Una casa amb soterrani, botiga de l’oli, tres fonts amb dret d’aigua, entresols, magatzems, quadra, porxos i terrats. Se situa a la parròquia de Sant Miquel, al carrer de Can Espanya, abans del Banc de l’Oli, i fa cap de cantó amb el carrer de Can Vatlori, abans de la Font de na Xona. Té dos portals; el principal és al carrer de Can Espanya i està marcat amb el nombre 2-accessori, abans de l’1 al 3 i antigament amb el nombre 1 de la illeta 107 moderna i 109 antiga. Ocupa 413 m² i confronta a la dreta amb la casa de Miquel Salvà Cardell; a l’esquerra, amb el carrer de Can Vatlori, i al fons, amb la casa de Maria Llinàs i l’hort o jardí de Juan Palou Coll, abans dels successors de Llorenç Nicolau. Aquesta propietat es formà per mitjà de diferents adquisicions: mitjançant escriptura de 24 de gener de 1812 adquirí una porció sots alou del rei obligada a 10 sous cens al clero de Sant Miquel; a dita porció agregà una botiga i entresols al carrer de Can Vatlori que comprà a l’escrivania de Cartes Reials el primer de març de 1819 i que era tenguda sots alou reial per 1/18 part (obligada a 4 sous cens) i sots alou de la Casa Sagrada del Temple per les 17/18 parts restants; una altra porció que adquirí mitjançant escriptura de 19 de desembre de 1827 autoritzada pel notari Vicenç Seguí que consistia en casa algorfa i porció de placeta, de pertinences d’unes cases majors anomenades l’Hostal d’en Pol, situada al carrer de Can Vatlori, tenguda sots alou reial per 1/18 part i sots alou de la Casa Sagrada del Temple per les 17/18 parts restants; mitjançant escriptura de 3 de setembre de 1844 autoritzada pel notari Joan Muntaner Riera adquirí les golfes corresponents a les dues porcions de cases; finalment, mitjançant escriptura de 6 següent autoritzada pel mateix notari adquirí una altra porció tenguda sots alou de l’Amortització, abans del convent de Sant Domingo.
Una casa situada a la mateixa illeta 107 consistent en botiga, corral, algorfa i porxo marcada, ço és, la botiga i el corral, amb el nombre 12 (abans 10), i l’algorfa, amb el nombre 10 (abans 9). La botiga i el corral ocupen 73 m², i l’algorfa, 118 m². Confronta a la dreta amb la casa de Joana Aina Buades i la casa de Maria Llinàs; a l’esquerra, amb la casa de Bartomeu Gelabert, i al fons, amb la casa de Juan Palou Coll, abans de Llorenç Nicolau. La propietat fou adquirida el 24 de febrer de 1860. A l’escriptura consta que la botiga i el corral són tenguts sots alou de l’Estat, abans de la Casa Sagrada del Temple, per 15/17 parts, i per les 2/17 parts restants, sots alou dels hereus de Ponç Desllaners; l’algorfa i el porxo són tenguts sots alou desconegut.
Una casa magatzem a la mateixa illeta 107, al carreró que no passa del carrer del Sindicat, avui carrer dels Síndics, marcada amb el nombre 4, abans 52 i antigament 50. Confronta a la dreta amb la casa de Juan Palou Coll, abans dels successors de Llorenç Nicolau, la casa dels successors de Bartomeu Marimon i la casa de Bartomeu Moll; a l’esquerra, amb una casa de l’herència i la casa de Miquel Salvà, i al fons, amb la casa i jardí de Juan Palou Coll. Consta de planta baixa amb un pou, dos pisos, porxo i terrat. La planta baixa té 165 m².
Una altra casa a la mateixa illeta, al carrer del Sindicat, abans del Sindicaret, marcada amb el nombre 77, abans 61 i 62. Consisteix en botiga, corral amb pou i font amb dret d’aigua de la síquia de la ciutat, entresols interiors, pis, porxo i terrat. Ocupa 18 m² la planta baixa i 101 m² el primer pis. Confronta a la dreta amb la casa de Julià Serra, la casa de Joan Mulet, la casa de Joan Bennàsser i les cases magatzem descrites anteriorment; a l’esquerra, amb la casa del Sindicat, on té obert un portal sense numeració moderna, i la casa de Miquel Salvà, i al fons, amb la casa magatzem i la casa de Joan Bennàsser. L’adquirí mitjançant escriptura que atorgà el 14 de gener de 1843 a l’escrivania de Cartes Reials. Una part és tenguda sots alou dels hereus de Teseu Valentí; una altra part, 3/5 parts sots alou reial i 2/5 parts sots alou del pare Jordi Berard; la part del primer pis, porxo i cuina, sots alou de Maria Amer, abans Mayol.
Una casa al carrer de Can Espanya marcada amb el nombre 29, abans 8, de la illeta 108. Consta d’entrada amb font i dret d’aigua, dos pisos i terrat. Ocupa 10 m² l’entrada i 50 m² la resta. La planta baixa confronta a la dreta, esquerra i fons amb les cases dels successors de Pau Alzamora. La part superior confronta a la dreta i fons amb la casa de dits successors, i a l’esquerra, amb una casa del difunt. L’adquirí mitjançant escriptura de 13 de març de 1854 autoritzada pel notari Mateu Mora Carbonell. És tenguda en alou del marquès d’Ariany.
Una casa botiga amb font i dret d’aigua a la illeta 108 marcada amb el nombre 25, abans 9, del carrer de Can Espanya. Confronta a la dreta amb la casa dels successors de Pau Alzamora, i a l’esquerra, fons i part superior, amb la casa que es descriu al següent paràgraf. Ocupa 51 m². L’adquirí mitjançant escriptura de primer de desembre de 1856 autoritzada pel notari Mateu Mora Carbonell. És tenguda sots alou del marquès d’Ariany.
Una casa algorfa a la mateixa illeta 108 marcada amb el nombre 23, abans 10, reduïda a un pis i porxo de 71 m². Confronta la part baixa amb la botiga descrita al paràgraf anterior; la part alta, amb l’entrada de la casa nombre 29; a l’esquerra, amb el carrer de Can Espanya, on fa cantonada i on es troba situada aquesta algorfa, i al fons, amb la casa de Joan Cladera. L’adquirí mitjançant escriptura de 21 de març de 1854 autoritzada pel notari Mateu Mora Carbonell.
Una casa botiga a la mateixa illeta 108 marcada amb el nombre 21, abans 11. Consta de planta baixa i entresol interior. Ocupa 47 m². Confronta a la dreta amb la casa descrita anteriorment; a l’esquerra i al fons, amb la casa dels successors de Pau Alzamora, i per la part superior, amb la casa de Joan Cladera. L’adquirí l’11 de desembre de 1856. És tenguda en alou del marquès d’Ariany.
Una casa a la plaça del Banc de l’Oli, abans placeta, marcada amb el nombre 2, abans 28 i 24, de la illeta 111, abans 113. Consta de botiga, entresols, font, dret d’aigua i botiga de l’oli. Ocupa 111 m². Confronta a la dreta amb la casa d’Antoni Mayol i la casa dels successors de Gabriel Càfaro; a l’esquerra, amb la casa de Miquel Bauçà, i al fons, amb el carrer de Rubí; per la part superior, amb la casa d’Antoni Mayol. La té per venda que li signà Antoni Mayol mitjançant escriptura de 28 de març de 1832 autoritzada pel notari Joan Oliver Mascaró. És tenguda sots alou del marquès del Reguer per 7/13 parts i del convent de trinitaris de la ciutat per 6/13 parts.
Una casa botiga amb botiga de l’oli situada al carrer i parròquia de Sant Miquel marcada amb el nombre 66, abans 20 i anteriorment 21 i 22, de la illeta 105, abans 107. Ocupa 63 m². Confronta a la dreta amb un carreró que no passa anomenat d’en Ribes, i a l’esquerra, fons i part superior, amb la casa de Bartomeu Bestard. És tenguda sots alou reial. La comprà el 29 d’agost de 1834 a l’escrivania de Cartes Reials.
Una peça de terra denominada el Collet procedent de la possessió de Son Anglada. Ocupa una superfície de 3 quarterades i mitja, està plantada d’ametlers i tancada de paret. Comprèn una casa rústica i urbana de 240 m² i dos aiguavessos edificada a l’extrem de llevant de la propietat amb cisterna i entrada principal que mira al sud. Confronta al nord amb l’ametlerar de Jaume Castelló; al sud i a l’oest, amb la propietat d’Antoni Marroig, i a l’est, amb el camí d’Esporles o carretera d’Establiments. El difunt l’adquirí mitjançant escriptura de 4 de maig de 1864 autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy.
Una peça de terra hort plantat majoritàriament de tarongers i altres arbres fruiters denominada l’Hort Gran de la Real, situada darrere l’edifici del monestir, tancada de paret, de 5.700 m² de superfície, amb casa rústica i urbana de dos aiguavessos a la part oest de la propietat, un tros de corredor i pati de l’exmonestir, font i altres dependències. La casa ocupa una superfície de 280 m². Confronta al nord amb terra dels hereus de Joan Aguiló, Cera; al sud, amb hort de Jacinto Feliu, hort de Francesc Oleo i terres dels successors d’Antoni Nicolau Aguiló; a l’est, amb el camí del Secar de la Real, i a l’oest, amb casa de dits successors d’Antoni Nicolau Aguiló, el claustre comú del monestir i casa i hort de Jeroni Bibiloni. Té 5 hores i 3 vuitens d’hora d’aigua de la síquia de na Bastera. Està lliure de cens i d’alou. Antoni Coll adquirí la propietat mitjançant escriptura de 29 d’agost de 1862 autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy.
Una propietat denominada Son Cocoví, de 16 quarterades i 130 destres de superfície, plantada d’ametlers, figueres i altres fruiters. Té casa rústica i urbana construïda a l’est de la finca consistent en planta baixa, entrada, dos pisos i dos terrats a cada pis, amb dues cisternes i altres dependències, de 443 m² de superfície. Està tancada de paret i se situa al Secar de la Real. Confronta al nord amb terres de Domingo Coll, terra dels successors de Miquel Vich, terra de Jaume Tomàs i terra de Gabriel Mas; al sud, amb terra dels successors de Joan Aguiló, Cera, un camí veïnal i terres de Sebastián Feliu o successors; a l’est, amb terra de Gabriel Salas i el camí del Secar de la Real, i a l’oest, amb la carretera d’Establiments. Travessa part de la propietat una síquia en la qual hi ha diverses fibles que pertanyen a la finca per a utilitzar les seves aigües. La propietat s’ha format de la següent manera:
- Mitjançant escriptura de 20 de juliol de 1823 autoritzada pel notari Francesc Pujol, Antoni Coll adquirí 11 quarterades procedents de la Vinya de la Real lliures d’alou i cens antics, obligades a cens reservatiu de 115 lliures a la Diputació que fou redimit davant Antoni Villalonga el 9 de juny de 1856.
- Mitjançant escriptura de 29 de març de 1842 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà adquirí una peça de terra de 20 destres i 2 desens procedent de Son Anglada que confronta amb la carretera d’Establiments. Presta 1 lliura 6 sous 3 diners cens a Quint Zaforteza.
- Mitjançant escriptura de 27 d’agost de 1861 autoritzada pel notari Miguel Villalonga adquirí una peça de terra de 2 quarterades amb cases edificades denominada Son Cocoví sots alou de l’Estat i obligada, entre d’altres, a 6 lliures cens al 3% a Antoni Pocoví. Té dret de conduir per dins la síquia de la Real (que passa per l’esquena de la propietat) l’aigua que el propietari compri.
- Mitjançant escriptura de 24 de desembre de 1862 autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy adquirí una porció d’1 quartó procedent de Son Espases Nou lliure de cens.
- Finalment, Miguel Marcer Coll, Antonio Cánaves Coll i Juan Palou Coll adquiriren com a marmessors de l’herència una porció de 2 quarterades plantada d’ametlers, figueres i altres arbres que confronta amb terres procedents de la Vinya de la Real. La porció està separada mitjançant una paret d’una porció de 4 quarterades que pertany a Jaume Escat Gibert i han adquirit els marmessors i Marcos Palou Far.
Propietats a Valldemossa
Una casa i corral anomenada Can Cavaller.
Unes cases al carrer de la Rosa.
Una peça de terra tancada de paret.
Una peça de terra denominada la Teulera, d’11 quarterades.
Una peça de terra denominada l’Olivaret, de 5 quarterades, de pertinences del monestir.
Un hort a Valldemossa amb cases rústiques que era l’hort amb tres estanys.
Béns a Felanitx
Una meitat indivisa de la possessió de Son Valls Nou, que ocupa una superfície de 116 quarterades i 2 quartons de camp, ametlerar, figueral, vinya i bosc, amb casa rústica i urbana de 585 m² amb celler i bodega. Confronta al nord amb terres de Jacinto Nicolau i un camí que va a la vila de Sineu; al sud, amb terres de Francesc Vallespir i terres de Bartomeu Alzamora; a l’est, amb terres de pertinences de la possessió de Son Valls Vell i diversos particulars. Una meitat indivisa de la propietat pertany als successors de Damià Jaume Galmés, i l’altra meitat, als hereus d’Antoni Coll Muntaner. Mitjançant escriptura de 16 de juliol de 1845 autoritzada per Antoni Perelló, de l’escrivania de Cartes Reials, ratificada per una altra escriptura de 28 de juliol de 1848 autoritzada pel notari Joan Muntaner Riera, Antoni Coll Muntaner i Damià Jaume Galmés adquiriren la possessió de Son Valls de Padrines, sots alou reial, obligada a cens alodial de 4 lliures al Reial Patrimoni. Aquesta possessió era de 94 quarterades i els compradors hi agregaren les següents peces de terra:
- 6 quarterades i mitja adquirides de Nicolau Piña mitjançant escriptura de 15 de maig de 1849 autoritzada pel notari Antonio Fernández.
- 5 quarterades de camp que adquiriren de Joan Valls de Padrinas Mora mitjançant escriptura de 6 de novembre de 1849 autoritzada pel notari Joan Morey.
- 11 quarterades de camp que adquiriren mitjançant escriptura de 6 de novembre de 1850 autoritzada pel notari Miquel Carrió.
Pertany també la meitat dels drets legitimaris que Coll i Jaume adquiriren de les herències de Caterina i Maria Àngela Valls Morey mitjançant escriptura de 28 de juliol de 1848 autoritzada pel notari Joan Muntaner Riera, els quals drets són sobre la possessió de Son Valls, una casa a Felanitx i altres béns de l’herència de Salvador Valls de Padrinas.
Notari: Gregorio Vicens Bordoy
Data: 31-12-1871
Signatura: ARM, Gregorio Vicens Bordoy, Any 1871
El terme de Palma 