Parcel·lació de Son Vida

Llevat de dues segregacions aïllades efectuades el 1961 i el 1962, el procés de parcel·lació com a tal s’inicià el 1964 a partir d’un plànol protocol·litzat pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. La majoria dels trasts tenien una superfície de 2.000 m² i estaven agrupats en diverses illetes. La urbanització es denominava Son Vida Parque.

Pel que fa a la denominació dels carrers, en un primer moment estaven identificats amb lletres. Després, de forma no oficial, foren retolats amb noms de diversos exploradors i conquistadors dels segles XV-XVI. El 30 de juny de 1988, l’Ajuntament de Palma canvià tots els carrers per noms de possessions mallorquines.

Els compradors havien d’acceptar el reglament de l’associació de propietaris de terrenys de Son Vida i les bases de relacions entre aquesta i l’Ajuntament de Palma. Així mateix, havien de donar-se d’alta a l’associació i acceptar els drets i obligacions.


El 27 de gener de 1961, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengué una peça de terra pinar de 15.040 m², per preu de 100.000 pessetes, a Rainier Louis Henri Maxence Bertrand Grimaldi —Rainier III de Mònaco—, qui l’adquirí representat pel misser Pierre Pascal Alfred Rey (RP2, 22-III, 1a).


El 25 de gener de 1962, davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengué al misser Fausto Morell Rovira, per preu de 100.000 pessetes, una peça de terra de secà de 6.000 m² que confrontava amb un camí en projecte (RP2, 649-III, 1a).

Amb escriptura de 24 d’agost següent autoritzada pel mateix notari, Fausto Morell Rovira vengué la propietat pel mateix preu a Elisabeth Johanna Sotscheck, viuda i veïnada de Berlín, qui hi construí una casa de planta baixa i soterrani. Elisabeth Johanna Sotscheck morí viuda a Palma el 13 d’abril de 1974, amb testament que havia disposat el 15 d’abril de 1967 en poder del notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què declarà que del seu primer matrimoni amb Alfred Cassirer tenia una única filla, Eva Cassirer, divorciada, i que del segon matrimoni amb Leo Blumenreich no tenia descendència (íd., 2a-3a).


El 21 d’octubre de 1964, davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengué a la nord-americana Barbara Galloway, fadrina, per preu de 100.000 pessetes, el trast nombre 8 de la illeta nombre 24, de 2.000 m², on construí una casa xalet de planta baixa i jardí. Confrontava amb el carrer lletra Q, la plaça en què desembocava el carrer lletra R i els trasts nombres 7 i 10 (RP2, 4109-III, 1a).

Amb escriptura de 5 de gener de 1966 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Barbara Galloway vengué la propietat, per preu de 362.000 pessetes, a José Roses Montis (íd., 2a).


El 18 de desembre de 1964, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengué el trast nombre 1 de la illeta nombre 25, de 2.000 m², per preu de 100.000 pessetes, a l’entitat Spalding SA, que l’adquirí representada pel comerciant veneçolà Kurt Spalding Lange, divorciat. Confrontava amb els carrers lletres I i L i els trasts nombres 2 i 34 (RP2, 4183-III, 1a).

Amb escriptura de 2 de desembre de 1966 autoritzada pel mateix notari, el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Spalding SA, vengué la propietat pel mateix preu a Kurt Spalding Lange (íd., 2a).

El 17 d’abril de 1969, davant el mateix notari, Kurt Spalding Lange vengué la propietat pel mateix preu a l’entitat Gnidlaps SA, domiciliada a Panamà, que l’adquirí representada per la veneçolana Ana María Jensen, nascuda Ketner (íd., 3a).


El 21 de desembre de 1964, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengué el trast nombre 8 de la illeta nombre 7, de 2.500 m², per preu de 100.000 pessetes, al pilot de carreres britànic retirat Edward Ramsden Hall (1900-1982). Confrontava amb el carrer lletra K i el camp de golf (RP2, 4259-III, 1a).


El 5 de gener de 1965, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengué a Mercedes Altayó Sala, viuda, per preu de 100.000 pessetes, el trast nombre 17 de la illeta nombre 27, de 1.930 m². Confrontava amb el carrer lletra Q i els trasts nombres 15, 16 i 18 (RP2, 3882-III, 1a).

Amb escriptura de 28 de gener de 1966 autoritzada pel mateix notari, Mercedes Altayó Sala vengué la propietat pel mateix preu a Rosemarie Ingrich Deckel Rommel, casada amb Gabriel Pujol Singala (íd., 2a).


El 5 de gener de 1965, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengué als cònjuges Kurt Kreisky i Beatrice Gabrielle Kreisky, veïnats de Londres, per preu de 120.000 pessetes, el trast nombre 18 de la illeta nombre 27, de 3.000 m². Confrontava amb els carrers lletres H i Q i els trasts nombres 16, 17 i 19 (RP2, 4337-III, 1a).


El 23 de gener de 1965, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengué el trast nombre 3 de la illeta nombre 29, de 2.000 m², per preu de 100.000 pessetes, a l’entitat Construcciones y Urbanizaciones de Mallorca SA, que l’adquirí representada per l’industrial Juan Estrades Andreu. Hi construí una casa de planta baixa de 150 m² amb corral. Confrontava amb la carretera d’entrada a l’hotel, el trast nombre 10 i el camp de golf (RP2, 3864-III, 1a-2a).

Amb escriptura de 2 de novembre de 1966 autoritzada pel notari Manuel Baráibar Arrarás, Construcciones y Urbanizaciones de Mallorca SA vengué la propietat, per preu de 679.000 pessetes, a Carlos Sobrón González (íd., 3a).


El 12 de febrer de 1965, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengué als cònjuges nord-americans Frederick Henry Stephens i Edith Fitch Stephens, per preu de 70.000 pessetes, el trast nombre 10 de la illeta nombre 24, de 2.000 m², on construïren una casa xalet de planta baixa, semisoterrani i planta principal amb jardí, valorada en 200.000 pessetes. Confrontava amb els carrers lletres R i Y i els trasts nombres 8 —de Barbara Galloway— i 11 (RP2, 4381-III, 1a-2a).

Amb escriptura de 16 de setembre de 1975 autoritzada pel mateix notari —com a substitut del notari Florencio Villanueva Echeverría—, Frederick Henry Stephens vengué la seva meitat indivisa de la propietat, per preu de 366.000 pessetes, a la seva exdona, Edith Fitch Swapp, abans Stephens, casada, veïnada de Londres (íd., 4a).

El 14 de gener de 1982, davant el notari Andrés Barceló Mesquida, el misser José Feliu Vidal —en representació d’Edith Fitch Swapp, abans Stephens, viuda, veïnada de Lakes (Nova Jersey, EUA)— vengué la propietat, per preu de 9.500.000 pessetes, als cònjuges nord-americans Carl Scharn —enginyer— i Lillian Scharn —nascuda Erlandsen—, veïnats de Dhahran —Aràbia Saudita—, els quals l’adquiriren representats pel misser Gabriel Ferrer Gelabert (íd., 6a).


El 13 de febrer de 1965, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengué al diplomàtic José Felipe Alcover Sureda, per preu de 140.000 pessetes, el trast nombre 1 de la illeta nombre 24 i el trast nombre 9 de la illeta nombre 27, de 4.000 m². Confrontaven amb el trast nombre 8 de la illeta nombre 27 mitjançant camí, una placeta, el carrer lletra Q, el trast nombre 7 de la illeta nombre 27 i el trast nombre 2 de la illeta nombre 24 (RP2, 4379-III, 1a).

Amb escriptura de 30 de desembre de 1969 autoritzada pel mateix notari, José Felipe Alcover Sureda —ambaixador d’Espanya a Berna (Suïssa)— vengué la propietat, per preu de 200.000 pessetes, a l’odontòleg suec Bengt Linde, divorciat (íd., 2a).


El 28 d’abril de 1965, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengué a la monegasca Micheline Colette Gramaglia —nascuda Rey—, per preu de 60.000 pessetes, el trast nombre 3 de la illeta nombre 24, de 2.000 m². Confrontava amb el carrer lletra Q i els trasts nombres 2 i 4 (RP2, 5369-III, 1a).

Amb escriptura de 16 de juliol de 1985 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza, Rosa María Ferrer Lloberas —en representació de Micheline Colette Gramaglia— vengué la propietat, per preu de 3 milions de pessetes, als cònjuges Robin Christopher James —director de companyia— i Rita James, veïnats de Leicester (íd., 2a).


El 2 d’octubre de 1965, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengué el trast nombre 16-B de la illeta nombre 27, de 2.177,8 m², per preu de 200.000 pessetes, a Rona Millard —veïnada de Staffordshire (Anglaterra)—, qui l’adquirí representada pel misser Joaquín Morell Rovira. Confrontava amb els trasts nombres 15 i 16-A i els carrers lletres H i I (RP2, 3854-III, 1a).

Rona Millard morí casada a Anglaterra l’11 de gener de 1973, amb testament que havia disposat l’11 de febrer de 1965, en què nomenà marmessors el seu espòs, Kenneth Ernest Millard, la seva filla Judy Gay Bekenn i Thomas Howarth Wolwerson (íd., 2a).


El 2 de desembre de 1965, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren el trast nombre 26 de la illeta nombre 25, de 2.000 m², per preu de 60.000 pessetes, als cònjuges nord-americans Eugene Partner Bable —funcionari— i Betty Luce Bable —nascuda Weeks—, els quals hi construïren una casa xalet de planta baixa i cotxeria. Confrontava amb els trasts nombres 10 i 25 (RP2, 5387-III, 1a-3a).


El 21 d’abril de 1966, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a Mercedes Altayó Sala, viuda, per preu de 120.000 pessetes, el trast nombre 21 de la illeta nombre 25. Confrontava amb un carrer i els trasts nombres 14, 20 i 22 (RP2, 5371-III, 1a-2a).

Amb escriptura de 17 de gener de 1970 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, el misser Pedro Luis Gual Vidal —en representació de Mercedes Altayó Sala— vengué la propietat pel mateix preu al misser Bartolomé Company Font (íd., 3a).


El 14 de juny de 1966, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i l’industrial José Luis Ferrer Ramonell, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren als cònjuges Damián Barceló Obrador —misser— i Margarita Nigorra Verger, per preu de 68.000 pessetes, el trast nombre 8 de la illeta nombre 27, de 2.255 m². Confrontava amb una plaça i els trasts nombres 7 i 9 (RP2, 5385-III, 1a-2a).

Amb escriptura de 12 de desembre de 1970 autoritzada pel mateix notari, vengueren la propietat pel mateix preu a l’entitat Anto SA, que l’adquirí representada pel misser José Luis Giménez Escalas. Damunt el trast es construí una casa xalet de planta baixa i jardí (íd., 3a).


El 20 d’octubre de 1966, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren als cònjuges britànics Bennett Endlar (1898-1987) —director d’empresa— i Elsie Endlar (1899-1975) —nascuda Boardman—, per preu de 150.000 pessetes, el trast nombre 7 de la illeta nombre 7, de 3.000 m², on construïren una casa xalet amb cotxeria, jardí i piscina. Confrontava amb el carrer lletra K i la propietat d’Edward Ramsden Hall (RP2, 5373-III, 1a-3a).

Elsie Endlar morí el 25 de juny de 1975, amb testament que havia disposat el 30 de gener anterior, en què nomenà hereu el seu espòs, qui acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 23 de setembre següent autoritzada pel notari Juan Alemany Vich (íd., 4a).

Bennett Endlar nasqué a Salford —Manchester (Anglaterra)— el 27 de setembre de 1898. Era fill de Solomon Endlar i d’Annie Davis. Morí el 28 de juliol de 1987 a Saint Albans, Hertfordshire, Anglaterra.


El 16 de desembre de 1966, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren el trast nombre 23 de la illeta nombre 25, de 2.000 m², per preu de 30.000 pessetes, a Nuria Meseguer Bastardos, qui hi construí una casa de planta baixa, pis i jardí. Confrontava amb els trasts nombres 11, 12, 22 i 24 (RP2, 7271-III, 1a-2a).


El 30 de gener de 1967, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a l’hoteler Salvador Palmada Ametller, veïnat de Segueró —Castell i Platja d’Aro (Girona)—, per preu global de 300.000 pessetes, els trasts nombres 11, 20 i 21 de la illeta nombre 27, de 6.000 m². Confrontaven amb els carrers lletres I i Q i els trasts nombres 10, 12, 13, 19, 20 i 21 (RP2: 7273-III, 7275-III, 7277-III).

Amb escriptura de 25 d’octubre de 1974 autoritzada pel mateix notari, Salvador Palmada Ametller adquirí de Son Vida SA —representada pel pilot Stephen Albert Kusak Sliva i l’industrial Juan Mora Gornals—, per preu de 325.000 pessetes, el trast nombre 2 de la illeta nombre 27, de 3.250 m². Confrontava amb el carrer Hermanos Pinzón —després, Menut— i els trasts nombres 1 i 3 (RP2, 26331-III, 1a-2a).


El 30 de gener de 1967, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a l’hoteler Alfonso Font Yllán (1909-1978) —veïnat de Madrid, casat amb Ana Luisa Steindorff—, per preu global de 300.000 pessetes, el trast nombre 1 de la illeta nombre 23 i els trasts nombres 9 i 9-A de la illeta nombre 24, de 6.000 m². Confrontaven amb el carrer lletra R, el trast nombre 2 i el trast nombre 8-A de la illeta nombre 24 (RP2: 7279-III, 7281-III, 7283-III).


El 10 de maig de 1967, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a la britànica Marjorie Haines, per preu de 120.000 pessetes, el trast nombre 1 de la illeta nombre 19, de 2.000 m², on construí una casa xalet de planta baixa i jardí (RP2, 5379-III, 1a-3a).


El 31 de maig de 1967, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a la metgessa britànica Isabel Elliot —viuda, nascuda Silva—, per preu de 120.000 pessetes, el trast nombre 24 de la illeta nombre 25, de 2.000 m², on construí una casa de planta baixa i jardí. Confrontava amb un carrer i els trasts nombres 11, 23 —de Nuria Meseguer Bastardos— i 25 (RP2, 7921-III, 1a-2a).

Amb escriptura de 29 de gener de 1971 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, el misser José Feliu Vidal —en representació d’Isabel Elliot, resident a Lisboa— vengué la propietat, per preu de 300.000 pessetes, a l’entitat Mongrafin Holding AG SA, domiciliada a Zug —Suïssa—, que l’adquirí representada pel misser José Feliu Rosselló (íd., 3a).


El 3 d’octubre de 1967, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren al comerciant Jaime Ramón Fiol, per preu de 148.000 pessetes, els trasts nombres 7 i 8 de la illeta nombre 21, de 4.126,46 m². Confrontaven amb els carrers lletres I i J, un camí i els trasts nombres 6 i 9 de la mateixa illeta (RP2, 8304-III, 1a-2a).


El 29 de desembre de 1967, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren el trast nombre 21 de la illeta nombre 24, de 3.000 m², per preu de 180.000 pessetes, als cònjuges Robert Stone Green —comerciant— i Phyllis Green —nascuda Pestronk—, veïnats de Massachusetts —EUA—, els quals l’adquiriren representats pel misser Luis Alarcón Trigueros. Confrontava amb un carrer i el trast nombre 20 (RP2, 8312-III, 1a-2a).

Amb escriptura de 10 d’octubre de 1970 autoritzada pel mateix notari, Robert Stone i Phyllis Green adquiriren del pilot Stephen Albert Kusak Sliva i del misser Damián Barceló Obrador —els quals actuaven en representació de l’entitat Son Vida SA—, per preu de 60.000 pessetes, una porció de 1.000 m² del trast nombre 20 de la illeta nombre 24 que confrontava amb els carrers lletres J —després, successivament, Hernández de Soto i Marola (sic, per Merola)— i R —després, successivament, Núñez de Balboa, Menéndez de Avilés i Solanda—, la resta del trast nombre 20 i el trast nombre 21 —dels compradors— (RP2, 14872-III, 1a).

El 30 d’agost de 1974, davant el notari Juan Alemany Vich, Robert Stone i Phyllis Green manifestaren que damunt els trasts —que havien estat agrupats sota una mateixa finca registral— havien construït una casa de planta baixa, pis i jardí sota la direcció de l’arquitecte José Felipe Serrano Suñer Polo (1932-2013) (RP2, 14874-III, 1a-2a).


El 29 de gener de 1968, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren el trast nombre 5 de la illeta nombre 23, de 2.000 m², per preu de 120.000 pessetes, a l’entitat Glanunn SA, que l’adquirí representada pel nord-americà Paul Macias. Confrontava amb els trasts nombres 3-4 i 6, el carrer lletra R i el ramal nombre 1 d’aquest carrer (RP2, 9534-III, 1a).

Amb escriptura de 29 de setembre de 1971 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, la propietat fou adquirida pels cònjuges Carlos Sobrón González —arquitecte— i Shirley Scott Bear per 520.000 pessetes (íd., 2a).

El 22 de gener de 1972, davant dit notari Villanueva, vengueren la propietat pel mateix preu a l’industrial Martín Santandreu Vicens, fadrí (íd., 3a).


L’11 de juny de 1968, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a l’aparellador Martín Mora Moragues, per preu de 120.000 pessetes, el trast nombre 1 de la illeta nombre 10, de 2.000 m². Confrontava amb el camp de golf, un carrer i els trasts nombres 2 i 17 (RP2, 10064-III, 1a).

Amb escriptura de 28 de març de 1978 autoritzada pel mateix notari, Martín Mora Moragues vengué la propietat, per preu de 500.000 pessetes, al misser Domingo Medina Riera (íd., 2a).


L’11 de juliol de 1968, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren al misser Luis A. Sanchis Devesa —casat amb Rose Mary Wroughton—, per preu de 120.000 pessetes, el trast nombre 18 de la illeta nombre 25, de 2.000 m². Confrontava amb els carrers lletres K i L, la confluència d’ambdós carrers i els trasts nombres 17 i 19 de la mateixa illeta (RP2, 10066-III, 1a).

Amb escriptura de 12 de juliol de 1975 autoritzada pel mateix notari, Luis A. Sanchis Devesa vengué la propietat, per preu de 200.000 pessetes, a la britànica Gabriela MacKinnon (íd., 2a).


El 17 de juliol de 1968, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, segregaren al seu favor una parcel·la de 12.135 m² que confrontava amb el torrent de Sant Magí i uns terrenys destinats a pàrquing i camp de pràctiques de golf. Damunt aquests terrenys es construí un camp de tennis amb pavelló social, alberg, piscina i nou pistes de tennis. El 1977, l’allotjament fou convertit en hotel de quatre estrelles (RP2, 10057-III: 1a-2a, 5a).


El 22 de juliol de 1968, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a George K. Fitch —oficial del govern dels Estats Units d’Amèrica, domiciliat a Bogotà, representat per la seva germana Edith Stephens—, per preu de 120.000 pessetes, el trast nombre 2 de la illeta del club de golf, de 2.000 m² (RP2, 5377-III, 1a-2a).

George K. Fitch morí fadrí a Nova York el 15 de juliol de 1972, amb testament que havia disposat el 7 de setembre de 1967, en què deixà els seus béns als seus germans Marion Exter, Edith Stephens, Albert C. Fitch, John Mc. Fitch i Robert Fitch, i nomenà marmessor el seu cunyat John Exter, economista resident a Nova Jersey. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 5 de gener següent autoritzada pel mateix notari, com a substitut del notari Florencio Villanueva Echeverría (íd., 3a).


El 24 d’agost de 1968, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a la britànica Christine Niblett —nascuda Proctor Pearson—, per preu de 160.000 pessetes, el trast nombre 31 de la illeta nombre 25, de 2.000 m², on edificà una casa xalet de planta baixa, pis i torre, amb jardí, terrasses, piscina i cotxeria. Confrontava amb el carrer nombre 1 i els trasts nombres 4-A, 5 i 6 de la mateixa illeta (RP2, 10360-III, 1a-2a).

Amb escriptura de 21 d’octubre de 1975 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza, Allan Gay Philip Niblett —en representació de Christine Niblett— vengué la propietat, per preu d’1.800.000 pessetes, a María de los Desamparados Salas Zaforteza (íd., 3a).


El 6 de novembre de 1968, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren els trasts nombres 1-2 de la illeta nombre 11, de 10.359 m², per preu de 600.000 pessetes, a l’entitat Reposo SA, que l’adquirí representada pel misser Rafael Rifá Durán. Confrontaven amb el trast nombre 3 de la illeta nombre 13 i els carrers lletres K i P (RP2, 10920-III, 1a).


El 25 de novembre de 1968, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren el trast nombre 6 de la illeta nombre 16, de 2.000 m², per preu de 120.000 pessetes, a Rosa Ferrer Lloberas. Confrontava amb el carrer lletra P, el trast nombre 7 de la mateixa illeta —de María del Carmen Ferrer Lloberas— i el trast nombre 7 de la illeta nombre 15 (RP2, 11024-III, 1a).


El 25 de novembre de 1968, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren el trast nombre 7 de la illeta nombre 16, de 2.000 m², per preu de 120.000 pessetes, a María del Carmen Ferrer Lloberas, qui hi construí una casa xalet de planta baixa, pis, soterrani i jardí. Confrontava amb el carrer lletra P i els trasts de la mateixa illeta nombres 6 —de María del Carmen Ferrer Lloberas— i 8 —de María Lloberas Millastre— (RP2, 11026-III: 1a, 3a).


El 25 de novembre de 1968, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren el trast nombre 8 de la illeta nombre 16, de 2.000 m², per preu de 120.000 pessetes, a María Lloberas Millastre —filla del ric industrial i comerciant de llanes José Lloberas Viñas i de Palmira Millastre Tort (†6-4-1954)—, qui hi construí una casa xalet de planta baixa, pis, soterrani i jardí. Confrontava amb el carrer lletra P, una zona verda i el trast nombre 7 de la mateixa illeta —de María del Carmen Ferrer Lloberas— (RP2, 11028-III, 1a).


El 31 de desembre de 1968, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren el trast nombre 15 de la illeta nombre 23, de 2.000 m², per preu de 120.000 pessetes, al pilot civil d’aviació John Richard Rossi —fadrí, resident a Burbank (Califòrnia, EUA)—, qui l’adquirí representat pel misser Luis Alarcón Trigueros. Confrontava amb un carrer i els trasts nombres 14, 16 i 17 (RP2, 8306-III, 1a-2a).


El 18 de gener de 1969, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren el trast nombre 33 de la illeta nombre 25, de 2.000 m², per preu de 120.000 pessetes, al pilot nord-americà Weldon Dilworth Bigony, resident a Taipei —Formosa—, qui l’adquirí representat pel misser Luis Alarcón Trigueros. Confrontava amb un carrer i els trasts nombres 2, 3, 32 i 34 (RP2, 8310-III, 1a-2a).


L’11 de juliol de 1969, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren al joier nord-americà Manny Grunberg, per preu de 120.000 pessetes, el trast nombre 7 de la illeta nombre 25, de 2.000 m². Confrontava amb els carrers lletres I i L i els trasts nombres 6 i 8 (RP2, 12327-III, 1a).


El 19 de setembre de 1969, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, segregaren al seu favor una parcel·la de 369.815 m² on s’aixecà un camp de golf i un edifici destinat a club de planta semisoterrani, planta baixa i pis (RP2, 12084-III, 1a-2a).


El 16 de gener de 1970, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a l’industrial Gabriel Sampol Mayol, per preu de 120.000 pessetes, el trast nombre 8 de la illeta nombre 23, de 2.000 m². Confrontava amb els trasts nombres 4 i 10 i el ramal nombre 1-R o carrer de Fray Junípero Serra (RP2, 13060-III, 1a).


El 16 de març de 1970, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren al marí de guerra retirat Francisco Rugama Carasa, per preu de 230.000 pessetes, el trast nombre 15 de la illeta nombre 10, de 2.000 m², on construí una casa xalet de planta baixa i torre. Confrontava amb el carrer de Sebastián Elcano —després, Albenya— i els trasts nombres 7, 8, 14 i 16 (RP2, 15912-III, 1a-2a).

Amb escriptura de 20 de febrer de 1975 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo, Francisco Rugama Carasa vengué la propietat, per preu de 4 milions de pessetes, a Nandor Goldstein (†27-3-1978), cònsol honorari de Nicaragua a Màlaga, casat (1964) a Manhattan amb Ruth Elizabeth Goldstein, nascuda Kung, de nacionalitat suïssa, consellera de societats (íd., 4a).

Mitjançant document privat de 14 de desembre de 1977, Nandor Goldstein vengué la seva meitat indivisa, per preu d’1.950.000 pessetes, a Mercedes Masoliver Martí. La compravenda fou elevada a escriptura pública el 26 de juliol de 1982 davant el notari Jaime Cerdó Serra (íd., 5a).


El 22 de març de 1971, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a l’administrador Juan Rullán Soler, per preu de 100.000 pessetes, el trast nombre 10 de la illeta nombre 19, de 2.000 m². Confrontava amb el carrer de Juan Ponce de León —després, Albercuix (sic, per Albercutx)— i els trasts de la mateixa illeta nombres 4, 6, 9 i 11 (RP2, 16915-III, 1a).

Amb escriptura de 26 de juliol de 1974 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, Juan Rullán Soler vengué la propietat, per preu de 800.000 pessetes, a l’entitat Urbanas y Rústicas SA, que l’adquirí representada pel comerciant sabadellenc Ramón Rovira Avellaneda (íd., 2a).


El 3 de juliol de 1971, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a Esther María Luz Alou Palanques —casada amb l’economista Carlos Torres Manzo—, per preu de 250.000 pessetes, els trasts nombres 15 i 15-A de la illeta nombre 27, de 4.211 m². Confrontaven amb els carrers de Rodrigo Díaz de Vivar i Hermanos Pinzón —després, Menut— i els trasts nombres 14, 14-A, 16-A, 16-B i 17. El 1986, es registrà la segregació d’una porció de 2.502 m² a favor de Herbert Douglas Ellis (RP2: 17587-III, 14300-VI).


El 5 de juliol de 1971, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren als cònjuges nord-americans Francisco Rubio —enginyer— i Olga González, per preu de 100.000 pessetes, el trast nombre 2 de la illeta nombre 24, de 2.000 m². Confrontava amb la possessió de Son Quint, el carrer de Rodrigo de Triana i els trasts nombres 1 i 3 (RP2, 17481-III, 1a).


El 26 de juliol de 1971, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a l’industrial Lorenzo Ordinas Busquets, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 26-B de la illeta nombre 25, de 2.810 m², on construí una casa de planta baixa, semisoterrani i jardí. Confrontava amb el carrer lletra K —després, Magallanes— i els trasts nombres 26-29 (RP2, 8308-III, 1a-3a).

Amb escriptura de 4 de setembre de 1973 autoritzada pel mateix notari, Lorenzo Ordinas Busquets adquirí de Son Vida SA, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 28 de la illeta nombre 25, de 2.000 m². Confrontava amb un carrer, la propietat del comprador i els trasts nombres 27, 29 i 30 (RP2, 23931-III, 1a).


El 29 d’abril de 1972, davant el notari Luis Valentín Chacártegui Sáenz de Tejada, l’industrial José Luis Ferrer Ramonell i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a María Luisa Mowinckel Pellón (†17-3-2011), per preu de 360.000 pessetes, els trasts nombres 4, 6 i 8 de la illeta nombre 32, de 6.475 m². Confrontaven amb el carrer de Sebastián Belalcázar —després, Gosauba (sic, per Gossalba)— i els trasts nombres 1, 3, 5, 7 i 10 (RP2, 15904-III, 1a-3a).

Amb escriptura de 4 de març de 1974 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, María Luisa Mowinckel Pellón adquirí de Son Vida SA, per preu de 220.000 pessetes, el trast nombre 10 de la mateixa illeta, de 2.200 m². Confrontava amb el carrer de Sebastián Belalcázar, la propietat de la compradora i els trasts nombres 9 i 12 (RP2, 27454-III, 1a).

El 2 de juliol següent, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, María Luisa Mowinckel Pellón adquirí de Son Vida SA el trast nombre 5 de la mateixa illeta, de 2.310 m². Confrontava amb el carrer d’Antonio de Mendoza —després, Pastoritx— i els trasts nombres 5-7 (RP2, 30361-III, 1a).


El 5 de juny de 1972, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a Juana Ana Rotger Pons, per preu de 120.000 pessetes, el trast nombre 11 de la illeta nombre 33, de 2.000 m². Confrontava amb l’avinguda d’Amèrica —després, plaça de Son Vida— i el trast nombre 10 (RP2, 20684-III, 1a).


El 15 de juliol de 1972, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren als cònjuges Francisco Javier Sansó Vives —industrial— i María Widmann Orterer, per preu de 300.000 pessetes, els trasts nombres 7 i 9 de la illeta nombre 31, de 4.845 m², on construïren una casa xalet de planta baixa i pis. Confrontaven amb el carrer de Sebastián Elcano —després, Albenya— i els trasts nombres 6, 10, 11 i 12 (RP2, 20984-III, 1a-2a).


El 22 de setembre de 1972, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren el trast nombre 3 de la illeta nombre 26, de 2.000 m², per preu de 130.000 pessetes, als cònjuges britànics David Edward Waldron Andrew (†2012) i Renée Anita Andrew, veïnats de Bermudes. Confrontava amb un carrer i els trasts nombres 2 i 4 (RP2, 22490-III, 1a).

Amb escriptura de 24 de novembre de 1975 autoritzada pel mateix notari, vengueren la propietat pel mateix preu al nord-americà Joseph Edward Mamo, director de companyia i veïnat de Londres (íd., 2a).


El 16 d’octubre de 1972, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren als cònjuges suecs Gunnar Egon Westin —director— i Eide Ingeberg Westin, per preu de 160.000 pessetes, el trast nombre 4 de la illeta nombre 12, de 2.400 m². Confrontava amb el carrer de Magallanes i els trasts nombres 3, 5, 12 i 13 (RP2, 33373-III, 1a).


L’11 de novembre de 1972, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren als cònjuges Román Oleart Sastre —industrial— i Carmen Pladevall Llorá, per preu de 150.000 pessetes, el trast nombre 3 de la illeta nombre 23, de 2.102 m², on construïren una casa de planta baixa, pis i jardí. Confrontava amb l’avinguda d’Amèrica —després, plaça de Son Vida— i els trasts nombres 2 i 4 (RP2, 21898-III, 1a-2a).


El 18 de desembre de 1972, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a l’editor i polític alemany Edmund Jakob Adam Banaschewski, per preu de 140.000 pessetes, el trast nombre 15-A de la illeta nombre 34, de 2.000 m². Confrontava amb un carrer i els trasts nombres 13, 15 i 16 (RP2, 23419-III, 1a).


El 8 de febrer de 1973, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a Matilde Martínez de Ubago Jimeno —veïnada de Madrid, casada amb Alejandro Lillo Fernández—, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 3 de la illeta nombre 34, de 2.000 m². Confrontava amb un carrer, la possessió de Son Quint i els trasts nombres 2 i 4 (RP2, 23932-III, 1a).


El 16 de febrer de 1973, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a l’industrial Miguel Martínez Fortún Soler —casat amb Antonia Oliver Pizá—, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 4 de la illeta nombre 33, de 2.000 m², on construí una casa xalet de dues plantes i cotxeria. Confrontava amb l’avinguda d’Amèrica —després, plaça de Son Vida—, el camp de golf i els trasts nombres 3 i 5 (RP2, 23260-III, 1a-3a).

Amb escriptura de 20 de juliol de 1976 autoritzada pel notari Raimundo Clar Garau, vengueren la propietat, per preu d’1 milió de pessetes, al banquer barceloní Joaquín Mas Montull, qui l’adquirí representat pel misser Domingo Medina Riera (íd., 7a).

El 9 de novembre de 1978, davant el notari de Barcelona José Luis Mezquita del Cacho, Joaquín Mas Montull vengué la propietat, per preu de 13.577.186 pessetes, al Banco Industrial del Mediterráneo, que l’adquirí representat per l’economista Javier Ribó Massó i el director de banca Juan José Bufill Bernades (íd., 8a).


El 28 de febrer de 1973, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren als cònjuges britànics John King i Lily King, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 14 de la illeta nombre 10, de 2.000 m². Confrontava amb el carrer de Sebastián Elcano —després, Albenya— i els trasts nombres 8, 9, 12 i 15 (RP2, 15914-III, 1a-2a).


El 28 de febrer de 1973, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren als cònjuges Robert Stone Green —director de companyia— i Phyllis Green —nascuda Pestronk—, veïnats de Massachusetts —EUA—, per preu de 130.000 pessetes, el trast nombre 6 de la illeta nombre 21, de 2.000 m². Confrontava amb el carrer d’Almagro —després, Boscana—, una zona verda i els trasts nombres 4, 5 i 7 (RP2, 23117-III, 1a).


El 2 de març de 1973, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a María del Pilar Mulet Mas, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 12 de la illeta nombre 25, de 2.000 m². Confrontava amb un carrer, el trast nombre 13 i el camp de golf (RP2, 22883-III, 1a).


El 20 de març de 1973, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a la britànica Marie Louise Eyre —viuda—, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 20-A de la illeta nombre 25, de 2.000 m². Confrontava amb el carrer lletra K i els trasts nombres 16, 19 i 20 (RP2, 23589-III, 1a).

Marie Louise Eyre, veïnada d’Alacant, morí el 4 de juny de 1974, amb testament que havia disposat el 14 de maig de 1969 en poder del notari d’aquella ciutat Gabriel Molina Ravelló, en què nomenà hereus en parts iguals els seus dos fills, John G. R. i Marie Christine Eyre, domiciliats respectivament a Califòrnia i Londres. Acceptaren els béns de l’herència amb escriptura de 17 de gener següent autoritzada pel notari d’Alacant Juan Ruiz Olmos (íd., 2a).


El 6 d’abril de 1973, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a la industrial alemanya Daisy Gran —nascuda Elsner, veïnada de Calvià—, per preu de 400.000 pessetes, els trasts nombres 9 i 10 de la illeta nombre 25, de 4.000 m². Confrontaven amb un carrer, el trast nombre 10-A i el camp de golf (RP2, 23856-III, 1a).


El 26 d’abril de 1973, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren als cònjuges Milton Blair Blackwood —diplomàtic canadenc— i Helen Kusak Blackwood i a Jacqueline Charlotte Romney Wesley, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 27 de la illeta nombre 25, de 2.000 m². Confrontava amb el carrer lletra A i els trasts nombres 11, 25, 26, 26-B i 28 (RP2, 23995-III, 1a).


El 27 d’abril de 1973, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren al britànic Grawford Lynn —director de companyia—, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 29 de la illeta nombre 25, de 2.000 m², on construí una casa de planta baixa, pis i jardí. Confrontava amb el carrer lletra J —després, successivament, Hernández de Soto i Marola (sic, per Merola)—, el carrer lletra K —després, Magallanes— i els trasts nombres 26-B, 28 i 30 (RP2, 27006-III, 1a).

Amb escriptura de 22 d’octubre de 1975 autoritzada pel mateix notari, el misser José Feliu Rosselló —en representació de Grawford Lynn, veïnat de Belfast (Irlanda)— vengué la propietat, per preu d’1 milió de pessetes, al seu fill David Terence Lynn, director de companyia, veïnat de Bromley —Kent (Anglaterra)— (íd., 3a).

El 13 d’agost de 1976, davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, David Terence Lynn vengué la propietat, per preu d’1.361.000 pessetes, als cònjuges Thomas Edwing Langton —director de companyia— i Dorothy Haaps Langton —nascuda Heaps—, residents a Lucerna —Suïssa—, els quals l’adquiriren representats per l’industrial Jaime Mercadal Guardia (íd., 4a).

Amb escriptura de 13 de setembre de 1977 autoritzada per dit notari Villanueva, Thomas Edwing i Dorothy Haaps Langton vengueren la propietat, per preu de 3 milions de pessetes, als cònjuges Pedro Vizcarro Grau —industrial— i Josefina Miró Arrecio —comercianta— (íd., 5a).


El 29 de maig de 1973, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren als cònjuges Jaime Pons Escrivá —industrial— i Claudine Jaulin du Seutre Salas, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 2 de la illeta nombre 26, de 2.000 m², on construïren una casa xalet de soterrani, planta baixa i pis denominada La Vaguada. Confrontava amb un carrer, el camp de golf i els trasts nombres 1 i 3 (RP2, 23890-III, 1a-2a).


El 26 de juny de 1973, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren al comerciant Lorenzo Pons Escrivá, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 4 de la illeta nombre 26, de 2.000 m². Confrontava amb un carrer, el camp de golf i el trast nombre 3 (RP2, 23894-III, 1a).


El 7 d’agost de 1973, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a la sueca Margareta von Schinkel —nascuda Gullander, veïnada de Lausana (Cantó de Vaud, Suïssa), casada amb el terratinent i capità de la força aèria David Herbert von Schinkel—, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 33 de la illeta nombre 4, de 2.000 m², on construí una casa de planta baixa i jardí. Confrontava amb un carrer o plaça, el camp de golf i els trasts nombres 32 i 33-A (RP2, 27670-III, 1a-2a).


El 3 d’octubre de 1973, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren als cònjuges suecs Hans Emil Teodor Lindahl Janson —director— i Louise Margareta Gunnarsdotter Janson, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 7 de la illeta nombre 24, de 2.000 m². Confrontava amb un carrer, el ramal nombre 24 i els trasts nombres 6, 7-A i 8 (RP2, 23999-III, 1a).

Amb escriptura de 15 de desembre de 1976 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, el misser Gabriel Ferrer Gelabert —en representació de Louise Margareta Gunnarsdotter Janson, divorciada i resident a Estocolm— vengué la seva meitat indivisa de la propietat, per preu de 100.000 pessetes, al seu exhome (íd., 2a).


El 3 de novembre de 1973, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren als cònjuges Roy —misser britànic— i Mary Anderson —nord-americana—, veïnats de Glion-sur-Montreux —Suïssa—, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 9 de la illeta nombre 19, de 2.000 m², on construïren una casa de semisoterrani i planta baixa amb jardí. Confrontava amb el carrer de Juan Ponce de León —després, Albercuix (sic, per Albercutx)—, el ramal nombre 3-R i els trasts nombres 8 i 10 (RP2, 23268-III, 1a-3a).

Amb escriptura de 16 de maig de 1977 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, vengueren la propietat, per preu d’1.532.089 pessetes amb 2 cèntims, als pintors Stephen Hopkins Hare —veïnat d’Orlando (Florida)— i Antonio Barceló Verd —veïnat de Llucmajor—, els quals l’adquiriren representats pel misser José Feliu Rosselló (íd., 4a).


El 21 de novembre de 1973, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a Marta Lambea Hugas, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 15 de la illeta nombre 33, de 2.190 m². Confrontava amb l’avinguda d’Amèrica —després, plaça de Son Vida— i el trast nombre 12 (RP2, 24243-III, 1a).


El 6 de maig de 1974, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren als cònjuges Fernando Perelló Santandreu i Daniela Beau Delepine, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 6-A de la illeta nombre 25, de 2.000 m². Confrontava amb un carrer i els trasts nombres 5, 6 i 31 (RP2, 26307-III, 1a).


El 8 de maig de 1974, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren als cònjuges José Francisco Conrado Villalonga —misser— i Mercedes Quiroga Liaño, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 3 de la illeta nombre 31, de 2.000 m². Confrontava amb un carrer i els trasts nombres 2, 4 i 6 (RP2, 26035-III, 1a).


El 3 de setembre de 1974, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i el misser Damián Barceló Obrador, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren als cònjuges Baltasar Álvarez del Río —comerciant— i Teresa Sendra Duch, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 10-A de la illeta nombre 25, de 2.000 m². Confrontava amb un carrer, el trast nombre 10 i el camp de golf (RP2, 29804-III, 1a).


El 9 d’octubre de 1974, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i l’industrial Juan Mora Gornals, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren el trast nombre 7 de la illeta nombre 29, de 3.300 m², per preu de 330.000 pessetes, a l’entitat Village Cala D’Or SA, que l’adquirí representada per la francesa Anna Zajdel. Hi construí una casa de planta baixa, principal, pis i jardí. Confrontava amb el carrer Reyes Católicos, el camp de golf i els trasts nombres 6 i 8 (RP2, 27507-III, 1a-2a).

Amb escriptura de 12 de maig de 1978 autoritzada pel notari Luis Valentín Chacártegui Sáenz de Tejada, Village Cala D’Or SA vengué la propietat, de preu de 7.500.000 pessetes, als cònjuges francesos Pierre Navalon i Yvette Claude Navalon —nascuda Messner—, els quals l’adquiriren representats pel misser Enrique Fernández Serrano (íd., 3a).


El 28 d’octubre de 1974, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i l’industrial Juan Mora Gornals, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a Marie Luise Schuchmann, per preu de 600.000 pessetes, el trast nombre 13 de la illeta nombre 33, de 2.000 m², amb una casa de planta baixa i pis. Confrontava amb l’avinguda d’Amèrica —després, plaça de Son Vida—, el camp de golf i els trasts nombres 1 i 14 (RP2, 26319-III, 1a-2a).

Amb escriptura de 8 d’abril de 1976 autoritzada pel mateix notari, Marie Luise Schuchmann adquirí de Son Vida SA, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 14 de la mateixa illeta, de 2.000 m². Confrontava amb l’avinguda d’Amèrica —després, plaça de Son Vida—, el camp de golf i els trasts nombres 12 i 13 (RP2, 26323-III, 1a-2a).


El 18 de febrer de 1975, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i l’industrial Juan Mora Gornals, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren al comerciant Rafael Dicenta Ballester, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 3 de la illeta nombre 35, de 2.000 m². Confrontava amb el carrer de Juan Ponce de León —després, Albercuix (sic, per Albercutx)—, el ramal nombre 3-R i els trasts nombres 1, 5 i 10 (RP2, 31276-III, 1a).


El 8 d’abril de 1975, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i l’industrial Juan Mora Gornals, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren als cònjuges Rogelio Minobis Guillaumes i Margarita Rullán Gordiola, per preu de 450.000 pessetes, el trast nombre 10 de la illeta nombre 9, de 4.453 m². Confrontava amb el carrer d’Álvarez de Pineda —després, Mortitx—, la illeta nombre 21 de la illeta nombre 33, el carrer de Sebastián Belalcázar —després, Gosauba (sic, per Gossalba)—, el trast nombre 9 de la illeta nombre 9 i el camp de golf (RP2, 31583-III, 1a).

Amb escriptura de 27 d’agost següent autoritzada pel mateix notari, Rogelio Minobis Guillaumes i Margarita Rullán Gordiola adquiriren de Son Vida SA, per preu de 20.000 pessetes, una parcel·la de 229 m² contigua a la propietat dels compradors (RP2, 31587-III, 1a).


El 25 d’abril de 1975, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i l’industrial Juan Mora Gornals, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren als cònjuges Ángel Fernández Corugedo González —administratiu— i Margaret Steel Appleyard, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 11 de la illeta nombre 34, de 2.000 m². Confrontava amb el ramal nombre 4-R, una plaça i els trasts nombres 12-13 (RP2, 33635-III, 1a).


El 25 d’abril de 1975, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i l’industrial Juan Mora Gornals, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren als cònjuges nord-americans Stephen Ambrose Ward i Jeanne Antoinette Ward —nascuda Smith—, domiciliats a Saint Paul —Minnesota (EUA)—, per preu de 157.500 pessetes, el trast nombre 13 de la illeta nombre 24, de 2.175 m², on construïren una casa xalet de soterrani tercer, soterrani segon, soterrani primer, planta principal, pis i jardí. Confrontava amb el carrer d’Hernández de Soto —després, Marola (sic, per Merola)—, el carrer de Núñez de Balboa —després, successivament, Menéndez de Avilés i Solanda— i els trasts nombres 12 i 14 (RP2, 36433-III, 1a-2a).

Stephen Ambrose Ward morí a Palma el 15 de gener de 1977, amb testament que havia disposat el 13 de maig de 1971 en poder de la notària del comtat de Kings —Nova York (EUA)— Carol Ann Tomaselli, en què nomenà hereva universal la seva esposa. Acceptà els béns de l’herència amb escriptura de 23 d’agost següent autoritzada per dit notari Chacártegui (íd., 3a).


El 23 de maig de 1975, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i l’industrial Juan Mora Gornals, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a l’austríac Ekkehard Gängel Ehrenwerth, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 14 de la illeta nombre 23, de 2.000 m², on construí una casa de planta baixa, pis i jardí. Confrontava amb el carrer de Fray Junípero Serra i els trasts nombres 12 i 15 (RP2, 34108-III, 1a-2a).


El 16 de juny de 1975, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i l’industrial Juan Mora Gornals, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a Marta María Girod del Avellanal —veïnada de Madrid—, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 4 de la illeta nombre 34, de 2.000 m², on construí una casa xalet de soterrani i planta baixa. Confrontava amb el carrer de Juan Ponce de León —després, Albercuix (sic, per Albercutx)— i els trasts nombres 3 i 5 (RP2, 36895-III, 1a-2a).

Marta María Girod del Avellanal era filla del doctor en enginyeria Juan Jorge Girod Roches (†3-9-1997) i de Pilar del Avellanal de Diego (†12-2-2005). El 1964, es casà a l’església de San Fermín de los Navarros amb José María Muro Lara Botella i en foren fills José i Juan Muro Lara Girod. El 1976, es casà a la Seu de Mallorca amb Rodolfo Bay Alfageme, fill de Rodolfo Bay Wright (1910-2000) —fundador de la companyia aèria Spantax— i d’Amparo Alfageme Costa (†1980). Morí juntament amb el seu espòs el 3 de maig de 1992 en un accident de trànsit a prop de Santa Maria del Camí.


El 18 de juny de 1975, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i l’industrial Juan Mora Gornals, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren als cònjuges Juan Marqués Ferrer —enginyer industrial— i Juana Luisa Pascual Bassa, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 4 de la illeta nombre 31, de 2.000 m². Confrontava amb el carrer de Pizarro —després, Mossa— i els trasts nombres 2, 3 i 5 (RP2, 38039-III, 1a).


El 29 d’agost de 1975, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i l’industrial Juan Mora Gornals, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a Ana Lisa Steindorff Ullmann —veïnada de Madrid—, per preu de 325.000 pessetes, el trast nombre 3 de la illeta nombre 27, de 3.250 m². Confrontava amb el carrer Hermanos Pinzón —després, Menut— i els trasts nombres 2, 4 i 5 (RP2, 26335-III, 1a-2a).

Amb escriptura de 12 de gener de 1990 autoritzada per la notària de Madrid María de los Ángeles Escribano Romero, Beatriz Font Steindorff —en representació de sa mare, Ana Lisa Steindorff Ullmann— vengué la propietat, per preu de 10 milions de pessetes, a l’entitat Extralumin SA, que l’adquirí representada per Celestino Sebastián Ayuso (íd., 3a).


El 9 d’octubre de 1975, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i l’industrial Juan Mora Gornals, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren al marí de guerra retirat Francisco Rugama Carasa, per preu de 264.000 pessetes, el trast nombre 6-C de la illeta nombre 33, de 2.638 m², on construí una casa xalet de planta baixa i pis. Confrontava amb l’avinguda d’Amèrica —després, plaça de Son Vida—, el camp de golf i el trast nombre 5-B (RP2, 35283-III, 1a).


El 28 d’octubre de 1975, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i l’industrial Juan Mora Gornals, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a Aminta Mercedes Arzeno Mallol Mignon, per preu de 200.000 pessetes, el trast nombre 1 de la illeta nombre 35, de 2.000 m². Confrontava amb el carrer de Juan Ponce de León —després, Albercuix (sic, per Albercutx)—, el ramal nombre 3-R i el trast nombre 3 (RP2, 34724-III, 1a).


El 28 d’octubre de 1975, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i l’industrial Juan Mora Gornals, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren els trasts nombres 4 i 5 de la illeta nombre 27, de 4.500 m², per preu de 450.000 pessetes, als cònjuges Carlos José González Bueno Bocos —cirurgià— i Esperanza Ramognino de la Rocha, els quals els adquiriren representats per Salvador Palmada Ametller. Confrontaven amb el carrer Hermanos Pinzón —després, Menut— i els trasts nombres 3, 6 i 7 (RP2, 26339-III, 1a-2a).


El 29 de desembre de 1975, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i l’industrial Juan Mora Gornals, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a María Lloberas Millastre, per preu de 379.000 pessetes, el trast nombre 6 de la illeta nombre 27, de 3.799 m². Confrontava amb el ramal nombre 27 i els trasts nombres 4-5 i 7-8 (RP2, 39746-III, 1a).


El 29 de març de 1976, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i l’industrial Juan Mora Gornals, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren el trast nombre 2 de la illeta nombre 32, de 2.000 m², per preu de 200.000 pessetes, als cònjuges Luis Pomar Pomar —manescal— i Luisa Fiol March i a Francisca Fiol March. Confrontava amb el carrer de Sebastián Elcano —després, Albenya—, el carrer d’Antonio de Mendoza —després, Pastoritx— i els trasts nombres 1 i 3 (RP2, 36982-III, 1a).


El 14 d’octubre de 1976, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i l’industrial Juan Mora Gornals, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren a Jaime Rosselló Monserrat, per preu de 440.000 pessetes, els trasts nombres 8 i 9 de la illeta nombre 37, de 4.385 m². Confrontaven amb el carrer de Sebastián Elcano —després, Albenya—, el carrer de Gonzalo Fernández de Córdoba —després, Galdent—, el ramal nombre 37 i el trast nombre 7 (RP2, 36814-III, 1a).


El 10 de febrer de 1978, davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el pilot Stephen Albert Kusak Sliva i l’industrial Juan Mora Gornals, en representació de l’entitat Son Vida SA, vengueren als cònjuges Francisco Téllez Miguélez —registrador de la propietat— i Nieves García Penedo, per preu d’1.200.000 pessetes, el trast nombre 12 de la illeta nombre 33, de 2.000 m². Confrontava amb l’avinguda d’Amèrica —després, plaça de Son Vida—, el camp de golf i els trasts nombres 14 —de Marie Luise Schuchmann— i 15 —de Marta Lambea Hugas— (RP2, 26315-III, 1a-2a).


Altres compradors registrats entre 1977-88 foren Francisco Garí Castelló i Margarita Bibiloni Company —4.000 m²—, Juana María Ferrer Lloberas —2.000 m²—, Antonio Marqués Delgado —2.000 m²—, Edeltraud Sulzer —2.199 m²—, Joaquín Crespí Esteva i Catalina Bauzá Ques —2.000 m²—, Gabriele Steinberg —2.040 m²—, Heinz Werner Beck i Kerstin Ingrid Brita Beck —2.000 m²—, Miguel Fluxá Rosselló —10.525 m²—, Alberto Puerto Martínez i María Costa Tur —2.615 m²—, Luisa Castillo Arnedo i Carmen Gómez de Barreda Castillo —2.200 m²—, José Ricardo Leiva Rey i Siegrid Döring Hausler —2.000 m²—, José Linares Colom i María Astó Llabrés —2.000 m²—, Mercedes Rovira Alzamora —2.320 m²—, María Elisa i Miguel Ángel Martorell Cebollada —2.000 m²—, Juan Marqués Ferrer —2.000 m²—, Carlos Sobrón González i Shirley Scott Bear —6.675 m²—, Bernardo Solivellas Ramis —2.000 m²—, Christine Niblett —2.200 m²—, Bartolomé Miró Cortés i María del Carmen Isasi Gómez —2.000 m²—, Tomás Miró Cortés i Grete Skjonshult —2.000 m²—, Lorenzo Ordinas Busquets —4.000 m²—, Youssef Khalil Chalabi —2.300 m²—, Santiago Carré Seras —2.000 m²—, Luis Meyer Asensio —2.000 m²—, María del Pilar Mulet Mas —4.500 m²—, María Soledad Novoa Ledoulx de Glatigny —3.108 m²—, César Luis González Suardíaz i Caridad Cancela Delgado —2.296 m²—, Khalil Ibrahim Alsayegh —2.000 m²—, Stephen Hopkins Hare i Antonio Barceló Verd —351 m²—, Sayed Abdul Rahman Abdul Chaffar Alawi —4.350 m²—, Bartolomé Vera Pericás i Renate Hede Stein —3.129 m²—, José Jiménez Fernández i Ana María Monzonis Martínez —2.261 m²—, José Miró Cortés —2.000 m²—, Arabella SA —31.600 m²—, Ehsanolah Missaghian —2.364 m²—, Aurelio Cadavieco Rodríguez i Inge Helga den Haan —2.500 m²—, Dombey Corporation SA —4.210 m²—, Faringford International Inc. —3.183 m²—, Earldom Corporation SA —4.000 m²—, Marwan Armand Kalo i Lina Marwan Kalo —3.720 m²—, Casa Hermes SA —4.200 m²—, Atef Assi —5.100 m²—, María Matilde Lucas —2.000 m²—, Bechara Salim Bechara —5.909 m²—, Ziad Mounir Jallad —6.075 m²—, Rafael Homar Gibert i Louise Josephine Heydt —2.000 m²—, Prolar SA —2.500 m²—, Guadalupe Ramis Mir —4.000 m²—, José Malleu Coll —2.000 m²—, Laszlo Sikabonyi —2.000 m²—, Mateo Verd Vallespir i Luz Rodríguez Blanco —2.000 m²—, Antonio Monserrat Juliá —2.975 m²—, Leonard Victor Norris —2.000 m²—, Abdelkader Marouf —4.265 m²—, Salim Nazim Khouri —2.775 m²—, José Falcón Clotet i Rosa Cortés Umbert —2.243 m²—, Jaime Clavaguera Verdaguer —2.000 m²—, Dorothy Rosenfeldt —2.000 m²—, Benjamin Klein —2.000 m²—, Jerónimo Albertí Picornell —4.487 m²—, Antonio Moyá Nicolau —5.500 m²—, Miguel Barceló Ortega i Magdalena Vives Arbona —4.000 m²—, Rosa María Barceló Vives —2.000 m²—, José Luis Barceló Vives —2.000 m²—, Roger Hugh William Talley i Janet Louise Talley —2.100 m²—, Marketing and Construction Company International Limited —4.185 m²—, Mogens Rosenfeldt —4.000 m²—, Isabel Londáiz Churruca —3.000 m²—, Juan Feliu Bauzá —2.001 m²—, Gerardo López Quesada Morano i Teresa Ferrandis Álvarez de Toledo —6.000 m²—, Robin C. i Rita James —2.000 m²—, Francisco Téllez Miguélez —2.086 m²—, Jaime Pons Escrivá i Claudine Jaulin du Seutre Salas —2.000 m²—, Joaquín Pérez Marsá Hernández —2.000 m²—, Lorenzo Garau Fiol —2.180 m²—, Talal bin Saud bin Abdulaziz —2.000 m²—, Fousa Al Saud —2.000 m²—, Sara bin Saud bin Abdulaziz —2.000 m²—, Haya, Munira i Haifa bin Saud bin Abdulaziz —2.000 m²—, Francisco Javier Sansó Vives i María Widmann Orterer —2.000 m²—, Tage Fettby —2.225 m²—, Jaime Mora Antich —3.000 m²—, José Piña Bonnín —4.841 m²—, Reposo SA —10.534 m²—, Francisco Javier Terrasa Pou —2.000 m²—, Karl Peder Ulrich —2.000 m²—, Sonia Abraham Arsan —2.000 m²—, Karin Yran —2.000 m²—, Baltasar Álvarez del Río i Teresa Sendra Duch —2.000 m²—, Juana María Jaume Vanrell —2.000 m²—, Frederick Schnabel —2.000 m²—, Juan Martorell Pons —2.000 m²—, Amoura Mohamed —3.100 m²—, Sumrie Ventures Corp. —21.185 m²—, Antonio Darder Alomar —2.000 m²—, Cotos de Montaña SA —10.346 m²—, Suzanne Eugenie Henry —2.000 m²—, Pelagia Maria Carion —2.000 m²—, Luis Belart Alberni i Kathrin Korb —3.323 m²—, Bernardo Mora Gornals —2.000 m²—, Farouk Wahib Hussein Agha, Ann Sara Zuhair i Fouad Mikhael Maalouf —12.000 m²—, Irmgard Schörghuber —4.000 m²—, Francisco Rugama Carasa —2.000 m²—, Gerald S. i Carole Brown —3.200 m²—, Margarita i Juana Ana Barceló Nigorra —4.000 m²—, Marc Jean Pierre Ewen i Adrienne M. Sterckx —2.100 m²—, Richard Morrison Tracy —4.000 m²—, Jaime Palmer Homs —2.285 m²—, Mongrafin Holding AG SA —2.645 m²—, Peter Michael i Helga Lurk —2.500 m²—, Andrew W. Tsang i Stella T. Tsang —2.000 m²—, José Vadell Degener —2.000 m²—, Builders International SA —2.000 m²—, Francisco Albertí Palau —2.243 m²—, Arab Expres Española SA —87.076 m²—, Abou Bekr Daoud Brixi —270 m²—, Karl Erik Gunnar Peterson —2.000 m²—, Sue M. Mouritz Peterson —2.075 m²—, Bartolomé Amengual Alemany —2.000 m²—, Miguel Vidal Rosselló —3.600 m²—, Jaime José Deyá Frutos i Paula Rosa Doménech —2.160 m²—, Jaime Frederick Laing —2.000 m²—, Ghareb Farha —2.000 m²— i John A. i Virginia Buyck —2.000 m²— (RP2, 39762-III).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s