Die XVI mensis Octobris anno a Natt.ᵉ Dni. MDCCXXXI
En nom de N.ʳᵒ Señor Déu Jesuchrist y de la sua ss.ᵐᵃ mare, Maria Verge, sens màcula de pecat concebuda. Amèn. Com ninguna cosa sia més segura que la mort y sia incert el dia y la hora de ella, per ço yo, Joseph Bassa, d.ᵒʳ en drets, assesor de la Capitania General, jutge privatiu de censos y consultor del S.ᵗ Offici de la Inquisició del present Regne de Mallorca, fill llegítim y natural del d.ᵒʳ en drets Joseph Bassa y de la S.ʳᵃ Francisca Conrado, cònjuges ya difunts, estant indispost de malaltia corporal, però sa de enteniment, volent dispondre del millor modo que puch dels béns temporals que Déu me ha encomenat, fas y ordeno esta última disposició y testament meu, mediant lo qual elegesch marmesons y de esta última voluntad mia executors a la S.ʳᵃ Marg.ᵃ Danús, ma caríssima muller, al M. R. P. Joachim Conrado, de la Compañia de Jesús, y a D.ⁿ Jaume Conrado, mos cosins y cuñats, al S.ʳ Jaume Suñer, mon nabot, y al Noble S.ʳ D.ⁿ Nicolau de Berga, mon amich, als quals prega ett.ᵃ.
Y primerament, encomenant la mia ànima en mans de Déu N.ᵗʳᵉ S.ʳ Jesuchrist, qui la ha redimida ab la sua preciosíssima sanch, elegesch sepultura al meu cos mort fahadore en la sepultura o vas de mos pares, devant la capella de N.ʳᵃ S.ʳᵃ de la Corona, en la S.ᵗᵃ Iglésia Cathedral de la present ciutat, volent que mon enterro se fasse a arbitre y discreció de dits señors mos marmessons amb la moderació y humildat congruent.
Y perquè Deu N.ʳᵉ S.ᵒʳ vulla tenir misiricordi de mi y perdonar-me las moltas ofensas que li he fet, ordén y fas los llegats pios sigüents.
Primo, leix al s.ᵒʳ rector de la parr.ᵃ del meu domicili al temps de mon òbit sinch sous, una volta tant solament, per el seu dret parr.ˡ.
Ítem, leix y celebrar man seguit mon òbit dos mil missas baxas, ço és, cinch-centas en la dita S.ᵗᵃ Iglésia Cathedral repertidas a las tres capellas de S.ᵗ Pere, de N.ʳᵃ S.ᵃ de la Corona y de les Ànimes; cent en la iglésia del Col·legi de Monte-sion de la Compañie de Jesús de la present ciutat, repartidas en les capellas de S.ⁿ Francisco de Borja, mon advocat, de S.ᵗ Ignaci y de S.ᵗ Francisco Xavier; cinquante en la iglésia del Col·legi de St. Martí de dita Compañia de Jesús de la present ciutat; cent en la capella de N.ʳᵃ S.ʳᵃ de la Soledat del convent de St. Francisco de Paula de la present ciutat; cinquante en la iglésia parr.ᵃˡ de St. Jaume; vint-y-cinch en la iglésia del oratori de St. Phelip Neri; cinquante en la capella de St. Nicolau de Tolentí del convent de N.ʳᵃ Señora del Socors de la present ciutat y en la capella de N.ʳᵃ S.ʳᵃ de Ítria, ço és, vint-y-cinch a cade une de dites capellas; cinquante que en celebrarà el P. Antoni Barceló, p.ʳᵉ del oratori de St. Phelip Neri; cinquante que en celebrarà el R. Antoni Martorell, pre.; cinquante que en celebrarà el Rt. Pere Antoni Cabanellas, pre., y cinquante celebredores en la iglésia del Col·legi de N.ʳᵃ S.ʳᵃ de Lluch; las quals se digan lo més prompte que se puga seguit mon òbit y totes les que serà posible en altars de privilegi, les restants, però, fins al cumpliment de dites dos mil vull y man sian celebrades a arbitre de dits señors mos marmessons y dins lo terme de un any contador des de el dia de mon òbit y totes ab la caritat de tres sous y sis diners.
Ítem, vull y man que cada any perpètuament el dia de mon òbit sien celebrades quatre
missas resades ab la caritat de quatre sous en la capella de N.ʳᵃ S.ʳᵃ de la Corona de la dita S.ᵗᵃ Iglésia Cathedral en sufragi de la mia ànime y a la mia intenció, las quals vull sian fundades y amortizades de mos béns pagant el dret degut al Real Patrimoni.
Ítem, axí mateix, cada any perpètuament vull sian dites y celebradas sis missas resadas el dia y feste del gloriós S.ᵗ Francisco de Borja, mon advocat, en la sua capella del Col·legi de Monte-sion de la present ciutat ab la caritat de quatre sous en sufragi de la mia ànima y de la de la dite Sra. Marg.ᵗᵃ Danús, mia muller caríssima, para después de son òbit, y per les ànimes de mos pares, les quals vull sian fundadas y amortizadas de mos béns pagant Io dret acostumat al Rl. Patrimoni.
Ítem, axí mateix, vull que cada any perpètuament se celebre la tercera dominica del mes de janer en honra y glòria de Cristo S.ᵒʳ Sacramentat en la iglésia del convent de les monges capuchinas del modo que tots anys yo he acostumat celebrar-la y ya la celebraban dits señors mos pares, per lo qual leix la sòlita caritat que vull sia fundada y amortizada de mos béns en la forma estilada.
Ítem, vull y man que perpètuament cada any de mos béns se prenguen quatre bul·las de la cruzada de diffunts que se aplicaran la una en sufragi de la mia ànima, la altre en sufragi de la ànima del S.ʳ D.ᵒʳ Joseph Bassa, mon pare, la altre per la ànima de la S.ʳᵃ Francina Conrado, ma mare, y la altre per la ànima de la S.ʳᵃ Maria Theresa Conrado, ma primera muller, per las quals leix la caritat sòlita y limosna ordinària y vull que per axò sia fundat y amortizat compatent nedito pagant el dret de amortizació al R.ˡ Patrimoni, y vull y man que dites quatre bul·las se hajen de entregar al M. R. P. rector del Colegi de Monte-sion de la present ciutat que és y per temps serà, al qual prega que acepte este encàrreg y escrigue los noms de los sobredits en ellas.
Ítem, leix per amor de Déu y en sufragi de la mia ànima als pobres del Hospital General cinquante sous y a las cases de la Pietat, de la Misericòrdia, de las Miñonas Òrfens, als pobres de la presó y a la Terra Sta. de Jerusalem una lliura y deu sous a quisqun de dits llochs pios o cases respectives, una volta tant soIament.
Ítem, per quant mediant dos actes de 2 octubre de 1724 rebuts per el R. Antoni Martorell, p.ʳᵉ nott., me vaix encarregar a favor del aniversary de la Sta. Iglésia Cathedral o señors administradors de ell quatre lliures y vuit sous cens al for del cinq. per cent especialment sobre la mia possesió Son Serra y part de lo alou propi de ella, del terma de la vila de Lluchmajor, és a saber, 17 lliures cens per la fundació de quatre missas rezadas en sufragi de la mia ànima y de la sra. ma muller primera, Maria Theresa Conrado, y 3 ll. 11 s. 5 cens per la fundació de setsa misas resadas en sufragi de la mia ànima y de la de mos pares, totes ab caritat de quatre sous, celebredores en dita Iglésia Cathedral perpètuament en lo dia que en dits actes se expresan. Y desitjant com desitx que sia perpètuament cumplida dite obre pia y no petesca disminució, vull y man que no obstant dites 5 ll. 8 s. cens se hajen imposat al for del 5 per 100, no puga ningun dels meus hereus y sucessors quitar aquellas, ni menos les pugan quitar los que en lo venider succehiran en los fideïcomisos disposats per dits señors mos pares ni subrrogar altre censal en lloch de ell, perquè vull sia càrrech perpètuo irredimible de dit prèdio Son Serra y dels posehïdors de ell, lo qual fas e indubitablement entinch fer seus embargo de estar dit prèdio subjecte al fideïcomís universal que ordenà dit Sr. Dn. Josep Bassa, mon pare, per les crescudes detraccions que me competexen de dit fideïcomís y millores de parets que he fet en dit prèdio y molt més altres en lo rafal de Son Ximenes y casas de la present ciutat. Y para que se tinga esta notícia, vull que de esta clàusula y disposició mia sia donada còpia per el notari infrascrit al Archiu del M.ᵗ Iltre. Capítol de la dita Sta. Iglésia Cathedral.
Ítem, lex a Juana Maria Puig, muller de Bartomeu Garau, velluter, per la bona asistència y servitut que feu a dita S.ʳᵃ Maria Theresa Conrado, ma primera muller, y la que a mi me ha feta, per lo temps de la sua vida y no més, aquellas deu lliures censal que al for del 5 per 100 me és tingut fer y prestar Miquel Jaume, de la vila de Lluchmajor, vesí de la mia possesió Son Serra, conforme de acte de nou encarregament a mon favor firmat en poder del R.ᵈᵒ Antoni Martorell, p.ʳᵉ y nott., y dites 10 lliures censal para yo cobrar y vull las cobre el dia que caurà la primera pensió después del dia de mon hòbit y axí com aniran cahent consecutivament, y per mort de dita Juana Maria Puig vull tornin y se consoliden dites 10 ll. cens a la mia heretat. Et ultra fas llegat a dita Juana Maria Puig de 15 ll. una volta tant solament, en las quals vull se comprengan lo que fòrsan li deuré de la sua soldada al temps de mon òbit, y a més de assò vull que dita s.ʳᵃ ma muller la afavoresca ab alguna roba especialment de mon ús interior a arbitre de dite sra. ma muller y del P. Joachim Conrado, de la Compañia de Jesús, mon cosí.
Ítem, lleix a Bonaventura Mòger, criada de dita Sra. Margarita Danús, ma muller carísima, per la bona servitut que mos ha fet, quinse lliures moneda de Mallorca, una volta tantum, a ella pagadores en ocasió de son matrimoni o elecció de altre estament, comprese en dita suma lo que fòrsan li deuré el dia de mon òbit de la sua soldade.
Ítem, lleix a Juana Maria Puigserver, cuynera de casa, cinch lliures moneda de Mallorca per bon amor y per la bona servitut, una volta tantum, ultra lo que fòrsan li deuré de la sua soldada el dia de mon òbit, lo qual vull y man li sia puntualment pagat.
Ítem, lleix a Pera Estarás y a Guillem Mayol, criats de ma casa, deu lliures de moneda de Mallorca a quiscun, una volta tantum, per bona servitut que me han fet, et ultra vull se les repertexa porció de la roba de mon ús a arbitre de la dita sra. ma caríssima muller y del P. Joachim Conrado, mon cosí, y assò y ultra lo que fòrsan los deuré el dia de mon òbit de las suas soldades, lo que vull y man les sia puntualment pagat.
Ítem, al cotxer, Antoni Font, per bon amor, llega cinch lliures moneda de Mallorca, una volta tantum, ultra lo que fòrsan li deuré el dia de mon òbit, que vull li sia puntualment pagat. Y assò si el dia de mon òbit estirà en la mia servitut y no de altre manera, y baix de la matexa condició vull se entengan los llegats sobredits fets per mi als sobredits criats y criades, perquè no estant a casa mia en el dia de mon òbit, les revoco respetivament los sobredits lligats.
Ítem, llega per bon amor al R. Antoni Martorell, p.ʳᵉ y nott., beneficiat en la S.ᵗᵃ Iglésia Cathedral y en la de S.ᵗᵃ Eulàlia, cent lliures moneda de Mallorca, una volta tant solament, a ell pagadores de les pensions del cens que fa a la heretat de mon pare y caygudes de mon temps al d.ʳ en drets Joseph Rius per cases y ostal devant la plaseta de S.ᵗᵃ Eulàlia et ultra li fas liberació de tot lo que fòrsan deurà dit Martorell, p.ʳᵉ, a las heretats de los señors mos pares y mia per debitoris vel alias, ab assò emperò que no puga pretenir cosa alguna per salaris de actes contra dites heretats y no de altre manera.
Ítem, llega per bona voluntad a Michel Seguí, nott. infrascrit, cent lliures moneda de Mallorca, une volte tantum, a ell pagadores per Fran.ᶜʰ Forteza de lo que este té cobrat en virtut de consignació mia de censals contra la heretat de Vicens Ferrer de S.ᵗ Jordi, y assò ultra lo que estiré devent al dit Michel Seguí, nott., el dia de mon òbit de entre nostros comptes, lo qual lo que serà vull y man li sia puntualment pagat.
Ítem, llega per bona voluntat y per bona memori al discret Pere Cladera, nott., sbà. major de la cúria de Censos, cinquante lliures moneda de Mallorca, una volta tantum, a ell pagadores per Fran.ᶜʰ Forteza de lo que este té cobrat de dites pensions de dits censals de la heretat de dit Ferrer de S.ᵗ Jordi.
Ítem, llega a la S.ʳᵃ Antonina Suñer y Bassa, ma nebode, per bon amor y voluntat, tres-centes lliures moneda de Mallorca, una volta tantum, a ella y als seus pagadores per mon hereu o hereus dins lo termini de tres anys a rahó de cent lliures cada any y ab consignacions de pensions de la mia heretat y de los señors mos pares caygudes de mon temps y no de altre manera y designadores per dita ma muller y P. Joachim Conrado, mon cosí.
Ítem, llega y fas liberació al Sr. Esteva Conrado, fill del Sr. Juan Andreu Conrado, mon cosí y cuñat, que y en defecte del dit Sr. Esteva als sucessors en lo fideïcomís disposat per lo Sr. Esteve Conrado, Major, mon sogre y onclo, de tots los fruyts interessos discorreguts a mon favor y en mon temps, de qualsevols crèdits y porcions de sucessions llegítimas et alias a què sian tingudas les heretats y béns de dit Sr. Esteva y del dit Sr. Esteva Conrado, Major, de qui és sucessor per fideïcomís dit Sr. Esteva, que a mi ma expectan com hereu de la señora Francina Conrado, quòndam, ma mare, en las heretats del Sr. Juan Andreu Conrado y señora Francisca Delebando, avis Sr. Thomàs y señora Geroni Conrado, mos onclos, advertint que en esta liberació no entench ni vull compendre cosa alguna a mi pertenent com hereu usufructuari y en part propietari de la Sra. Maria Theresa Conrado, quòndam, ma primera muller, de lo qual feré especial disposició.
Ítem, per quant dita Sra. Maria Theresa Conrado, ma primera muller, en son últim testament ordenat a 2 octubre de 1723 en poder del R. Antoni Martorell, p.ʳᵉ y nott., per son òbit seguit als 6 janer 1724 publicat als 8 dels matexos, me instituí hereu seu universal usufructuari y propietari en la tercera part de la sua heretat y béns, y en las restants dos terceras parts, los señors Nicolau y Jaume Conrado, sos germans, en conseqüència de lo qual después de mon òbit serian tenguts mos hereus de restituir ditas dos terceras parts deductis deducendis als dits germans Conrado, y atanent que los béns de dita s.ʳᵃ ma muller que yo he rebuts y percebuts com se esprese en el inventari que de ells vaixt rebre als 2 mars 1724 en poder de dit R. Martorell, p.ʳᵉ y nott., són solament los de què yo dech fer-me càrrech y no de los que ni ella ni yo havem efectivament percebut ni cobrat, com són el cumpliment de la llegítima ab los fruyts que especta a dita s.ʳᵃ mia primera muller en béns del Sr. Esteva Conrado, son pare, y el llegat de les tres-centas lliures que este li feu ultra legitimam y axí bé el cumpliment del llegat de cinquante lliures que li feu le S.ʳᵃ Francina Sampol, sa mare, y porció de aument dotal que esta cobrà enterament y que degué pagar lo dit Sr. Nicolau Conrado, p.ʳᵉ, com hereu universal de dita s.ʳᵃ sa mare juntament en los interesos que li foren protestats per le Cúria E.ᶜᵃ als 17 agost de 1720, en cuya suposició reduït y rebaxat de lo de dita s.ʳᵃ ma muller que ha pasat en mi, el llegat que ella feu a mon favor y lo que jo he pagat per le sua heretat especialment funerària, obra pia, llegats pios y profans per ella disposats et alias y la tercera part de tots los seus béns y drets que me expectan com altre de los tres cohereus propietaris, no queda cosa alguna que haver de restituir, ans bé lo que falta per cumpliment de la mia tercera part lo he pogut y podria cobrar dels sobredits debitors de la dite heretat, per ço, me dono per satisfet mediant lo que tinch y he percebut de dita heretat y en quant menester sia fes llegat y liberació respectiva a dits señors Nicolau y Jaume Conrado de tot lo que més me puga tocar de dret, de manera que dits germans poran librement cobrar y demanar a qualsevol debitors de dita heretat de dita Sra. Maria Theresa tot lo que a ella pertangue tant per si com per la dita tercera part en què yo som hereu propietari ab tal que no poran demanar ni pretenir cosa alguna contra la mia heretat ni contra mos hereus per vàlio dels béns que yo he percebut de dita Sra. Maria Theresa, mia primera muller, y sa germane, pues de lo que sia fetas las llegítimas deduccions se ha de entendre feta aplicació a la mia heretat per dita tercera part en propietat de dita s.ʳᵃ ma primera muller a mi expectant ab esta condició y esò de altre manera fas el present lligat y liberació.
Ítem, llega al dit P. Joachim Conrado, de la Compañia de Jesús, mon cosí y cuñat, dos-centas lliures moneda de Mallorca que vull se li entregui de mos béns per fer lo que sap y li tinch encomenat.
Ítem, per quant tinch alguns comptes de crèdit contra el Col·legi de Monte-sion de la Compañia de Jesús de la present ciutat per lo que se’m deu del arrendament del prèdio Son Ximenis del temps de Jaume Florit y Coll emprestades al dit Col·legi per comprar un alou de la vila de Montuhïri y altres partides que sab molt bé el dit P. Joachim Conrado, y attès que a contès que a compte de axò he rebut alguns fruyts y effectes, vull y man que lo dit P. Conrado ni dit Col·legi sian molestats y executats par rahó de dit crèdit, si solament que se pague a la mia heretat lo que dit P. Conrado dirà y en los plasos que volrà, sense que se puga obligar a dit a donar compte algun, sinó solament segons aperexerà al dit P. Conrado valent se estigue a la sua simple paraula.
Ítem, llega a tots mos infants pòstumos de aquí al devant naxedors a quiscun de ells cinch sous moneda de Mallorca per tota part de heretat y llegítima a ells espectant sobre mos béns, en los quals hereus meus particulars los fas y ells premorts a sos infants in stirpes et non in capita.
Pagades y cumplidas ett. en tots los altres emperò béns meus ett., en el cas que morís yo amb infants pòsthumos y de aquí endevant naxedors, hereve mia universal usufructuària instituesch a la dita Sra. Marg.ᵗᵃ Danús, ma muller caríssima, vivint vida vidual y casta y sens marit, elegint-le en tutora y curadora de dits infants fòrsan naxedors y pòsthumos a ella y a mi comuns, propietaris emperò hereus meus instituesch a tots mos dits infants pòsthumos y de aquí al devant naxedors per iguals parts entre ells divididores substituint-los ad invicem vulgarment pupilarment y per fideïcomís.
En cas emperò que yo morís sens infants alguns com el present no los tinch o faltant tots mos infants que fòrsan tingués, substituesch a aquells y a mis hereus instituesch universals y propietaris a dita Sra. Marg.ᵗᵃ Danús, ma carísima muller, vivint vida vidual y casta sens marit y no de altre manera, y al Sr. Jaume Suñer y Bassa, mon nabot, en lo modo y forma y porcions sigüents, a saber és: que a dita señora ma muller caríssima per la sua part designo y asseñal que tant quant viurà vida vidual y casta y sens marit dega percebra y cobrar quatre-centas lliuras annuals y vitalicis que en lloch del aument el total li prometí en ocasió del ajuste y celebració de nostro matrimoni, y en el cas que convolàs dita sra. ma muller a segon matrimoni solament porà percebre les dites tres-centes lliures annuals y vitalicis y cesaran les altres cent lliures y dites quatre-centes lliures com dit és anuals y vitalicis porà cobrar y percebre de censals de la mia heretat y de las de los señors mos pares o també de ànnuas mercès de los prèdios de ditas heretats Son Serra y Son Ximenis conforme de gira sense que se li puga posar embaràs algun per dit Jaume Suñer y Bassa, mon nabot, ni qualsevol altre a qui pertangués y expectàs la sucesió per fideïcomís en los béns y heretats de dits señors mos pares, perquè en tal cas revoco la institució a favor del dit Jaume y a los demés sucessors en la porció a ell per mi en lo present testament més avall designada y quedarà privat ell y qualsevol altre sucessor en dits fideïcomissos qui posàs a dita sra. ma muller caríssima embaràs algun o pretengués moure-li litigi en orde a lo sobredit de quant y tot lo que li puga o los pogués prevenir per esta mia disposició. Més, designo a dita Sra. Marga.ᵗᵃ Danús, ma muller caríssima, per la sua porció de heretat ab dite forma y condició de viure vida vidual y no més en las mias casas que el present habito en la present ciutat, a que menos puga dit Jaume Suñer, mon nabot, o qualsevol altre sucessor en los fideïcomisos y heretats de dits señors mos pares fer contradicció alguna, baix del dit gravamen y privació ya referits en la antecedent designació, no obstant que dites cases estiguen subjetes al fideïcomís de dit s.ʳ mon pare, attès que dit Jaume no necesita de las dites cases y en té de pròpias molt còmades y pròpias per la sua habitació. Més, li designo a dita sra. ma muller caríssima, baix de dita condició de viure vida vidual y casta y sens marit, totes aquellas alajas y mobles de casa que són en dita ma casa de la mia habitació y del rafal y prèdio Son Ximènez que a ella matexa serà ben vist y serà per ella y per el dit P. Joachim Conrado convingut y concordat a excepció de algunas alajas que encara se troban existents de la heretat del dit D.ʳ Joseph Bassa, mon pare.
Y axí mateix, li designo las robas de casa y tot lo que se trobarà en casa en el dia de mon òbit per preparació per fer robas com és fil, lli y semblants espècies qualsevols sien, ab tal y emperò que en cas de cassar-se o morint tot lo que de dites alajas, mobles y robas a ella designats se trobarà existens del modo que serà, ho dega restituir a dit P. Joachim Conrado, y en falte de ell, al administrador de la obra pia que més avall dispondré y de les tals alajas y mobles en tal cas se’n fassen encants o sian venals palladíssimament y sens fer encants. Conforme aparexerà a dit P. Conrado o a dit administrador y del profit de ells se’n fasse obre pia en sufragi de la mia ànima en lo dit Col·legi de Monte-sion.
Més avant respecta de las mias alajas de or y plata designo y vull que dita sra. ma muller se retinga por son servey y decència aquellas que ella y dit P. Conrado concordaran y convindran fins al valor de sis-centas lliures ser-li per dit son ús y decència necesàrias y esto a ses líberas voluntats y sens gravamen ni condició alguna, les restants però alajas de or y plata vull y man sian venudes per dit P. Joachim Conrado o bé en encants o palladíssimament conforme a ell ben vist li sia, y de lo procehït de ellas se’n fasse obra pia conforme y axí mateix com de altres alajas tinch antecedentement dit.
Més avant designo a dita sra. ma muller caríssima per dita sua porció totes les robes de son ús que se ha fetes estant en ma compañia y axí mateix totes les alajas de or y plata que estant en ma compañia se haja fetes per son ús y adorno y assò també a ses líberas voluntats y sens gravamen ni condició alguna.
Ítem, al dit Jaume Suñer, mon nabot, per la sua dita porció de heretat, li señal y designo totes les millores que tench fetes en los dits prèdios Son Serra y Son Ximenes del terma de la present ciutat y també en las casas de la present ciutat de la mia habitació y tots los meus censals y axí mateix mitad de les pensions de censals y ànnuas mercès que hem deuran el dia de mon òbit axí de los propis com de los de le heretat de dits señors mos pares, pagats que han los sobredits llegats pios y profans per mi disposats, y axí mateix tot lo que causa pagador aprés mon òbit axí de los censals meus propis com de los censals y ànnuas mercès dels inmobles de les heretats de dits señors mos pares, a excepció de lo que en censals o ànnuas mercès serà elegit per dita sra. ma muller per les 400 ll. anuals que sobre li tinch a ella designades, y també en la modificació que de lo que me estant devent los actuals arrendadors del prèdio Son Serra del terma de la vila de Lluchmajor haje de cobrar de lo vensut ya solement cinch-centas lliures com de tot lo que per ànnua mercè de dit prèdio me estigan devent ultra ditas 500 lliures los ne fas liberació per amor de Déu y per bona voluntat y a cauthela los ne fas llegat.
Més avant designo al dit Jaume Suñer, mon nabot, per la sua dita porció las alajas que se trobaran existens en mon poder y sian de alguna consideració de la heretat del dit Sr. D.ⁿ Joseph Bassa, mon pare, respecta las cuals alajas per llevar dificultats vull se estiga a lo que diran el dit P. Joachim Conrado y R. Antoni Martorell, p.ʳᵉ, y també el Mag.ᶜʰ D.ᵒʳ Michel Serra y Maura, mon amich, perquè per medi de estos se escusen totes y qualsevols dificultats que se poguesen suscitar axí en via de dret com de fet, y no sols sobre lo referent a ditas alajas si també sobre qualsevol altre cosa de esta mia disposició y testament.
I al dit Jaume Suñer, mon nabot, faltant o morint sense infants o descendència, en dita porció a dit mon nabot per mi designada substituesch y a mi hereva de dita porció instituesch a la dita Sra. Antonina Suñer y Bassa, sa germana, ma naboda, muller del Sr. Gaspar Sastre, ciutadà, y la sua descendència en ço modo y forma, substitucions y gravàmens ab què un y altre de dits mos nabots se troban obligats per fideïcomís y sucessió del señor D. Josep Bassa, mon pare, en son testament que ordenà 6 8bre. 1684 en poder de Juan Servera, nott., perquè vull y man que la dita porció de la mia heretat sia apegade y seguesca la sucessió y fideïcomís ordenat per dit señor mon pare en dit son testament. Y assò com dit és que dits Suñers y sucessors en lo fideïcomís de dit señor mon pare no pugan moure ningun litigi o pretenció contra esta mia disposició especialment contra lo per mi dispost a favor de la dita sra. ma caríssima muller perquè vull y man a cauthela que si a cas dits Suñers o sucessors en dit fideïcomís qualsevol temps intentasen o moguesen algun litigi o pretensió contra esta ma disposició en part o en tot sia y se tenga ipso facto sense haver de menester protestació ni interpelació per revocada la sobredita institució de hereu a favor de ells feta y sia com si per mi no fos estade feta et nunc et pro nunc en dita porció de heretat, millores censos propis, mitat de pensions cens y tot lo demés que no tinch obligació de restituir a dits Suñers y demés fideïcomisaris hereva instituesch a la meva ànima y per ella a Deu N.ᵗʳᵉ S.ʳ Jesuchrist volent que tot lo referent y en dita porció per mi designat se agregue en tal cas a la obre pia que de los altres béns vull y man se execute.
Per la qual obre pia vull y man que seguit mon òbit se prenga exacta inventari de tots mos béns mobles, semovents y crèdits y també dels inmobles, censals y pensions que me estant devent, etiam los censals y les heretats de dits srs. mos pares individuant les millores que jo he fetas y fòrsan faré en dits inmobles, y també individuant los censals per mi adquirits ab individicació de tot, para que de tot se tinga notícia y dit inventari vull y man sia rebut per medi de dita Sra. Marg.ᵗᵃ Danús, ma muller caríssima, y per el dit P. Joachim Conrado, mon cosí, y també per el R. Antoni Martorell, p.ʳᵉ y nott.
Vull y man que tots los meus mobles semovents y alajas que dita sra. ma muller com de sobre està dit no se retindrà per son ús y servey y per la sua decència y axí mateix tot lo or y plata exceptat lo que de sobre tench designat a dita sra. ma muller, sian venuts o bé en fassen encants o be palladíssimament excepte la llibreria y llibres de què faré més avall especial menció y del net procehït dels preus de dits mobles y alajas de or y de plata y damés que seran venudes y axí mateix dels diners contants que se trobarà el dia de mon òbit y de los crèdits meus propis que a mi hem pertanguen per qualsevol via, causa o rahó y axí mateix de la mitad restant de las pensions de censals propis meus com y també de las heretats y béns de los señors mos pares (com la altre mitad la haja designada al dit Jaume Suñer y Bassa) pagats que sian tots mos deutes y axí mateix los gastos y caritats de la mia funerària y obre pia momentànea que de sobre tench disposade, vull y man que se en fassi obra pia en lo Col·legi de Monti-sion de la Compañia de Jesús de la present ciutat en sufragi de la mia ànima, la qual en esta porció de heretat instituesch hereva mia y per ella a Deu N.ʳᵒ S.ʳ Jesuchist y elegesch en administrador perpètuo de dita obra pia y de dita porció de mos béns y heretat al dit P. Joachim Conrado, mon cosí y cuñat, y en son defecta al M. R. P. rector qui és y que per el temps serà del dit Col·legi de Monti-sion de la Compañia de Jesús de la present ciutat y al M. R. P. Andreu Reinés, també del dit Col·legi, y al dit administrador o administradors en dit cas don ple poder per vendre y alienar los dits mos béns mobles referits axí amb encant com palladíssimament del millor modo que les aparegue sense estar precisats a fer encants y sens haver de menester authoritat de jutge algun y consecutivament fassen executar en dit Col·legi la obra pia o obras pias del net y preus de dits mobles que a ell o a ells en dit cas serà ben vist a son prudent arbitre confiant de ells aceptaran este traball y encargo per amor de Déu com los ho suplico.
Ítem, vull y disponch que seguit mon òbit, lo dit P. Joachim Conrado y en son defecte dit M. R. P. rector y dit M. R. P. Reinés, administradors de la mia heretat, se entreguen tots los meus papers y escritures y llibres fahens a la mia heretat y béns y de los de dits señors mos pares que se trobaran en casa mia el dia de mon òbit, com són llibres de actes, capbreus, llibres sueltos, albarans y qualsevols altres semblans llibres o escriptures de las ditas mias haciendas y después se’n hauran valgut dit P. Joachim Conrado o dits p. administradors en lo que serà necessari entregarà al dit Jaume Suñer, mon nabot, y en falta de este a los a ell per mi substituïts en la porció en què lo he instituït hereu los llibres, actes y scriptures fahents a las heretats de dits señors mos pares y mia en la part que ha de recaura, com tinch dit, a favor de dit Suñer, mon hereu, y en lo interim que se li tardarà a fer-lo dit entrego se li entregarà una nota de los censals que haurà de cobrar par a cobrar-o axí com anirant cahent y conforme a son favor tinch disposat par a después de mon òbit.
Y passant a la particular disposició de la llibreria y llibres, llega per bona voluntat y amistat al Mag.ᶜʰ d.ᵒʳ en drets Miquel Serra y Maura cent toms de jurisprudència impresos los que ell mateix escullirà y elegirà, y de los restants llibres axí los que tench en las cases de la present ciutat com los del prèdio Son Ximenis, en fas llegat particular al dit Col·legi de Monte-sion de la Compañia de Jesús de la present ciutat, axí llibres impresos com manuscrits juntament en los estants o caxons de tenir dits llibres, axí los tres estants de noguer com los demés, a excepció de los llibres que fòrsan tindré duplicats de los que volrà o que no tingués al dit d.ᵒʳ Dn. Miguel Serra y Maura, mon amich, y assí també entès que de los dits llibres puga escullir el P. Joachim Conrado per son ús los que li aparexerà, pues de los tals que per son ús elegirà en fas al dit P. Conrado llegat per via de llimosna y bona voluntat.
Ítem, vull y man que dit P. Joachim Conrado, administrador de la dita mia obra pia, y en son defecte los dos dits p. administradors de la dita porció de heretat y béns que tinch destinada per la dita obra pia fahedora en el Col·legi de Monte-sion apliquin y gastin lo que los aparega per fabricar un aposento junt a la llibreria del dit Col·legi, en cuyo aposento se degan posar y guardar perpètuament ditas mias llibrerias y llibres per mi llegats al dit Col·legi. Per quant entre los dits mos llibres haya alguns manuscrits de reserva que no és convenient vayan entre mans de tots, vull que dit p. administrador o p. administradors recullescan tots los dits manuscrits y exeminats aquells los posen separats de los altres llibres y baix de clau separadament para que solament sian vists per los que ben vist serà al M. R. P. rector de dit Col·legi que és y per temps serà.
Finalment, encarrech al dit Mag.ᶜʰ d.ᵒʳ Michel Serra y Maura y als dits R. P. Antoni Martorell, p.ʳᵉ y nott., S.ʳ Pera Cladera, nott., y al notari infrascrit que aprés de mon òbit, en tot lo que serà necesari y se oferirà asistescan y patrocinin a dita S.ʳᵃ Marg.ᵗᵃ Danús, ma muller caríssima, com de ses mercès ho confio y espera per la bona voluntat, amistat y molta confiansa que de ells tench esperimentat que li asistiran y aconselleran lo més convenient per escusar tot gènero de dificultats y litigis que per qualsevol via o rahó se li poguessen moure.
Aquesta és la última y darrera voluntat mia, la qual vull tinga son cumplit afecte per via de testament o si no per via de codicilo o per via de donació o de qualsevol altre modo que en via de dret, privilegi o estatut particular puga ser vàlide y tenir efecte, y per assò revoco qualsevols altres testaments y últimas disposicions per mi firmadas fins vuy fets y fetas per quant vull que solament valga la present, que és la mia última y derrera voluntat que firmade de la mia pròpia mà en la ciutat de Palma lo dia y any sobredits.
Joseph Bassa.
Testimonis cridats, pregats y requirits per dit s.ᵒʳ testador, y la presència dels quals firmà el present testament, són el d.ᵒʳ en drets y sagrada theologia Antoni Serra y Maura y el d.ᵒʳ en medicina Antoni Llinàs, Francesch Ferrer, Juan Vallès, Antoni Font, cotxer, Guillem Mayol, criat de dit sr. testador, y Juan Mora, tixedor de lli, habitadors en la present ciutat, y yo, Michel Seguí, nott., que pregat y requirit he rebut el present testament.
Morí dit sr. testador el 15 agost de 1732, circa de las nou y un quart de la tarda, la ànima del qual per la misiricòrdia de Déu sia en la S.ᵗᵃ Glòria. Amèn.
Et incontinent fou donada nota de las obres pias e aprés el dia 17 del dit mes y any a requisició e instància de la S.ʳᵃ D.ᵃ Marga.ᵗᵃ Danús, v.ᵈᵃ del dit d.ᵒʳ en drets Joseph Bassa, fonch publicat lo present testament per mi, Michel Seguí, nott., essent presents per testimonis Pere Esteva y Guillem Mayol, criats de la casa de dit s.ᵒʳ difunt Bassa.
Ros, S. (1921). Testamento del doctor en ambos derechos D. José Bassa y Conrado. BSAL, XVIII, 266-274.
El terme de Palma 