que tenia contra l’herència paterna. Antoni Bordoy testà el 10 d’octubre de 1659 davant el notari Martí Martorell i nomenà hereu universal per al cas de no tenir descendència el seu germà Joan. Aquest testà l’11 d’agost de 1679 davant el notari Pere Antoni Parets i nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francina Baró, i propietari, el seu fill Antoni, els quals el 2 de novembre següent reberen l’inventari de béns del difunt, que ja no comprenia aquesta propietat perquè amb decret de la cúria de la Porció Temporal de 13 d’octubre anterior havia estat entregada al tintorer Pere Antoni Ripoll (ARM, Not. P-255, f. 18).
D’altra banda, el 22 de desembre de 1662 Pere Antoni Ripoll havia adquirit del canonge Antoni Gual l’hort que a la dessusdita capbrevació de 1627 apareix a nom de Pere Onofre Estelrich.
Aquesta darrera propietat cal identificar-la amb l’hort que apareix als estims de 1578 a nom del fuster Pere Carbó i que hem esmentat anteriorment: «Hort de Pere Carbó, fuster, junct al de mossèn Pe. Joan Bordoy, sinquanta liures.» Pere Carbó la tenia per venda que li signaren el notari Bernat Fortesa i la seva dona, Bonaventura, el 2 de gener de 1573 (ARM, D-1251, f. 151v; ACM, 2942, s/f).
El 20 de novembre de 1585 Pere Carbó l’establí al teixidor Rafel Pastor. El 27 de novembre de 1587 la seva viuda, Elisabet, com a administradora dels béns dels seus fills Rafel i Elisabet Pastor, hereus de son pare segons el testament que disposà davant el notari Bartomeu Estelrich, establí la propietat al sabater Miquel Ballester, qui l’adquirí en pública subhasta. Segons l’albarà de subhasta, la propietat consistia en un verger i feia partió amb el camí de Sóller, l’hort d’Antoni Bordoy, l’hort dels hereus de Bernadí Alemany i la síquia de la ciutat. Era tenguda sots alou del bisbe i capítol de la Seu i prestava 11 sous cens alodial (ACM, 2942, s/f).
Mitjançant escriptura de 18 de març de 1589 signada a la cúria de la Porció Temporal, Francina, viuda de Miquel Ballester, vengué la propietat al sabater Miquel Bibiloni, qui la vengué al canonge Agustí Pol el 27 d’octubre de 1590 (íd.: f. 199, 294).
Poc després Agustí Pol adquirí del procurador reial una porció del safareig que es trobava davant el safareig o abeurador de la porta Pintada, que ocupava una superfície de 3 passes d’ample per 30 passes de llargària. S’imposà un cens alodial de 2 sous pagador al Reial Patrimoni. Des d’aquest moment, la documentació referida en aquesta propietat indicava que era tenguda sots alou del bisbe i capítol de la Seu per 7/8 parts i del rei per la 1/8 part restant (ARM, ECR-654, f. 315).
El 24 de juliol de 1598 els administradors de l’heretat del canonge Agustí Pol vengueren la propietat al canonge Joan Estelrich, qui mitjançant escriptura de 9 de juliol de 1612 autoritzada pel notari Bernadí Morera en feu donació al seu germà Pere Onofre Estelrich, el qual l’establí a Magdalena Sureda el 15 de juliol de 1634. Aleshores la propietat consistia en un hort amb dret d’aigua i cases tengut sots alou reial per 1/8 part i sots alou del bisbe i capítol de la Seu per les 7/8 parts restants. Feia partió amb la síquia de la ciutat, la plaça de l’abeurador de la porta Pintada, l’hort del mercader Antoni Bordoy i un carreró (ARM, Not. P-245, f. 82).
Magdalena Sureda testà el 5 d’agost de 1641 i la propietat passà al seu germà Melcion Sureda, canonge, qui la vengué al també canonge Antoni Gual el 18 de febrer de 1651. El 22 de desembre de 1662 Antoni Gual la vengué juntament amb el dret d’aigua al tintorer Pere Antoni Ripoll, qui l’agrupà amb la propietat que havia estat de la família Bordoy (ARM, Not. P-249, f. 264).
Segons els estims de 1685, ambdues propietats en formaven una de sola que consistia en tints, jardí i taverna, pertanyia al tintorer Pere Antoni Ripoll i valia 2.500 lliures: «Los tins, jardí y taverna de P.ᵉ Antt. Ripoll, tintorer, dos mil y sinch-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 201).
El 1715 els tints que hi havia dins la propietat foren enderrocats a instàncies del govern. Per aquest motiu els hereus de Pere Antoni Ripoll desempararen aquesta part de la propietat, que es correspon amb la peça de terra que antigament era de Pere Onofre Estelrich, la qual passà a mans dels canonges de la Seu com a titulars del domini directe. Els hereus de Ripoll conservaren la resta. El 28 de gener de 1767 els titulars del domini directe entregaren dita porció al monestir d’Ítria després d’una sol·licitud presentada pel prior. Segons l’escriptura d’entrega, consistia en una peça de terra de mig quartó on antigament hi havia edificada una casa amb les oficines de tenyir, un pati tancat i un jardí devora el pont de la síquia major (ARM, Not. P-251, f. 508v).
Pere Antoni Ripoll morí intestat el 7 de març de 1709 i deixà tres fills: Jaume, Pere Antoni (†24-8-1744) i Caterina Ripoll Fornés. Aquesta morí el 3 d’abril de 1723 amb testament que havia disposat el 18 de març anterior davant el notari Felip Terrers, en què nomenà hereu el seu germà Jaume, qui testà el 14 d’abril de 1749 davant el mateix notari i nomenà hereu el seu nebot Pere Antoni Ripoll, escrivà. Aquest morí el 23 de novembre de 1770 amb testament que havia ordenat el 14 de juliol anterior davant el notari Joan Nicolau Clar i nomenà hereu universal el seu fill Jeroni, qui capbrevà la propietat el 1771, quan encara era estudiant de lleis, declarant que era tenguda sots alou del bisbe i capítol de la Seu i que feia partió amb la plaça o camí de l’abeurador de la porta pintada Vella, el camí de Sóller, terres del convent d’Ítria que abans eren carreró i terres del convent que abans eren ruïnes (ARM, Not. P-261, f. 222).
Segons l’Apeo, la propietat pertanyia a Jeroni Ripoll, ocupava una superfície d’1 quartó de camp de reguiu de primera qualitat i valia 300 lliures (ARM, D-1530, f. 142).
Jeroni Ripoll morí intestat el 30 d’octubre de 1821 i en foren declarats hereus els seus fills: Caterina, casada amb el notari Francesc Mateu, i Pere Antoni, nascuts del seu matrimoni amb Joana Maria Martí. El 4 de gener de 1840 vengueren la propietat a Josep Oriach Plantada, fill de Francesc i d’Antonina, per preu de 426 lliures 13 sous 4 diners. Aleshores ocupava una superfície d’1 quartó i feia partió amb el camí de Sóller i terres del comprador que antigament eren del convent del Socors (ARM, Not. P-221, f. 148v).
Des d’aquell moment restà integrada dins la propietat anomenada Ítria o Can Feliu.
El terme de Palma 